Aprendre
Quina és la llengua més fàcil d’aprendre? Dades de l’FSI
No hi ha una llengua més fàcil per a tothom: depèn de la teva llengua materna, i les dades més conegudes classifiquen les llengües només per a anglòfons.
Per a un parlant natiu d’anglès, les llengües més fàcils són el danès, el neerlandès, l’italià, el noruec, el portuguès, el romanès, el castellà, el francès i el suec. El Foreign Service Institute (FSI) dels Estats Units preveu de 24 a 30 setmanes de classes a temps complet, o 552–690 hores de classe, per aprendre-les. El grup més difícil (àrab, xinès, japonès, coreà) figura amb 88 setmanes. L’esperanto no és a la llista de l’FSI; els estudis suggereixen que en requereix una fracció de les hores, però les proves són antigues i escasses.
Què diu l’FSI?
La taula segueix la pàgina de l’FSI mateix, «Foreign Language Training», a state.gov, consultada el 9 de novembre de 2026. Indica el temps que sol necessitar un estudiant per assolir una puntuació de 3 en l’escala de la Interagency Language Roundtable (ILR) en expressió i comprensió oral combinades. El nivell 3 és la «competència professional general».
| Categoria | Temps | Hores de classe | Llengües (exemples de l’FSI) |
|---|---|---|---|
| I: properes a l’anglès | 24–30 setmanes | 552–690 | Danès, neerlandès, italià, noruec, portuguès, romanès, suec (24 setmanes cadascuna); francès, castellà (30 setmanes cadascuna) |
| II | unes 36 setmanes | unes 828 | Alemany, crioll haitià, indonesi, malai, suahili |
| III: «difícils», amb diferències significatives | unes 44 setmanes | unes 1.012 | Rus, polonès, hindi, turc, finès, hongarès, vietnamita, grec, hebreu i moltes més (la llista no és exhaustiva) |
| IV: «superdifícils» | 88 setmanes | 2.200 | Àrab, xinès (cantonès i mandarí), japonès, coreà |
Les còpies antigues de la taula, com una pàgina de Wikibooks, donen 600–750 hores per a la categoria I perquè suposen 25 hores de classe setmanals. La pàgina actual de l’FSI parteix d’una setmana típica de 23 hores de classe més 17 hores d’estudi individual; les setmanes i les categories són les mateixes en totes dues.
Quins límits tenen les xifres de l’FSI?
- Només per a anglòfons. Les categories mesuren la distància respecte de l’anglès. No diuen res sobre com de difícil és el castellà per a un parlant de japonès.
- Formació intensiva de diplomàtics. Els estudiants són funcionaris del servei exterior en classes a temps complet d’unes 23 hores setmanals, a més de l’estudi individual. Qui aprèn per afició amb 30 minuts al dia trigarà molt més en temps de calendari.
- Un objectiu exigent. El nivell 3 vol dir treballar professionalment en la llengua, no demanar un cafè. Una conversa bàsica requereix molt menys.
- Mitjanes aproximades. L’FSI assenyala que el temps real varia segons l’aptitud natural, l’experiència prèvia en l’aprenentatge de llengües i el temps passat a classe.
Per què algunes llengües són més fàcils?
Els investigadors assenyalen gairebé sempre els mateixos factors:
- Distància respecte de la teva llengua. Vocabulari compartit, formes de paraules semblants i gramàtica similar volen dir menys coses per memoritzar. Un estudi sobre adults que aprenien neerlandès va trobar que la distància lèxica i morfològica entre la seva primera llengua i el neerlandès explicava el 47,7 % de la variació en les puntuacions de les proves (Schepens, Van der Slik i Van Hout, Language Learning, 2016). Un estudi econòmic anterior sobre immigrants als Estats Units i al Canadà va concloure que, com més gran és la distància lingüística respecte de l’anglès, pitjor és el domini de l’anglès (Chiswick i Miller, 2005).
- Gramàtica regular. Menys formes irregulars i terminacions per aprendre.
- Sistema d’escriptura i sons. Una escriptura nova, tons o sons desconeguts suposen més feina. L’FSI posa l’àrab, el xinès, el japonès i el coreà junts al grup superior, tot i que aquestes llengües són molt diferents entre elles.
No hem trobat cap classificació fiable i amb fonts per a qui no té l’anglès com a primera llengua, per això no n’oferim cap. El principi, tanmateix, val per a tots els lectors: mira com de propera és la teva llengua a la que vols aprendre.
On encaixa l’esperanto?
L’FSI no classifica l’esperanto, i no coneixem cap estudi modern que hagi seguit aprenents adults fins a un nivell definit. Les estimacions que existeixen (Thorndike el 1925–1931, un estudi escolar hongarès el 1962–1963, una revisió del 2018 d’estudis en aules angleses i altres) apunten totes en la mateixa direcció: molt menys temps d’estudi que una llengua nacional. La xifra més citada és d’unes 150 hores. Si s’aplica a la categoria I la proporció d’Esperanto-USA («com a màxim una quarta part»), surten unes 140–170 hores de classe (càlcul nostre, no una mesura).
Les fonts, els límits i una taula de temps d’estudi són a Quant es triga a aprendre esperanto?. En resum: pren aquestes xifres com un ordre de magnitud, no com una promesa. El que fa regular l’esperanto està documentat: un so per lletra, cap verb irregular i un conjunt de regles de formació de paraules (vegeu Esperanto, castellà i anglès). El preu és que obre menys portes: té molts menys parlants que el castellà o el neerlandès. Si aprendre esperanto primer facilita la llengua següent és una altra qüestió, tractada a Ajuda l’esperanto a aprendre altres llengües?
Altres llengües sobre les quals es pregunta
- Castellà, francès, italià, neerlandès, noruec, suec, danès, portuguès, romanès: totes a la categoria I de l’FSI, com més amunt. L’FSI dona 30 setmanes al francès i al castellà, i 24 a les altres.
- Indonesi: categoria II, unes 36 setmanes; més que el grup romànic i germànic, però ben per sota del japonès o de l’àrab.
- Alemany: categoria II, unes 36 setmanes, un esglaó per sobre dels seus parents el neerlandès i el noruec en l’estimació de l’FSI.
- Toki pona: una llengua inventada minimalista amb unes 120–137 paraules. S’hi comença de pressa, però expressar idees precises exigeix traça; vegeu Esperanto o toki pona. Altres llengües inventades són a la llista de llengües construïdes i a Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües.
Preguntes freqüents
Quina és la llengua més fàcil per a anglòfons?
Segons les estimacions de temps de l’FSI, les més curtes són el danès, el neerlandès, l’italià, el noruec, el portuguès, el romanès i el suec, amb 24 setmanes. El francès i el castellà són a la mateixa categoria, però figuren amb 30 setmanes.
Quina és la llengua més fàcil d’aprendre en general?
No hi ha cap llengua que sigui la més fàcil per a tothom, perquè la dificultat depèn de com de lluny és la llengua de les que ja coneixes. Les classificacions més ben documentades són només per a anglòfons.
És l’esperanto més fàcil que el castellà?
Els estudis amb principiants, sobretot nens i antics experiments escolars, van trobar que l’esperanto s’aprèn més de pressa que les llengües nacionals. No hi ha cap mesura de tipus FSI per a adults, així que es desconeix la mida de la diferència.
Per què el japonès i l’àrab són els que més triguen?
Per als anglòfons difereixen en el sistema d’escriptura, els sons, el vocabulari i la gramàtica, de manera que s’aprofita poc de l’anglès. L’FSI els posa al grup de 88 setmanes.
Quantes hores són 24 setmanes a l’FSI?
Amb la setmana típica de l’FSI, de 23 hores de classe, 24 setmanes són 552 hores de classes, més unes 17 hores d’estudi individual cada setmana.
Fonts
- U.S. Department of State, National Foreign Affairs Training Center: Foreign Language Training (consultat el 9 de novembre de 2026)
- Wikibooks: Language Learning Difficulty for English Speakers (segona font per a categories i setmanes; xifres d’hores més antigues)
- Schepens, Van der Slik and Van Hout: L1 and L2 Distance Effects in Learning L3 Dutch, Language Learning 66 (2016)
- Chiswick and Miller: Linguistic distance, a quantitative measure of the distance between English and other languages (2005)
- Quant es triga a aprendre esperanto? (aquest web, amb fonts pròpies)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.