Esperantopedia

Aprendre

Quina és la llengua més fàcil d’aprendre? Dades de l’FSI

No hi ha una llengua més fàcil per a tothom: depèn de la teva llengua materna, i les dades més conegudes classifiquen les llengües només per a anglòfons.

Actualitzat: 5 min de lectura

Per a un parlant natiu d’anglès, les llengües més fàcils són el danès, el neerlandès, l’italià, el noruec, el portuguès, el romanès, el castellà, el francès i el suec. El Foreign Service Institute (FSI) dels Estats Units preveu de 24 a 30 setmanes de classes a temps complet, o 552–690 hores de classe, per aprendre-les. El grup més difícil (àrab, xinès, japonès, coreà) figura amb 88 setmanes. L’esperanto no és a la llista de l’FSI; els estudis suggereixen que en requereix una fracció de les hores, però les proves són antigues i escasses.

Què diu l’FSI?

La taula segueix la pàgina de l’FSI mateix, «Foreign Language Training», a state.gov, consultada el 9 de novembre de 2026. Indica el temps que sol necessitar un estudiant per assolir una puntuació de 3 en l’escala de la Interagency Language Roundtable (ILR) en expressió i comprensió oral combinades. El nivell 3 és la «competència professional general».

CategoriaTempsHores de classeLlengües (exemples de l’FSI)
I: properes a l’anglès24–30 setmanes552–690Danès, neerlandès, italià, noruec, portuguès, romanès, suec (24 setmanes cadascuna); francès, castellà (30 setmanes cadascuna)
IIunes 36 setmanesunes 828Alemany, crioll haitià, indonesi, malai, suahili
III: «difícils», amb diferències significativesunes 44 setmanesunes 1.012Rus, polonès, hindi, turc, finès, hongarès, vietnamita, grec, hebreu i moltes més (la llista no és exhaustiva)
IV: «superdifícils»88 setmanes2.200Àrab, xinès (cantonès i mandarí), japonès, coreà

Les còpies antigues de la taula, com una pàgina de Wikibooks, donen 600–750 hores per a la categoria I perquè suposen 25 hores de classe setmanals. La pàgina actual de l’FSI parteix d’una setmana típica de 23 hores de classe més 17 hores d’estudi individual; les setmanes i les categories són les mateixes en totes dues.

Quins límits tenen les xifres de l’FSI?

  • Només per a anglòfons. Les categories mesuren la distància respecte de l’anglès. No diuen res sobre com de difícil és el castellà per a un parlant de japonès.
  • Formació intensiva de diplomàtics. Els estudiants són funcionaris del servei exterior en classes a temps complet d’unes 23 hores setmanals, a més de l’estudi individual. Qui aprèn per afició amb 30 minuts al dia trigarà molt més en temps de calendari.
  • Un objectiu exigent. El nivell 3 vol dir treballar professionalment en la llengua, no demanar un cafè. Una conversa bàsica requereix molt menys.
  • Mitjanes aproximades. L’FSI assenyala que el temps real varia segons l’aptitud natural, l’experiència prèvia en l’aprenentatge de llengües i el temps passat a classe.

Per què algunes llengües són més fàcils?

Els investigadors assenyalen gairebé sempre els mateixos factors:

  1. Distància respecte de la teva llengua. Vocabulari compartit, formes de paraules semblants i gramàtica similar volen dir menys coses per memoritzar. Un estudi sobre adults que aprenien neerlandès va trobar que la distància lèxica i morfològica entre la seva primera llengua i el neerlandès explicava el 47,7 % de la variació en les puntuacions de les proves (Schepens, Van der Slik i Van Hout, Language Learning, 2016). Un estudi econòmic anterior sobre immigrants als Estats Units i al Canadà va concloure que, com més gran és la distància lingüística respecte de l’anglès, pitjor és el domini de l’anglès (Chiswick i Miller, 2005).
  2. Gramàtica regular. Menys formes irregulars i terminacions per aprendre.
  3. Sistema d’escriptura i sons. Una escriptura nova, tons o sons desconeguts suposen més feina. L’FSI posa l’àrab, el xinès, el japonès i el coreà junts al grup superior, tot i que aquestes llengües són molt diferents entre elles.

No hem trobat cap classificació fiable i amb fonts per a qui no té l’anglès com a primera llengua, per això no n’oferim cap. El principi, tanmateix, val per a tots els lectors: mira com de propera és la teva llengua a la que vols aprendre.

On encaixa l’esperanto?

L’FSI no classifica l’esperanto, i no coneixem cap estudi modern que hagi seguit aprenents adults fins a un nivell definit. Les estimacions que existeixen (Thorndike el 1925–1931, un estudi escolar hongarès el 1962–1963, una revisió del 2018 d’estudis en aules angleses i altres) apunten totes en la mateixa direcció: molt menys temps d’estudi que una llengua nacional. La xifra més citada és d’unes 150 hores. Si s’aplica a la categoria I la proporció d’Esperanto-USA («com a màxim una quarta part»), surten unes 140–170 hores de classe (càlcul nostre, no una mesura).

Les fonts, els límits i una taula de temps d’estudi són a Quant es triga a aprendre esperanto?. En resum: pren aquestes xifres com un ordre de magnitud, no com una promesa. El que fa regular l’esperanto està documentat: un so per lletra, cap verb irregular i un conjunt de regles de formació de paraules (vegeu Esperanto, castellà i anglès). El preu és que obre menys portes: té molts menys parlants que el castellà o el neerlandès. Si aprendre esperanto primer facilita la llengua següent és una altra qüestió, tractada a Ajuda l’esperanto a aprendre altres llengües?

Altres llengües sobre les quals es pregunta

  • Castellà, francès, italià, neerlandès, noruec, suec, danès, portuguès, romanès: totes a la categoria I de l’FSI, com més amunt. L’FSI dona 30 setmanes al francès i al castellà, i 24 a les altres.
  • Indonesi: categoria II, unes 36 setmanes; més que el grup romànic i germànic, però ben per sota del japonès o de l’àrab.
  • Alemany: categoria II, unes 36 setmanes, un esglaó per sobre dels seus parents el neerlandès i el noruec en l’estimació de l’FSI.
  • Toki pona: una llengua inventada minimalista amb unes 120–137 paraules. S’hi comença de pressa, però expressar idees precises exigeix traça; vegeu Esperanto o toki pona. Altres llengües inventades són a la llista de llengües construïdes i a Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües.

Preguntes freqüents

Quina és la llengua més fàcil per a anglòfons?

Segons les estimacions de temps de l’FSI, les més curtes són el danès, el neerlandès, l’italià, el noruec, el portuguès, el romanès i el suec, amb 24 setmanes. El francès i el castellà són a la mateixa categoria, però figuren amb 30 setmanes.

Quina és la llengua més fàcil d’aprendre en general?

No hi ha cap llengua que sigui la més fàcil per a tothom, perquè la dificultat depèn de com de lluny és la llengua de les que ja coneixes. Les classificacions més ben documentades són només per a anglòfons.

És l’esperanto més fàcil que el castellà?

Els estudis amb principiants, sobretot nens i antics experiments escolars, van trobar que l’esperanto s’aprèn més de pressa que les llengües nacionals. No hi ha cap mesura de tipus FSI per a adults, així que es desconeix la mida de la diferència.

Per què el japonès i l’àrab són els que més triguen?

Per als anglòfons difereixen en el sistema d’escriptura, els sons, el vocabulari i la gramàtica, de manera que s’aprofita poc de l’anglès. L’FSI els posa al grup de 88 setmanes.

Quantes hores són 24 setmanes a l’FSI?

Amb la setmana típica de l’FSI, de 23 hores de classe, 24 setmanes són 552 hores de classes, més unes 17 hores d’estudi individual cada setmana.

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.