Gramàtica
Sufixos de l’esperanto: els 31 oficials amb exemples
Trenta-un sufixos converteixen una arrel en tota una família: lloc, eina, persona, petit, gran, femení i més.
L’esperanto té 31 sufixos oficials. Cadascun va entre l’arrel i la terminació i afegeix un significat: lern·ej·o «escola» és «aprendre + lloc». Vint-i-vuit venen del Fundamento de Esperanto (1905); -aĉ- es va afegir el 1909, -ism- el 1919 i -end- el 1953.
Sis sufixos més formen participis (-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-). Amb els 10 prefixos, això fa 47 afixos oficials.
Els 31 sufixos oficials
| Sufix | Significat | Exemples | Traducció |
|---|---|---|---|
| -aĉ- | mala qualitat, menyspreu | domaĉo, babilaĉi | «barraca, xerrar sense seny» |
| -ad- | acció contínua o repetida | martelado, legadi | «martellejar, llegir contínuament» |
| -aĵ- | cosa concreta; carn d’un animal | trinkaĵo, dolĉaĵo, porkaĵo | «beguda, dolç, carn de porc» |
| -an- | membre, habitant, seguidor | klubano, vilaĝano | «soci d’un club, vilatà» |
| -ar- | col·lecció de coses iguals | arbaro, vortaro | «bosc, diccionari» |
| -ĉj- | hipocorístic masculí | Joĉjo (de Johano), paĉjo | «Joanet, papà» |
| -ebl- | que es pot fer | manĝebla, videbla | «comestible, visible» |
| -ec- | qualitat, estat abstracte | beleco, infaneco | «bellesa, infantesa» |
| -eg- | més gran, més intens | domego, varmega | «casalot, molt calent» |
| -ej- | lloc per a | lernejo, kuirejo | «escola, cuina» |
| -em- | tendència, inclinació | timema, laborema | «tímid, treballador» |
| -end- | que s’ha de fer | pagenda | «que cal pagar» |
| -er- | una unitat d’una massa | neĝero, monero | «floc de neu, moneda» |
| -estr- | cap, dirigent | urbestro, ŝipestro | «alcalde, capità de vaixell» |
| -et- | més petit, més feble | dometo, rideti | «caseta, somriure» |
| -id- | descendent, cria | katido, reĝido | «gatet, príncep» |
| -ig- | fer, causar | purigi, sidigi | «netejar, asseure (algú)» |
| -iĝ- | esdevenir, tornar-se | ruĝiĝi, sidiĝi | «envermellir-se, asseure’s» |
| -il- | eina, mitjà | tranĉilo, ŝlosilo | «ganivet, clau» |
| -in- | femení | patrino, reĝino | «mare, reina» |
| -ind- | digne de | leginda, fidinda | «que val la pena llegir, de confiança» |
| -ing- | suport en el qual s’introdueix en part una cosa | kandelingo, glavingo | «canelobre, beina» |
| -ism- | doctrina, sistema, moviment | komunismo, anglismo | «comunisme, anglicisme» |
| -ist- | professional, adepte | instruisto, esperantisto | «mestre, esperantista» |
| -nj- | hipocorístic femení | Manjo (de Mario), panjo | «Maria (forma afectiva), mamà» |
| -obl- | múltiple | duobla, trioble | «doble, triple» |
| -on- | fracció | duono, kvarono | «meitat, quart» |
| -op- | grup de | duope, triopo | «de dos en dos, trio» |
| -uj- | recipient | monujo, sukerujo | «moneder, sucrera» |
| -ul- | persona amb una qualitat | junulo, riĉulo | «jove, persona rica» |
| -um- | sense sentit fix | kolumo, plenumi | «coll de camisa, complir» |
Sufixos agrupats per significat
Aprendre els sufixos per grups els fa més fàcils de recordar:
- Persones: -an- (membre), -ist- (professional), -ul- (persona amb una qualitat), -estr- (cap), -id- (descendent), -in- (femení), -ĉj- i -nj- (hipocorístics)
- Llocs i recipients: -ej- (lloc), -uj- (recipient), -ing- (suport)
- Coses i conjunts: -aĵ- (cosa concreta), -il- (eina), -er- (una peça), -ar- (col·lecció)
- Grau i actitud: -et- (petit), -eg- (gran), -aĉ- (dolent), -ec- (qualitat), -em- (tendència)
- Acció: -ad- (contínua), -ig- (causar), -iĝ- (esdevenir), -ebl- (possible), -ind- (digne), -end- (obligatori)
- Números: -obl-, -on-, -op- (mira els numerals)
- Altres: -ism- (doctrina), -um- (sense sentit fix)
Els sufixos també són paraules
Tot sufix pot prendre una terminació i funcionar com una arrel ordinària: ejo «lloc», ilo «eina», ano «membre», aro «grup», ero «partícula», estro «cap», eta «minúscul», ega «enorme», ege «molt», ebla «possible», inda «digne», aĉa «dolent», igi «causar», iĝi «esdevenir».
Apilar sufixos
Diversos sufixos poden seguir una arrel, que és el nucli de la formació de paraules en esperanto. Cadascun s’aplica a tot el que té al davant:
| Paraula | Parts | Significat |
|---|---|---|
| malsanulejo | mal·san·ul·ej·o | malalt + persona + lloc = «hospital» |
| lernejestro | lern·ej·estr·o | aprendre + lloc + cap = «director d’escola» |
| nekredebla | ne·kred·ebl·a | no + creure + possible = «increïble» |
| bopatrino | bo·patr·in·o | parentiu polític + pare + femení = «sogra» |
lernejestrodirector d’escola
malsanulejohospital
Notes sobre sufixos delicats
-ig- i -iĝ-. -Ig- fa un verb que porta objecte; -iĝ- en fa un que no en porta. El resultat depèn de l’arrel: morti «morir» → mortigi «matar»; fermi «tancar (alguna cosa)» → fermiĝi «tancar-se». Més informació a verbs i a -ig- i -iĝ-.
-et- i -eg- amb sentits fixos. Algunes paraules tenen un sentit establert que va més enllà de «petit» o «gran»: rideti «somriure» (no només «riure una mica»), pordego «portalada», ŝtrumpeto «mitjó». -Et- s’assembla als diminutius catalans en -et/-eta (casa → caseta), però és més sistemàtic.
-in- i el gènere. -In- s’usa només per a éssers vius. Moltes arrels són neutres (amiko «amic o amiga», instruisto «mestre o mestra»), però algunes són masculines per defecte (patro «pare», frato «germà»). El PMEG descriu un sufix masculí no oficial -iĉ- (katiĉo «gat mascle»), proposat als anys setanta i usat per alguns parlants.
-ĉj- i -nj- escurcen l’arrel. Es conserven d’una a cinc lletres d’un nom: Johano → Joĉjo, Mario → Manjo, patrino → panjo. Són els únics afixos que tallen l’arrel.
-uj- i els noms de països. El Fundamento també va usar -uj- per als arbres fruiters (pomujo «pomera») i els països (Francujo «França»). Avui és més habitual pomarbo, i molts parlants diuen Francio amb el sufix no oficial -i-. L’Akademio va confirmar el 2023 que -i- continua no sent oficial.
-um- no té significat propi. Aprèn cada paraula per separat: kolumo «coll de camisa», aerumi «airejar», plenumi «complir».
Sufixos no oficials
Aquests sufixos no són afixos oficials. No venen del Fundamento ni d’una decisió de l’Akademio, però les paraules fetes amb ells són habituals en medicina, ciència i textos de cada dia, i moltes són als diccionaris. El PMEG en descriu 36. La taula segueix l’ordre alfabètic del PMEG. El PMEG marca els més rars, sobretot experimentals, com -ab-, -iĉ-, -ip- i -uk-, com a absents del diccionari PIV.
No els confonguis amb els sufixos oficials. -ism- (Segona Addició Oficial, 1919), -end- (decisió de l’Akademio, 1953) i -aĉ- (Primera Addició Oficial, 1909) són oficials. -i-, -iv- i -oz- no ho són.
Diversos sufixos no oficials comparteixen forma amb elements oficials, de manera que cal mirar el context:
- el mèdic -it- «inflamació» i el participi -it-
- -al- i -en- en biologia, i les preposicions al i en
- -ol- en música i la conjunció ol «que»
- -e- i la terminació d’adverbi, -i- i la terminació d’infinitiu, -j- i la terminació de plural
| Sufix | Significat | Exemple | Nota |
|---|---|---|---|
| -ab- | instal·lació fixa | trinkabo «font per beure» | Experimental. El PMEG recomana evitar-lo: fes servir trinkilo o trinkfontano. |
| -ac- | família de plantes (llatí -aceae) | rozacoj «les rosàcies» | Només noms botànics. |
| -al- | ordre de plantes (llatí -ales) | rozaloj «l’ordre de les rosals» | Només noms botànics. Paraules com speciala «especial» són arrels úniques. |
| -anc- | magnitud física | impedanco «impedància» | El PMEG prefereix veure aquestes paraules com a arrels úniques, com substanco «substància». |
| -ari- | sistema de numeració | duaria «binari» | No s’usa a la pràctica. La forma habitual és duuma, amb -um-. |
| -ator-, -ador- | aparell | kalkulatoro «calculadora» | Les paraules en -ator- són sobretot arrels úniques manllevades. El PMEG prefereix -il- o aparato. -Ador- xoca amb adori «adorar». |
| -e- | tribu de plantes (llatí -eae); proposat: color | asklepiadeoj «la tribu de les asclèpies», rozea «de color rosa» | El sentit de color es va proposar el 1986 i gairebé no s’usa. Digues rozkolora. |
| -ed- | família d’animals (llatí -idae) | cervedoj «els cèrvids» | Només noms zoològics. |
| -en- | subfamília d’animals (llatí -inae) | lutrenoj «els lutrins» | Només noms zoològics. |
| -enz- | substància que actua | solvenzo «dissolvent» | Experimental, sobretot en química. Normalment -il- o -aĵ-. |
| -esk- | semblant a, a la manera de | japaneska «d’estil japonès» | Rar. -ec-, ŝajn- o simil- són més habituals. |
| -i- | país (del nom del poble) | Francio «França», Japanio «Japó» | Molt comú, paral·lel a l’oficial -uj- (Francujo). Encara no oficial; mira la nota sobre -uj- més amunt. |
| -iĉ- | masculí | katiĉo «gat mascle», najbariĉo «veí (home)» | La proposta d’aquest tipus més popular (des d’aproximadament el 1976). La majoria de parlants encara fan servir vira o vir-. |
| -if- | convertir-se en | varmifi «convertir-se en calor» | Sufix tècnic proposat, gairebé no usat. -Ig- és el normal. |
| -ik- | camp, ciència, ofici | matematiko «matemàtiques», fiziko «física» | El PMEG tracta sobretot aquestes paraules com a arrels úniques. |
| -ilion- | nombres molt grans | duiliono «10¹², un milió de milions» | Usat sobretot pels matemàtics. La parla quotidiana només necessita miliono i miliardo. |
| -iliard- | mil vegades el nombre en -ilion- | duiliardo «10¹⁵» | El mateix ús que -ilion-. |
| -ip- | persona no binària | amikipo «amic no binari» | Proposat el 2019 i només experimental. |
| -istan- | país (de l’internacional -stan) | Afganistano «Afganistan» | Usa’l només on existeix una forma internacional en -stan. El PMEG prefereix Afganujo o Afganio. |
| -it- | inflamació | bronkito «bronquitis», nefrito «nefritis» | Medicina. Fora d’aquest àmbit, el PMEG aconsella la paraula separada inflamo. |
| -iv- | capaç de | produktiva «productiu», kreiva «creatiu» | Força comú. Vol dir capacitat activa, a diferència de -ebl-. El PMEG suggereix -em-, -pov- o -kapabl- on la claredat importi. |
| -iz- | cobrir amb; tractar amb un mètode | kuprizi «recobrir de coure», pasteŭrizi «pasteuritzar» | El PMEG tracta la majoria d’aquestes paraules com a arrels úniques. Sovint són millors els verbs simples. |
| -j-, -pj- | hipocorístic sense gènere; hipocorístic per a una persona no binària | Alejo, Alepjo (de Alekso) | Experimentals. Funcionen com els oficials -ĉj- i -nj-. -J- data del 1932 i es va recuperar cap al 2010; -pj- del 2019. |
| -nomial- | expressió amb n termes | dunomialo «binomi» | Evita’l. Digues dutermo. |
| -ofon- | parlant d’una llengua | esperantofono «parlant d’esperanto» | Supèrflua. La paraula és esperantisto. |
| -oid-, -ojd- | semblant a | asteroido «asteroide», elipsoido «el·lipsoide» | Ciència. La majoria d’aquestes paraules són arrels úniques. |
| -ol- | grup rítmic musical | triolo «tresillo» | Només música. |
| -olog- | especialista | psikologo «psicòleg» | Només quan existeix una paraula internacional corresponent. Si no, -ist-. |
| -ologi- | ciència, camp d’estudi | psikologio «psicologia», kancerologio «oncologia» | La mateixa regla que -olog-. |
| -ometr- | instrument de mesura | barometro «baròmetre» | Sovint són arrels úniques. Les paraules noves poden xocar amb metro, de manera que el PMEG prefereix mezurilo: pluvomezurilo «pluviòmetre». |
| -ometri- | mesura científica | fotometrio «fotometria» | Per a paraules noves el PMEG prefereix mezurado: altomezurado «mesura de l’alçada». |
| -otek- | col·lecció, lloc per a una col·lecció | biblioteko «biblioteca» | Les paraules reals d’aquest tipus són arrels úniques, i biblioteko no té res a veure amb Biblio. Per a paraules noves digues kolekto: librokolekto. |
| -oz- | malaltia, trastorn; «ple de» | sklerozo «esclerosi», mikozo «micosi» | Medicina i botànica. El sentit «ple de» és menys estàndard. El PMEG prefereix compostos amb malsano com virusmalsano. |
| -t- | interval musical | kvinto «quinta», okto «octava» | Música. Segueix un numeral. |
| -tet- | peça per a n músics | kvarteto «quartet» | Moltes paraules d’aquest tipus existeixen com a arrels úniques. El PMEG prefereix -op- per al grup (kvaropo) i -aĵ- per a la peça (kvaropaĵo). |
| -uk- | animal mascle castrat | bovuko «bou» | Poc usat. Normalment eks-: eksvirkato «gat mascle castrat». |
Exemples en frases
- La lernejo troviĝas apud la preĝejo. – «L’escola és al costat de l’església.»
- Mia fratino estas instruistino. – «La meva germana és mestra.»
- Tio estis vera domego! – «Allò sí que era un casalot!»
- Ni loĝas en dometo apud la lago. – «Vivim en una caseta vora el llac.»
- Ĉi tiu akvo ne estas trinkebla. – «Aquesta aigua no és potable.»
- Mi ne manĝas dolĉaĵojn. – «No menjo dolços.»
- La pluvo malsekigis niajn vestojn. – «La pluja ens va mullar la roba.»
- La akvo varmiĝas. – «L’aigua s’escalfa.»
- Ŝia beleco surprizis ĉiujn. – «La seva bellesa va sorprendre tothom.»
- La kantado de la birdoj vekis min. – «El cant dels ocells em va despertar.»
Preguntes freqüents
Quants sufixos té l’esperanto?
31 sufixos oficials, més sis sufixos de participi (-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-). El PMEG també en descriu 36 de no oficials.
Què vol dir -ej- en esperanto?
-Ej- vol dir «un lloc per a»: lernejo «escola», kuirejo «cuina», preĝejo «església» (lloc de pregària).
Quina diferència hi ha entre -ig- i -iĝ-?
-Ig- vol dir «fer que passi alguna cosa a alguna cosa»: purigi la ĉambron «netejar l’habitació». -Iĝ- vol dir «esdevenir»: la ĉambro puriĝis «l’habitació va quedar neta».
Quins sufixos es van afegir després del 1905?
Tres: -aĉ- (Primera Addició Oficial, 1909), -ism- (Segona Addició Oficial, 1919) i -end- (decisió de l’Akademio, 1953).
És oficial el sufix -i- de Francio?
No. S’usa molt per als noms de països, però l’Akademio no l’ha fet oficial i ho va repetir el 2023.
És -iv- un sufix oficial de l’esperanto?
No. -iv- «capaç de» (produktiva «productiu», kreiva «creatiu») no és oficial però és força comú. El PMEG suggereix -em-, -pov- o -kapabl- on la claredat importi.
Què volen dir -oz- i -it- en paraules mèdiques?
-oz- marca una malaltia o trastorn (sklerozo «esclerosi») i -it- una inflamació (bronkito «bronquitis»). Tots dos són no oficials i s’usen sobretot en llenguatge tècnic. El -it- mèdic no és el participi -it-.
Fonts
- PMEG – Sufiksoj (llista dels 31)
- PMEG – AĈ (oficial des del 1909)
- PMEG – ISM (oficial des del 1919)
- PMEG – END
- PMEG – IG i IĜ
- PMEG – Neoficialaj afiksoj
- PMEG – Neoficialaj sufiksoj (llista dels 36)
- PMEG – IV, OZ, IT i IĈ
- ReVo – -iv-
- Equip del ReVo – Afixos oficials i no oficials
- Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro: Klarigoj (END 1953)
- Akademio de Esperanto – Deka Oficiala Aldono (sobre -io i -ujo)
- Universala Vortaro (Fundamento)
- lernu – Sufiksoj
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.