Gramàtica
Numerals en esperanto: 0–100, ordinals, dates i hora
Aprèn tretze paraules i una regla, i podràs dir qualsevol número fins a 999.999.
L’esperanto compta amb 13 paraules bàsiques: nul (0), unu (1) a naŭ (9), dek (10), cent (100) i mil (1.000). La regla del Fundamento (regla 4) és senzilla: els números escrits junts es multipliquen, els escrits separats se sumen. Així, dudek = 2 × 10 = 20, i dek du = 10 + 2 = 12.
12: dek du = 10 + 2
20: dudek = 2 × 10
2026: du mil dudek ses = 2 × 1000 + 2 × 10 + 6
Els numerals no canvien mai: no porten ni -j de plural ni -n d’acusatiu. Mi havas du fratojn – «Tinc dos germans». L’única excepció és unu amb el sentit d’«alguns»: unuj … aliaj – «alguns … altres» (PMEG).
Per convertir qualsevol número automàticament, fes servir el conversor de números.
Números de 0 a 10
| Número | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| 0 | nul | [nul] |
| 1 | unu | [ˈu.nu] |
| 2 | du | [du] |
| 3 | tri | [tri] |
| 4 | kvar | [kvar] |
| 5 | kvin | [kvin] |
| 6 | ses | [ses] |
| 7 | sep | [sep] |
| 8 | ok | [ok] |
| 9 | naŭ | [naw] |
| 10 | dek | [dek] |
| 100 | cent | [tsent] |
| 1.000 | mil | [mil] |
Es pronuncia cada lletra, i c sona sempre com «ts» (mira l’alfabet). En català, cent comença amb s; en esperanto, amb ts: tsent. Ses (6) i sep (7) es confonen fàcilment, de manera que cal dir-los clarament.
Números de 11 a 20
Els números de l’11 al 19 són dek més una unitat, escrits com dues paraules.
| Número | Esperanto | Número | Esperanto |
|---|---|---|---|
| 11 | dek unu | 16 | dek ses |
| 12 | dek du | 17 | dek sep |
| 13 | dek tri | 18 | dek ok |
| 14 | dek kvar | 19 | dek naŭ |
| 15 | dek kvin | 20 | dudek |
Números del 21 al 100: una sola regla
Les desenes són una sola paraula: unitat + dek. Qualsevol número del 21 al 99 és la desena, un espai i després la unitat. A diferència del català (vint-i-u, trenta-dos), no hi ha guionets ni cap «i» d’enllaç.
| Desenes | Esperanto | Exemple | Esperanto |
|---|---|---|---|
| 10 | dek | 14 | dek kvar |
| 20 | dudek | 21 | dudek unu |
| 30 | tridek | 35 | tridek kvin |
| 40 | kvardek | 47 | kvardek sep |
| 50 | kvindek | 58 | kvindek ok |
| 60 | sesdek | 64 | sesdek kvar |
| 70 | sepdek | 72 | sepdek du |
| 80 | okdek | 86 | okdek ses |
| 90 | naŭdek | 99 | naŭdek naŭ |
| 100 | cent | 100 | cent |
Centenars, milers i milions
Els centenars també s’uneixen en una sola paraula: ducent (200), tricent (300), naŭcent (900). Tota la resta s’escriu per separat. Els milers són sempre una paraula a part: du mil (2.000), no dumil (PMEG). No facis servir guionets: cent tridek du, no cent-tridek-du.
| Número | Esperanto |
|---|---|
| 101 | cent unu |
| 365 | tricent sesdek kvin |
| 1887 | mil okcent okdek sep |
| 1905 | mil naŭcent kvin |
| 2026 | du mil dudek ses |
| 12.345 | dek du mil tricent kvardek kvin |
| 333.000 | tricent tridek tri mil |
| 1.000.000 | unu miliono |
| 1.000.000.000 | unu miliardo |
Miliono i miliardo són noms, de manera que porten -j i da: dek milionoj da homoj – «deu milions de persones». L’esperanto usa l’escala llarga: biliono és 10¹², no el «billion» anglès (10⁹), que és miliardo (PMEG). Això coincideix amb el català, on un bilió són 10¹² i mil milions són un miliard.
Ordinals: -a
Afegeix la terminació d’adjectiu -a per obtenir els ordinals: unua «primer», dua «segon», tria «tercer», kvara, kvina, sesa, sepa, oka, naŭa, deka «desè». Els ordinals concorden com qualsevol adjectiu: la unuaj tagoj, la sepan tagon.
En els ordinals compostos el PMEG recomana un guionet perquè és més clar: dek-unua «onzè», dudek-unua «vint-i-unè». També apareix dudek unua. En xifres, escriu 1-a, 21-a.
Amb -e s’obtenen adverbis: unue «en primer lloc», due «en segon lloc». Amb -o s’obtenen noms: unuo «una unitat», dekduo «una dotzena», cento «un centenar».
Fraccions, múltiples i grups
La regla 4 del Fundamento afegeix tres sufixos per als números i la preposició po.
| Forma | Significat | Exemples |
|---|---|---|
| -on- | fracció | duono «meitat», triono «un terç», kvarono «un quart», tri kvaronoj «tres quarts» |
| -obl- | múltiple | duobla «doble», trioble «tres vegades més», dekobla «dècuple» |
| -op- | grup | duope «per parelles», triopo «un trio», kvarope «quatre junts» |
| po | cada, distributiu | po du pomoj «dues pomes per cap» |
| -foj- | vegades (una arrel, no un sufix) | dufoje «dues vegades», trifoje «tres vegades» |
-obl- i fojo es distingeixen: duobla pago és un pagament doble, dufoja pago és un pagament fet dues vegades (PMEG).
L’esperanto usa la coma decimal, com el català: 3,5 es llegeix tri komo kvin. L’aritmètica és simple: du plus du estas kvar (2 + 2 = 4), dek minus tri estas sep, sep dividite per du estas tri komo kvin (PMEG).
Dates
Una data és la + ordinal + de + mes (+ any). La paraula tago «dia» s’omet.
- la sepa de Oktobro 2026 – «el 7 d’octubre del 2026»
- escrit: la 7-a de Oktobro 2026
- Hodiaŭ estas la unua de Majo. – «Avui és u de maig.»
Quan la data respon a «quan?», porta -n: Ni venos la sepan de Oktobro – «Vindrem el 7 d’octubre». En cartes: merkredon, la 26-an de Novembro 1997 (PMEG). Els anys es llegeixen com a números normals: en 1887 = en mil okcent okdek sep. Els noms dels mesos i dels dies de la setmana són a dies i mesos.
Dir l’hora
Les hores són numerals ordinals amb la: «la tercera (hora)». Paraules com horo i minutoj solen ometre’s (PMEG).
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kioma horo estas? | «Quina hora és?» |
| Estas la tria. | «Són les tres.» |
| Estas la tria kaj dek kvin. | «Són les 3:15.» |
| Estas la tria kaj kvarono. | «Són les tres i quart.» |
| Estas la sepa kaj duono. | «Són les set i mitja.» |
| Estas dek post la tria. | «Són les tres i deu.» |
| Estas dek kvin antaŭ la deka. | «Falta un quart per a les deu.» |
| Je kioma horo? – Je la oka. | «A quina hora?» – «A les vuit.» |
| la dek-kvina kaj dek kvin | «15:15» |
Fes servir antaŭ «abans de» i post «després de», mai de. «A» una hora és je (mira preposicions). Fixa’t que l’esperanto no té el sistema català dels quarts (un quart de quatre, tres quarts de cinc): diu simplement la tria kaj kvarono o la tria kaj dek kvin.
Exemples en frases
- Mi havas du fratojn kaj unu fratinon. – «Tinc dos germans i una germana.»
- La bileto kostas dudek kvin eŭrojn. – «El bitllet costa vint-i-cinc euros.»
- Mia avino naskiĝis en mil naŭcent kvindek kvar. – «La meva àvia va néixer el 1954.»
- Ŝi loĝas en la kvina etaĝo. – «Viu al cinquè pis.»
- Mi legis la libron dufoje. – «Vaig llegir el llibre dues vegades.»
- Duono de la klaso estas malsana. – «La meitat de la classe és malalta.»
- La trajno foriras je la tria kaj duono. – «El tren surt a dos quarts de quatre.»
- La infanoj eniris po du. – «Els infants van entrar de dos en dos.»
Preguntes freqüents
Com es compta fins a 10 en esperanto?
Unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek. El zero és nul.
Com es diu 2026 en esperanto?
Du mil dudek ses. Els milers són sempre una paraula a part, de manera que 2.000 és du mil, no dumil.
Com es diu «primer», «segon» i «tercer»?
Afegeix -a al número: unua, dua, tria. «Vint-i-unè» és dudek-unua.
Com es diu «mil milions» i «bilió» en esperanto?
Miliardo (10⁹) és mil milions, i biliono és 10¹² (un bilió), perquè l’esperanto segueix l’escala llarga.
Com es diu l’hora en esperanto?
Fes servir la amb un ordinal: Estas la oka – «Són les vuit». «A les vuit» és je la oka, i les vuit i mitja és la oka kaj duono.
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.