Conjuncions de l’esperanto: kaj, sed, aŭ, ke, se, ĉar

L’esperanto té 16 conjuncions a les llistes del PMEG: sis de coordinants que uneixen parts iguals (kaj, aŭ, sed, nek, plus, minus) i deu que obren una oració subordinada (ke, ĉu, se, ĉar, kvankam, dum, ĝis, kvazaŭ, apenaŭ, ol). Catorze venen del Fundamento (1905); plus i minus es van afegir el 1974. No canvien mai de forma i van just davant d’allò que uneixen o introdueixen.

#Totes les conjuncions de l’esperanto

Estat: Fundamento = la gramàtica i l’Universala Vortaro declarats obligatoris el 1905; OA 8 = el Vuitena Addició Oficial de l’Akademio. Dum i ĝis també són preposicions. Tamen «tanmateix» i tial «per això» uneixen idees però són adverbis (adverbis, correlatius); a diferència de sed, es poden moure dins de la seva oració.

#Unir parts iguals: kaj, aŭ, sed, nek

• Kaj uneix paraules, sintagmes o oracions del mateix tipus, mai una oració principal amb una de subordinada (PMEG). En una llista, les comes substitueixen kaj excepte abans de l’últim element: supon, salaton kaj fromaĝon – «sopa, amanida i formatge».
• Aŭ ofereix alternatives, normalment «una o l’altra», de vegades «o totes dues». El PMEG desaconsella kaj/aŭ. Després d’una negació, aŭ funciona com nek: Li neniam fumas aŭ drinkas. – «No fuma ni beu mai.»
• Sed marca contrast, i després d’una part negada dona allò que és cert: Mi ne trinkas kafon, sed teon. – «No bec cafè, sinó te.» Pot obrir una frase: Sed kio okazis poste? – «Però què va passar després?» Fixa’t que sed és «però» i «sinó» alhora: el català distingeix les dues funcions.
• Nek vol dir «i tampoc» i segueix una oració que ja té ne o una paraula en neni-: Mi ne vidis lin, nek ŝin. – «No l’he vist a ell, ni a ella.» Només vol dir «i tampoc», mai «ni tan sols» (això és eĉ ne, PMEG).
• Plus i minus són sobretot aritmètics. Plus també pot substituir kaj per sumar: dek eŭrojn plus kvindek cendojn – «deu euros més cinquanta cèntims».

Quatre paraules també van en parells. Un nek duplicat no necessita cap ne addicional (regla 12 de les 16 regles: una sola negació per oració).

#Conjuncions subordinants

• Ke només marca l’inici d’una oració (PMEG), que no porta mai -n. Després de verbs de voler, demanar, ordenar i aconsellar, el verb acaba en -u: Mi volas, ke vi helpu. – «Vull que ajudis.» Els fets usen temps normals: Mi scias, ke vi helpas.
• Les paraules en ki- (kiu, kie, kiam, kiel, kial…) obren oracions de relatiu i preguntes indirectes: Mi ne scias, kiam li venos. – «No sé quan vindrà.»
• Se amb -as/-is/-os és una possibilitat real, amb -us una d’imaginada: Se mi havas tempon, mi helpos. / Se mi havus tempon, mi helpus. – «Si tinc temps, ajudaré.» / «Si tingués temps, ajudaria.»
• Kvankam: quan la seva oració va primer, l’oració principal sovint afegeix tamen: Kvankam mi estas laca, mi tamen laboras. – «Encara que estic cansat, treballo igualment.»
• Dum és per a dues accions duratives alhora, kiam per a «quan» en general.
• Ĝis necessita una oració sobre un moment: Mi restis, ĝis li ekdormis. – «Em vaig quedar fins que es va adormir.»
• Kvazaŭ compara amb una cosa imaginada, de manera que el seu verb sol ser en -us. Les oracions amb apenaŭ van abans de l’oració principal.

#Combinacions amb ke i ol

Només cinc preposicions s’accepten generalment directament davant de ke: por, sen, anstataŭ, malgraŭ i krom (PMEG). Amb les altres afegeix tio: pri tio, ke; per a «perquè» i «abans que» mira més avall.

Amb el mateix subjecte, antaŭ ol porta un infinitiu: antaŭ ol manĝi. A ju … des, ju va a la primera part i des a la segona, cadascuna amb pli o malpli.

#Ĉar i pro tio ke

El PMEG defineix ĉar com «pro tio ke», de manera que el significat és el mateix; tial ke és un tercer equivalent. Ĉar és el més curt, i una oració amb ĉar també pot anar sola per explicar la frase anterior. Quan va primer, l’oració principal pot començar amb tial: Ĉar pluvis, tial ni restis hejme. – «Com que plovia, ens vam quedar a casa.» Davant d’un nom fes servir la preposició pro: pro la pluvo. Tial vol dir «per aquesta raó», no «perquè».

#Ke, ĉu i se

Ke introdueix una afirmació: Mi scias, ke li venos. Ĉu introdueix una pregunta de sí o no dins d’una frase i vol dir «si»: Mi ne scias, ĉu li venos. Una pregunta de detall usa una paraula en ki-. Mira preguntes i negació.

El «si» català cobreix tant «si (pregunta)» com «si (condició)»; l’esperanto els separa. Li diros, ĉu li venos – «Dirà si vindrà.» Li diros, se li venos – «Si ve, ho dirà.»

En el discurs indirecte el verb conserva el temps de les paraules originals: Li diris: "Mi estas laca" esdevé Li diris, ke li estas laca (PMEG). Mira verbs.

#Ordre de les paraules i comes

Una conjunció va just davant d’allò que uneix. Una oració subordinada pot seguir l’oració principal, precedir-la o anar-hi dins: Mi restas hejme, se pluvas. = Se pluvas, mi restas hejme. Una oració amb ke també pot obrir la frase: Ke ŝi pravas, mi ne dubas. – «Que ella té raó, no ho dubto.» Dins de l’oració l’ordre és tan lliure com a qualsevol altre lloc, però una paraula en ki- o ĉu va primer (ordre de les paraules).

L’esperanto no té regles de coma obligatòries (PMEG). Qui escriu en posa una on cau una pausa natural, normalment abans d’una oració subordinada i entre oracions principals unides: Ili manĝis, sed ili ne satiĝis. – «Van menjar, però no es van saciar.»

#Errors dels aprenents

#Exemples en frases

• Mi trinkas kafon, kaj mia edzino trinkas teon. – «Jo bec cafè, i la meva dona beu te.»
• Ĉu vi volas teon aŭ kafon? – «Vols te o cafè?»
• Li estas juna, sed tre sperta. – «És jove, però molt expert.»
• Mi havas nek tempon nek monon. – «No tinc ni temps ni diners.»
• Mi scias, ke vi pravas. – «Sé que tens raó.»
• Ŝi demandis, ĉu ni venos. – «Va preguntar si vindríem.»
• Se morgaŭ pluvos, ni restos hejme. – «Si demà plou, ens quedarem a casa.»
• Ni ne iris al la plaĝo, ĉar estis malvarme. – «No vam anar a la platja perquè feia fred.»
• Kvankam li estis laca, li daŭre laboris. – «Encara que estava cansat, va continuar treballant.»
• Mi skribas al vi, por ke vi sciu, ke ĉio estas en ordo. – «T’escric perquè sàpigues que tot va bé.»

#Preguntes freqüents

#Quantes conjuncions té l’esperanto?

Setze segons les llistes del PMEG: sis de coordinants i deu que obren oracions subordinades. Catorze són al Fundamento; plus i minus són del 1974.

#Quina diferència hi ha entre ĉar i pro tio ke?

Cap de significat: el PMEG defineix ĉar com «pro tio ke». Ĉar és més curt, i la seva oració també pot anar sola com a explicació.

#Quina diferència hi ha entre ke i ĉu?

Ke introdueix una afirmació (Mi scias, ke li venos). Ĉu introdueix una pregunta de sí o no dins d’una frase (Mi ne scias, ĉu li venos).

#«Si» és se o ĉu en esperanto?

Se és «si» per a una condició; ĉu és «si» en una pregunta indirecta. Canviar-los canvia el significat.

#Hi ha una coma abans de ke en esperanto?

Normalment sí, perquè una coma marca la pausa natural abans d’una oració subordinada. El PMEG diu que no hi ha regles de coma obligatòries.

#Fonts

• Fundamento – gramàtica en anglès (regles 3 i 12)
• Fundamento – Universala Vortaro
• PMEG – Kunligaj vortetoj (kaj, aŭ, sed, plus, minus)
• PMEG – Kombinitaj vortetoj (kaj … kaj, nek … nek, ĉu … ĉu, ju … des)
• PMEG – Subfrazoj (ke, ĉu, se, ĉar i altres introductors)
• PMEG – ke després de preposicions
• PMEG – Ĉar-frazoj
• PMEG – apenaŭ, dum, ĝis, kvankam, kvazaŭ, ol
• PMEG – Formes verbals en el discurs indirecte
• PMEG – Negació (nek)
• PMEG – Ordre de les paraules i signes de puntuació
• Vikipedio – Oka Oficiala Aldono (plus, minus, 1974)