Esperantopedia

Gramàtica

Preguntes i negació en esperanto: ĉu, ki-, ne

Cap verb auxiliar, cap canvi d’ordre: posa ĉu al davant i la frase és una pregunta.

Actualitzat: 4 min de lectura

L’esperanto converteix una afirmació en pregunta de sí o no posant ĉu al començament: Vi parolas Esperanton → Ĉu vi parolas Esperanton? – «Parles esperanto?». Les altres preguntes comencen amb una paraula en ki- com kio «què» o kie «on». Per negar, posa ne davant de la paraula que neguis, o fes servir una paraula en neni-. N’hi ha prou amb una sola negació per oració (regla 12 de les 16 regles).

Preguntes de sí o no amb ĉu

Ĉu va normalment al començament de la pregunta (PMEG). La resta de la frase no canvia: no hi ha cap «do» i el verb no es mou.

  • Ĉu vi komprenas min? – «M’entens?»
  • Ĉu vi estas kanadano? – «Ets canadenc?»
  • Ĉu vi volas kafon aŭ teon? – «Vols cafè o te?»

Ĉu també pot anar al final, després d’una coma: Vi estas usonano, ĉu? Per demanar confirmació, afegeix ĉu ne?: Vi restos hejme, ĉu ne? – «Et quedaràs a casa, oi?» (PMEG).

En les preguntes indirectes ĉu vol dir «si»: Mi ne scias, ĉu li venos – «No sé si vindrà».

Preguntes amb paraules en ki-

Les preguntes sobre detalls comencen amb una paraula en ki- de la taula de correlatius.

ParaulaSignificatExempleTraducció
kioquèKio estas tio?«Què és allò?»
kiuqui, quinKiu vi estas?«Qui ets?»
kiade quina menaKia estas la vetero?«Quin temps fa?»
kieonKie vi loĝas?«On vius?»
kiencap a onKien vi iras?«On vas?»
kiamquanKiam vi venos?«Quan vindràs?»
kialper quèKial vi ridas?«Per què rius?»
kielcomKiel vi fartas?«Com estàs?»
kiomquant, quantsKiom ĝi kostas?«Quant costa?»
kiesde quiKies libro estas tio?«De qui és aquest llibre?»
kiomaquin (en una sèrie)Kioma horo estas?«Quina hora és?» (mira numerals)

Quan la paraula interrogativa és l’objecte, porta l’acusatiu -n: Kion vi volas? – «Què vols?»; Kiun vi vidis? – «A qui has vist?».

Les paraules en ki- solen anar primer, però altres ordres són possibles per a l’èmfasi (Wikipedia; mira ordre de les paraules). Les mateixes paraules també introdueixen oracions de relatiu: la viro, kiu venis – «l’home que va venir».

Una pregunta també es pot fer només amb l’entonació, sense ĉu (PMEG). Per escrit, ĉu aclareix la pregunta.

Negació amb ne

Ne va just davant de la paraula que nega (PMEG). Davant del verb, nega tota la frase:

  • Mi ne dormas. – «No dormo.»
  • Ne mi faris tion. – «No he estat jo qui ho ha fet.»
  • Ni faris la kontrakton ne skribe, sed parole. – «Vam fer el contracte no per escrit, sinó de paraula.»

Nek … nek vol dir «ni … ni»: Mi volas nek kafon, nek teon – «No vull ni cafè ni te». Després d’una negació, nek afegeix «ni»: Mi ne renkontis lin, nek lian fraton – «No m’he trobat amb ell, ni amb el seu germà».

Paraules en neni-

La fila neni- dels correlatius dona paraules que neguen per si soles, estiguin on estiguin.

ParaulaSignificatExempleTraducció
neniuningú; capNeniu venis.«No ha vingut ningú.»
nenioresMi vidis nenion.«No he vist res.»
nenieenllocĜi estas nenie.«No és enlloc.»
neniammaiMi neniam fumis.«Mai he fumat.»
nenielde cap maneraMi neniel povas helpi.«No puc ajudar de cap manera.»
nenialper cap raóLi nenial koleris.«Es va enfadar sense cap motiu.»
neniacap mena deMi havas nenian ideon.«No tinc cap idea.»
neniesde ningúĜi estas nenies.«No és de ningú.»
neniomgensRestas neniom.«No en queda gens.»

Sense doble negació

Regla 12 del Fundamento: «Si hi ha una negació en una oració, no s’admet una segona.» Així, Mi vidis neniun vol dir «No he vist ningú», sense cap ne davant del verb.

Dues negacions s’anul·len. Mi ne amas neniun vol dir «No és cert que no estimi ningú», és a dir, que sí que estimo algú (PMEG). Això fa ensopegar els parlants de català, castellà, polonès, rus i altres llengües on la doble negació és normal: en català diem «no he vist ningú», amb no i ningú alhora, i en esperanto això seria incorrecte.

Repetir la mateixa paraula negativa només afegeix èmfasi: Neniam, neniam, neniam li revenos – «Mai, mai, mai no tornarà» (PMEG).

Respondre amb jes i ne

Jes vol dir «sí» i ne vol dir «no». També fan respostes curtes: Ĉu vi komprenas? – Jes, mi komprenas. / Ne, mi ne komprenas.

Les preguntes negatives són delicades. Per a Ĉu vi ne volas kafon? – «No vols cafè?», el PMEG descriu dos sistemes en ús:

RespostaSistema «occidental»Sistema «oriental»
Jes!«Sí, vull cafè.»«Exacte, no en vull.»
Ne!«No, no en vull.»«No, sí que en vull.»

Tots dos es troben a la pràctica. La resposta més segura és una frase completa: Jes, mi volas o Ne, mi ne volas. Per a més frases de cada dia, mira frases bàsiques.

Exemples en frases

  • Ĉu vi jam manĝis? – «Ja has menjat?»
  • Ĉu ni iru al la kinejo aŭ restu hejme? – «Anem al cinema o ens quedem a casa?»
  • Kun kiu vi parolis? – «Amb qui parlaves?»
  • Pri kio vi pensas? – «En què penses?»
  • Kiom da gefratoj vi havas? – «Quants germans (i germanes) tens?»
  • Kial vi ne venis hieraŭ? – «Per què no vas venir ahir?»
  • Mi neniam estis en Japanio. – «Mai he estat al Japó.»
  • Neniu el ni scias la respondon. – «Cap de nosaltres sap la resposta.»
  • Mi tute ne scias, kie li estas. – «No tinc ni idea d’on és.»

Preguntes freqüents

Com es diu sí i no en esperanto?

«Sí» és jes i «no» és ne. Ne també vol dir «no» com a negació: Ne, mi ne scias – «No, no ho sé».

Canvia l’ordre de les paraules en les preguntes d’esperanto?

No. Posa ĉu davant d’una afirmació per fer una pregunta de sí o no, o comença amb una paraula en ki-. No hi ha cap verb auxiliar com el «do» anglès.

Es permet la doble negació en esperanto?

No. N’hi ha prou amb una sola negació per oració, i dues negacions s’anul·len: Mi ne vidis neniun vol dir «Sí que he vist algú».

Com es respon una pregunta negativa en esperanto?

Els parlants usen dos sistemes diferents per a jes i ne, de manera que una frase completa és el més clar: Jes, mi volas – «Sí, en vull».

Quina diferència hi ha entre ĉu i kiu?

Ĉu pregunta si una cosa és certa i espera jes o ne. Kiu vol dir «qui» o «quin»: Kiu venis? – «Qui ha vingut?».

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.