Verbs en esperanto: temps, conjugació i esti

Els verbs en esperanto tenen sis terminacions i no canvien segons la persona ni el nombre. Mi parolas, vi parolas, ŝi parolas, ili parolas – «parlo, parles, parla, parlen»: una sola forma per a cada temps. No hi ha verbs irregulars, ni tan sols esti – «ser, estar».

Si parles català, ja saps el que costa aprendre les conjugacions (tres models regulars, més desenes de verbs irregulars com anar, tenir o haver). En esperanto això desapareix: només cal aprendre sis terminacions.

#Les sis terminacions verbals

Les vocals segueixen un patró: a és present, i és passat, o és futur. Les mateixes vocals tornen als participis -ant-, -int- i -ont-.

ara

-isparolispassat-asparolaspresent-osparolosfutur

sense temps verbal-usparoluscondicional-uparoluvolitiu-iparoliinfinitiu

#Conjugació completa de paroli – «parlar»

Tots els verbs de la llengua segueixen aquesta taula. Només canvia el subjecte, de manera que cal el pronom: parolas sol no diu qui parla. A diferència del català, on la terminació ja indica la persona i el pronom subjecte es pot ometre (parlem), en esperanto el subjecte s’expressa sempre. Mira els pronoms.

#Esti – «ser, estar»

• Mi estas feliĉa. – «Soc feliç.»
• Ili estis hejme. – «Eren a casa.»
• Estu trankvila! – «Estigues tranquil·la!»
• Estas tri katoj en la ĝardeno. – «Hi ha tres gats al jardí.»

En català cal triar entre ser i estar; en esperanto només hi ha esti, i Li estas malsana val tant per a «és malalt» com per a «està malalt». La paraula després d’esti no porta mai la terminació d’objecte -n: Mi estas instruisto – «Soc mestre». Mira l’acusatiu.

#Present, passat i futur

-as cobreix el que passa ara, els hàbits i les veritats generals. També cobreix estats que van començar abans i continuen: Mi loĝas ĉi tie tri jarojn. – «Fa tres anys que visc aquí.»

-is cobreix tota mena de passat: Mi jam manĝis. – «Ja he menjat.» Hieraŭ mi laboris. – «Ahir vaig treballar.» Així, en lloc de distingir entre vaig treballar, treballava, he treballat i havia treballat, l’esperanto té només -is.

-os és el futur: Morgaŭ mi vizitos vin. – «Demà et visitaré.»

En el discurs indirecte el verb conserva el temps de les paraules originals: Li diris, ke li volas manĝi. – «Va dir que volia menjar» (literalment «vol»).

#Condicional -us

-us descriu allò imaginat o irreal, sense cap referència temporal. En les oracions condicionals sobre una cosa imaginada, les dues parts porten -us:

• Se mi havus tempon, mi venus. – «Si tingués temps, vindria.»
• Mi ŝatus kafon. – «M’agradaria un cafè.»
• Ĉu vi povus helpi min? – «Podries ajudar-me?»

Per a possibilitats reals, fes servir els temps normals: Se pluvos, mi restos hejme. – «Si plou, em quedaré a casa.» L’esperanto usa el futur a les dues parts (el català usa el present a la condició).

#Volitiu -u: ordres, desigs, «anem»

-u mostra el que algú vol, demana o ordena:

• Venu! – «Vine!»
• Ni iru! – «Anem!»
• Li atendu. – «Que esperi.»
• Mi volas, ke vi venu. – «Vull que vinguis.»
• Ĉu ni iru? – «Anem?»

El «si us plau» educat és bonvolu més un infinitiu: Bonvolu sidiĝi. – «Si us plau, seieu.» Fixa’t que el volitiu equival a molts usos del subjuntiu català (vull que vinguis, que esperi), però en esperanto sempre és -u.

#Temps compostos, breument

Esti més un participi dona distincions de temps més fines i la passiva:

El PMEG aconsella usar les formes simples en la majoria dels casos. Els detalls són a la pàgina dels participis.

#Transitiu i intransitiu: -ig- i -iĝ-

Tota arrel verbal és transitiva (porta objecte) o intransitiva. Fermi – «tancar» és transitiva: Mi fermas la pordon. – «Tanco la porta.» Per dir «la porta es tanca», afegeix -iĝ-: La pordo fermiĝas.

-ig- fa el contrari i vol dir «fer que»: morti – «morir» → mortigi – «matar». Tots dos es poden unir a una arrel: sidi – «estar assegut», sidiĝi – «asseure’s», sidigi – «asseure (algú)». Més informació a sufixos.

#Exemples en frases

• Mi legas libron. – «Llegeixo un llibre.»
• Hieraŭ mi legis la tutan tagon. – «Ahir vaig llegir tot el dia.»
• Morgaŭ mi legos la novan ĉapitron. – «Demà llegiré el capítol nou.»
• Kiam vi telefonis, mi kuiris. – «Quan vas trucar, estava cuinant.»
• Mi ŝatus legi pli ofte. – «M’agradaria llegir més sovint.»
• Se mi estus vi, mi ne farus tion. – «Si fos tu, no ho faria.»
• Legu laŭte, mi petas! – «Llegeix en veu alta, si us plau!»
• Ni iru al la biblioteko! – «Anem a la biblioteca!»
• Mi deziras, ke vi estu feliĉa. – «Desitjo que siguis feliç.»
• Mi ne komprenas la demandon. – «No entenc la pregunta.»

#Preguntes freqüents

#Quants temps té l’esperanto?

Tres temps simples: present -as, passat -is i futur -os. Afegeix-hi el condicional -us, el volitiu -u i l’infinitiu -i i tens les sis terminacions verbals.

#Hi ha verbs irregulars en esperanto?

No. Tots els verbs, també esti – «ser», havi – «tenir» i iri – «anar», usen les mateixes sis terminacions.

#Com es diu «anem» en esperanto?

Fes servir ni amb la forma en -u: Ni iru! – «Anem!», Ni manĝu! – «Mengem!».

#Com es fa negatiu un verb?

Posa ne davant del verb: Mi ne komprenas. – «No ho entenc.» Més informació a preguntes i negació.

#Té l’esperanto un temps continu com «estic menjant»?

Mi manĝas vol dir tant «menjo» com «estic menjant». Existeix una forma composta com mi estas manĝanta, però rarament cal.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto, regla 6 (en anglès) – Akademio de Esperanto
• PMEG: Verboj, I-verboj, AS, IS, U, US
• PMEG: Kunmetitaj verboformoj, Nerekta parolo: verboformoj
• PMEG: IG, IĜ
• Esperanto grammar – Wikipedia