Participis en esperanto: -ant, -int, -ont, -at, -it, -ot

L’esperanto té sis sufixos de participi: tres d’actius (-ant-, -int-, -ont-) i tres de passius (-at-, -it-, -ot-). La vocal mostra la fase de l’acció – a en curs, i acabada, o encara no començada – exactament com les terminacions verbals -as, -is, -os. La lletra n marca la veu activa. Els sis són a la regla 6 de les 16 regles del Fundamento de Esperanto (1905).

Un participi presenta una acció com una qualitat d’una persona o cosa (PMEG). Amb les terminacions -a, -e i -o es converteix en adjectiu, adverbi o nom. Els sis participis es compten a part dels 31 sufixos ordinaris.

#Els sis participis d’un cop d’ull

iacabataen cursoa punt de

participi actiu-int-legintaacabat-ant-legantaen curs-ont-legontaa punt de

participi passiu-it-legitaacabat-at-legataen curs-ot-legotaa punt de

#Amb -a, -e i -o

Les formes en -a descriuen un nom i hi concorden com qualsevol adjectiu: la dormanta infano – «l’infant que dorm»; la skribitaj leteroj – «les cartes escrites».

Les formes en -e descriuen el que fa el subjecte de l’oració alhora, abans o després de l’acció principal. Mira també adverbis. En català corresponen al gerundi i a «havent + participi».

• Legante, mi lernas. – «Llegint, aprenc.»
• Fininte la laboron, li foriris. – «Havent acabat la feina, se’n va anar.»

Les formes en -o anomenen una persona: lernanto «alumne» (qui aprèn), parolanto «parlant», mortinto «difunt», kaptito «presoner» (qui ha estat capturat). El nom de la llengua n’és un: esper·ant·o «qui té esperança». Zamenhof va publicar el seu primer llibre el 1887 sota el pseudònim Doktoro Esperanto (mira Zamenhof).

#Fase, no hora del rellotge

Els participis mostren on és l’acció respecte del verb principal, no respecte d’ara (PMEG). Compara:

• La letero estis skribata en la paŭzo. – «La carta s’estava escrivint durant la pausa.» (encara en curs)
• La letero estis skribita en la paŭzo. – «La carta va ser escrita durant la pausa.» (acabada llavors)

#Temps compostos: esti + participi

Una forma d’esti «ser, estar» més un participi dona temps més precisos. Canvia estas per estis, estos, estus o estu per desplaçar tota la forma en el temps. Mira verbs per als temps simples.

La veu passiva es fa amb esti més un participi passiu. Qui fa l’acció va després de de: La letero estis skribita de Petro – «La carta va ser escrita per en Pere». Quan de es pot interpretar malament, fare de és més clar.

El PMEG considera generalment preferibles les terminacions simples -as, -is, -os, -us, -u: Mi manĝis «vaig menjar» normalment serveix tant com Mi estis manĝinta. Zamenhof no va fer servir mai formes fusionades com manĝintas per a estas manĝinta. El PMEG les troba lògiques però difícils d’entendre; només unes quantes, com sciintus «hauria sabut», tenen algun ús.

#La disputa ata/ita

Als anys cinquanta i principis dels seixanta, els escriptors d’esperanto van discutir sobre els participis passius. Un grup, anomenat atistoj, llegia les vocals sobretot com a marques de temps. Per a una casa construïda fa molt escrivien La domo estis konstruata – «La casa va ser construïda».

L’altre grup, els itistoj, les llegia com a aspecte: -it- per a una acció acabada, de manera que La domo estis konstruita. El 25 de novembre de 1967 l’Acadèmia d’Esperanto va decidir, per 26 vots de 31, que els participis expressen aspecte. Hi va afegir que només aquesta lectura concorda amb l’ús de Zamenhof.

El 1989 l’Akademio va confirmar la decisió. Va dir que la lectura d’aspecte era la més antiga, més literària i fonamental. Les gramàtiques de referència modernes, com el PMEG, descriuen els participis en aquests termes: en curs, acabat, encara no començat.

#Exemples en frases

• La dormanta bebo ne aŭdis la bruon. – «El nadó que dormia no va sentir el soroll.»
• Ŝi rigardis la falantan neĝon. – «Va mirar la neu que queia.»
• Mi trovis la perditan ŝlosilon sub la lito. – «Vaig trobar la clau perduda sota el llit.»
• Ni renkontiĝos la venontan semajnon. – «Ens trobarem la setmana vinent.»
• Promenante en la parko, mi renkontis malnovan amikon. – «Passejant pel parc, vaig trobar un vell amic.»
• Manĝinte, ni iris promeni. – «Després de menjar, vam anar a passejar.»
• La parolanto dankis la aŭskultantojn. – «El parlant va donar les gràcies als oients.»
• La domo estis konstruita antaŭ cent jaroj. – «La casa va ser construïda fa cent anys.»
• La ponto estas ankoraŭ konstruata. – «El pont encara s’està construint.»

#Preguntes freqüents

#Quina diferència hi ha entre -ata i -ita?

-Ata descriu una acció en curs, -ita una d’acabada. La pordo estas fermata vol dir «la porta s’està tancant»; la pordo estas fermita vol dir «la porta està tancada».

#Com es forma la passiva en esperanto?

Fes servir esti amb un participi passiu: La libro estas legata – «El llibre s’està llegint». L’agent va després de de (o fare de).

#Què vol dir «Esperanto» com a paraula?

És la forma nominal del participi actiu present d’esperi «tenir esperança»: esper·ant·o, «qui té esperança». Ve del pseudònim de Zamenhof Doktoro Esperanto (1887).

#Necessito temps compostos com estas manĝinta?

Rarament. Les formes simples -as, -is, -os cobreixen la major part de les necessitats; els temps compostos ajuden quan la fase exacta d’una acció importa.

#Què vol dir un participi amb -e?

Descriu una acció del subjecte que acompanya el verb principal: Fininte, li foriris – «Havent acabat, se’n va anar».

#Fonts

• Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 6)
• Akademio de Esperanto – Decisions sobre els participis (1967, 1989)
• PMEG – Participoj (participis)
• PMEG – Els participis com a paraules en -a
• PMEG – Formes verbals compostes
• PMEG – Verbs compostos poc habituals
• David K. Jordan – El problema ata/ita (UC San Diego)
• Wikipedia – Unua Libro
• Wikipedia – Esperanto grammar