Formació de paraules en esperanto: arrels, afixos, compostos

Les paraules de l’esperanto es construeixen amb parts que no canvien mai de forma: una arrel, prefixos i sufixos opcionals i una terminació gramatical. Mal·san·ul·ej·o és «contrari + sa + persona + lloc + nom», és a dir, «hospital». Quan coneixes les parts, pots desmuntar una paraula i construir-ne de noves.

malprefixcontrari

sanarrelsa

ulsufixpersona

ejsufixlloc

oterminaciónom

malsanulejohospital

Per això l’esperanto necessita menys arrels que altres llengües. El primer manual de Zamenhof, l’Unua Libro (1887), només tenia 917 arrels. Amb terminacions, afixos i compostos, cada arrel produeix una família de paraules relacionades.

san-salutlern-aprendreparol-parlarlabor-feina, treballvid-veureskrib-escriurebon-bo, bonaam-estimar

malsanulejo

hospital

1. malprefixcontrari
2. sanarrelsalut
3. ulsufixpersona
4. ejsufixlloc
5. oterminaciónom

Al diccionari →

Posa el punter sobre una paraula o toca-la per veure com està formada i què significa.

Famílies de paraules: Reta Vortaro (GPL); estructura: l’analitzador d’Esperantopedia; significats: Esperantopedia, Viccionari, ReVo.

lernarrelaprendre

ejsufixlloc

estrsufixcap, dirigent

oterminaciónom

lernejestrodirector d’escola

reprefixde nou, enrere, re-

sanarrelsa

iĝsufixesdevenir, tornar-se

iterminacióinfinitiu

resaniĝirecuperar-se

geprefixtots dos sexes

patrarrelpare

oterminaciónom

jterminacióplural

gepatrojpares

Tria una arrel i afegeix-hi un prefix, sufixos i una terminació: la paraula i el seu significat canvien a cada pas.

lernaprendreejllocestrcap, dirigentonom

= lernejestrodirector d’escola

Exemples lernejestro resaniĝi gepatroj

prefix

capmal- contrarire- de nouek- inicidis- a partsge- tots dos sexesĉef- principalmis- malamentpra- primitiueks- anteriorbo- parentiu polític

arrel

lern- aprendresan- sabel- bonicpatr- paredom- casa

sufixos (fins a 2)

-ul- persona-in- femení-ist- professional-ej- lloc-il- eina-ar- conjunt-aĵ- cosa concreta-ec- qualitat-ad- acció contínua-ig- fer-iĝ- esdevenir-et- petit-eg- gran-ebl- que es pot…-id- cria-an- membre-estr- cap-uj- recipient-er- unitat d’una massa-ism- doctrina-aĉ- de mala qualitat-ind- digne de-em- tendència

terminació

-o nom-a adjectiu-e adverbi-i infinitiu-as present-is passat-os futur-us condicional-u volitiu-oj nom · plural-on nom · acusatiu-ojn nom · plural · acusatiu

#Quatre tipus de peces

El diccionari de l’Akademio (Akademia Vortaro) compta 4.953 elements oficials. Aquesta xifra inclou les 11 terminacions i les 184 paraules petites; la resta necessiten una terminació. La 10a Addició Oficial del 2023 va afegir 420 arrels noves.

#Les terminacions decideixen la classe de paraula

La mateixa arrel es converteix en nom, adjectiu, adverbi o verb només canviant la terminació. Mira els noms i adjectius i els verbs.

Cada arrel té un significat bàsic propi: una acció, una qualitat o una cosa. La forma en -o ho mostra (PMEG). Kombi «pentinar» és una acció, de manera que la pinta és kombilo «eina per pentinar». Broso «raspall» és una cosa, de manera que raspallar és simplement brosi.

#Els afixos afegeixen significat

Els prefixos van davant de l’arrel, els sufixos al darrere. Cadascun afegeix un significat: mal- «contrari», -ej- «lloc», -ul- «persona», -in- «femení», -et- «petit», -eg- «gran», -ig- «fer», -iĝ- «esdevenir».

Els afixos també són arrels ordinàries. Ejo vol dir «lloc», ilo «eina», eta «minúscul», ege «molt», ree «de nou».

En català es fa una cosa semblant amb prefixos i sufixos (des-, -dor, -ment), però amb molta més irregularitat. En esperanto un afix sempre vol dir el mateix, de manera que en tens prou d’aprendre-lo una sola vegada.

#Una família de paraules: lern- «aprendre»

Una segona família, de san- «sa»: sana «sa», malsana «malalt», malsano «malaltia», malsanulo «pacient», malsanulejo «hospital», sanigi «guarir», resaniĝi «recuperar-se».

#Compostos: la paraula principal va al final

Regla 11 del Fundamento: els compostos es formen unint arrels, amb la paraula principal al final. La part de davant restringeix el significat de l’última (PMEG).

• vaporŝipo – «vaixell de vapor» (un vaixell mogut pel vapor); ŝipvaporo seria vapor d’un vaixell
• fervojo – «ferrocarril» (literalment «camí de ferro»)
• ĉefurbo – «capital» (ciutat principal)
• dikfingro – «polze» (dit gruixut)

Una vocal d’enllaç, normalment -o-, pot anar entre les parts per facilitar la pronunciació o la claredat: lern·o·libr·o, sang·o·ruĝ·a «vermell com la sang». Normalment s’omet quan la part de davant simplement descriu el nucli com un adjectiu: dikfingro, no dikafingro (PMEG). Si parles català, ho pots comparar amb ferrocarril o paraigua.

Un sintagma amb preposició també pot convertir-se en una paraula. Aquí la paraula principal no és al final: sen hejmo «sense casa» → senhejma «sense llar»; inter nacioj → internacia «internacional»; sub tegmento → subtegmento «golfes». Mira les preposicions.

#De 917 arrels a desenes de milers de paraules

L’Unua Libro de 1887 tenia 917 arrels, i l’Universala Vortaro de Zamenhof (1894) en va afegir 1.740 més. El diccionari més gran, el Plena Ilustrita Vortaro, recollia 16.780 entrades i 46.890 unitats lèxiques a l’edició del 2002. La majoria d’aquestes unitats són paraules derivades i compostos construïts a partir d’un conjunt d’arrels molt més petit.

L’Akademio recomana el principi de necessitat i suficiència, formulat per René de Saussure el 1913. Fes servir totes les parts necessàries per a un significat clar, i cap més. Sufiĉo ja vol dir «suficiència», de manera que sufiĉeco no hi afegeix res.

#Trampes

1. Significats fixos. Les parts expliquen una paraula però no la defineixen. Lernejo és una escola, no qualsevol lloc on algú aprèn. Altres exemples: vortaro «diccionari» (col·lecció de paraules), arbaro «bosc», vagonaro «tren», pordego «portalada», rideti «somriure», ŝtrumpeto «mitjó». El PMEG observa que ladskatolo és una llauna, no qualsevol caixa de metall.

2. Paraules que només semblen construïdes. Kolego «col·lega» no és kol·eg·o «coll enorme». Okulo «ull» no és ok·ul·o «persona de vuit», i haringo «areng» no és har·ing·o. El PMEG compta més de 150 arrels al PIV que només semblen contenir el sufix -et-.

3. -ig- i -iĝ- depenen de l’arrel. Fermi «tancar (alguna cosa)» dona fermiĝi «tancar-se». Sidi «estar assegut» dona sidigi «asseure algú» i sidiĝi «asseure’s». Comprova en un diccionari si un verb porta objecte.

4. -um- no té un significat fix. Kolumo «coll de camisa», aerumi «airejar» i plenumi «complir» s’han d’aprendre un per un.

#Exemples en frases

• Mia fratino lernas en granda lernejo. – «La meva germana estudia en una escola gran.»
• La lernantoj demandis la instruiston pri la lernolibro. – «Els alumnes van preguntar al mestre pel llibre de text.»
• Esperanto estas facile lernebla lingvo. – «L’esperanto és una llengua fàcil d’aprendre.»
• Mia avo laboris kiel fervojisto. – «El meu avi va treballar de ferroviari.»
• Mia dormoĉambro estas malgranda sed hela. – «El meu dormitori és petit però lluminós.»
• La vortaro helpas min kompreni novajn vortojn. – «El diccionari m’ajuda a entendre paraules noves.»
• Ĉu vi havas tranĉilon por la pano? – «Tens un ganivet per al pa?»
• Ŝia parolado estis mallonga kaj klara. – «El seu discurs va ser breu i clar.»
• Vespere ni hejmeniris piede. – «Al vespre vam tornar a casa a peu.»

#Preguntes freqüents

#Quantes paraules té l’esperanto?

No hi ha una xifra fixa, perquè es poden construir paraules noves en qualsevol moment. El diccionari més gran, el PIV (2002), té 46.890 unitats lèxiques; la llista oficial de l’Akademio té 4.953 elements més 420 arrels afegides el 2023.

#Puc inventar paraules noves en esperanto?

Sí. Qualsevol combinació correcta de parts és gramatical i normalment s’entén. Consulta primer un diccionari, perquè potser ja existeix una paraula establerta amb un significat fix.

#Per què la paraula principal va al final en els compostos de l’esperanto?

La regla 11 del Fundamento posa la paraula principal al final. La part de davant només la restringeix: vaporŝipo és una mena de vaixell, no una mena de vapor.

#Què és la -o- d’enllaç de paraules com lernolibro?

És una vocal opcional entre dues arrels que fa la paraula més fàcil de dir o d’entendre. És la terminació de nom usada com a element d’unió, i no porta mai -j ni -n.

#Per què lernejo vol dir «escola» i no qualsevol lloc per aprendre?

Com les paraules de qualsevol llengua, els compostos de l’esperanto prenen un significat fix i convencional. Les parts donen una pista forta; el diccionari dona el sentit exacte.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regla 11)
• Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro, Klarigoj i estadístiques
• Akademio de Esperanto – Deka Oficiala Aldono (2023)
• PMEG – Principoj de vortfarado
• PMEG – Antaŭelementoj
• PMEG – Frazetvortigo
• PMEG – Ŝajnkunmetaĵoj
• Reta Vortaro – lern/ (família de paraules)
• uea.facila – La Unua Libro (917 roots)
• Wikipedia – Esperanto vocabulary
• Wikipedia – Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto
• Vikipedio – Neceso kaj sufiĉo