Aprendre
Alfabet i pronunciació de l’esperanto: les 28 lletres
Una lletra, un so, accent a la penúltima síl·laba: després d’aquesta pàgina podràs llegir en veu alta qualsevol paraula en esperanto.
L’alfabet de l’esperanto té 28 lletres: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 23 consonants. Cada lletra té un so bàsic, totes es pronuncien i no hi ha lletres mudes. Sis lletres porten un signe –ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ, ŭ– i les lletres q, w, x i y no formen part de l’alfabet.
Les 28 lletres
Els noms de les lletres segueixen una pauta senzilla: una vocal es diu pel seu so, i una consonant hi afegeix -o (bo, co, ĉo). Els equivalents catalans són aproximacions; la columna de l’AFI (alfabet fonètic internacional) segueix el PMEG, la gramàtica de referència.
| Lletra | Nom | AFI | Es pronuncia com (català) | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| A a | a | [a] | a tònica de «pa» | akvo – «aigua» |
| B b | bo | [b] | b de «bou» | bona – «bo» |
| C c | co | [ts] | ts de «gats» – mai com k ni com s | paco – «pau» |
| Ĉ ĉ | ĉo | [tʃ] | tx de «cotxe» | ĉokolado – «xocolata» |
| D d | do | [d] | d de «dia» | domo – «casa» |
| E e | e | [e] | e tancada de «també» | eta – «petit» |
| F f | fo | [f] | f de «foc» | familio – «família» |
| G g | go | [ɡ] | g de «gos» – sempre forta | granda – «gran» |
| Ĝ ĝ | ĝo | [dʒ] | tj de «platja», tg de «metge» | ĝardeno – «jardí» |
| H h | ho | [h] | h aspirada, com la de l’anglès hat; en català la h és muda | hundo – «gos» |
| Ĥ ĥ | ĥo | [x] | j castellana de «jamón», ch alemanya de «Bach» | ĥoro – «cor» (cantaires) |
| I i | i | [i] | i de «fi» | infano – «infant» |
| J j | jo | [j] | i de «iode» i «iogurt» | jes – «sí» |
| Ĵ ĵ | ĵo | [ʒ] | j de «jove» (en català oriental) | ĵurnalo – «diari» |
| K k | ko | [k] | k de «kilo» | kato – «gat» |
| L l | lo | [l] | l de «lent» | lingvo – «llengua» |
| M m | mo | [m] | m de «mà» | mano – «mà» |
| N n | no | [n] | n de «nit» | nokto – «nit» |
| O o | o | [o] | o tancada d’«avió» | ovo – «ou» |
| P p | po | [p] | p de «pa» | pano – «pa» |
| R r | ro | [r] | r vibrant, com la de «carro» o la de «cara» | rozo – «rosa» |
| S s | so | [s] | s de «sol» – mai com la s sonora de «casa» | suno – «sol» |
| Ŝ ŝ | ŝo | [ʃ] | x de «caixa» | ŝipo – «vaixell» |
| T t | to | [t] | t de «taula» | tago – «dia» |
| U u | u | [u] | u de «lluna» | urbo – «ciutat» |
| Ŭ ŭ | ŭo | [w] | u final de «pau» | aŭto – «cotxe» |
| V v | vo | [v] | v labiodental, com la de «vi» en balear i en valencià estàndard | vivo – «vida» |
| Z z | zo | [z] | z de «zona» | zebro – «zebra» |
Al Fundamento de Esperanto de 1905 hi havia paraules clau en anglès, com «make» per a e i «not» per a o. En la majoria d’accents moderns són vocals lliscades o diferents. Procura que les vocals siguin estables, sense lliscar, com en italià o en castellà; que una vocal sigui llarga o breu no importa (PMEG).
On cau l’accent?
L’accent cau sempre a la penúltima vocal de la paraula. Les lletres j i ŭ no són vocals i, per tant, no compten.
A ĉiutage «cada dia» la i i la u són síl·labes pròpies, i per això l’accent cau a ta. A Eŭropo «Europa» i kiuj «quins» les parelles eŭ i uj són una sola síl·laba cada una.
| Paraula | Síl·labes | Significat |
|---|---|---|
| saluton | sa-LU-ton | «hola» |
| familio | fa-mi-LI-o | «família» |
| radio | ra-DI-o | «ràdio» |
| ankaŭ | AN-kaŭ | «també» |
| hodiaŭ | ho-DI-aŭ | «avui» |
| Esperanto | es-pe-RAN-to | «Esperanto» |
Cada i i cada u al costat d’una altra vocal és una síl·laba completa: per això és fa-mi-LI-o i no «fa-MIL-io». Quan en poesia o en cançons es perd la terminació -o del nom i se substitueix per un apòstrof, l’accent no es mou: famili' es diu fa-mi-LI.
Parelles de vocals (diftongs)
Sis combinacions uneixen una vocal amb j o ŭ en una sola síl·laba. El PMEG les descriu com una vocal més una semivocal; als manuals sovint es diuen diftongs. El català té sons equivalents a tots sis.
| Parella | Es pronuncia com | Exemple |
|---|---|---|
| aj | ai de «mai» | kaj – «i» |
| ej | ei de «rei» | plej – «el més» |
| oj | oi de «boira» | hundoj – «gossos» |
| uj | ui de «fui» | kiuj – «quins» |
| aŭ | au de «pau» | aŭto – «cotxe» |
| eŭ | eu de «neu» | Eŭropo – «Europa» |
En les paraules corrents la ŭ gairebé sempre va darrere de a o de e, i el 2023 l’Acadèmia d’Esperanto va recomanar mantenir-ho així en les paraules noves. Allà on el català té un so [w] després de consonant (aigua, quatre), l’esperanto escriu v: akvo «aigua», kvar «quatre»; mai «akŭo».
Com es pronuncia la r de l’esperanto
El PMEG recomana una r vibrant, feta a les dents, com la del català, el castellà o l’italià. Una r vibrant uvular, com en alguns accents del francès o de l’alemany, és igualment correcta. A la pràctica els parlants fan servir altres sons de r i s’entenen igualment. Dues coses importen: mantenir la r ben diferenciada de la l (revi «somiar» i levi «alçar») i no deixar-la caure darrere d’una vocal (parko «parc» no ha de sonar com pako «paquet»).
Escriure sense ĉ, ĝ, ŝ: el sistema h i el sistema x
Si no pots escriure les lletres accentuades, hi ha dues ortografies de recanvi. El sistema h ve del mateix Fundamento: s’escriu ch, gh, hh, jh, sh i una u simple per a ŭ. Pot ser ambigu: flughaveno «aeroport» és flug-haven-o, no fluĝaveno. El sistema x hi afegeix la x, que no és una lletra de l’esperanto: cx, gx, hx, jx, sx, ux. No és oficial, però no és ambigu i és molt habitual a internet. L’Acadèmia d’Esperanto va acceptar el 2007 les ortografies de recanvi per a necessitats tècniques.
Consells per a qui parla català
- Pronuncia totes les vocals senceres, també les àtones. En català central la a i la e àtones es redueixen a [ə] i la o àtona sona u; en esperanto no: banano és ba-NA-no, no «bə-NÀ-nu».
- La h sempre es pronuncia: hundo «gos» no és «undo». El català no té aquest so, així que cal practicar-lo.
- La s sempre és sorda, també entre vocals. A kaso «caixa (de diners)» sona com la s de «sol», no com la s de «casa». Per a la s sonora hi ha la z: rozo «rosa».
- La c és sempre «ts»: centro «centre» es diu TSEN-tro, no «SEN-tro».
- La g és sempre forta, com a «gos»: gitaro «guitarra» porta una g de «gat» sense cap u, i geografio és ge-o-gra-FI-o, no com la g de «geografia». Per al so de «gel» hi ha la ĵ (o la ĝ, si el pronuncies com en valencià).
- La ĝ i la ĵ són dos sons diferents: ĝ és [dʒ] (tj de «platja») i ĵ és [ʒ] (la j de «jove» en català oriental). En valencià, la j de «jove» sona [dʒ], és a dir, com la ĝ.
- La j és sempre una i semiconsonant: jaro «any» es diu IA-ro, com «iode».
- Molts parlants, sobretot de català central, pronuncien igual la b i la v. En esperanto són dos sons: vivo «vida» té dues v labiodentals, i bovo «bou» té dues b.
- La d final no s’ensordeix: a sed «però» i apud «vora» es pronuncia una d de veritat, no una t, com passa en català a «fred».
- La ĥ (com la j castellana de «jamón») és la lletra més rara, i moltes paraules amb ĥ tenen una variant amb k: ĥemio = kemio «química».
Següent pas: aprèn les paraules que sentiràs primer a Frases bàsiques en esperanto.
Preguntes freqüents
Quantes lletres té l’alfabet de l’esperanto?
En té 28: l’alfabet llatí sense q, w, x i y, més sis lletres amb signe: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ.
L’esperanto es pronuncia tal com s’escriu?
Sí. Cada lletra representa un sol so i totes es pronuncien. Quan coneguis les 28 lletres i la regla de l’accent, podràs llegir en veu alta qualsevol paraula.
On va l’accent en les paraules de l’esperanto?
Sempre a la penúltima vocal: ta-BLO és incorrecte, TA-blo «taula» és correcte. Les lletres j i ŭ no compten com a vocals.
Per què l’esperanto fa servir lletres com ĉ i ŝ?
Cada so necessita una lletra única. En lloc de parelles de lletres com ch o sh, l’esperanto usa una lletra amb un signe, de manera que l’ortografia mai no és ambigua.
Com puc escriure ĉ, ĝ i ŝ?
Al mòbil, afegeix l’esperanto al teclat (Gboard el té a Android i a l’iPhone) i mantén premuda una lletra, per exemple la c per obtenir ĉ. A l’ordinador, instal·la una disposició de teclat d’esperanto o escriu amb el sistema x (cx, gx, sx); el cercador del diccionari i els exercicis del curs el converteixen mentre escrius.
Fonts
- PMEG: Literoj (l’alfabet i els noms de les lletres)
- PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (pronunciació, accent, r, ĥ)
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (1905)
- Akademio de Esperanto: Pri apartaj teknikaj bezonoj (2007)
- Akademio de Esperanto: Deklaro pri la Esperanta litero ŭ (2023)
- Vikipedio: X-sistemo
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.