Gramàtica de l’esperanto: terminacions i regles

La gramàtica de l’esperanto es basa en una sola idea: les arrels no canvien mai i un petit conjunt de terminacions significa sempre el mateix. Una paraula acabada en -o és un nom, una en -a un adjectiu, una en -as un verb en present. No hi ha verbs irregulars, ni plurals irregulars, ni gènere gramatical.

Les 16 regles que L. L. Zamenhof va publicar el 1887 esbossen aquest sistema; el nucli que veuràs aquí cobreix la majoria de les frases amb què et trobaràs.

#Tota la gramàtica en una fitxa

El diccionari oficial de l’Acadèmia d’Esperanto compta exactament 11 terminacions gramaticals:

Les terminacions s’apilen en un ordre fix: classe de paraula, després -j i després -n: grandajn domojn – «cases grans» (com a objecte). Els adjectius copien la -j i la -n del seu nom, tal com veuràs a noms i adjectius.

Els verbs mai no duen -j ni -n, i no canvien segons la persona: mi lernas, vi lernas, ili lernas – «aprenc, aprens, aprenen». Per això no cal memoritzar cap taula de conjugació com la del català (aprenc, aprens, aprèn, aprenem, apreneu, aprenen).

#Les terminacions en frases

Cada terminació en una frase curta de cada dia:

• -o: La domo estas nova. – «La casa és nova.»
• -a: Ni loĝas en nova domo. – «Vivim en una casa nova.»
• -e: Ŝi parolas malrapide kaj klare. – «Parla lentament i amb claredat.»
• -i: Mi volas lerni Esperanton. – «Vull aprendre esperanto.»
• -as: Nun mi lernas la vortojn. – «Ara estic aprenent les paraules.»
• -is: Hieraŭ ni lernis dum unu horo. – «Ahir vam estudiar durant una hora.»
• -os: Morgaŭ mi skribos al vi. – «Demà t’escriuré.»
• -us: Se mi havus tempon, mi vojaĝus. – «Si tingués temps, viatjaria.»
• -u: Venu kun ni! – «Vine amb nosaltres!»
• -j: Miaj amikoj estas en la parko. – «Els meus amics són al parc.»
• -n: Mi vidas grandan ŝipon. – «Veig un vaixell gran.»
• Tot plegat: Miaj novaj amikoj rapide lernis la gravajn vortojn. – «Els meus nous amics van aprendre ràpidament les paraules importants.»

#Les altres peces bàsiques

• Un sol article. La vol dir «el», «la», «els» i «les» alhora, per a tots els gèneres i nombres, i no hi ha cap paraula per a «un/una». Mira l’article.
• Ordre lliure de les paraules. Com que -n marca l’objecte, La hundo vidas la katon i La katon vidas la hundo volen dir tots dos «El gos veu el gat». Mira l’acusatiu.
• Formació de paraules. Prefixos i sufixos converteixen una arrel en moltes paraules: sana – «sa», malsana – «malalt», malsanulo – «pacient», malsanulejo – «hospital». Mira formació de paraules.
• 45 correlatius. Una graella de 5 × 9 de paraules interrogatives i de resposta: kiu – «qui», tiu – «aquell», ĉiu – «tothom». Mira correlatius.

#Per a qui parla català

• Gènere i concordança. En català l’adjectiu concorda en gènere i nombre (bonic, bonica, bonics, boniques). En esperanto només concorda en nombre i cas: bela serveix per a tot, i només hi afegeixes -j o -n.
• Articles. On el català té el, la, els, les, l’, l’esperanto té només la. Per això no cal pensar mai en el gènere d’un nom per triar l’article.
• Pronoms febles. El català té partícules com en, hi, ho, li, els que es lliguen al verb. L’esperanto no en té: fas servir sempre el pronom sencer, i la seva funció la marca -n o una preposició: Mi donas ĝin al ŝi – «Li ho dono».
• Pronunciació. c es llegeix ts (com en tsar), ĉ com la tx catalana (cotxe), ĝ com el tj de platja o el tg de metge, ĵ com la j catalana de jove (en català central), ŝ com la x (caixa) i h és aspirada. L’accent cau sempre a la penúltima síl·laba.

Una arrel, desenes de paraulesLa Reta Vortaro recull 23 paraules formades només amb san-. Mira com els prefixos, els sufixos i els mots compostos fan créixer una arrel fins a formar una família.Explora les famílies de paraules →

#Preguntes freqüents

#La gramàtica de l’esperanto té excepcions?

La flexió no en té: tot nom fa el plural amb -j i tot verb usa les mateixes sis terminacions, també esti – «ser, estar». El que encara aprens paraula per paraula és el vocabulari, per exemple si un verb porta objecte o no.

#L’esperanto té gènere gramatical?

No. Els noms i els adjectius no canvien segons el gènere. Les formes femenines es fan amb el sufix -in-: patro – «pare», patrino – «mare».

#On és la gramàtica oficial de l’esperanto?

Al Fundamento de Esperanto (1905), que dona les 16 regles en cinc llengües. La descripció moderna més completa és el PMEG de Bertilo Wennergren, gratuït en línia.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto: gramàtica, versió en anglès – Akademio de Esperanto
• Akademia Vortaro: explicacions i estadístiques – 11 terminacions
• PMEG – Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko – Bertilo Wennergren, versió 15.5 (2024)
• Esperanto grammar – Viquipèdia en anglès