Comparatiu i superlatiu en esperanto: pli, plej, ol

L’esperanto compara amb paraules petites i separades, no amb terminacions. Pli vol dir «més», plej «el més», malpli «menys», malplej «el menys», ol «que» i kiel «com». Així, «més gran que» és pli granda ol i «el més gran» és la plej granda. Res no canvia dins de l’adjectiu, i cap forma és irregular: «millor» és pli bona i «el millor» és la plej bona.

Si parles català, ja coneixes el patró (més alt que, el més alt), però en esperanto no hi ha formes irregulars com millor o pitjor: sempre és pli o plej més l’adjectiu.

#Els patrons d’un cop d’ull

#Comparatiu: pli … ol

Posa pli just davant de l’adjectiu o de l’adverbi i ol davant d’allò amb què compares. Pli no canvia mai, però l’adjectiu conserva els seus -j i -n habituals (noms i adjectius). Qualsevol que sigui la llargada de la paraula, l’esperanto usa pli cada cop.

• Mia frato estas pli juna ol mi. – «El meu germà és més jove que jo.»
• Mi vidis pli grandajn domojn. – «Vaig veure cases més grans.»
• Ŝi kantas pli bone ol mi. – «Canta millor que jo.» Els adverbis es comparen de la mateixa manera (adverbis).

#Què va després d’ol

Després d’ol, una paraula pren la forma que tindria a la frase completa (PMEG). Un subjecte no porta terminació, un objecte porta -n (l’acusatiu). Per comprovar-ho, acaba mentalment la frase.

Davant d’un número, pli ol i malpli ol volen dir «més de» i «menys de», i el nom pren la terminació que necessita tot el sintagma: Mi havas pli ol dek librojn. – «Tinc més de deu llibres.»

#Superlatiu: la plej … el

Plej va davant de l’adjectiu, normalment amb la, perquè un superlatiu sol apuntar a una cosa única. El grup al qual pertany va després d’el – «de, d’entre». Paraules de lloc com en també serveixen.

• Ŝi estas la plej saĝa el miaj amikoj. – «És la més sàvia dels meus amics.»
• Ŝi kuras plej rapide. – «Corre el més de pressa.» (sense la amb un adverbi)
• Tio estas la dua plej alta turo en la urbo. – «Aquella és la segona torre més alta de la ciutat.»

Per a exactament dues coses, la pli és l’elecció natural, i el la du es pot ometre: Li estas la pli juna el la du fratoj. – «És el més jove dels dos germans.»

#Menys i el menys: malpli, malplej

Malpli i malplej són pli i plej donats la volta amb mal-: Teo estas malpli forta ol kafo. – «El te és menys fort que el cafè.» Però malpli i pli mal- no sempre són intercanviables. El parell del PMEG: Li estas malpli bela ol vi – «Ell és menys bell que tu» – és un compliment per a tu, mentre que Li estas pli malbela ol vi – «Ell és més lleig que tu» – és un insult per a ell.

#Comparacions d’igualtat: tiel … kiel, same … kiel

Tiel sovint s’omet davant de kiel: Ŝi kantas kiel birdo. – «Canta com un ocell.» Zamenhof escrivia tiel same kiel; avui el més curt same kiel és normal, i samkiel és una forma curta acceptada (PMEG). Tiel i kiel mostren grau; tiom i kiom mostren quantitat. Una paraula després de kiel segueix la mateixa regla de funció que després d’ol.

#Comparar quantitats: pli da, malpli da

Per a «més d’alguna cosa», uneix allò que es compta amb da (preposicions). El nom després de da no porta -n, ni tan sols com a objecte; un plural conserva el seu -j.

• Mi volas pli da kafo. – «Vull més cafè.»
• Mi havas pli da libroj ol vi. – «Tinc més llibres que tu.»
• Ŝi havas malpli da tempo ol mi. – «Té menys temps que jo.»

Pli da libroj compara quantitats. Pli ol dek libroj compara amb un número.

#Més fort i més feble

Reforça pli amb multe, no amb tre: multe pli granda (PMEG). Plej no vol dir mai «molt»; això és tre.

El sufix -eg- fa el significat més gran dins de la paraula: varma – «calent» → varmega – «molt calent», bona → bonega – «excel·lent», bone → bonege. No és un comparatiu: bonega no vol dir «millor».

#Quant més: diferències i múltiples

Una mesura de diferència porta -n: Mia fratino estas tri jarojn pli aĝa ol mi. – «La meva germana és tres anys més gran que jo.» Per als múltiples, fes servir fojojn: Ĝi estas dek fojojn pli rapida ol la malnova. – «És deu vegades més ràpid que el vell.»

#Com més … més: ju … des

Ju obre la primera part i des la segona, cadascuna amb pli o malpli (conjuncions).

• Ju pli mi lernas, des pli mi ŝatas la lingvon. – «Com més aprenc, més m’agrada la llengua.»
• Ju pli mi pensas pri tio, des malpli mi komprenas. – «Com més hi penso, menys ho entenc.»

#Tan … com sigui possible: kiel eble plej

Kiel eble plej demana el grau més alt possible: Venu kiel eble plej baldaŭ. – «Vine com més aviat sigui possible.» També existeix la forma d’una sola paraula plejeble. El més suau kiom eble vol dir «tant com sigui possible»: Mi kiom eble evitas sukeron. – «Evito el sucre tant com puc.»

#Errors freqüents

#Exemples en frases

• Mia nova telefono estas pli malpeza ol la malnova. – «El meu telèfon nou és més lleuger que el vell.»
• Ĉi tiu estas la plej bona kafo en la urbo. – «Aquest és el millor cafè de la ciutat.»
• Julio estas la plej varma monato de la jaro. – «El juliol és el mes més calorós de l’any.»
• Mia filino legas pli multe ol mi. – «La meva filla llegeix més que jo.»
• Hodiaŭ estas malpli varme ol hieraŭ. – «Avui fa menys calor que ahir.»
• Ŝia aŭto estas same rapida kiel la mia. – «El seu cotxe és tan ràpid com el meu.»
• Ju pli longe mi atendas, des pli nervoza mi iĝas. – «Com més temps espero, més nerviós em poso.»
• En la klaso estas pli da knabinoj ol da knaboj. – «A la classe hi ha més noies que nois.»

#Preguntes freqüents

#Com es diu «millor» i «el millor» en esperanto?

Pli bona és «millor» i la plej bona és «el millor». Per als adverbis: pli bone, plej bone. «Pitjor» i «el pitjor» són pli malbona i la plej malbona. No hi ha formes irregulars.

#És pli … ol o pli … kiel?

Pli … ol. Ol vol dir «que» després de pli i malpli. Kiel s’usa per a la igualtat: tiel … kiel, same … kiel.

#Com es diu «com més … més» en esperanto?

Fes servir ju pli … des pli …: Ju pli frue, des pli bone. – «Com abans, millor.» Ju … ju no és correcte.

#Quina diferència hi ha entre pli i plu?

Pli mostra grau o quantitat: Li laboras pli ol mi. – «Treballa més que jo.» Plu mostra continuació: Li ne laboras plu. – «Ja no treballa.» Zamenhof va explicar el parell d’aquesta manera (ReVo).

#Fonts

• PMEG: Pli, plej, Tre, Ju kaj des
• PMEG, capítol 20 sobre comparacions: Kiel kaj ol, amb marcadors de funció, Tiel same kiel, same kiel, samkiel
• PMEG: Grado kaj kvanto, N por mezuro, Nuanciloj de nombro, EG
• Reta Vortaro (ReVo): pli, plej, ol, plu
• Fundamento de Esperanto – Akademio de Esperanto