Interjeccions en esperanto: ho, ve, hura, nu i onomatopeies

L’esperanto té nou interjeccions oficials: adiaŭ, bis, fi, ha, he, ho, hura, nu i ve. Una interjecció és una paraula curta que expressa un sentiment o demana atenció. Queda fora de la gramàtica ordinària: no té terminació, no porta cas i no interactua amb les altres paraules d’una frase, però sovint forma per si sola un enunciat complet (PMEG). Totes les altres – aha, hej, oj, hm i les paraules d’animals i sorolls – no són oficials, i el PMEG diu que els parlants poden crear aquestes paraules lliurement.

Salutacions com Saluton! i Dankon! s’hi assemblen però no són interjeccions; són noms en acusatiu, tal com s’explica més avall.

#Les nou interjeccions oficials

Sis ja eren al Fundamento de 1905 (a l’Universala Vortaro o a l’Ekzercaro). Tres van ser afegides més tard pel Comitè Lingüístic i l’Acadèmia d’Esperanto: he (1909), hura (1921) i bis (1929).

Els exemples de fi, ha, ho i nu venen de l’Ekzercaro de Zamenhof (§ 26). L’estat i les dates segueixen l’Akademia Vortaro de l’Akademio.

#Nu: la paraula per a tot

Nu anuncia que segueix alguna cosa digna d’atenció. El PMEG llista molts usos, entre ells:

• impaciència: Nu, iru pli rapide! – «Vinga, ves més de pressa!»
• consentiment: Nu, bone, mi venos. – «Bé, d’acord, vindré.»
• vacil·lació: Nu... mi ne scias. – «Bé... no ho sé.»
• resignació: Nu, tia estas la vivo. – «Bé, la vida és així.»
• consol: Nu, nu, ĉio estos bone. – «Vinga, vinga, tot anirà bé.»

El ReVo afegeix que nu també té un sentit de conjunció; un «!» o «...» que el segueixi marca la interjecció.

#Ho, ha, he i ve

Ho és la més general. És comuna davant d’una invocació (ho, Dio!) i en combinacions com ho ve i he ho. Ha s’acosta més a l’admiració; duplicada, ha ha imita el riure. He atrau l’atenció d’algú. Ve expressa tristesa i pot ser un avís: Ve al vi, se vi tion faros! – «Ai de tu, si fas això!»

#Adiaŭ i bis a la pràctica

El PMEG observa que adiaŭ s’usa poc a la pràctica. La gent sol dir ĝis (la) revido! o ĝis!, que esperen una nova trobada; mira salutacions. Bis es limita a àmbits artístics i musicals i també és rar; els parlants diuen més sovint pli, plian o denove.

#Interjeccions no oficials

El PMEG llista més de quaranta exemples i afegeix que les formes i els significats varien segons el parlant i la situació, de manera que no cal prendre massa seriosament les glosses. No oficial no vol dir incorrecte: aquestes paraules són normals en la parla i en l’escriptura.

Aŭ «ai» s’escriu igual que la conjunció aŭ «o»; el context els distingeix. Hej no és una salutació a la llista del PMEG: per a «hola» fes servir Saluton!.

#Paraules de so i crits d’animals

Les paraules de so (onomatopeies) són la part més lliure de la llengua. El PMEG diu que les regles de gramàtica no s’hi apliquen, i poden trencar les regles de so habituals: sss té tres consonants idèntiques i cap vocal.

• Puf! La libro falis de la breto. – «Pam! El llibre va caure del prestatge.»
• La anaso diras “gik gak”, kaj la rano diras “kva”. – «L’ànec fa “gik gak” i la granota fa “kva”.»

Qualsevol arrel pot perdre la terminació i convertir-se en una exclamació o un so. El PMEG dona halt! (de halti), ek! «en marxa!», eks! «fora això!» i help!. Els verbs donen sons deixant caure la terminació, de vegades amb canvis: kraki → krak!, plaŭdi → plaŭ!, boji → boj!, tinti → tin tin!, pafi → pif, paf!. El PMEG aconsella fer-ho amb moderació i només amb arrels d’una vocal, perquè un rapid! sol deixa l’accent poc clar.

#Paraules fetes d’interjeccions

Una interjecció oficial no té terminació, però algunes tenen paraules derivades amb terminacions normals (mira formació de paraules). Aquestes formes estan confirmades al PMEG o al ReVo:

• Ni adiaŭis niajn amikojn en la stacidomo. – «Vam dir adeu als nostres amics a l’estació.»
• La infanoj huraas. – «Els infants aclamen.»

El PMEG i el ReVo no llisten paraules derivades per a he, ho o nu, de manera que no te n’inventis.

#Saluton i Dankon no són interjeccions

Saluton! «Hola!» i Dankon! «Gràcies!» semblen exclamacions però són noms amb la terminació d’acusatiu. El PMEG les tracta com a frases abreujades: Saluton! = (Mi donas al vi) saluton «(Et dono) una salutació», i Dankon! = (Mi donas al vi) dankon. El mateix val per a Bonan matenon! – «(Et desitjo) un bon matí». La -n marca l’objecte d’un verb que ja no es diu. Mira frases de cortesia per a les respostes.

Altres expressions que només semblen interjeccions:

• Jes, ne, jen són partícules semblants a adverbis (adverbis).
• Pardonu!, Bonvolu!, Helpu! són imperatius amb -u.
• Kia bela tago! es construeix amb un correlatiu; el PMEG llista Kia ĝoja festo! entre les frases abreujades, no entre les interjeccions.

#Pronunciació i ortografia

Normalment l’accent cau a la penúltima vocal (mira l’alfabet): HU-ra, A-ha, HO-la. El PMEG observa que les interjeccions sovint reben un accent diferent del que suggereix l’ortografia. Llavors recomana dividir o reescriure la paraula perquè l’escriptura coincideixi amb el so.

La trucada és ha lo, sempre dit «ha-LO». Escrit halo, es llegiria com el nom ordinari halo, accentuat HA-lo. La lletra ŭ normalment segueix a o e, però el 2023 l’Akademio la va acceptar en altres posicions en exclamacions i paraules de so, com a ŭa i kŭaks.

#Ús i cultura

• Moltes de les citacions del ReVo per a ve, ho, nu i hura venen de les traduccions de Zamenhof d’Andersen, Schiller i l’Antic Testament. La seva Preĝo sub la Verda Standardo usa ho en la invocació d’un «Misteri poderós, sense cos».
• El PMEG descriu ha lo com una crida usada sobretot per telèfon. El ReVo, citant una guia d’ús, hi prefereix saluton.

#Exemples en frases

• Ho, kia bela vespero! – «Oh, quin vespre més bonic!»
• Ha, jen vi estas! – «Ah, aquí estàs!»
• He, atendu min! – «Ei, espera’m!»
• Nu, kion ni faru nun? – «Bé, què fem ara?»
• Ve, la lasta buso jam foriris! – «Ai, l’últim autobús ja ha marxat!»
• Fi, kia malpura ĉambro! – «Uf, quina habitació més bruta!»
• Hura, morgaŭ komenciĝas la ferioj! – «Visca, demà comencen les vacances!»
• Post la koncerto ĉiuj kriis: Bis! Bis! – «Després del concert tothom cridava: Bis! Bis!»
• Adiaŭ, kara amiko! – «Adeu, estimat amic!»
• Aj, mi tranĉis mian fingron! – «Ai, m’he tallat el dit!»

#Preguntes freqüents

#Quantes interjeccions té l’esperanto?

Nou són oficials: adiaŭ, bis, fi, ha, he, ho, hura, nu, ve. Moltes més no són oficials, i els parlants poden inventar paraules de so lliurement.

#És Saluton una interjecció?

No. És el nom saluto «salutació» amb la terminació d’acusatiu -n, abreviació de Mi donas al vi saluton. Dankon funciona igual.

#Com es diu «ai» en esperanto?

Fes servir aj! o aŭ! per al dolor. Oj! expressa llàstima amarga o dolor.

#Quina és la paraula en esperanto per a «visca»?

Hura! És una interjecció oficial, afegida el 1921. Aclamar és hurai: La infanoj huraas.

#Poden prendre terminacions les interjeccions?

Algunes sí: veo, adiaŭi, bisi, fia, hurai. Altres, com ho i nu, no tenen formes derivades estàndard.

#On cau l’accent a hura i aha?

Segons la regla, a HU-ra i A-ha. Molts parlants diuen hu-RA i a-HA; el PMEG suggereix llavors escriure hu ra i a ha.

#Fonts

• PMEG cap. 18 – Interjeccions i paraules de so
• PMEG 18.1 – Interjeccions oficials
• PMEG 18.2 – Arrels ordinàries com a interjeccions
• PMEG 18.3 – Interjeccions no oficials i paraules de so
• PMEG 18.4 – Pronunciació i ortografia
• PMEG 32.3 – Frases abreujades (Saluton!, Dankon!)
• Fundamento de Esperanto – Ekzercaro, § 26 i Universala Vortaro
• Akademia Vortaro – estat de cada element i notes amb les dates dels Addicions Oficials
• Akademio de Esperanto – Declaració sobre la lletra ŭ (9 d’abril de 2023)
• ReVo (Reta Vortaro): ve, hura, nu, bis, adiaŭ, hola