Frases
Gràcies en esperanto: Dankon, si us plau i perdó
L’esperanto no té un «gràcies» formal a part: Dankon! serveix per a tothom, i la cortesia ve de les paraules que hi afegeixes.
«Gràcies» en esperanto és Dankon! (DAN-kon). «Si us plau» és bonvolu (bon-VO-lu) davant d’un verb o mi petas (mi PE-tas) després d’una petició. «Perdó» és Pardonu! (par-DO-nu), o Mi bedaŭras (mi be-DAŬ-ras) quan es tracta d’un penediment real. Les guies de pronunciació d’aquesta pàgina mostren la síl·laba tònica en majúscules; sempre és la penúltima (mira l’alfabet).
Referència ràpida
| Català | Esperanto | Pronunciació | Resposta habitual |
|---|---|---|---|
| Gràcies | Dankon! | DAN-kon | Ne dankinde. |
| Moltes gràcies | Multan dankon! | MUL-tan DAN-kon | Ne dankinde. |
| De res | Ne dankinde. | ne dan-KIN-de | – |
| Si us plau (davant d’un verb) | Bonvolu sidiĝi. | bon-VO-lu si-DI-ĝi | Dankon. |
| Si us plau (en demanar alguna cosa) | Akvon, mi petas. | A-kvon mi PE-tas | Jen. |
| Aquí tens / aquí teniu | Jen! | jen | Dankon! |
| Disculpa / perdó | Pardonu (min)! | par-DO-nu (min) | Ne gravas. |
| Ho sento (ho lamento) | Mi bedaŭras. | mi be-DAŬ-ras | Ne gravas. |
| Demano perdó | Mi pardonpetas. | mi par-don-PE-tas | Ne gravas. |
| Salut (en un brindis) / a la teva salut | Sanon! | SA-non | Dankon. |
| Bon profit | Bonan apetiton! | BO-nan a-pe-TI-ton | Dankon, ankaŭ al vi. |
Com donar les gràcies
Dankon és l’acusatiu de danko «agraïment»; PMEG el considera una forma abreujada de Mi donas al vi dankon «et dono les gràcies». La mateixa arrel dona danki «agrair», danka «agraït» i dankinda «digne d’agraïment» (mira la formació de paraules).
- Multan dankon! – «moltes gràcies».
- Koran dankon! (KO-ran DAN-kon) – «gràcies de tot cor», de koro «cor».
- Dankegon! (dan-KE-gon) – «mil gràcies»; -eg- intensifica, i PMEG usa justament aquesta paraula com a exemple.
- Mi dankas vin. (mi DAN-kas vin) – «t’ho agraeixo», una frase completa.
Indica el motiu amb pro o por més un nom: Dankon pro via helpo (DAN-kon pro VI-a HEL-po) «gràcies per la teva ajuda». PMEG considera correctes tots dos; el Fundamento de Zamenhof usa por (Mi dankas vin por la prunto), mentre que avui pro és molt comú. Per a una acció, usa ke: Dankon, ke vi venis «gràcies per haver vingut».
Una trampa: ReVo adverteix que un Dankon tot sol com a resposta a un oferiment no és clar. A Ĉu vi deziras kafon? («Vols un cafè?») respon Jes, dankon o Ne, dankon. És el mateix matís que en català: «gràcies» tot sol pot voler dir «sí» o «no».
Com respondre a les gràcies
Ne dankinde (ne dan-KIN-de) és la resposta estàndard. Literalment és «no digne d’agraïment» (ne + dank- + -ind- «digne» + -e), i també s’escriu nedankinde. ReVo cita Ne dankinde, estas mia plezuro – «De res, és un plaer» – i la broma Ne dankinde, sed kisinde! – «no mereix gràcies, sinó petons». Als missatges de text s’abreuja en ND.
Volonte (vo-LON-te) vol dir «de bon grat» i respon a una petició o un oferiment, com als exercicis del Fundamento: Tre volonte, mia bona – «Molt de bon grat, bona dona». No és la resposta habitual a Dankon.
Com dir «si us plau»
L’esperanto no té un únic «si us plau»; usa diverses construccions.
- Bonvolu + infinitiu – de bonvoli «tenir la bondat de» (bon- «bo» + vol- «voler»): Bonvolu sidiĝi – «Seu, si us plau». PMEG desaconsella un segon imperatiu (Bonvolu sidu), recorda que Zamenhof escrivia el més senzill volu sidiĝi i accepta Bonvole sidu com a alternativa lògica.
- …, mi petas – «et demano», afegit després d’una petició: Akvon, mi petas – «Aigua, si us plau»; Sidiĝu, mi petas – «Seu, si us plau».
- Jen! – «aquí ho tens», quan s’entrega alguna cosa; ReVo el defineix com una paraula que crida l’atenció, com a jen prenu seĝon «mira, agafa una cadira».
Com demanar perdó
Pardonu! o Pardonu min! (par-DO-nu min) vol dir literalment «perdona (’m)». ReVo el defineix com una petició que toleris una molèstia sense enuig. Serveix per a quan topes amb algú, interrompes o comences una pregunta: Pardonu, ĉu la sidloko estas okupita? – «Perdona, aquest seient està ocupat?» Pardonu min i Pardonu al mi són tots dos correctes; el Fundamento usa les dues formes.
Mi bedaŭras vol dir «ho lamento, ho sento» i va bé per a negatives i males notícies: Mi bedaŭras, sed tio ne eblas – «Ho sento, però això no és possible». Mi pardonpetas és un «demano perdó» més formal; PMEG veu Mi sincere pardonpetas pro la malfruiĝo molt proper en sentit a Pardonu min pro la malfruiĝo!
Respon a una disculpa amb Ne gravas (ne GRA-vas) – «no té importància» – o Ne zorgu «no et preocupis».
Altres frases de cortesia
- Sanon! (SA-non) – literalment «salut»; es diu després d’un esternut o en un brindis.
- Bonan apetiton! (BO-nan a-pe-TI-ton) – ReVo el descriu com un desig que es diu abans d’un àpat.
- Ĝis! i Ĝis revido! – mira salutacions i comiats.
Trobaràs més frases quotidianes a les frases bàsiques en esperanto; la primera lliçó del curs posa les salutacions en un diàleg, i el diccionari mostra com està construïda cada paraula.
Hi ha maneres formals i informals de donar les gràcies en esperanto?
No. L’esperanto no té un «gràcies» formal i un d’informal: Dankon! serveix per a tothom, i el to el marques amb paraules addicionals com multan, koran o Mi tre dankas vin pro…. Amb les peticions i les disculpes passa el mateix.
Una escala aproximada
Aquesta agrupació és pròpia, no una escala oficial.
| Nivell | Gràcies | Peticions |
|---|---|---|
| Quotidià | Dankon! | Salon, mi petas. |
| Cortès | Multan dankon!, Dankegon! | Bonvolu doni al mi la salon. |
| Formal | Koran dankon!, Mi tre dankas vin pro… | Ĉu vi bonvolus doni al mi la salon? |
Ĉu vi povus…? «Podries…?» també fa una petició cortesa, segons PMEG.
Vi, ci i els tractaments
L’esperanto no té un «vostè» formal: vi serveix per a una persona o moltes, amic o desconegut (mira els pronoms). Un ci singular apareix a la llista de paraules del Fundamento, però PMEG diu que mai no es va usar de debò i que no té cap matís fix, així que no l’utilitzis. En català, doncs, no cal triar entre «tu» i «vostè»: sempre és vi.
El respecte es mostra amb els tractaments: sinjoro «senyor» (sin-JO-ro), sinjorino «senyora» (sin-jo-RI-no) i gesinjoroj «senyors i senyores». No posis mai la davant d’una forma d’adreça: Estimata prezidanto… «Estimat president…» (exemple de PMEG). A un amic escriu Kara Maria «Benvolguda Maria» o «Estimada Maria».
Preguntes freqüents
Com es diu «gràcies» en esperanto?
Dankon! (DAN-kon). Per a «moltes gràcies» digues Multan dankon!; per a «gràcies per l’ajuda» digues Dankon pro via helpo.
Com es respon a dankon?
Amb Ne dankinde (ne dan-KIN-de), literalment «no digne d’agraïment». Nedankinde en una sola paraula també és correcte.
Com es diu «si us plau» en esperanto?
Bonvolu davant d’un infinitiu (Bonvolu atendi – «Espera, si us plau») o mi petas després de la petició (Kafon, mi petas – «Un cafè, si us plau»).
Com es diu «perdó» en esperanto?
Pardonu! per a «disculpa» o una petita disculpa, Mi bedaŭras per a un penediment real, Mi pardonpetas per a una disculpa formal.
Hi ha un «vostè» formal en esperanto?
No. Vi s’usa per a tothom. La cortesia ve de paraules com bonvolu, sinjoro i estimata.
Fonts
- PMEG: Mallongigitaj frazoj – Dankon! com a forma abreujada
- PMEG: Ĝentila peto – bonvolu, mi petas, volu
- PMEG: Pro and Por – thanking with pro or por, por
- PMEG: Dua persono – vi and ci
- PMEG: Alvoko – dirigir-se a algú (sinjoro, estimata)
- PMEG: Al – Pardonu al mi / Pardonu min
- PMEG: Fraztipoj kaj frazfunkcioj – Mi pardonpetas, Ĉu vi povus…?
- PMEG: Sufikso EG – dankegon
- Fundamento: Ekzercaro (Mi dankas vin por la prunto; Tre volonte; Pardonu al mi) i Universala Vortaro (ci, bedaŭr', volont', sinjor')
- ReVo: danki, pardoni, bedaŭri, volonte, jen, apetito, sinjoro
- Wiktionary (en): ne dankinde, bonvoli, sanon, ne gravas
- Omniglot: frases útils en esperanto (Dankon / Dankegon)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.