Curs Saluton
Lliçó 1 d’esperanto: salutacions i alfabet
Cinc regles de pronunciació, set pronoms i una sola forma verbal: n’hi ha prou per saludar i presentar-te.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
52 paraules19 exercicis~21 min
En aquesta primera lliçó aprendràs a llegir l’esperanto en veu alta, a saludar, a acomiadar-te i a presentar-te. Coneixeràs els pronoms personals mi, vi, li, ŝi i el verb estas –«soc, ets, és, som…»–, que és igual per a totes les persones. Si no has sentit mai l’esperanto, llegeix primer les cinc regles de pronunciació de l’apartat de gramàtica i després torna al diàleg.
Diàleg
L’Ana viu a São Paulo, al Brasil. En Tomo viu a Cracòvia, a Polònia. Tots dos acaben d’entrar en un grup de conversa en esperanto per internet que porta en Juma, de Kenya.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Juma: Saluton al ĉiuj! Mi estas Juma. Mi estas el Kenjo. | Hola a tothom! Soc en Juma. Soc de Kenya. |
| Ana: Saluton, Juma! Mi estas Ana. Mi estas el Brazilo. | Hola, Juma! Soc l’Ana. Soc del Brasil. |
| Tomo: Bonan tagon! Mi estas Tomo. Mi estas el Pollando. | Bon dia! Soc en Tomo. Soc de Polònia. |
| Juma: Bonvenon, Ana kaj Tomo! Kiel vi fartas? | Benvinguts, Ana i Tomo! Com esteu? |
| Ana: Bone, dankon. Kaj vi? | Bé, gràcies. I tu? |
| Juma: Tre bone, dankon! | Molt bé, gràcies! |
| Tomo: Mi fartas bone, sed mi estas iom nervoza. Mi estas komencanto. | Estic bé, però estic una mica nerviós. Soc principiant. |
| Ana: Ankaŭ mi estas komencanto! | Jo també soc principiant! |
| Juma: Ne gravas. Ĉi tie ni ĉiuj estas amikoj. | No passa res. Aquí tots som amics. |
| Tomo: Dankon, Juma. Saluton, Ana! | Gràcies, Juma. Hola, Ana! |
| Ana: Saluton, Tomo! Ĝis lundo? | Hola, Tomo! Fins dilluns? |
| Juma: Jes, ĝis lundo! Ĝis revido, amikoj! | Sí, fins dilluns! A reveure, amics! |
| Tomo: Ĝis revido! | A reveure! |
Llegeix cada línia en veu alta dues vegades. Accentua la penúltima síl·laba: sa-LU-ton, bon-VE-non, ko-men-CAN-to. Fixa’t també que vi serveix per a diverses persones (en Juma pregunta Kiel vi fartas? a l’Ana i en Tomo alhora: «Com esteu?») i per a una de sola (l’Ana respon Kaj vi? a en Juma: «I tu?»).
Els noms sovint conserven la seva grafia i el seu so: Juma és un nom suahili que es diu més o menys «DJU-ma», amb el so de la tg de «metge», tot i que en esperanto la lletra j sona com la i de «iogurt».
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| saluton | hola | salutació per a qualsevol hora del dia |
| bonan tagon | bon dia | més formal que saluton |
| bonvenon | benvingut, benvinguda | |
| ĝis revido | a reveure | literalment «fins a tornar-nos a veure»; en curt: ĝis! |
| mi | jo | pronom |
| vi | tu, vostè, vosaltres, vostès | una persona o més |
| li | ell | pronom |
| ŝi | ella | pronom |
| ni | nosaltres | pronom |
| estas | soc, ets, és, som, sou, són | present d’esti «ser, estar» |
| farti | estar (de salut), trobar-se | Kiel vi fartas? «Com estàs?» |
| el | de (procedència), fora de | el Brazilo «del Brasil»; no és l’article «el»! |
| al | a | Saluton al ĉiuj! «Hola a tothom!»; no és la contracció «al» |
| ĉiuj | tots, totes, tothom | ni ĉiuj «tots nosaltres» |
| nervoza | nerviós, nerviosa | |
| kaj | i | rima amb «mai» |
| sed | però | no té res a veure amb la «set» (en castellà, «sed») |
| kiel | com | paraula interrogativa (lliçó 7) |
| bone | bé | adverbi |
| tre | molt | davant d’un adjectiu o d’un adverbi: tre bone «molt bé» |
| iom | una mica | |
| dankon | gràcies | |
| ankaŭ | també | ankaŭ mi «jo també» |
| jes | sí | |
| komencanto | principiant | de komenci «començar» |
| amiko | amic | plural amikoj (lliçó 2) |
| ĉi tie | aquí | |
| ne gravas | no importa, no passa res | literalment «no és important» |
-ant- indica algú que està fent alguna cosa: komencanto és «el qui comença», un principiant. Fins i tot el nom de la llengua es forma així: Esperanto vol dir «el qui té esperança». Funciona com el català «-ant» de «parlant» o «estudiant».
- komenc·ant·oprincipianten aquesta lliçó
- vojaĝ·ant·oviatger
- parol·ant·oparlant
Gramàtica
La pronunciació en cinc regles
L’ortografia de l’esperanto és fonètica: amb aquestes cinc regles pots llegir en veu alta qualsevol paraula. La taula completa de les lletres és a la pàgina de l’alfabet i la pronunciació.
- Una lletra, un so. Es pronuncia cada lletra i no n’hi ha cap de muda. Això inclou la h, que en català no sona: hodiaŭ «avui» es llegeix amb una h aspirada. I la r sona sempre, també al final de la paraula, on el català sovint la fa muda («cantar», «fer»).
- Cinc vocals pures. a, e, i, o, u sonen com en català, però sempre amb el mateix timbre, també quan són àtones. En català oriental la a i la e àtones es redueixen a una vocal neutra i la o àtona sona u; en esperanto, no: komencanto és ko-men-CAN-to, amb totes les vocals ben clares, mai «ku-mən-CAN-tu». La e i la o poden sonar obertes o tancades, com et surti de manera natural; l’important és no reduir-les mai.
- Algunes consonants són diferents del català. Aprèn la taula de sota; les més traïdores són c, g, h, j, s, v i z.
- L’accent va a la penúltima vocal. SA-lu-ton és incorrecte; es diu sa-LU-ton. La mateixa regla val per a totes les paraules: BO-ne, es-pe-RAN-to, KI-el. En català moltes paraules són agudes, com «també» o «cafè»; en esperanto no n’hi ha cap: kafo «cafè» es diu KA-fo. Per això l’esperanto no fa servir mai accents gràfics com «à» o «é».
- aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ són una sola síl·laba cadascun. Sonen com els diftongs catalans de «mai», «rei», «boira», «fui», «pau» i «neu». Kaj sona com «cai» i ankaŭ és AN-kaŭ.
| Lletra | Sona com | Exemple |
|---|---|---|
| c | ts de «gats», mai com la c de «casa» ni com la de «cel» | komencanto – «principiant» |
| ĉ | tx de «cotxe» | ĉi tie – «aquí» |
| g | g de «gos», sempre forta, també davant de e i i: gi es llegeix «gui» | gravas – «importa» |
| ĝ | tg de «metge» o tj de «platja» | ĝis – «fins a» |
| ĥ | j castellana de «jamón» o ch alemanya de «Bach» (lletra rara) | ĥoro – «cor» (de cantaires) |
| j | i de «iogurt» o de «mai», no pas com la j de «jove» | jes – «sí» |
| ĵ | j de «jove» o g de «gent», com es pronuncien en català central | ĵurnalo – «diari» |
| r | r simple de «cara» o vibrant de «carro»; sona sempre, també al final | revido – «retrobament» |
| s | s de «sol», sempre sorda, mai com la s de «casa» | estas – «és» |
| ŝ | x de «caixa» | ŝi – «ella» |
| ŭ | u de «pau» (només darrere de a o e) | ankaŭ – «també» |
Les altres lletres (b, d, f, k, l, m, n, p, t) sonen com en català. Tres més demanen atenció: la h sempre sona, com a l’anglès hat; la v es fa amb les dents de dalt sobre el llavi de baix, com en molts parlars valencians i balears, i no s’ha de confondre amb la b: vi «tu» no sona «bi»; i la z és sempre sonora, com la de «zona». L’alfabet no té q, w, x ni y, ni dígrafs com ny, ll o ix.
Els pronoms personals
L’esperanto té set pronoms personals bàsics (oni «hom, la gent» arriba a la lliçó 10). No canvien mai per cortesia: vi és «tu», «vostè», «vosaltres» i «vostès», per a un amic, per a un desconegut o per a tot un grup. Mira el capítol complet sobre els pronoms.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| mi | jo |
| vi | tu, vostè, vosaltres, vostès |
| li | ell |
| ŝi | ella |
| ĝi | ell, ella (un animal o una cosa) |
| ni | nosaltres |
| ili | ells, elles |
Una sola forma verbal per a tothom: estas
El verb «ser, estar» és esti. En present és estas per a totes les persones: no cal recordar «soc, ets, és, som, sou, són». Passa el mateix amb tots els verbs de l’esperanto, com veuràs a la lliçó 4 i a la pàgina dels verbs.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Mi estas Ana. | Soc l’Ana. |
| Vi estas komencanto. | Ets principiant. |
| Li estas el Pollando. | Ell és de Polònia. |
| Ŝi estas el Brazilo. | Ella és del Brasil. |
| Ni estas amikoj. | Som amics. |
| Ili estas el Kenjo. | Són de Kenya. |
Com que el verb no canvia, en esperanto el pronom no es pot ometre. En català diem «Soc de Kenya», perquè «soc» ja indica qui parla; en esperanto estas no ho indica, i per això cal dir Mi estas el Kenjo.
No hi ha cap paraula per a «un» o «una»: Mi estas komencanto vol dir «Soc principiant» o «Soc un principiant». Tampoc no hi ha article davant dels noms de persona: «l’Ana» és simplement Ana i «en Tomo» és Tomo. L’esperanto només té una paraula per a «el, la, els, les», la, que veuràs a la lliçó 2.
Salutacions per a cada situació
| Esperanto | Català | Quan |
|---|---|---|
| Saluton! | Hola! | a qualsevol hora |
| Bonan matenon! | Bon dia! | al matí |
| Bonan tagon! | Bon dia! Bona tarda! | durant el dia, una mica formal |
| Bonan vesperon! | Bon vespre! | al vespre |
| Bonan nokton! | Bona nit! | en anar a dormir |
| Ĝis revido! / Ĝis! | A reveure! / Fins aviat! | en marxar |
| Ĝis lundo! | Fins dilluns! | ĝis + un moment |
En català totes dues es diuen «bon dia», però l’esperanto distingeix Bonan matenon! (de mateno «matí»), que es diu al matí, de Bonan tagon! (de tago «dia»), que serveix durant tot el dia.
La -n del final de saluton i de bonan tagon no és decorativa: totes dues expressions són formes curtes de frases senceres, bonan tagon de «et desitjo un bon dia» i saluton de «et dono una salutació». Aprendràs aquesta terminació a la lliçó 5. Per a més salutacions, mira les salutacions en esperanto.
Pràctica
Racó cultural
L’esperanto té data d’aniversari: el 26 de juliol de 1887. Aquell dia l’oftalmòleg Ludwik Zamenhof va publicar a Varsòvia el primer manual de la llengua, escrit en rus i signat Doktoro Esperanto – «el Doctor Que-té-esperança». Aviat la gent va començar a anomenar Esperanto la llengua mateixa, pel pseudònim. L’arrel esper- és la d’«esperança», però compte: esperi vol dir «esperar» només en el sentit de tenir esperança; per a «esperar algú» l’esperanto fa servir atendi, que veuràs a la lliçó 11. Llegeix la història de l’esperanto per saber què va passar després.
Preguntes freqüents
Puc escriure ĉ, ĝ i ŝ amb un teclat normal?
Sí. La solució més habitual és el sistema x: escriu cx per a ĉ, gx per a ĝ, sx per a ŝ i ux per a ŭ. Els exercicis d’aquest curs ho converteixen automàticament mentre escrius.
Vi és formal o informal?
Totes dues coses. Vi vol dir «tu», «vostè», «vosaltres» i «vostès»: per a una persona o per a moltes, per a un amic o per a un desconegut. En teoria existeix una forma informal del singular, ci, però gairebé no s’usa mai.
Com es diu «Em dic…» en esperanto?
La manera més senzilla és Mi estas Ana – «Soc l’Ana». També sentiràs Mi nomiĝas Ana – «Em dic Ana» – i Mia nomo estas Ana – «El meu nom és Ana».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.