Curs Saluton
Lliçó 2 d’esperanto: la família, substantius i plural
Una terminació per als substantius, una per al plural i una sola paraula per a «el, la, els, les»: ja pots presentar tota la teva família.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
29 paraules19 exercicis~17 min
En aquesta lliçó aprendràs com funcionen els substantius de l’esperanto. Tots acaben en -o, el plural afegeix -j i un sol article, la, val per a «el, la, els, les» davant de qualsevol substantiu. També descriuràs la teva família amb mia «el meu, la meva», assenyalaràs coses amb jen «aquí tens» i afegiràs persones amb kaj «i» i ankaŭ «també».
Diàleg
Una setmana després, l’Ana i en Tomo fan una videotrucada. L’Ana li ensenya una foto de la seva família.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ana: Saluton, Tomo! Jen foto de mia familio. | Hola, Tomo! Aquí tens una foto de la meva família. |
| Tomo: Saluton! Ho, granda familio! | Hola! Oh, quina família més gran! |
| Ana: Jes! Jen miaj gepatroj, Paulo kaj Rita. | Sí! Aquests són els meus pares, en Paulo i la Rita. |
| Tomo: Kaj la knabo? | I el noi? |
| Ana: La knabo estas mia frato, Pedro. Li estas studento, kiel mi. | El noi és el meu germà, en Pedro. És estudiant, com jo. |
| Tomo: Kaj la du knabinoj? | I les dues noies? |
| Ana: Ili estas miaj fratinoj, Bia kaj Lara. Ili estas ĝemeloj. | Són les meves germanes, la Bia i la Lara. Són bessones. |
| Tomo: Kaj la kato? | I el gat? |
| Ana: La kato estas Kafo. Ĝi estas la ĉefo de la familio! | El gat és en Kafo («Cafè»). És el cap de la família! |
| Tomo: Ha ha! Jen ankaŭ mia familio: miaj gepatroj, mia fratino Marta kaj mi. | Ha, ha! Aquí tens també la meva família: els meus pares, la meva germana Marta i jo. |
| Ana: Kaj la sinjorino? | I la senyora? |
| Tomo: Ŝi estas mia avino, Zofia. Ŝi estas la ĉefo de nia familio! | És la meva àvia, la Zofia. És la cap de la nostra família! |
| Ana: Ha ha! Kafo kaj Zofia – du ĉefoj! | Ha, ha! En Kafo i la Zofia: dos caps! |
Fixa’t que on el català diu «la meva família» o «els meus pares», amb article, l’esperanto diu només mia familio, miaj gepatroj: davant d’un possessiu normalment no hi ha la. I tampoc no n’hi ha davant dels noms de persona: «en Pedro» és Pedro.
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| familio | família | substantiu |
| foto | foto | substantiu |
| patro | pare | patrino «mare» |
| gepatroj | pares | ge- = tots dos sexes |
| frato | germà | fratino «germana» |
| avo | avi | avino «àvia», geavoj «avis» |
| knabo | noi, nen | knabino «noia, nena» |
| studento | estudiant | per a qualsevol persona |
| ĝemeloj | bessons, bessones | singular ĝemelo |
| kato | gat | |
| ĉefo | cap, director | |
| sinjorino | senyora | sinjoro «senyor» |
| la | el, la, els, les | l’únic article |
| jen | aquí tens, heus aquí, mira | per assenyalar |
| de | de | foto de mia familio «foto de la meva família» |
| mia | el meu, la meva | miaj davant d’un plural |
| via | el teu, el vostre | també «el seu» de vostè |
| nia | el nostre, la nostra | |
| du | dos, dues | els números, a la lliçó 8 |
| granda | gran | adjectiu (lliçó 3) |
| kiel | com | kiel mi «com jo» |
| ho | oh | interjecció |
-in- forma el femení: sinjoro «senyor» → sinjorino «senyora». ge- reuneix tots dos sexes: gepatroj vol dir «pares», és a dir, el pare i la mare.
- sinjor·in·osenyoraen aquesta lliçó
- frat·in·ogermana
- ge·frat·o·jgermans i germanes
Gramàtica
Els substantius acaben en -o
Tots els substantius de l’esperanto acaben en -o: familio, patro, kato, foto. Pots reconèixer un substantiu d’una ullada, encara que no sàpigues què vol dir. Els substantius no tenen gènere gramatical: en català «la família» és femenina i «el gat» masculí, però en esperanto la familio i la kato fan servir el mateix la. Més informació a la pàgina dels substantius i els adjectius.
El plural: afegeix -j
Per fer el plural, afegeix -j al substantiu. La terminació -oj sona com la «oi» de «noi» o de «boira».
No hi ha plurals irregulars: infano «nen, infant» → infanoj «nens, infants», homo «persona» → homoj «persones, gent».
Un sol article: la
La vol dir «el, la, els, les» i no canvia mai: la knabo, la knaboj, la knabino. En l’ús normal no s’apostrofa ni es contrau: «l’amic» és la amiko, «del gat» és de la kato i «al pare» és al la patro. Fes-lo servir més o menys on el català posa l’article, excepte davant dels possessius i dels noms de persona. Per dir «un» o «una», no posis cap article: kato és «un gat», la kato és «el gat». Els detalls són a la pàgina de l’article.
El femení amb -in-
Unes quantes paraules per a persones són masculines per defecte: les de la família, com patro, frato, avo, i també knabo «noi» i sinjoro «senyor». El sufix -in- en forma el femení: patrino «mare», fratino «germana». El prefix ge- vol dir «tots dos sexes junts»: gepatroj «pares», gefratoj «germans i germanes». Compte, perquè el català fa servir el masculí plural per a tots dos sexes: si «els meus germans» són nois i noies, en esperanto és miaj gefratoj; miaj fratoj són només germans nois. La majoria de les altres paraules per a persones, com studento o amiko, serveixen per a tothom, igual que «estudiant» en català.
| Masculí | Femení | Tots dos |
|---|---|---|
| patro – pare | patrino – mare | gepatroj – pares |
| frato – germà | fratino – germana | gefratoj – germans i germanes |
| avo – avi | avino – àvia | geavoj – avis |
| knabo – noi | knabino – noia | geknaboj – nois i noies |
patrinomare
gepatrojpares
«Meu», «teu», «nostre»: afegeix -a al pronom
Els possessius són pronoms amb la terminació d’adjectiu -a. Davant d’un substantiu plural afegeixen -j, igual que el substantiu: mia frato «el meu germà», miaj fratoj «els meus germans». Hi ha tres diferències amb el català: normalment no porten article («la meva família» és mia familio); no canvien amb el gènere (mia patro, mia patrino); i diuen clarament de qui és la cosa. «La seva mare» pot ser la d’ell, la d’ella, la d’ells o la de vostè; en esperanto és lia patrino, ŝia patrino, ilia patrino o via patrino. Mira la pàgina dels pronoms per veure totes les formes.
| Pronom | Possessiu | Exemple |
|---|---|---|
| mi | mia – el meu, la meva | mia familio |
| vi | via – el teu, el vostre, el seu (de vostè) | via frato |
| li | lia – el seu (d’ell) | lia patrino |
| ŝi | ŝia – el seu (d’ella) | ŝiaj gepatroj |
| ĝi | ĝia – el seu (d’un animal o d’una cosa) | ĝia nomo |
| ni | nia – el nostre | nia avino |
| ili | ilia – el seu (d’ells, d’elles) | ilia kato |
Jen, kaj, ankaŭ
Jen assenyala alguna cosa, com «aquí tens», «heus aquí» o «mira»: Jen mia frato – «Aquí tens el meu germà», Jen la fotoj – «Aquí tens les fotos». Kaj uneix paraules i frases: Paulo kaj Rita. Ankaŭ vol dir «també» i normalment va just davant de la paraula a què es refereix: Ankaŭ Marta estas studento – «La Marta també és estudiant». Darrere d’un nom o d’un pronom també el sentiràs a l’inrevés, amb el mateix sentit: Marta ankaŭ estas studento.
Pràctica
Racó cultural
Algunes famílies parlen esperanto a casa. Els infants que hi creixen s’anomenen denaskuloj –«els de naixement»– i els investigadors calculen que n’hi ha entre 1.000 i 2.000. Alguns són fills de parelles que es van conèixer gràcies a l’esperanto i que no tenen cap altra llengua en comú; més sovint, però, són pares que comparteixen una llengua i decideixen parlar esperanto amb els fills. Llegeix més sobre els parlants nadius d’esperanto.
Preguntes freqüents
L’esperanto té gènere gramatical?
No. Els substantius no tenen gènere i la és igual per a tots. Només les paraules per a persones i animals poden indicar el sexe, i -in- en forma el femení. Per això tampoc no hi ha concordança de gènere: mia patro i mia patrino fan servir el mateix mia.
Com es diu «un» o «una» en esperanto?
No es diu. L’esperanto no té article indefinit: kato vol dir «un gat» o «gat», i la kato vol dir «el gat».
Per què és miaj gepatroj i no mia gepatroj?
Mia funciona com un adjectiu, i els adjectius prenen -j quan el seu substantiu és plural. Practicaràs aquesta concordança a la lliçó 3.
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regles 1–3)
- PMEG: La – bazaj reguloj (l’article)
- PMEG: Nombro – bazaj reguloj (el plural)
- PMEG: Seksa signifo de O-vortoj (substantius masculins, femenins i neutres)
- PMEG: Posedaj pronomoj (possessius)
- PMEG: Ankaŭ (posició a la frase)
- Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a test case for natural language», SKY Journal of Linguistics 19 (2006)
- Wikipedia (en anglès): Native Esperanto speakers
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.