Gramàtica
L’article la en esperanto: quan s’usa
Una paraula que no canvia mai, usada d’una manera molt semblant a l’article català, amb unes quantes diferències que val la pena conèixer.
L’esperanto té un sol article, la, que vol dir «el, la, els, les». No canvia mai segons el gènere, el nombre ni el cas: la domo – «la casa», la domoj – «les cases», la domojn – «les cases» (com a objecte). No hi ha article indefinit: domo vol dir «una casa» o simplement «casa».
La regla 1 de les 16 regles ho estableix, i fins i tot permet als principiants ometre la al començament. A la pràctica, tot parlant fluid el fa servir, i el seu ús s’assembla molt al de l’article definit català.
Quan usar la
Fes servir la quan qui escolta sap de quina cosa parles. El PMEG resumeix el seu sentit com «saps quin vull dir».
| Situació | Exemple | Traducció |
|---|---|---|
| Esmentat abans | Mi vidis hundon. La hundo estis nigra. | «Vaig veure un gos. El gos era negre.» |
| Clar per la situació | Mi luis aŭton, sed la radio ne funkciis. | «Vaig llogar un cotxe, però la ràdio no funcionava.» |
| Definit dins de la frase | la ĉapelo de mia patro | «el barret del meu pare» |
| Només n’hi ha un | la suno, la ĉielo | «el sol, el cel» |
| Superlatius | la plej alta monto | «la muntanya més alta» |
| Llengües amb -a | la angla, la pola | «l’anglès, el polonès» |
| Noms fets de paraules comunes | la Nigra Maro, la Alpoj | «la mar Negra, els Alps» |
Els noms de llengües com la angla són l’abreviació de la angla lingvo – «la llengua anglesa». Per això necessiten la.
Quan no usar la
- Una cosa nova o desconeguda. Hundo bojas. – «Un gos borda.»
- Amb altres determinants. Mia, tiu, ĉiu i paraules semblants ja fan definit el nom: mia libro – «el meu llibre», tiu domo – «aquella casa». Mai la mia libro ni la tiu domo. Això és diferent del català, on diem «el meu llibre» amb article.
- La majoria de noms propis. Petro, Londono, Japanio – i Esperanto mateix: Mi lernas Esperanton. – «Aprenc esperanto.»
- Les coses en general. Mi trinkas kafon. – «Bec cafè.» Compara La kafo estas varma. – «El cafè és calent» (aquest cafè concret).
Un possessiu amb la pot anar sol, amb el sentit de «el meu», «el teu», etc.: Via aŭto estas ruĝa, la mia estas blua. – «El teu cotxe és vermell, el meu és blau.» Mira pronoms.
Parlar d’una classe sencera
Per parlar d’una espècie o d’un tipus, l’esperanto té tres opcions:
- Ĉevalo estas besto. – «Un cavall és un animal.»
- Ĉevaloj estas bestoj. – «Els cavalls són animals.»
- La ĉevalo estas utila besto. – «El cavall és un animal útil.»
Segons el PMEG, la forma sense la és la més habitual, mentre que la presenta l’espècie sencera com un sol individu conegut i sona més formal.
Usos especials
- Parts del cos i roba. Quan el posseïdor és evident, la substitueix el possessiu: Li levis la manon. – «Va alçar la mà.»
- «Tots» d’un grup conegut. La gastoj eksidis. – «Els convidats van asseure’s» (tots).
- Noms de reis. La va després del nom: Karolo la Granda – «Carlemany, Carles el Gran».
La forma curta l'
La regla 16 permet l' en lloc de la. El PMEG només la recomana després d’una preposició acabada en vocal, com de, pri, tra o je: de l' mondo – «del món», pri l' amo – «sobre l’amor».
S’escriu com una paraula separada, però es pronuncia junt amb la preposició, com una sola unitat. Fora de la poesia i les cançons, l' és rar, i en la parla gairebé no apareix.
La comparació amb l’article català
| Punt | Català | Esperanto |
|---|---|---|
| Article indefinit | «un, una, uns, unes» | cap: libro – «un llibre» |
| Article definit | «el, la, els, les, l’» | només la |
| Noms de llengües | «l’anglès» | la angla |
| Parts del cos | «la mà» o «la seva mà» | la mano és habitual |
| Noms de països | «els Països Baixos» | Nederlando, sense article |
| Canvia amb el cas o el nombre | sí (gènere i nombre) | no: la domojn |
| Davant de possessiu | «el meu llibre» | mia libro (sense la) |
L’esperanto no té contraccions com al, del, pel del català: sempre és al la, de la, per la: de la patro – «del pare».
Quan vulguis accentuar «un» o «cert», fes servir unu o iu: Iu viro telefonis. – «Un home va telefonar.» Mira correlatius.
Exemples en frases
- La suno brilas. – «El sol brilla.»
- Mi aĉetis libron. La libro estas tre interesa. – «Vaig comprar un llibre. El llibre és molt interessant.»
- Ĉu vi vidis la ŝlosilojn? – «Has vist les claus?»
- Hundoj estas fidelaj bestoj. – «Els gossos són animals fidels.»
- La hundo estas fidela besto. – «El gos és un animal fidel.»
- Mi ŝatas muzikon. – «M’agrada la música.»
- Esperanto estas facila lingvo. – «L’esperanto és una llengua fàcil.»
- La esperanta lingvo naskiĝis en 1887. – «La llengua esperanto va néixer el 1887.»
- Mi loĝas en la ĉefurbo de Pollando. – «Visc a la capital de Polònia.»
Preguntes freqüents
Hi ha una paraula per a «un» o «una» en esperanto?
No. Un nom sense la és indefinit: libro – «un llibre». Per accentuar «un» o «cert», fes servir unu o iu.
Canvia la en el plural o en l’acusatiu?
No. La no porta mai -j ni -n: la grandajn domojn – «les cases grans» (com a objecte). Només canvien el nom i els seus adjectius, tal com s’explica a noms i adjectius.
Què vol dir l' en esperanto?
És un la abreujat, permès per la regla 16. Apareix sobretot en poesia i cançons, després de preposicions com de o pri: de l' mondo – «del món».
Es diu «la Esperanto»?
No. Esperanto és un nom propi: Mi parolas Esperanton. – «Parlo esperanto.» Els noms de llengües formats amb -a porten l’article: la angla – «l’anglès».
Fonts
- Fundamento de Esperanto, regles 1 i 16 (anglès) – Akademio de Esperanto
- PMEG sobre la: regles bàsiques, individus, coses conegudes, classes, usos especials, noms propis
- Apostrofo: ús normal – PMEG
- Esperanto grammar – Viquipèdia en anglès
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.