Noms i adjectius en esperanto: -o, -a i plural -j

Tot nom en esperanto acaba en -o i tot adjectiu en -a. Tots dos afegeixen -j al plural i -n a l’objecte, i l’adjectiu sempre s’adapta al nom: bona kato, bonaj katoj, bonan katon, bonajn katojn – «bon(s) gat(s)». No hi ha gènere gramatical ni plurals irregulars.

#Els noms: la terminació -o

Un nom és qualsevol paraula acabada en -o: domo – «casa», amiko – «amic», kuro – «cursa». La terminació mostra la classe de paraula, de manera que una arrel dona diverses paraules: bela – «bonic», bele – «bellament», belo – «bellesa». Aquesta és la base de la formació de paraules en esperanto.

belonom

-obelonom-abelaadjectiu-ebeleadverbi-ibeliinfinitiu

Els noms no tenen gènere gramatical. La majoria de les paraules per a persones, com amiko – «amic/amiga» o instruisto – «mestre/mestra», no diuen res sobre el sexe. Unes quantes arrels són masculines pel seu significat, i el sufix -in- en fa la forma femenina: patro – «pare», patrino – «mare». Mira sufixos.

Per a un parlant de català això és un canvi gran: no cal memoritzar si el sofà o la taula són masculins o femenins, i ni l’article ni l’adjectiu en depenen. La tablo i la sofo usen el mateix la, i nova tablo i nova sofo tenen el mateix adjectiu.

#El plural: -j

Afegeix -j després de la terminació: domo → domoj – «cases», bela → belaj. La terminació -oj sona com la oi de boira, i -aj com la ai d’aigua. A diferència del català, no hi ha plurals en -s, -es ni -os, ni canvis com pas/passos o peix/peixos: sempre és -j.

Després de qualsevol nombre superior a un, el nom és plural: du katoj – «dos gats», tri grandaj domoj – «tres cases grans». Amb unu – «un», continua en singular: unu tago – «un dia».

#Concordança: l’adjectiu copia el nom

Un adjectiu porta el mateix -j i -n que el nom que descriu. Aquest és el patró complet:

• La bonaj katoj dormas. – «Els gats bons dormen.»
• Mi vidas bonajn katojn. – «Veig gats bons.»

L’ordre no canvia mai: terminació, després -j i després -n. Per tant, katojn, mai katonj. La terminació de plural d’objecte -ojn sona com la oi de boira seguida d’una n. Quan s’ha d’afegir -n s’explica a l’acusatiu.

Les paraules que funcionen com a adjectius concorden de la mateixa manera. Això inclou els possessius, com mia – «meu», i els correlatius, com tiu – «aquell»: miajn amikojn – «els meus amics» (objecte), tiujn librojn – «aquells llibres» (objecte). Mira pronoms i correlatius.

En català, la concordança afecta el gènere i el nombre (un gat petit, una gata petita, uns gats petits). En esperanto només cal copiar el nombre i, si cal, l’acusatiu.

#Posició de l’adjectiu

L’adjectiu sol anar davant del nom, però també és correcte darrere: bela domo o domo bela – «una casa bonica». Les terminacions mostren a quin nom pertany, fins i tot quan l’ordre de les paraules canvia. En català l’adjectiu va normalment darrere del nom; en esperanto qualsevol de les dues posicions és natural.

#Adjectius després d’esti

Després d’esti – «ser, estar», iĝi – «esdevenir» i ŝajni – «semblar», l’adjectiu concorda en nombre però no porta mai -n:

• La katoj estas bonaj. – «Els gats són bons.»
• La domo ŝajnas malnova. – «La casa sembla vella.»

Un adjectiu que descriu dos noms singulars units per kaj – «i» és plural: La tablo kaj la seĝo estas novaj. – «La taula i la cadira són noves.»

#Comparació: pli, plej, ol

L’esperanto no té terminacions de comparatiu ni formes irregulars com «bo – millor – el millor». Ho fan unes paraules curtes:

Bona continua sent regular: pli bona – «millor», la plej bona – «el millor». Les mateixes paraules comparen els adverbis: pli rapide – «més de pressa».

Després d’ol i kiel, una paraula conserva el paper que tindria a l’oració completa:

• Mi amas vin pli ol li. – «T’estimo més del que ell t’estima.»
• Mi amas vin pli ol lin. – «T’estimo més que a ell.»

Per a «molt» i «massa», fes servir tre i tro: tre granda – «molt gran», tro granda – «massa gran». Els sufixos -eg- i -et- canvien la intensitat dins de la paraula: granda → grandega – «immens», domo → dometo – «caseta».

#Errors freqüents

#Exemples en frases

• Ŝi loĝas en malgranda blanka domo. – «Viu en una casa petita i blanca.»
• Ni ne timas la malvarmon. – «No tenim por del fred.»
• Miaj geavoj havas grandan ĝardenon. – «Els meus avis tenen un jardí gran.»
• La novaj najbaroj estas tre afablaj. – «Els veïns nous són molt amables.»
• Mi legis tri interesajn librojn. – «Vaig llegir tres llibres interessants.»
• Ĉu vi vidis miajn novajn ŝuojn? – «Has vist les meves sabates noves?»
• Ni tagmanĝis en restoracio plena de turistoj. – «Vam dinar en un restaurant ple de turistes.»
• La supo ŝajnas tro varma. – «La sopa sembla massa calenta.»
• La pano kaj la fromaĝo estas freŝaj. – «El pa i el formatge són frescos.»
• Mia fratino estas pli alta ol mi. – «La meva germana és més alta que jo.»
• Ĉi tiu estas la plej malnova ponto en nia urbo. – «Aquest és el pont més vell de la nostra ciutat.»
• La hundo de mia onklo estas grandega. – «El gos del meu oncle és immens.»

#Preguntes freqüents

#Concorden els adjectius amb els noms en esperanto?

Sí, en nombre i cas. Si el nom porta -j o -n, tot adjectiu que el descriu també els porta: grandajn domojn – «cases grans» (objecte). No hi ha concordança de gènere, perquè no hi ha gènere gramatical.

#Com es forma el plural en esperanto?

Afegeix -j al nom i als seus adjectius: nova libro → novaj libroj – «llibres nous». No hi ha excepcions.

#Com es diu «millor» i «el millor» en esperanto?

Pli bona és «millor» i la plej bona és «el millor». Per als adverbis: pli bone – «millor», plej bone – «el millor».

#Pot anar l’adjectiu darrere del nom?

Sí. Domo bela i bela domo són correctes; les terminacions mostren quines paraules van juntes.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto, regles 2 i 3 (en anglès) – Akademio de Esperanto
• Seksa signifo de O-vortoj – PMEG
• A-vortoj: bazaj reguloj – PMEG
• Nombro: bazaj reguloj i Nombro ĉe A-vortoj – PMEG
• N-finaĵo: bazaj reguloj – PMEG
• Kiel kaj ol: uzado i kun rolmontriloj – PMEG
• Esperanto grammar – Wikipedia