-ig- i -iĝ- en esperanto: verbs transitius i intransitius

Tot verb en esperanto porta un objecte directe (transitiu) o no (intransitiu), i els sufixos -ig- i -iĝ- passen d’un a l’altre. -Ig- afegeix qui fa l’acció i un objecte: sidi – «estar assegut» → sidigi – «asseure (algú)». -Iĝ- treu l’objecte: fermi – «tancar (alguna cosa)» → fermiĝi – «tancar-se». Tots dos són sufixos oficials del Fundamento de 1905.

El català dissimula la diferència: verbs com «canviar», «continuar» o «acabar» serveixen tal qual per als dos usos («canvio el pla» i «el temps canvia»), i altres usen un pronom («obro la porta» i «la porta s’obre»). L’esperanto sempre necessita dues formes: Mi malfermis la pordon. i La pordo malfermiĝis. Un simple La pordo malfermis és un error. Pensa que -iĝ- sovint correspon al pronom reflexiu català: tancar-se, obrir-se, despertar-se.

Amb -iĝ- l’objecte es converteix en subjecte; amb -ig- el subjecte es converteix en objecte:

Mi subjecte malfermis verb la pordon objecte

Vaig obrir la porta.

La pordo subjecte malfermiĝis verb

La porta es va obrir.

La infano subjecte dormas verb

L’infant dorm.

Ŝi subjecte dormigas verb la infanon objecte

Ella fa dormir l’infant.

#Transitiu o intransitiu?

Un verb transitiu pot tenir un objecte directe, que porta -n (mira l’acusatiu). Pregunta «a qui?» o «què?» després del verb. Mi fermas la pordon – «Tanco la porta»: la resposta és la pordon, de manera que fermi és transitiu. Mi dormas – «Dormo» no té resposta, de manera que dormi és intransitiu.

Una arrel verbal simple no indica de quin tipus és; depèn del significat, i els diccionaris ho registren. El ReVo, el diccionari lliure d’esperanto, marca la majoria dels verbs com a tr (transitiu), ntr (intransitiu) o x (tots dos). Tots els verbs d’arrel de les taules següents s’hi van comprovar, i se’n mostra l’etiqueta.

Alguns verbs van en tots dos sentits. El ReVo marca paroli amb x: Ŝi parolas. – «Ella parla.» i Ŝi parolas Esperanton. – «Ella parla esperanto.» Uns quants verbs intransitius accepten un objecte que només repeteix l’acció: Mi dancis valson. – «Vaig ballar un vals.»

#Arrels transitives: -iĝ- treu l’objecte

Afegeix -iĝ- quan l’objecte es converteix en subjecte i l’acció passa per si mateixa, o a ningú no li importa qui l’ha feta. Compara:

• La infano rompis la glason. – «L’infant va trencar el got.»
• La glaso rompiĝis. – «El got es va trencar.»

#Arrels intransitives: -ig- afegeix un objecte

Afegeix -ig- per dir que algú o alguna cosa fa que l’acció passi. L’antic subjecte es converteix en objecte: La infano dormas. → Ŝi dormigas la infanon. – «Ella fa dormir l’infant.» Tot verb en -ig- porta objecte (PMEG).

Les arrels que ja porten objecte també poden afegir -ig-, amb el sentit de «fer que algú ho faci»: kompreni – «entendre» → komprenigi – «fer entendre»; manĝi – «menjar» → manĝigi – «donar de menjar»; scii – «saber» → sciigi – «informar». L’objecte és la persona o la cosa, mai les dues: Mi sciigis lin pri la afero. – «Vaig informar-lo de l’assumpte.»

#Sidi, sidiĝi, sidigi: tres verbs d’una arrel

Amb una arrel intransitiva poden unir-se tots dos sufixos.

Després d’una arrel intransitiva, -iĝ- marca l’inici de l’acció, gairebé com el prefix ek- (mira els prefixos): sidiĝi ≈ eksidi. Sidiĝi anomena el moviment cap al seient, sidi la posició: Bonvolu sidiĝi. – «Si us plau, seieu.»

#Arrels d’adjectiu i de nom: tots dos sufixos

D’un adjectiu, -ig- vol dir «fer que sigui» i -iĝ- vol dir «esdevenir»: pura – «net» → purigi – «netejar», puriĝi – «netejar-se, quedar net». Els noms segueixen el mateix patró; mira la formació de paraules per veure’n la lògica.

Per a una parella, fes servir geedziĝi: Ili geedziĝis en Majo. – «Es van casar al maig.» Amb amiko – «amic», el verb útil és amikiĝi: Mi amikiĝis kun ŝi. – «Vaig fer amistat amb ella.»

#Errors que fan els parlants de català

L’error habitual és fer servir un verb transitiu sense objecte. Si no hi ha objecte i la cosa simplement passa, probablement cal -iĝ-. En català diem «la pel·lícula comença» sense problema; en esperanto cal komenciĝas.

Komenci amb un infinitiu és correcte, perquè l’infinitiu és l’objecte: Komencis pluvi. – «Va començar a ploure.»

#Esti fermita o fermiĝi?

Tots dos poden descriure una porta tancada, però diuen coses diferents.

Una passiva té sempre algú al darrere, que es pot afegir amb de: La pordo estis fermita de la gardisto. Un verb en -iĝ- diu que l’acció passa més o menys per si sola, de manera que normalment no es nomena qui la fa. El PMEG contrasta Li estis naskita en Januaro, que accentua l’acte del naixement, amb Li naskiĝis en Januaro, que accentua el nounat. Igualment, Li estas nomata Petro vol dir que la gent l’anomena així, mentre que Li nomiĝas Petro només dona el seu nom. Més informació sobre la passiva: participis.

#Quan no cal cap sufix

• Un verb que ja significa un canvi normalment no necessita -iĝ-. Morti ja vol dir «passar de la vida a la mort»; mortiĝi és rar i suggereix un accident (PMEG).
• El PMEG prefereix ĉesi o ekĉesi a ĉesiĝi i ektimi a timiĝi; per a «assabentar-se», assenyala que ekscii és ara més habitual que sciiĝi.
• Per dir que algú fa que passi una cosa que ja és un verb en -iĝ-, fes servir igi amb un infinitiu en lloc d’apilar sufixos: La bruo igis ŝin vekiĝi. – «El soroll la va fer despertar-se.» Igi – «fer que» i iĝi – «esdevenir» també són verbs per si mateixos.

#Exemples en frases

• Mi fermis la pordon. – «Vaig tancar la porta.»
• La pordo fermiĝis pro la vento. – «La porta es va tancar pel vent.»
• La orkestro komencis la koncerton akurate. – «L’orquestra va començar el concert puntualment.»
• La koncerto komenciĝis je la oka. – «El concert va començar a les vuit.»
• La infano sidiĝis apud la fenestro. – «L’infant es va asseure vora la finestra.»
• La patro sidigis la bebon sur la seĝon. – «El pare va asseure el nadó a la cadira.»
• La akvo jam bolas. – «L’aigua ja bull.»
• Mi boligas akvon por teo. – «Bullo aigua per al te.»
• Liaj vortoj ĝojigis ĉiujn. – «Les seves paraules van alegrar tothom.»
• La prezoj altiĝis dum la jaro. – «Els preus van pujar durant l’any.»

#Preguntes freqüents

#Quina diferència hi ha entre -ig- i -iĝ-?

-Ig- vol dir «fer que»: afegeix qui fa l’acció i un objecte (bruli → bruligi). -Iĝ- vol dir «esdevenir» o «passar per si mateix»: no porta mai objecte (fermi → fermiĝi). Tots els sufixos són a sufixos.

#És transitiu komenci en esperanto?

Sí, el ReVo el marca tr. Porta allò que es comença (Mi komencis la laboron) o un infinitiu (Li komencis paroli). Per a un esdeveniment que comença per si sol, fes servir komenciĝi: La koncerto komenciĝis.

#Com es diu «la botiga obre a les nou»?

La butiko malfermiĝas je la naŭa. Si ho fa una persona, fes servir el verb simple: La vendisto malfermas la butikon je la naŭa.

#Com sé si un verb en esperanto és transitiu?

Consulta el ReVo, que marca els verbs tr, ntr o x (tots dos), o pregunta «a qui?» o «què?» després del verb. Els verbs acabats en -ig- són sempre transitius i els acabats en -iĝ- no ho són mai.

#Com escric -iĝ- sense la lletra amb accent circumflex?

Al sistema x escriu igx: komencigxi es converteix en komenciĝi.

#Sidi o sidiĝi per a «asseure’s»?

Sidiĝi anomena l’acte d’asseure’s: Ŝi sidiĝis apud mi. – «Es va asseure al meu costat.» Sidi és l’estat d’estar assegut: Mi sidas. – «Estic assegut.» Sidigi vol dir asseure algú altre.

#Fonts

• PMEG: IG-verboj, IĜ-verboj, Objektaj verboj, Senobjektaj verboj
• PMEG: IG i IĜ (inclosa la comparació dels verbs en IĜ amb els passius)
• PMEG: Pasivo – bazaj reguloj, Pasivigeblaj frazoj
• Reta Vortaro (ReVo): abreviatures tr, ntr, x; entrades com ara komenci, fini, fermi, sidi, morti, veki, bruli
• Fundamento de Esperanto – Akademio de Esperanto