Prefixos de l’esperanto: els 10 oficials amb exemples

Q: Quants prefixos té l’esperanto?

Deu d’oficials: bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra-, re-. Algunes fonts hi posen fi- en lloc de ĉef-, i moltes preposicions també funcionen com a prefixos. El PMEG també descriu 29 prefixos no oficials i 24 prefixos d’unitats del SI.

Q: Què vol dir mal- en esperanto?

Mal- converteix una paraula en el seu contrari exacte: bona «bo» → malbona «dolent», fermi «tancar» → malfermi «obrir».

Q: Quina diferència hi ha entre mal- i ne-?

Ne només nega: neagrabla és «no agradable». Mal- declara el contrari: malagrabla és «desagradable».

Q: Quin prefix es va afegir després del 1905?

Només mis-, que es va fer oficial el 1929. Tots els altres venen del Fundamento.

Q: Quins prefixos no oficials s’usen més?

Entre els generals, el PMEG diu que tele- (televidi «mirar la televisió») és molt necessari. Eko-, bio-, retro- i mini- també són comuns. Per a mesures, els més freqüents són kilo-, hekto-, deci-, centi- i mili-.

L’esperanto té 10 prefixos oficials: bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra- i re-. Nou venen del Fundamento de Esperanto (1905); mis- es va fer oficial el 1929. Un prefix afegeix un significat fix i no canvia mai la classe de paraula: fermi «tancar» → malfermi «obrir».

Els prefixos són una part de la formació de paraules en esperanto. L’altra part, els 31 sufixos, va després de l’arrel.

Els 10 prefixos oficials

Prefix	Significat	Exemples	Traducció
bo-	parentiu polític (per matrimoni)	bopatro, bofrato, bofilino	«sogre, cunyat, nora»
ĉef-	principal, cap	ĉefurbo, ĉefministro	«capital, primer ministre»
dis-	dispersió, en totes direccions	disĵeti, disdoni	«escampar, repartir»
ek-	acció sobtada o que comença	ekdormi, ekridi, ekvidi	«adormir-se, esclatar a riure, albirar»
eks-	antic, ex-	eksedzo, eksreĝo	«exmarit, antic rei»
ge-	tots dos sexes junts	gepatroj, gefratoj, geedzoj	«pares (pare i mare), germans i germanes, matrimoni»
mal-	contrari exacte	malbona, malgranda, malfermi	«dolent, petit, obrir»
mis-	erròniament	miskompreni, misuzi, miskalkuli	«entendre malament, fer-ne mal ús, calcular malament»
pra-	primitiu; una generació més enllà	praavo, praarbaro	«besavi, bosc verge»
re-	de nou; enrere	relegi, reveni, redoni	«rellegir, tornar, restituir»

Les fonts compten una mica diferent. El PMEG i lernu llisten els deu anteriors. La Wikipedia en anglès hi posa fi- en lloc de ĉef-, i el resum d’afixos dels editors del ReVo arriba a 12 afegint-hi fi- i la preposició trans-. El PMEG tracta fi com una interjecció oficial que també s’usa com un prefix (fihomo «persona vil»), i trans- com una preposició. Aquesta pàgina segueix el PMEG: deu.

Constructor de paraules

malprefixcontrari

bonarrelbo

aterminacióadjectiu

malbonadolent

ekprefixinici, acció sobtada

dormarreldormir

iterminacióinfinitiu

ekdormiadormir-se

boprefixparentiu polític

patrarrelpare

insufixfemení

oterminaciónom

bopatrinosogra

Mal-: el contrari

Mal- dona el contrari exacte d’una paraula (PMEG). Una arrel més mal- cobreix els dos extrems d’una escala, de manera que n’aprens una en lloc de dues. Funciona amb tota mena de paraules:

Classe de paraula	Paraula base	Amb mal-
Adjectiu	bona «bo», granda «gran», varma «calent»	malbona «dolent», malgranda «petit», malvarma «fred»
Verb	fermi «tancar», helpi «ajudar», ami «estimar»	malfermi «obrir», malhelpi «destorbar», malami «odiar»
Nom	amiko «amic», lumo «llum», ordo «ordre»	malamiko «enemic», mallumo «foscor», malordo «desordre»
Adverbi, partícula	pli «més», plej «el més», supre «a dalt»	malpli «menys», malplej «el menys», malsupre «a baix»
Preposició	antaŭ «davant de»	malantaŭ «darrere de»

Sol, mal- també és una arrel: malo «el contrari», male «al contrari».

Per a un parlant de català això és molt pràctic: on el català té parelles de paraules diferents (bo/dolent, alt/baix, gran/petit, obrir/tancar), l’esperanto en necessita només una, amb mal- per a la contrària. Quan el català fa servir des- o in- (desfer, inútil), l’esperanto també fa servir sovint mal-: malutila «inútil».

Mal- i ne-

Ne vol dir simplement «no»; mal- vol dir el contrari. Malagrabla és «desagradable», mentre que neagrabla és «no agradable», ni bo ni dolent. El PMEG dona mallaŭdi «criticar» enfront de ne laŭdi «no lloar».

On mal- no funciona

Mal- només s’usa on hi ha un contrari real. Molts parells tenen dues arrels separades: tago – nokto «dia – nit», komenci – fini «començar – acabar», nigra – blanka «negre – blanc» (PMEG). Alguns parlants usen arrels separades com kurta per a mallonga «curt», però continuen sent molt menys comunes que les formes amb mal-. Un bon diccionari mostra quins parells existeixen.

Notes sobre els altres prefixos

ek- va amb verbs i té dos sentits: l’inici d’una acció (ekdormi «adormir-se») i una acció sobtada i breu (ekkrii «llançar un crit»). Sol: eki «començar».
re- vol dir «de nou» (relegi «rellegir») o «enrere» (reveni «tornar»). Sol: ree «de nou».
ge- és normalment plural: gepatroj «pares», geedzoj «marit i dona». El singular gepatro «progenitor» és un ús més nou i experimental (PMEG).
bo- no va mai sol: bopatrino «sogra», bofilo «gendre».
pra- retrocedeix en el temps: praavo «besavi», prapraavo «rebesavi», praulo «avantpassat».
eks- marca un paper anterior: eksedzino «exdona». Sol: eksa «antic», eksiĝi «dimitir».
mis- afegeix la idea d’error sense invertir el significat: misdirekti «orientar malament». Compara mal-, que inverteix el significat.
ĉef- també és una arrel ordinària: ĉefo «cap», ĉefa «principal».
dis- escampa les coses: disiĝi «separar-se, dispersar-se».

Preposicions i altres paraules usades com a prefixos

Moltes paraules oficials funcionen com a prefixos sense comptar-se com a tals. Les preposicions són el grup més gran: alveni «arribar», eliri «sortir», kunlabori «col·laborar», senhejma «sense llar». N’hi ha d’altres com ne- (nekredebla «increïble»), for- (foriri «marxar»), mem- (memstara «independent») i l’arrel vic- (vicprezidanto «vicepresident»).

Prefixos no oficials

Aquests prefixos no són afixos oficials. No venen del Fundamento ni d’una decisió de l’Akademio, de manera que es pot parlar bé la llengua sense ells. Les paraules construïdes amb ells continuen sent habituals en la ciència, la tecnologia i el parlar quotidià, i moltes apareixen en diccionaris com el ReVo i el PIV. El PMEG en descriu 29 i tracta a part els 24 prefixos d’unitats del SI.

La majoria són prefixos internacionals. Van bé dins de paraules que ja existeixen en altres llengües, com ultrasono «ultrasò». El PMEG desaconsella crear paraules noves amb ells quan un element de l’esperanto fa la mateixa feina: kontraŭ-, super-, sub-, antaŭ- o ĉef-. També observa que sis d’ells falten al diccionari PIV: afro-, aŭdio-, aŭto-, eŭro-, stif-, video-.

Prefix	Significat	Exemple	Nota
afro-	africà	afroamerikano «afroamericà»	Gairebé no s’usa.
anti-	oposat a, hostil	antifaŝisto «antifeixista», antimaterio «antimatèria»	Normalment és millor kontraŭ-, però s’accepten termes tècnics com antimaterio.
arĥi-, arki-	cap, màxim	arĥiduko «arxiduc»	Usa’l només on existeix una paraula internacional amb arĥi-. Si no, usa ĉef-. «Arquebisbe» és ĉefepiskopo: el ReVo marca arĥiepiskopo com a preferible d’evitar.
aŭdio-	tecnologia de l’àudio	aŭdiodisko «disc d’àudio»	El PMEG prefereix l’arrel aŭdi-.
aŭto-	un mateix, propi	aŭtodidakto «autodidacte»	Evita’l per a «automàtic»: xoca amb aŭto «cotxe». Digues aŭtomata.
bio-	vida, ésser viu	biografio «biografia», biodiverseco «biodiversitat»	Cada cop es percep més com un prefix real. Moltes paraules amb bio- també són arrels úniques.
des-	eliminació, desfer	desinfekti «desinfectar», desherbi «desherbar»	Proposat però poc usat. El PMEG prefereix mal- o sen-…-ig-. No és la partícula des de ju pli … des pli … «com més … més …».
eko-	ecològic	ekosistemo «ecosistema», ekoturismo «ecoturisme»	En ús. És una forma curta d’ekologia.
eŭro-	europeu	Eŭrovizio «Eurovisió»	Desaconsellat: xoca amb eŭro «euro». Usa Eŭrop-.
hiper-	excessiu, per sobre	hiperacideco «hiperacidesa»	Ciència. Super- o tro sol ser més clar.
infra-	per sota	infrasono «infrasò»	Normalment sub-. Digues transruĝa, no infraruĝa, per a «infraroig».
ko-	complement (matemàtiques)	kosinuso «cosinus»	Un veritable prefix només en matemàtiques. Kooperativo «cooperativa» i paraules semblants són arrels úniques.
kver-	transversal	kversekco «secció transversal»	Tècnic. La paraula habitual és transversa.
makro-	a gran escala, enorme	makromolekulo «macromolècula»	Ciència. Compara mikro-.
meta-	sobre si mateix, un nivell més amunt	metalingvo «metallenguatge», metapoezio «poesia sobre la poesia»	Ciència i art. Metafiziko «metafísica» és una paraula a part, no «física sobre la física».
mikro-	molt petit	mikrofilmo «microfilm», mikroorganismo «microorganisme»	També és un prefix del SI (mira la taula següent).
mini-	molt petit, molt curt	minijupo «minifaldilla», minigolfo «minigolf»	S’usa quan existeix una paraula internacional. La manera de l’esperanto és -et-.
mono-	un, únic	monorelo «monorail»	Xoca amb mono «diners». El PMEG prefereix unu-: unurelo.
pre-	abans	prefaco «prefaci», prelego «conferència»	Són arrels úniques establertes. Per a paraules noves, usa antaŭ-.
proto-	primer, original	prototipo «prototip»	Ciència i tecnologia.
pseŭdo-	fals	pseŭdonimo «pseudònim»	Zamenhof l’usava sovint com a prefix real. El PMEG prefereix ŝajn-, kvazaŭ- o kaŝ-.
retro-	cap enrere	retroiri «anar enrere», retroaktiva «retroactiu»	Força comú. És més clar que re-, que té dos sentits.
san-	sant	Sanfrancisko «San Francisco»	Només en topònims. El PMEG aconsella Sankta o la forma original, no barreges com Sandomingo.
semi-, hemi-	mig	semicirklo «semicercle», hemisfero «hemisferi»	Força comú on hi ha una paraula internacional. El PMEG prefereix duon-.
stif-	parentiu per segon matrimoni (fillastre, padrastre)	–	Proposat en lloc de duon- o vic- en algunes paraules de parentiu. Gairebé no s’usa.
tele-	lluny, a distància	televidi «mirar la televisió», telekomuniki «comunicar-se a distància»	PMEG: molt necessari al món modern, de manera que el pots usar lliurement.
termo-	calor	termometro «termòmetre», termostato «termòstat»	Per a paraules noves el PMEG aconsella varm-, per evitar el xoc amb termo «terme».
ultra-	extrem, més enllà	ultrasono «ultrasò», ultraviola «ultraviolat»	Tècnic. Per a paraules noves el PMEG aconsella trans- o ekstrem-.
video-	tecnologia del vídeo	videofilmo «pel·lícula de vídeo»	El PMEG prefereix l’arrel vide-.

Prefixos d’unitats del SI

El PMEG llista 24 prefixos per a unitats de mesura. Segueixen el sistema internacional SI i van només davant de noms d’unitats: kilo- + metro → kilometro «quilòmetre». Diverses de les paraules resultants ja són arrels oficials, i el PMEG aconsella no crear paraules només en esperanto amb aquests prefixos.

Prefix	Factor	Nom en català	Exemple
kveta-	10³⁰	quetta-	kvetagramo «quettagram»
rona-	10²⁷	ronna-	ronagramo «ronnagram»
jota-	10²⁴	yotta-	jotagramo «yottagram»
zeta-	10²¹	zetta-	zetagramo «zettagram»
eksa-	10¹⁸	exa-	eksagramo «exagram»
peta-	10¹⁵	peta-	petagramo «petagram»
tera-	10¹²	tera-	teragramo «teragram»
giga-	10⁹	giga-	gigaherco «gigahertz»
mega-	10⁶	mega-	megavato «megawatt»
kilo-	10³	quilo-	kilogramo «quilogram»
hekto-	10²	hecto-	hektolitro «hectolitre»
deka-	10¹	deca-	dekametro «decàmetre»
deci-	10⁻¹	deci-	decilitro «decilitre»
centi-	10⁻²	centi-	centimetro «centímetre»
mili-	10⁻³	mil·li-	milimetro «mil·límetre»
mikro-	10⁻⁶	micro-	mikrometro «micròmetre»
nano-	10⁻⁹	nano-	nanosekundo «nanosegon»
piko-	10⁻¹²	pico-	pikosekundo «picosegon»
femto-	10⁻¹⁵	femto-	femtosekundo «femtosegon»
ato-	10⁻¹⁸	atto-	atosekundo «attosegon»
zepto-	10⁻²¹	zepto-	zeptosekundo «zeptosegon»
jokto-	10⁻²⁴	yocto-	joktosekundo «yoctosegon»
ronto-	10⁻²⁷	ronto-	rontosekundo «rontosegon»
kvekto-	10⁻³⁰	quecto-	kvektosekundo «quectosegon»

Els exemples són combinacions regulars d’un prefix i un nom d’unitat. El PMEG anomena kilo-, hekto-, deci-, centi- i mili- com els més freqüents. Els quatre prefixos més nous (kveta-, rona-, ronto-, kvekto-, afegits al SI el 2022) encara gairebé no s’usen.

Dues semblances demanen atenció. Eksa- (10¹⁸) no és eks- «antic», i mikro- també és el prefix general per a «molt petit» de la llista anterior.

Exemples en frases

La butiko malfermiĝas je la naŭa. – «La botiga obre a les nou.»
Bonvolu ne miskompreni min. – «Si us plau, no m’entenguis malament.»
Miaj gepatroj loĝas en Varsovio. – «Els meus pares viuen a Varsòvia.»
Post la koncerto la homoj disiris. – «Després del concert la gent es va dispersar.»
Subite la bebo ekploris. – «De sobte el nadó va esclatar a plorar.»
Mi relegis la leteron antaŭ ol respondi. – «Vaig rellegir la carta abans de respondre.»
Mia bopatrino kuiras tre bone. – «La meva sogra cuina molt bé.»
Ŝi estas la ĉefkuiristo de la restoracio. – «És la cap de cuina del restaurant.»
Niaj prapatroj vivis tute alie. – «Els nostres avantpassats vivien de manera molt diferent.»

Preguntes freqüents

Quants prefixos té l’esperanto?

Deu d’oficials: bo-, ĉef-, dis-, ek-, eks-, ge-, mal-, mis-, pra-, re-. Algunes fonts hi posen fi- en lloc de ĉef-, i moltes preposicions també funcionen com a prefixos. El PMEG també descriu 29 prefixos no oficials i 24 prefixos d’unitats del SI.

Què vol dir mal- en esperanto?

Mal- converteix una paraula en el seu contrari exacte: bona «bo» → malbona «dolent», fermi «tancar» → malfermi «obrir».

Quina diferència hi ha entre mal- i ne-?

Ne només nega: neagrabla és «no agradable». Mal- declara el contrari: malagrabla és «desagradable».

Es pot usar un prefix com a paraula sola?

Sí. La majoria de prefixos prenen terminacions com qualsevol arrel: eksa «antic», ree «de nou», malo «el contrari», eki «començar».

Quin prefix es va afegir després del 1905?

Només mis-, que es va fer oficial el 1929. Tots els altres venen del Fundamento.

Són kilo-, mega- i mili- prefixos oficials de l’esperanto?

No, però són la manera acceptada de nomenar múltiples d’unitats. Van només davant de noms d’unitats (kilometro «quilòmetre», megavato «megawatt», milimetro «mil·límetre»), seguint el sistema internacional SI.

Quins prefixos no oficials s’usen més?

Entre els generals, el PMEG diu que tele- (televidi «mirar la televisió») és molt necessari. Eko-, bio-, retro- i mini- també són comuns. Per a mesures, els més freqüents són kilo-, hekto-, deci-, centi- i mili-.

#Els 10 prefixos oficials

#Mal-: el contrari

#Mal- i ne-

#On mal- no funciona

#Notes sobre els altres prefixos

#Preposicions i altres paraules usades com a prefixos

#Prefixos no oficials

#Prefixos d’unitats del SI

#Exemples en frases

#Preguntes freqüents

#Quants prefixos té l’esperanto?

#Què vol dir mal- en esperanto?

#Quina diferència hi ha entre mal- i ne-?

#Es pot usar un prefix com a paraula sola?

#Quin prefix es va afegir després del 1905?

#Són kilo-, mega- i mili- prefixos oficials de l’esperanto?

#Quins prefixos no oficials s’usen més?

#Fonts