Preposicions de l’esperanto: les 33 amb exemples

L’esperanto té 33 preposicions oficials, i totes ja eren al Fundamento de Esperanto (1905). No canvien mai de forma, van sempre davant del seu nom, i el nom que les segueix es queda en nominatiu (regla 8 de les 16 regles).

Hi ha una excepció: després d’una preposició de lloc, la terminació -n mostra el moviment cap a un lloc. Quan cap preposició no encaixa amb el sentit, l’esperanto usa je, l’única preposició sense significat propi.

#Preposicions de lloc i moviment d’un cop d’ull

Dotze paraules diuen on és una cosa respecte d’una altra, i cinc descriuen moviment: al «a», de «des de», el «de dins de», tra «a través de» i ĝis «fins a». Malantaŭ «darrere» no és una de les 33 però es forma amb mal- + antaŭ. Totes les frases d’exemple següents són del PMEG.

en dinsLi kuŝis en la lito. Estava ajagut al llit.

endinsLi kuŝis en la lito. Estava ajagut al llit.sursobreLa libro estas sur la tablo. El llibre és sobre la taula.subsotaLa lampo pendas sub la plafono. El llum penja sota el sostre.superdamuntSuper la komodo pendis granda pentraĵo. Damunt de la calaixera penjava una pintura gran.apudal costat deLi staris tutan horon apud la fenestro. Va estar dret una hora sencera vora la finestra.ĉeaĈe la angulo de la strato ŝi haltis. Es va aturar a la cantonada del carrer.antaŭdavant deAntaŭ la domo staras arbo. Davant de la casa hi ha un arbre.malantaŭdarrere deTuj malantaŭ si ŝi aŭdis viran voĉon. Just darrere seu va sentir una veu d’home.interentreSur la kameno inter du potoj staras fera kaldrono. Sobre la llar, entre dues olles, hi ha un calder de ferro.ĉirkaŭal voltant deLa tero rondiras ĉirkaŭ la suno. La Terra gira al voltant del Sol.transa l’altra banda deŜi saltis trans barilon. Va saltar per sobre d’una tanca.eksterfora deLi loĝas ekster la urbo. Viu fora de la ciutat.alaVi devas nur iri al la fonto ĉerpi akvon. Només has d’anar a la font a buscar aigua.dedes deMi venas de la avo. Vinc de l’avi.elde dins deLi eliris el la dormoĉambro. Va sortir del dormitori.traa través deMallarĝa vojeto kondukas tra tiu ĉi kampo al nia domo. Un camí estret porta, a través d’aquest camp, a casa nostra.ĝisfins aLi kliniĝis ĝis la tero. Es va ajupir fins a terra.

#Les 33 preposicions

Paraules com malantaŭ «darrere» (mal- + antaŭ) i ekde «des de» (inici) es formen a partir d’aquestes 33 i no es compten a part. El PMEG també recull unes quantes preposicions no oficials, com far «per (un autor)». La majoria d’autors usen fare de en lloc seu.

#Parells que els parlants de català confonen

El català té preposicions molt polivalents: a, de, per, amb, en. L’esperanto en reparteix els usos en diverses paraules.

Fixa’t especialment en per i per a: el català usa una sola paraula (o dues molt properes) per a tres idees que l’esperanto separa en por, pro i per.

#Je: la preposició sense significat

La regla 14 del Fundamento diu que cada preposició té un significat fix. Quan cap no encaixa, es fa servir je. Els usos més comuns (PMEG) són:

• Hora del rellotge i festes: je la oka – «a les vuit»; je Pasko – «per Pasqua».
• Diferència de mesura: je unu jaro pli juna – «un any més jove».
• Parts del cos i estats: kapti je la brako – «agafar pel braç»; malsana je la brusto – «malalt del pit».
• Sentiments i creences: kredi je Dio – «creure en Déu».

El PMEG aconsella evitar je quan hi ha una preposició més precisa. Per a les hores del rellotge, mira numerals i hora.

#Direcció: preposició + -n

Les preposicions de lloc (en, sur, sub, antaŭ, apud, inter, trans i d’altres) diuen on és una cosa. Afegeix -n al nom i diuen cap a on (regla 13). Aquest és un dels usos de l’acusatiu.

Només les preposicions que també poden significar un lloc porten aquesta -n. Al, el, de i ĝis no signifiquen mai un lloc, de manera que no van mai seguides de -n: al la urbo, el la lernejo. La -n de direcció sempre vol dir moviment cap a, mai moviment que s’allunya (PMEG).

#L’acusatiu en lloc d’una preposició

La regla 14 també permet la -n sola en lloc de je: Mi ridas je lia naiveco = Mi ridas lian naivecon – «Em ric de la seva ingenuïtat». Avui això és rar amb verbs com ridi. És habitual per al temps i la mesura:

• Mi venos lundon. – «Vindré dilluns.»
• Ni restis tri tagojn. – «Ens vam quedar tres dies.»
• Ĝi kostas dek eŭrojn. – «Costa deu euros.»

#Preposicions com a prefixos i arrels

La majoria de preposicions també funcionen com a prefixos de verbs. El significat queda a prop del de la preposició:

També accepten les terminacions normals: apuda «veí», kontraŭa «oposat», antaŭe «abans», poste «després», kune «junts», ĉirkaŭi «envoltar». Una frase sencera pot convertir-se en una paraula: sen hejmo → senhejma «sense llar», inter nacioj → internacia «internacional». Mira formació de paraules i prefixos.

#Exemples en frases

• La kato dormas sub la tablo. – «El gat dorm sota la taula.»
• La kato kuris sub la tablon. – «El gat va córrer cap a sota de la taula.»
• Mi atendos vin antaŭ la kinejo. – «T’esperaré davant del cinema.»
• Post la leciono ni iris al kafejo. – «Després de la lliçó vam anar a un cafè.»
• Ŝi venas el Brazilo. – «Ve del Brasil.»
• Mi ricevis leteron de mia avino. – «Vaig rebre una carta de la meva àvia.»
• Ni promenis tra la arbaro. – «Vam passejar pel bosc.»
• Mi laboras ĉe granda firmao. – «Treballo en una empresa gran.»
• Li parolis pri sia vojaĝo dum la tuta vespero. – «Va parlar del seu viatge tot el vespre.»

#Preguntes freqüents

#Quantes preposicions té l’esperanto?

L’esperanto té 33 preposicions oficials, totes del Fundamento de 1905. Les formes derivades com malantaŭ i les paraules no oficials com far no es compten.

#Quin cas va després d’una preposició en esperanto?

El nominatiu: kun mia amiko. L’única excepció és la direcció després d’una preposició de lloc, on el nom porta -n: en la domon «cap a dins de la casa».

#Quina diferència hi ha entre kun i per?

Kun vol dir «juntament amb» una persona o cosa; per vol dir «per mitjà de» una eina o un mètode. Mi skribas kun amiko per krajono – «Escric amb un amic, fent servir un llapis.»

#Quan he d’usar je?

Fes servir je només quan no n’hi ha cap altra que encaixi. El seu ús més freqüent és amb l’hora: je la tria – «a les tres».

#Quina diferència hi ha entre de i da?

Da uneix una quantitat amb allò que es mesura: glaso da vino «un got de vi». De mostra propietari, origen o agent: la glaso de Petro «el got d’en Pere».

#Fonts

• Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regles 8, 13, 14)
• PMEG – Rolvortetoj (preposicions)
• PMEG – Lokaj rolvortetoj (preposicions de lloc, amb frases d’exemple)
• PMEG – Direktaj rolvortetoj (al, el, ĝis)
• PMEG – Je
• PMEG – N per a la direcció
• PMEG – Afiksecaj elementoj (preposicions en compostos)
• PMEG – Neoficialaj vortetoj
• Wikipedia – Esperanto grammar