Sentiments en esperanto: content, trist, cansat

En esperanto expliques com et sents amb esti «ser, estar» més un adjectiu – Mi estas feliĉa «Estic feliç», Mi estas laca «Estic cansat» – o amb un verb de sentiment: Mi ĝojas «M’alegro», Mi timas «Tinc por», Mi enuas «M’avorreixo». Esperanto té un sol verb esti on el català distingeix ser i estar, així que no cal triar. Unes quantes partícules (mal-, -iĝ-, -ig-, -em-) converteixen una sola arrel en tota una família de sentiments. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes i escriuen en majúscules la síl·laba accentuada, que sempre és la penúltima.

#Sentiments com a adjectius

Els adjectius acaben en -a i prenen -j en plural: Ni estas feliĉaj «Estem contents».

Matisos de significat. El diccionari ReVo diu que gaja s’experimenta i es mostra cap enfora, mentre que ĝoja és un sentiment més profund i interior. De la mateixa manera, malgaja és un estat d’ànim més lleuger i extern, i malĝoja una pena profunda. Trista també és corrent: PMEG el considera una alternativa sovint usada de malgaja i malĝoja, tot i que ReVo cita una guia d’ús que prefereix les formes amb mal-. Feliĉa vol dir tant «feliç» com «afortunat»; per a la sort pura, digues bonŝanca. Ĵaluza és la por de perdre alguna cosa teva; voler el que té un altre és envii «envejar». La ĵ sona com la j de «joc».

Sentiments en -ita. Ĉagrenita, surprizita i ravita «encantat» venen dels verbs ĉagreni «disgustar», surprizi «sorprendre» i ravi «encantar». La terminació -ita dona l’estat resultant, de manera que Mi estas surprizita és «Estic sorprès» (per alguna cosa). Consulta els participis.

#Sentiments com a verbs

Agradar, estimar, odiar. En l’ús modern ŝati és la paraula més suau i ami la més forta; ReVo assenyala que l’ús antic era el contrari. PMEG explica que ŝati i plaĉi signifiquen gairebé el mateix però intercanvien els papers, com en «aprecio el llibre» i «el llibre m’agrada»: Mi ŝatas la libron equival a La libro plaĉas al mi. Per dir «no m’agrada» usa Mi ne ŝatas ĝin, i reserva malami per a l’odi de debò. Malŝati es glossa «desagradar» en alguns diccionaris, però ReVo el defineix com a considerar alguna cosa sense valor ni importància; per això Mi ne ŝatas és la frase més segura. Per a l’amor entre persones, mira t’estimo.

Què ve darrere del verb. Indica la causa amb pri o pro: ReVo té ĝoji pri la bonaĵo i mi ĝojas pro via helpo. Una oració sencera porta ke: Mi ĝojas, ke vi venis; Mi timas, ke pluvos «Tinc por que plogui». Les mateixes peces segueixen esti més un adjectiu: Mi estas ĝoja, ke vi venis. La fam i la set són a menjar i beure, i el fred i la calor a temps i estacions.

#Quatre maneres de dir com et sents

A senti sin «sentir-se» la paraula min és el complement directe, i l’adjectiu que va darrere et descriu a tu, per això no porta -n: Ni sentas nin solaj «Ens sentim sols». PMEG ho anomena una descripció lligada a través del verb. Per dir com et trobes de bé usa un adverbi: Mi sentas min bone «Em trobo bé». L’últim patró ve de PMEG, que cita Estas al mi malvarme de la traducció de Zamenhof dels contes d’Andersen; al mi indica la persona que ho sent.

#Partícules que formen sentiments

Més informació a prefixos i sufixos. Algunes coses a tenir en compte:

• Contrari o simplement «no». Mal- és la idea contrària, mentre que ne només la nega. El parell de PMEG és ami → malami: Mi ne amas lin «No l’estimo», però Mi malamas lin «L’odio».
• No hi ha ĝojiĝi. ReVo no recull ĝojiĝi, perquè ĝoji ja vol dir «sentir alegria».
• La por. Timiĝi existeix, però PMEG recomana ektimi per a «espantar-se».
• Un estat passatger. PMEG diu que -em- també pot indicar una ànsia momentània: dormema és «tenir son», no «dormir molt».

#Preguntar pels sentiments i respondre

ReVo defineix farti com estar en bon o mal estat pel que fa a les funcions del cos, i Kiel vi fartas? continua sent el «com estàs?» estàndard; les respostes són a salutacions. Kiel vi sentas vin? pregunta pel teu estat d’ànim ara mateix.

#Consolar i reaccionar

Les ordres acaben en -u, l’imperatiu, i ne les fa negatives. Exclamacions breus com Ve! «ai, ai!» i Hura! «visca!» són interjeccions.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «estic feliç» en esperanto?

Mi estas feliĉa o Mi estas ĝoja. Mi ĝojas sol vol dir «m’alegro», normalment per alguna cosa concreta.

#Com es diu «estic cansat» en esperanto?

Mi estas laca. «Estic esgotat» és Mi estas lacega, i «m’estic cansant» és Mi laciĝas.

#Com es diu «estic trist» en esperanto?

Mi estas malĝoja, Mi estas malgaja o Mi estas trista. Les tres s’usen, i malĝoja és la més profunda.

#Com es diu «tinc por» en esperanto?

Mi timas, amb un complement (Mi timas la hundon) o una oració (Mi timas, ke pluvos). «No tinguis por» és Ne timu.

#Quina diferència hi ha entre feliĉa i ĝoja?

Feliĉa és el «feliç» habitual i també vol dir «afortunat». Ĝoja és «alegre, joiós», i ĝoji és «alegrar-se» per alguna cosa.

#Fonts

• ReVo: feliĉa, ĝoji, ĝoja, malĝoja, gaja, malgaja, kontenta, trista, kolera, timi, laca, enui
• ReVo: esperi, bedaŭri, sopiri, honti, envii, ŝati, ami, malami, plaĉi, ĉagreni, ravi
• ReVo: trankvila, soleca, fiera, ĵaluza, nervoza, kondolenci, kunsenti, farti, okazi
• PMEG: EM, IĜ, ET, MAL, EK
• PMEG: IĜ-verboj (timiĝi, ektimi), priskribaj verboj (esti, fariĝi), similsignifaj verboj (ŝati, plaĉi)
• Tatoeba (CC BY 2.0 FR), frases comprovades com a atestades: #1150510 Kio estas al vi?, #435657 Kio okazis?, #3952972 Kio ĝenas vin?, #656588 Kiel vi sentas vin?, #1840821 Mi sentas min sola, #12091947 Kial vi estas malĝoja?, #4810793 Mi kondolencas, #550822 Kia domaĝo, #1015630 Ne ploru, #429408 Ne timu, #466730 Trankviliĝu, #470078 Mi enuas