Menjar i beure en esperanto: paraules, àpats, frases

El menjar és manĝaĵo i una beguda és trinkaĵo, formats amb els verbs manĝi «menjar» i trinki «beure» més el sufix -aĵ- «una cosa concreta». Els àpats del dia són matenmanĝo «esmorzar», tagmanĝo «dinar» i vespermanĝo «sopar». La majoria de paraules de fruita, verdura i begudes són arrels internacionals amb la terminació de nom -o, de manera que moltes et resultaran familiars. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Àpats i menjar

Els noms dels àpats són mots compostos: mateno «matí» + manĝo «àpat». Canvia la terminació per -i per fer verbs: Mi matenmanĝas je la sepa – «Esmorzo a les set.» La lliçó 5 del curs gratuït ensenya unes vint d’aquestes paraules.

#Fruita

Els compostos són habituals: vinbero és «baia de vi» (vino + bero) i akvomelono «meló d’aigua». Per a l’arbre, digues pomarbo «pomera».

#Verdura

Terpomo és literalment «poma de terra» (tero + pomo), com el francès pomme de terre.

#Carn, peix, làctics i pa

Bovaĵo és bovo «bestiar boví» + -aĵ-, i porkaĵo ve de porko «porc». ReVo defineix viando com la part muscular de la carn dels animals, sense comptar el peix, que continua sent fiŝo.

#Begudes

#Sabors i espècies

El nom és gusto «sabor, gust» i el verb gusti «tenir sabor de»: La kafo gustas amare – «El cafè té gust amarg.» ReVo explica acida com a agut, com el vinagre o la llimona.

#Formació de paraules amb noms de menjar

Uns quants sufixos converteixen una arrel en una família de paraules. Mira formació de paraules, sufixos i prefixos.

PMEG afegeix que -uj- també pot designar la planta que dona un fruit (pomujo «pomera»), però molts ara prefereixen pomarbo. Per demanar en un restoracio, mira les frases de viatge.

#Frases a taula

El que menges o beus és l’objecte directe, i per això porta -n: Mi manĝas pomon, Mi trinkas teon. Mira l’acusatiu.

Un vegà és un vegano. Darrere de kun «amb» i sen «sense» no hi ha -n, perquè són preposicions. Per a brindis com Je via sano!, mira desitjos i celebracions.

#Quantitats amb da

La paraula da uneix una mesura amb la substància que mesura, com el «de» català.

PMEG dona aquestes regles:

• Cap -n després de da. La mesura és qui la porta: Mi trinkas glason da akvo – «Bec un got d’aigua.»
• Cap da després de simples numerals. Digues Mi havas cent pomojn, però Mi havas centon da pomoj «tinc un centenar de pomes», perquè cento és un nom.
• Cap da davant de la, mia o ĝi. Usa de o el: Ni manĝis iom de la pano – «Hem menjat una mica del pa.»
• Pregunta amb kiom da: Kiom da sukero vi volas? – «Quant de sucre vols?»

Glaso da vino és un got ple de vi, mentre que vinglaso és un got fet per al vi.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «menjar» (el que menges) en esperanto?

Manĝaĵo és el menjar, les coses que menges; manĝo és un àpat.

#Com es diuen esmorzar, dinar i sopar en esperanto?

Matenmanĝo, tagmanĝo i vespermanĝo; com a verbs, matenmanĝi, tagmanĝi i vespermanĝi.

#Com es diu «tinc gana» o «tinc set» en esperanto?

Mi malsatas o Mi estas malsata per a la gana, i Mi soifas per a la set. Quan has menjat prou, digues Mi estas sata.

#Com es diu «bon profit» en esperanto?

Bonan apetiton! ReVo ho descriu com un desig que es diu abans d’un àpat.

#Fonts

• ReVo: manĝi (noms d’àpats, intermanĝeto), trinki, apetito, sata, soifi, gusti, acida, spica, viando, bovaĵo, porkaĵo, kulero, vegetarano
• PMEG: AĴ, EJ, IST, UJ, Da – bazaj reguloj, Da – detalaj reguloj