La família en esperanto: mare, pare i tots els parents

«Família» en esperanto és familio, «mare» és patrino, «pare» és patro i «pares» és gepatroj. La majoria de parents segueixen un sol patró: l’arrel anomena un home (frato «germà»), el sufix -in- el fa femení (fratino «germana») i el prefix ge- nomena tots dos junts (gefratoj «germans i germanes»). Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.

#Com es formen les paraules de família

Són prefixos i sufixos corrents; mira la formació de paraules per a les regles generals.

#Parents per generacions

#Avis, pares, oncles i ties

El ReVo defineix onklo com un germà o un cunyat (bofrato) d’un dels pares.

#La teva generació

L’esperanto no té paraules diferents per a germans grans o petits. El PMEG diu que cal afegir l’adjectiu quan convé: pli aĝa fratino «germana gran», malpli aĝa frato «germà petit».

#Fills, nets, nebots i nebodes

Infano és neutre i té dos sentits al ReVo: una persona jove fins a uns 12 anys, i el fill o filla d’algú de qualsevol edat. Nevo és el fill d’un germà o d’una germana, i es diferencia per una sola lletra de nepo «net».

#Altres paraules per a les persones d’una família

Casar-se és edziĝi (ReVo: esdevenir marit, o cònjuge), edziniĝi (esdevenir esposa) i geedziĝi (esdevenir un matrimoni).

#Parents polítics: el prefix bo-

Bo- marca un parent per matrimoni. Apareix sobretot en tres arrels i les seves formes amb -in-: bopatro, bofilo i bofrato.

El PMEG diu que bofrato cobreix el germà del teu cònjuge, el marit de la teva germana o del teu germà i el marit de la germana del teu cònjuge. Per als altres parents polítics (oncle, cosí, nebot) els parlants fan servir normalment les paraules simples sense bo-.

#Parents de segones núpcies i mig parents: vic- i duon-

El PMEG recomana vic- per als parents que apareixen quan un dels pares es torna a casar, i duon- només per als vertaders mig germans, que comparteixen un sol progenitor.

#Besavis i avantpassats: pra-

Pra- allunya un parent una generació, cap enrere en el temps o cap endavant. Es repeteix una vegada per cada generació de més.

#Noms afectuosos: -ĉj- i -nj-

El sufix -ĉj- forma noms afectuosos masculins i -nj- femenins. Es conserven les primeres lletres de l’arrel i es talla la resta: paĉjo ve de patro, panjo de patrino, onjo d’onklino.

Els mateixos sufixos formen hipocorístics a partir dels noms de pila: Johano → Joĉjo, Mario → Manjo.

Si ets catalanoparlant, vigila la pronunciació de ĉ (com el «tx» de «metxa» o «cotxe») i de j (com la «i» de «iogurt», no com la «j» de «jove»): paĉjo es llegeix PATX-io, amb la j final com una «i» consonàntica.

#Descendència: el sufix -id-

El sufix -id- vol dir descendent: hundo «gos» → hundido «cadell». Amb persones, el PMEG diu que indica un fill o descendent de qualsevol edat i va sobretot amb títols i noms històrics: reĝido «fill de rei». Per a les famílies corrents es diu filo, filino o infano. El substantiu idaro vol dir el conjunt de descendents d’una persona.

#Arrels masculines, formes femenines i paraules neutres

El PMEG recull avo, edzo, fianĉo, filo, frato, kuzo, nepo, nevo, onklo, patro i vidvo com a arrels masculines, de manera que el femení necessita -in-. Les paraules de família infano, parenco, familiano i orfo són neutres. Tradicionalment l’esperanto no té manera de nomenar un progenitor, un germà o un cònjuge sense indicar el sexe de la persona. El PMEG descriu tres solucions, cap de les quals no forma part de la llengua oficial:

• Paraules en ge- en singular: gepatro, gefrato, geedzo. El PMEG (2024) diu que aquest ús ha crescut els darrers 20 o 30 anys; el ReVo marca gepatro en singular com a rar i adverteix que no tots els parlants l’accepten.
• Arrels noves com parento per a «progenitor» i spozo per a «cònjuge»; el ReVo marca totes dues com a rares.
• Donar a patro o edzo un sentit neutre, cosa que el PMEG adverteix que pot provocar malentesos greus.

#Preguntar per la família

Respostes habituals:

El PMEG assenyala que gefratoj també serveix quan no saps si la persona té germans, germanes o tots dos. Vigila les terminacions: havas gefratojn porta el plural -j i l’acusatiu -n. Hi ha més paraules interrogatives a la pàgina de preguntes i negació.

#Una descripció breu de la família

En algunes famílies l’esperanto és la llengua de la llar; llegeix sobre els parlants nadius d’esperanto.

#Preguntes freqüents

#Com es diu «mare» en esperanto?

Patrino, que és patro «pare» més -in- «femení». Els infants sovint diuen panjo («mama»), i «papa» és paĉjo.

#Com es diuen «família» i «parents» en esperanto?

La família és familio, un membre de la família és familiano i un parent és parenco.

#Com es diu «pares» en esperanto?

Gepatroj: l’arrel patro amb ge- «tots dos sexes». Un sol progenitor és patro (pare) o patrino (mare).

#Com es diuen «sogra» i «cunyat»?

Bopatrino i bofrato. «Sogres» és bogepatroj.

#Hi ha una paraula neutra per a «progenitor» o «germà»?

No en la llengua tradicional. Alguns parlants fan servir gepatro i gefrato en singular, d’altres proposen arrels noves com parento; el PMEG les considera no oficials.

#Fonts

• PMEG: Parencoj kaj familianoj
• PMEG: Seksa signifo de O-vortoj
• PMEG: IN, GE, BO, PRA
• PMEG: ID, ĈJ, NJ
• PMEG: Radikoj uzataj prefiksece (DUON, VIC)
• ReVo: patro, patrino, gepatroj, frato, filo, avo
• ReVo: onklo, kuzo, nevo, nepo
• ReVo: edzo, edziĝi, geedzoj, fianĉo, vidvo
• ReVo: infano, familio, parenco, ĝemelo, orfo, -id-