Quanta gent parla esperanto? De 60.000 a 2 milions

Ningú no ho sap amb exactitud. Les estimacions serioses de persones que poden fer servir l’esperanto de debò van d’uns 60.000 (Svend Vendelbo Nielsen, 2017, amb un marge d’uns 30.000–180.000) a uns 2 milions (l’enquesta de Sidney Culbert, utilitzada pel World Almanac i Ethnologue). Unes 1.000–2.000 persones són parlants natius. Diversos milions més han començat un curs: només Duolingo comptava 2,8 milions d’aprenents el març de 2020.

L’esperanto no té cap país propi, de manera que cap cens únic no en recull els parlants. Les xifres següents provenen d’enquestes, de censos d’uns quants països, de llistes de socis i de plataformes en línia. Cadascuna mesura una cosa diferent.

#Totes les estimacions d’un cop d’ull

La distància entre la xifra més baixa i la més alta és d’unes trenta vegades. Gairebé tota ve de la definició de «parlant», no d’errors de recompte.

#Per què no hi ha una xifra exacta?

Hi ha tres motius. Primer, l’esperanto no és la llengua nacional de ningú i gairebé cap cens no pregunta per aquesta llengua. Segon, els parlants són dispersos per més de 120 països, sovint uns quants per ciutat. Tercer, «parlar esperanto» pot voler dir qualsevol cosa, des d’haver acabat un curs en una aplicació fins a viure cada dia en la llengua.

Hongria és una excepció que il·lustra el problema: el seu cens del 2011 va registrar 8.397 persones que deien conèixer l’esperanto. Les universitats hongareses exigien un examen estatal d’idiomes i l’esperanto hi comptava, de manera que va esdevenir una de les llengües d’examen més populars: desenes de milers de persones es van presentar a exàmens d’esperanto durant els anys 2000. Moltes d’aquestes persones l’havien après per obtenir un certificat i el fan servir poc.

#D’on surt la xifra de «2 milions»?

La xifra de 2 milions es remunta a Sidney S. Culbert, professor de psicologia de la Universitat de Washington. Durant dècades va estimar el nombre de parlants de totes les llengües importants per al World Almanac and Book of Facts. Per a l’esperanto gairebé no hi havia dades, i va fer les seves pròpies enquestes.

En una carta del 1989 va descriure el mètode. La primera enquesta, a França el 1958–59, va prendre una mostra aleatòria de 14 dels 98 departaments francesos. En cadascun va entrevistar esperantistes actius i després va intentar trobar personalment tots els parlants. Normalment en trobava aproximadament el doble dels que coneixien els activistes locals. Va repetir enquestes semblants a Suïssa, Àustria, Itàlia i altres llocs, i després en va aplicar els resultats a la resta de països.

Culbert només comptava les persones amb «competència professional»: capaces de parlar de temes moderadament complexos i de seguir discursos o la ràdio. Cap al 1956 en va estimar aproximadament 1 milió, i no va arrodonir la xifra a 2 milions fins al 1988. Sovint es cita 1,6 milions com el seu resultat sense arrodonir.

Culbert va ser franc sobre els límits. Va escriure que el nombre real potser no passava d’1 milió, o que ja superava els 2. Mai no va publicar les dades país per país, de manera que ningú no pot comprovar-ne la feina. Més tard, Ethnologue va recollir la mateixa xifra de 2 milions per a usuaris com a segona llengua.

#Què va trobar l’estimació basada en internet?

El 2015 Amri Wandel, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, va publicar una estimació basada en Facebook. A finals del 2014, unes 320.000 persones usuàries de Facebook declaraven l’esperanto com a llengua que parlaven.

Wandel hi va aplicar hipòtesis explícites: al voltant del 10 % del món feia servir Facebook, només la meitat de les declaracions eren fiables, només un terç dels parlants reals indicaven la llengua i prop del 40 % del món estava connectat. El resultat va ser d’uns 1,92 milions d’usuaris d’esperanto només entre els internautes.

L’article mateix mostra la feblesa del mètode. Unes 250.000 persones usuàries de Facebook deien que parlaven klingon, cosa que amb tota probabilitat mesurava aficionats a Star Trek i no pas parlants.

#Què diuen les estimacions baixes?

El 2017 Svend Vendelbo Nielsen, aleshores doctorand, va combinar els pocs censos que pregunten per l’esperanto amb dades d’afiliació i de llocs web. Els censos registraven 209 parlants a Estònia, 604 a Lituània, 123 a Nova Zelanda i 992 a Rússia. El cens de Nova Zelanda del 2018 en va comptar després 102. Va deixar Hongria fora perquè les seves xifres, impulsades per l’escola, es comportaven de manera diferent.

Nielsen va comparar aquests recomptes dels censos amb l’afiliació local a associacions d’esperanto i l’activitat als llocs web en esperanto, i després ho va extrapolar a tot el món. La seva estimació central va ser d’unes 63.000 persones, amb un marge molt ampli: d’aproximadament la meitat al triple d’aquesta xifra, és a dir, d’uns 30.000–180.000. L’estadístic Sten Johansson va qüestionar la fiabilitat de les dades dels censos, i Nielsen va admetre que el marge d’error era gran.

Abans, Ziko van Dijk (aleshores Marcus Sikosek) havia posat a prova les xifres altes sobre el terreny. Si un milió de parlants estiguessin repartits uniformement, Colònia n’hauria de tenir uns 180; ell n’hi va trobar uns 30 de fluids. Va comptar uns 20.000 membres d’organitzacions d’esperanto arreu del món i dubtava que hi hagués cinquanta vegades més parlants no organitzats.

#Quants aprenents declaren els cursos en línia?

Els cursos en línia han portat molts més aprenents que cap període anterior. Aquestes xifres compten les persones que han començat un curs, no les que l’han acabat.

Duolingo va deixar de publicar els totals d’aprenents, de manera que les xifres posteriors que circulen per la xarxa no es poden verificar. Fins i tot l’1 % del total de Duolingo del 2020 seria de 28.000 persones, gairebé set vegades el nombre de socis individuals de l’Associació Universal d’Esperanto el 2019.

#Què mostren les xifres d’afiliació?

Les llistes de socis donen un mínim ferm, no un total. L’Associació Universal d’Esperanto (UEA) tenia 4.700 membres individuals en 130 països el 2023, segons l’informe de la seva junta, i uns 12.800 comptant els qui s’hi afilien a través d’associacions nacionals. Des del 2015 l’afiliació individual s’ha mantingut entre uns 4.150 i 5.500 (4.162 el 2019, la xifra recent més baixa). Molts parlants actius pertanyen només a associacions nacionals o a cap.

La xarxa d’hospitalitat Pasporta Servo, a través de la qual els parlants d’esperanto acullen viatgers de franc, registra més de 2.400 amfitrions en 121 països (2026).

L’activitat en línia és un segon indicador. La Viquipèdia en esperanto (Vikipedio) tenia 389.589 articles el 7 d’octubre de 2026, molts més que cap altra llengua construïda: l’ido en tenia uns 64.600 i la interlingua uns 30.900. La nostra pàgina sobre l’esperanto comparat amb altres llengües construïdes explica per què cap altra llengua planificada no s’hi acosta.

#I els parlants natius?

Les estimacions s’agrupen entre 1.000 i 2.000. Lindstedt xifrava els parlants natius en uns 1.000 (1996, 2006). Les xifres citades per Corsetti, Pinto i Tolomeo el 2004 donaven uns 2.000 infants en unes 1.000 famílies, i Ethnologue (2022) indica 1.000 usuaris de primera llengua. Consulta parlants natius d’esperanto per saber com es formen aquestes famílies.

#Quina és, doncs, la resposta honesta?

Depèn de la definició:

• Parlants natius: unes 1.000–2.000.
• Usuaris fluids, de cada dia: aproximadament 10.000–20.000 (els «10.000 fluids» de Lindstedt; uns 20.000 membres organitzats).
• Persones que poden mantenir una conversa: el més versemblant és entre unes quantes desenes de milers i uns pocs centenars de milers (els 30.000–180.000 de Nielsen; els 100.000 de Lindstedt, amb un interval de 30.000–300.000).
• Persones amb algun coneixement: al voltant d’1–2 milions (Culbert, Wandel); diversos milions més han provat un curs.

Un resum just en una frase: es calcula que l’esperanto té entre 60.000 i 2 milions de parlants, segons la definició, entre els quals unes 1.000–2.000 persones que el tenen com a llengua materna. Fins i tot l’estimació més baixa el fa, de lluny, la llengua construïda més parlada. Per saber on viuen aquests parlants, consulta on es parla l’esperanto; per saber com ha crescut la comunitat, la història de l’esperanto.

#Preguntes freqüents

#Té realment l’esperanto 2 milions de parlants?

Possiblement, si es compten totes les persones amb un coneixement funcional, però la xifra és una estimació alta. Prové de les enquestes de Culbert (arrodonides a 2 milions el 1988) i del càlcul de Wandel del 2015 basat en Facebook, tots dos construïts amb mètodes indirectes que no es poden comprovar al detall.

#Quanta gent parla esperanto amb fluïdesa?

Probablement desenes de milers. Lindstedt va suggerir uns 10.000 parlants fluids (1996) i unes 100.000 persones que realment el saben parlar (2006, interval de 30.000–300.000); l’estimació estadística de Nielsen del 2017, de 63.000, s’inscriu en el mateix interval.

#Quants parlants natius d’esperanto hi ha?

Unes 1.000–2.000. Creixen amb almenys un progenitor que els parla en esperanto –sovint una parella que es va conèixer gràcies a l’esperanto– i sempre aprenen també una altra llengua.

#Quanta gent està aprenent esperanto?

Duolingo va informar que 2,8 milions de persones havien començat els seus cursos d’esperanto el març de 2020. Això compta els qui comencen un curs, no pas els parlants; una estimació primerenca del 2016 situava en un 3 % aproximadament la proporció dels qui l’acabaven.

#És l’esperanto la llengua construïda més parlada?

Sí. Cap altra llengua construïda no té una comunitat, parlants natius, literatura ni presència en línia comparables; fins i tot l’ido, el seu rival més proper, té com a màxim entre uns quants centenars i uns quants milers de parlants.

#Fonts

• Sidney S. Culbert, carta sobre els seus mètodes, 24 d’octubre de 1989, i altres cartes sobre el nombre de parlants (arxivades per David Wolff)
• Amri Wandel, «How many people speak Esperanto? Or: Esperanto on the Web», Interdisciplinary Description of Complex Systems 13(2), 318–321, 2015
• Libera Folio, «Nova takso: 60.000 parolas Esperanton» (estimació de Nielsen), 13 de febrer de 2017
• Libera Folio, «Kie estas la Duolinganoj?» (xifres de Duolingo i de la UEA), 31 de març de 2020
• Ethnologue, entrada d’esperanto, 16a edició (2009)
• Corsetti, Pinto i Tolomeo, «Regularizing the regular», Language Problems & Language Planning 28(3), 2004
• Jouko Lindstedt, «Native Esperanto as a test case for natural language», SKY Journal of Linguistics 19, 2006 (nota 1)
• Wikipedia, Esperanto – Number of speakers i Jouko Lindstedt
• Wikipedia (eo), Duolingo i Lernu! (estadístiques de cursos)
• Wikimedia, estadístiques de la Viquipèdia en esperanto (consultades el 7 d’octubre de 2026)
• Wikipedia, Esperanto in Hungary (cens del 2011) i Wikipedia (hu), Eszperantó (exàmens d’idiomes)
• Associació Universal d’Esperanto, Estrara Raporto 2023 (afiliació); Vikipedio, Membronombroj de UEA
• Pasporta Servo (nombre d’amfitrions, 2026)