Sobre l’esperanto
On es parla l’esperanto? Sense país propi, en 120+ països
L’esperanto no té cap país d’origen: els parlants són dispersos per tots els continents, amb nuclis a Europa, l’Àsia oriental i el Brasil.
L’esperanto es parla en més de 120 països, però no és la llengua principal de cap lloc. Els parlants són més nombrosos a Europa i a l’Àsia oriental, amb comunitats destacades al Brasil i als Estats Units. El 2023 l’Associació Universal d’Esperanto tenia membres individuals en 130 països i territoris, encapçalats per França, Alemanya, el Brasil, els EUA i el Japó. L’Àfrica és la zona de creixement més nova: el primer Congrés Universal al continent va tenir lloc a Tanzània el 2024.
No hi ha cap recompte mundial de parlants per país. Les dades següents provenen de llistes de socis, d’uns quants censos nacionals, de la xarxa d’hospitalitat Pasporta Servo i de la història del Congrés Universal. Per a les xifres globals, consulta quanta gent parla esperanto.
Quins països tenen més parlants d’esperanto?
Cap font no permet ordenar els països pel total de parlants. L’indicador més comparable és l’afiliació individual a l’Associació Universal d’Esperanto (UEA). El 2023 tenia 4.700 membres individuals en 130 països i territoris. Els cinc primers:
Comptant les persones que s’hi afilien a través d’associacions nacionals, la xarxa de la UEA tenia uns 12.800 membres el 2023. Molts parlants només s’afilien a la seva associació nacional, a un club local o a cap organització, de manera que aquestes xifres mostren on és fort el moviment organitzat, no pas on viuen tots els parlants.
Què diuen els censos?
Només uns quants països pregunten per l’esperanto en el cens. Les xifres que utilitzen els estadístics:
| País | Xifra del cens | Any del cens |
|---|---|---|
| Hongria | 8.397 | 2011 |
| Rússia | 992 | 2010 |
| Lituània | 604 | 2011 |
| Estònia | 209 | 2011 |
| Nova Zelanda | 102 | 2018 |
La xifra d’Hongria és alta perquè l’esperanto comptava per als exàmens estatals d’idiomes que exigien les universitats hongareses. L’esperanto va esdevenir allà una de les llengües d’examen més populars als anys 2000, i la Universitat Eötvös Loránd de Budapest va tenir un departament d’esperanto i interlingüística del 1966 al 2006.
On es pot allotjar amb parlants d’esperanto?
Pasporta Servo, la xarxa d’hospitalitat gestionada des del 1974 per l’organització juvenil TEJO, mostra com de dispersos són els parlants. El 2026 registrava més de 2.400 amfitrions en 121 països i unes 1.800 ciutats. Els amfitrions ofereixen allotjament gratuït als viatgers que parlen esperanto.
Quins països han acollit el Congrés Universal d’Esperanto?
El Congrés Universal d’Esperanto s’ha reunit en una ciutat diferent gairebé cada any des del 1905. Els països que l’acullen reflecteixen on el moviment ha estat més fort:
| País (fronteres actuals) | Congressos celebrats, 1905–2026 |
|---|---|
| Alemanya | 8 |
| Regne Unit | 8 |
| Polònia | 7 (inclosos Cracòvia 1912, aleshores a Àustria-Hongria, i Dantzig 1927) |
| França | 6 |
| Països Baixos | 6 |
| Suïssa | 6 |
| Àustria | 5 (inclòs Graz 2026) |
| Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Suècia | 4 cadascun |
Fora d’Europa s’han celebrat congressos, entre altres llocs, a Cuba (l’Havana 1990 i 2010), la Xina (Pequín 1986 i 2004), Corea del Sud (Seül 1994 i 2017), el Vietnam (Hanoi 2012) i Tanzània (Arusha 2024). El congrés del 2026 es va fer a Graz, a Àustria, i el del 2027 està previst a Melbourne, a Austràlia.
Europa
França té més membres de la UEA i va acollir el primer Congrés Universal, a Boulogne-sur-Mer el 1905. Alemanya hi és molt a prop; la ciutat de Herzberg am Harz s’anomena a si mateixa Esperanto-Stadt («ciutat de l’esperanto») des d’un acord del consell del 11 de juliol de 2006, amb rètols bilingües i un centre cultural d’esperanto.
Polònia és la pàtria de Zamenhof: va néixer a Białystok i va publicar l’esperanto a Varsòvia. El 2014 Polònia va afegir «la llengua esperanto com a portadora de la cultura esperantista» a la seva llista nacional de patrimoni cultural immaterial, i el congrés rècord del centenari, el 1987 a Varsòvia, va reunir 5.946 participants. El 2026 Àustria va afegir la cultura de l’esperanto al seu propi inventari de patrimoni immaterial; Viena acull el Museu de l’Esperanto de la Biblioteca Nacional d’Àustria, fundat el 1927.
Les Amèriques
El Brasil té un dels moviments més grans fora d’Europa. La Lliga Brasilera d’Esperanto es va fundar el 21 de juliol de 1907. L’esperanto s’hi va difondre en part gràcies a l’espiritisme: la Federació Espírita Brasilera publica des de fa temps manuals d’esperanto. Un projecte de llei per fer de l’esperanto una assignatura escolar optativa va passar pel Senat i està pendent a la Cambra de Diputats des del 2009 (PL 6162/2009); el juny de 2026 el ponent de la Comissió de Constitució i Justícia en va presentar l’informe, i el projecte és a punt per ser votat en aquesta comissió.
Els Estats Units ocupen el quart lloc en afiliació a la UEA. Cuba ha acollit dos congressos universals, i Radio Havana Cuba té un programa setmanal en esperanto, només en línia des del 2025.
Àsia
La Xina té un moviment organitzat que durant dècades ha comptat amb el suport d’institucions estatals. La Lliga d’Esperanto de la Xina es va fundar a Pequín l’11 de març de 1951, i Ràdio Pequín (després China Radio International) va emetre en esperanto del 19 de desembre de 1964 fins al desembre de 2021. Pequín va acollir el Congrés Universal el 1986 i el 2004.
El Japó té una llarga tradició: l’Institut Japonès d’Esperanto es va fundar el 1919, i la religió Oomoto promou l’esperanto des de començaments dels anys 1920. Corea del Sud va acollir congressos universals el 1994 i el 2017. La Viquipèdia també esmenta l’Iran entre els països asiàtics on l’esperanto és més estès, i el Vietnam va acollir el congrés el 2012.
Àfrica
L’Àfrica és una zona de creixement més nova per al moviment. El Congrés Universal del 2024 a Arusha, Tanzània, el primer al continent, va tenir 854 participants inscrits. Segons Libera Folio, entre ells hi havia 95 inscrits de Burundi i 79 de la República Democràtica del Congo: delegacions nombroses per a països que rarament apareixen a les estadístiques dels congressos.
És l’esperanto oficial en algun lloc?
No. Cap país ni regió no té l’esperanto com a llengua oficial. Dos episodis històrics hi van arribar més a prop:
- El 1908 els esperantistes van proposar convertir Moresnet Neutral, un minúscul territori neutral entre Bèlgica i Alemanya, en un estat d’esperanto anomenat Amikejo («lloc d’amistat»). El pla va acabar quan Bèlgica va absorbir el territori després de la Primera Guerra Mundial.
- A San Marino, l’Acadèmia Internacional de les Ciències (AIS), fundada el 1985, feia servir l’esperanto com a llengua de treball.
Per veure les organitzacions actives a cada país, consulta les organitzacions d’esperanto.
Preguntes freqüents
Quin país té més parlants d’esperanto?
No hi ha cap recompte fiable. Per afiliació a la UEA el 2023 encapçalen la llista França (401 membres individuals) i Alemanya (394), seguides del Brasil, els EUA i el Japó. Hongria va registrar la xifra de cens més alta, 8.397 el 2011, en bona part pels exàmens d’idiomes.
Es parla esperanto a l’Àfrica?
Sí, cada cop més. El primer Congrés Universal d’Esperanto a l’Àfrica va tenir lloc a Arusha, Tanzània, el 2024, amb grups nombrosos de Burundi i de la República Democràtica del Congo.
Hi ha un país de l’esperanto?
No. Els parlants d’esperanto anomenen la seva comunitat mundial Esperantujo («terra de l’esperanto»), és a dir, allà on es parla esperanto: en congressos, en clubs, a les cases i en línia.
És popular l’esperanto a la Xina?
La Xina té un dels moviments organitzats més grans d’Àsia, amb la Lliga d’Esperanto de la Xina (fundada el 1951), dècades d’emissions de ràdio estatals i dos congressos universals a Pequín.
S’ensenya l’esperanto a les escoles en algun lloc?
Només en uns quants llocs i normalment com a optatiu. Hongria l’acceptava en els exàmens estatals d’idiomes, i la Xina i Polònia tenen programes universitaris d’interlingüística o d’esperanto. El Brasil debat des del 2009 convertir-lo en assignatura escolar optativa.
Fonts
- Associació Universal d’Esperanto, Estrara Raporto 2023 (afiliació per país); Vikipedio, Membronombroj de UEA
- Libera Folio, «Nova takso: 60.000 parolas Esperanton» (xifres de censos), 2017
- The Spinoff, «The most buzzy data points from the just-released census» (Nova Zelanda, cens del 2018), 2019
- Vikipedio, Esperanto-instruado ĉe ELTE
- Wikipedia (hu), Eszperantó i Wikipedia (de), Esperanto (exàmens d’Hongria)
- Pasporta Servo i Wikipedia (en), Pasporta Servo
- Associació Universal d’Esperanto, llista de congressos universals (recompte propi per país); Wikipedia (en), World Esperanto Congress i Vikipedio, Universala Kongreso de Esperanto
- Libera Folio, «En Aruŝo venkis idealismo», 15 d’agost de 2024
- Wikipedia (de), Herzberg am Harz; Wikipedia (en), China Esperanto League, Japanese Esperanto Institute, Oomoto, Neutral Moresnet
- Câmara dos Deputados, PL 6162/2009
- Narodowy Instytut Dziedzictwa, llista nacional de patrimoni cultural immaterial (2014); Comissió Austríaca per a la UNESCO, Esperanto culture in Austria (2026)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.