Sobre l’esperanto
Congrés Universal d’Esperanto: del 1905 a Melbourne 2027
Una setmana a l’any, una ciutat es converteix en la capital de l’esperanto: el Congrés Universal es reuneix gairebé cada estiu des del 1905.
El Congrés Universal d’Esperanto (Universala Kongreso de Esperanto, UK) és la trobada anual més gran d’esperantistes. Es fa gairebé cada any des del primer congrés, a Boulogne-sur-Mer, França, l’agost del 1905, i des del 1933–34 l’organitza l’Associació Universal d’Esperanto. Fins a Graz 2026 inclòs s’han numerat 111 congressos, dels quals se n’han celebrat realment 108. El més gran va ser Varsòvia 1987, amb 5.946 participants inscrits; els congressos recents n’atrauen uns 850–1.300. Els propers estan previstos a Melbourne (2027) i a Kaunas (2028).
Tot el que passa al congrés (conferències, debats, teatre, concerts, excursions) és en esperanto, sense intèrprets.
Què passa en un Congrés Universal d’Esperanto?
Un congrés típic dura vuit dies, normalment a finals de juliol o principis d’agost. Parts habituals del programa:
- Cerimònia d’obertura (Inaŭguro), amb salutacions de parlants de cada país, i una cloenda solemne (Solena Fermo).
- Universitat Internacional del Congrés (Internacia Kongresa Universitato), una sèrie de conferències acadèmiques; les primeres es van fer a Ginebra el 1925 i se celebra cada any des del 1951.
- Concursos artístics de la UEA (Belartaj Konkursoj) de poesia, prosa, teatre i música, amb els resultats anunciats al congrés.
- Reunions del comitè de la UEA i d’associacions especialitzades: de metges, docents, ferroviaris, catòlics, científics i molts altres.
- Un congrés infantil (Internacia Infana Kongreseto) per als fills dels participants.
- Concerts, una vetllada nacional que presenta el país amfitrió, una vetllada internacional i un dia d’excursió a mitja setmana.
Els joves tenen el seu propi Congrés Internacional de la Joventut (Internacia Junulara Kongreso, IJK), organitzat per l’organització juvenil TEJO i celebrat per primera vegada el 1938.
Rècords i primeres vegades
| Rècord | Congrés |
|---|---|
| Primer congrés | Boulogne-sur-Mer, França, 1905 (688 participants) |
| El més gran | Varsòvia, Polònia, 1987: 5.946 participants inscrits (el centenari de l’esperanto) |
| El segon més gran | Nuremberg, Alemanya, 1923: 4.963 |
| El més petit | San Francisco, Estats Units, 1915: 163 (celebrat durant la Primera Guerra Mundial) |
| Primer fora d’Europa | Washington D. C., Estats Units, 1910 |
| Primer a l’Àsia | Tòquio, Japó, 1965 |
| Primer a l’Amèrica del Sud | Brasília, Brasil, 1981 |
| Primer al Carib | L’Havana, Cuba, 1990 |
| Primer a Oceania | Adelaida, Austràlia, 1997 |
| Primer a l’Àfrica | Arusha, Tanzània, 2024 |
Dels 108 congressos celebrats fins al 2026, 88 es van fer a Europa. Alemanya i el Regne Unit són els països que n’han acollit més (8 cadascun). Consulta on es parla l’esperanto per saber-ne més sobre els països amfitrions.
Quins congressos es van cancel·lar?
Tres congressos numerats no es van celebrar mai:
- 1914, París (10è): cancel·lat quan va esclatar la Primera Guerra Mundial; s’hi havien inscrit 3.739 persones, un rècord en aquell moment.
- 2020, Montreal (105è) i 2021, Belfast (106è): cancel·lats per la pandèmia de COVID-19. El 2020 es va fer en línia un Congrés Virtual amb uns 2.000 inscrits com a homenatge; el 2021 el segon Congrés Virtual, amb uns 1.850, va ocupar el lloc del congrés de Belfast. Montreal va acollir el 107è congrés el 2022.
No hi va haver congressos el 1916–1919 ni el 1940–1946 a causa de les guerres mundials. El 1967 el congrés previst a Tel Aviv es va traslladar a Rotterdam per la tensió que va conduir a la Guerra dels Sis Dies.
Barcelona 1909: el cinquè Congrés Universal
Del 5 a l’11 de setembre de 1909, poques setmanes després de la Setmana Tràgica, Barcelona va acollir el cinquè Congrés Universal d’Esperanto. Zamenhof hi va assistir, i el rei Alfons XIII el va condecorar amb l’Orde d’Isabel la Catòlica. Les xifres d’assistents varien segons les fonts, d’unes 1.300 a unes 1.500 persones; la taula següent recull la xifra oficial de la UEA, 1.500. Mira també la història de l’esperanto.
Llista completa dels Congressos Universals d’Esperanto
Les xifres de participants són les xifres oficials d’inscripció publicades per la UEA. Algunes edicions de la Viquipèdia donen xifres lleugerament diferents per a uns quants anys (per exemple, 1909 i 1924).
Mostra les dades
| Núm. | Any | Ciutat | País | Participants |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 1905 | Boulogne-sur-Mer | França | 688 |
| 2 | 1906 | Ginebra | Suïssa | 1.200 |
| 3 | 1907 | Cambridge | Regne Unit | 1.317 |
| 4 | 1908 | Dresden | Alemanya | 1.500 |
| 5 | 1909 | Barcelona | Espanya | 1.500 |
| 6 | 1910 | Washington D. C. | Estats Units | 357 |
| 7 | 1911 | Anvers | Bèlgica | 1.800 |
| 8 | 1912 | Cracòvia | Àustria-Hongria (actualment Polònia) | 1.000 |
| 9 | 1913 | Berna | Suïssa | 1.203 |
| 10 | 1914 | París | França | cancel·lat (guerra) |
| 11 | 1915 | San Francisco | Estats Units | 163 |
| 12 | 1920 | La Haia | Països Baixos | 408 |
| 13 | 1921 | Praga | Txecoslovàquia (actualment Txèquia) | 2.561 |
| 14 | 1922 | Hèlsinki | Finlàndia | 850 |
| 15 | 1923 | Nuremberg | Alemanya | 4.963 |
| 16 | 1924 | Viena | Àustria | 3.054 |
| 17 | 1925 | Ginebra | Suïssa | 953 |
| 18 | 1926 | Edimburg | Regne Unit | 960 |
| 19 | 1927 | Danzig | Ciutat Lliure de Danzig (actualment Gdańsk, Polònia) | 905 |
| 20 | 1928 | Anvers | Bèlgica | 1.494 |
| 21 | 1929 | Budapest | Hongria | 1.200 |
| 22 | 1930 | Oxford | Regne Unit | 1.211 |
| 23 | 1931 | Cracòvia | Polònia | 900 |
| 24 | 1932 | París | França | 1.650 |
| 25 | 1933 | Colònia | Alemanya | 950 |
| 26 | 1934 | Estocolm | Suècia | 2.042 |
| 27 | 1935 | Roma | Itàlia | 1.442 |
| 28 | 1936 | Viena | Àustria | 854 |
| 29 | 1937 | Varsòvia | Polònia | 1.120 |
| 30 | 1938 | Londres | Regne Unit | 1.602 |
| 31 | 1939 | Berna | Suïssa | 765 |
| 32 | 1947 | Berna | Suïssa | 1.370 |
| 33 | 1948 | Malmö | Suècia | 1.761 |
| 34 | 1949 | Bournemouth | Regne Unit | 1.534 |
| 35 | 1950 | París | França | 2.325 |
| 36 | 1951 | Munic | Alemanya Occidental | 2.040 |
| 37 | 1952 | Oslo | Noruega | 1.614 |
| 38 | 1953 | Zagreb | Iugoslàvia (actualment Croàcia) | 1.760 |
| 39 | 1954 | Haarlem | Països Baixos | 2.353 |
| 40 | 1955 | Bolonya | Itàlia | 1.687 |
| 41 | 1956 | Copenhaguen | Dinamarca | 2.200 |
| 42 | 1957 | Marsella | França | 1.468 |
| 43 | 1958 | Magúncia | Alemanya Occidental | 2.021 |
| 44 | 1959 | Varsòvia | Polònia | 3.256 |
| 45 | 1960 | Brussel·les | Bèlgica | 1.930 |
| 46 | 1961 | Harrogate | Regne Unit | 1.646 |
| 47 | 1962 | Copenhaguen | Dinamarca | 1.550 |
| 48 | 1963 | Sofia | Bulgària | 3.472 |
| 49 | 1964 | La Haia | Països Baixos | 2.512 |
| 50 | 1965 | Tòquio | Japó | 1.710 |
| 51 | 1966 | Budapest | Hongria | 3.975 |
| 52 | 1967 | Rotterdam | Països Baixos | 1.265 |
| 53 | 1968 | Madrid | Espanya | 1.769 |
| 54 | 1969 | Hèlsinki | Finlàndia | 1.857 |
| 55 | 1970 | Viena | Àustria | 1.987 |
| 56 | 1971 | Londres | Regne Unit | 2.071 |
| 57 | 1972 | Portland (Oregon) | Estats Units | 923 |
| 58 | 1973 | Belgrad | Iugoslàvia (actualment Sèrbia) | 1.638 |
| 59 | 1974 | Hamburg | Alemanya Occidental | 1.651 |
| 60 | 1975 | Copenhaguen | Dinamarca | 1.227 |
| 61 | 1976 | Atenes | Grècia | 1.266 |
| 62 | 1977 | Reykjavík | Islàndia | 1.199 |
| 63 | 1978 | Varna | Bulgària | 4.414 |
| 64 | 1979 | Lucerna | Suïssa | 1.630 |
| 65 | 1980 | Estocolm | Suècia | 1.807 |
| 66 | 1981 | Brasília | Brasil | 1.749 |
| 67 | 1982 | Anvers | Bèlgica | 1.899 |
| 68 | 1983 | Budapest | Hongria | 4.834 |
| 69 | 1984 | Vancouver | Canadà | 802 |
| 70 | 1985 | Augsburg | Alemanya Occidental | 2.311 |
| 71 | 1986 | Pequín | Xina | 2.482 |
| 72 | 1987 | Varsòvia | Polònia | 5.946 |
| 73 | 1988 | Rotterdam | Països Baixos | 2.321 |
| 74 | 1989 | Brighton | Regne Unit | 2.280 |
| 75 | 1990 | L’Havana | Cuba | 1.617 |
| 76 | 1991 | Bergen | Noruega | 2.400 |
| 77 | 1992 | Viena | Àustria | 3.033 |
| 78 | 1993 | València | Espanya | 1.863 |
| 79 | 1994 | Seül | Corea del Sud | 1.776 |
| 80 | 1995 | Tampere | Finlàndia | 2.443 |
| 81 | 1996 | Praga | Txèquia | 2.972 |
| 82 | 1997 | Adelaida | Austràlia | 1.224 |
| 83 | 1998 | Montpeller | França | 3.133 |
| 84 | 1999 | Berlín | Alemanya | 2.712 |
| 85 | 2000 | Tel Aviv | Israel | 1.212 |
| 86 | 2001 | Zagreb | Croàcia | 1.691 |
| 87 | 2002 | Fortaleza | Brasil | 1.484 |
| 88 | 2003 | Gotemburg | Suècia | 1.792 |
| 89 | 2004 | Pequín | Xina | 2.031 |
| 90 | 2005 | Vílnius | Lituània | 2.344 |
| 91 | 2006 | Florència | Itàlia | 2.209 |
| 92 | 2007 | Yokohama | Japó | 1.901 |
| 93 | 2008 | Rotterdam | Països Baixos | 1.845 |
| 94 | 2009 | Białystok | Polònia | 1.860 |
| 95 | 2010 | L’Havana | Cuba | 1.002 |
| 96 | 2011 | Copenhaguen | Dinamarca | 1.458 |
| 97 | 2012 | Hanoi | Vietnam | 866 |
| 98 | 2013 | Reykjavík | Islàndia | 1.034 |
| 99 | 2014 | Buenos Aires | Argentina | 706 |
| 100 | 2015 | Lille | França | 2.698 |
| 101 | 2016 | Nitra | Eslovàquia | 1.253 |
| 102 | 2017 | Seül | Corea del Sud | 1.173 |
| 103 | 2018 | Lisboa | Portugal | 1.567 |
| 104 | 2019 | Lahti | Finlàndia | 917 |
| 105 | 2020 | Montreal | Canadà | cancel·lat (COVID-19), traslladat al 2022; Congrés Virtual en línia com a homenatge |
| 106 | 2021 | Belfast | Regne Unit | cancel·lat (COVID-19); substituït pel segon Congrés Virtual en línia |
| 107 | 2022 | Montreal | Canadà | 859 |
| 108 | 2023 | Torí | Itàlia | 1.318 |
| 109 | 2024 | Arusha | Tanzània | 854 |
| 110 | 2025 | Brno | Txèquia | 1.132 |
| 111 | 2026 | Graz | Àustria | 1.138 |
| 112 | 2027 | Melbourne | Austràlia | previst: 3–10 de juliol de 2027 |
| 113 | 2028 | Kaunas | Lituània | previst |
Quins congressos van fer història?
- Boulogne-sur-Mer 1905 va adoptar la Declaració de Boulogne, que va fer del Fundamento de Esperanto la base intocable de la llengua, i la bandera verda; mira la història de l’esperanto i la bandera i els símbols.
- Praga 1921 va veure néixer la SAT, l’associació obrera esperantista, i hi va assistir un delegat de la Societat de Nacions.
- Varsòvia 1987 va celebrar el centenari de l’esperanto a la ciutat de Zamenhof amb la major assistència de tots els temps.
- Praga 1996 va adoptar el Manifest de Praga, una declaració dels set principis del moviment.
- Białystok 2009 es va fer a la ciutat natal de Zamenhof, en el 150è aniversari del seu naixement.
- Lille 2015 va ser el 100è congrés.
- Arusha 2024 va ser el primer congrés a l’Àfrica.
Quan i on se celebrarà el proper Congrés Universal d’Esperanto?
El 112è Congrés Universal d’Esperanto està previst a Melbourne, Austràlia, del 3 al 10 de juliol de 2027, només el segon congrés a Oceania després d’Adelaida 1997. El 113è està previst a Kaunas, Lituània, el 2028; Kaunas és la ciutat natal de Klara, l’esposa de Zamenhof. Consulta les pàgines de congressos de la UEA per als detalls d’inscripció.
Preguntes freqüents
Què és l’Universala Kongreso?
És el nom en esperanto del Congrés Universal d’Esperanto, la principal trobada anual d’esperantistes, organitzada per l’Associació Universal d’Esperanto.
Quanta gent assisteix al Congrés Universal d’Esperanto?
Els congressos recents han tingut entre uns 850 i 1.300 participants inscrits: 854 a Arusha (2024), 1.132 a Brno (2025) i 1.138 a Graz (2026). El rècord és de 5.946 a Varsòvia el 1987.
On es va fer el primer Congrés Universal d’Esperanto?
A Boulogne-sur-Mer, França, l’agost del 1905, amb 688 participants d’uns 20 països.
Cal parlar esperanto amb fluïdesa per assistir-hi?
No, però tot el programa és en esperanto, de manera que cal tenir com a mínim un nivell bàsic per participar-hi. Molts participants encara són aprenents i aprofiten el congrés per practicar.
On és el Congrés Universal d’Esperanto del 2027?
A Melbourne, Austràlia, previst del 3 al 10 de juliol de 2027.
Fonts
- Associació Universal d’Esperanto, llista de Congressos Universals i pàgines dels congressos
- Vikipedio, Universala Kongreso de Esperanto; Wikipedia, World Esperanto Congress; Wikipedia (de), Esperanto-Weltkongress; Viquipèdia, Congrés Mundial d’Esperanto
- Inscrits al Congrés Virtual: 2020 i 2021
- La Ondo de Esperanto, cròniques de Brno 2025 i Graz 2026
- Ciutat de Kaunas, 113th World Esperanto Congress in Kaunas in 2028
- Vikipedio, Internacia Kongresa Universitato i Internacia Junulara Kongreso
- Vikipedio, UK 1909; Esperantic Studies Foundation, The Esperanto World Congress that almost did not happen: Barcelona, 1909; BTV, El congrés d’esperanto de Barcelona del 1909
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.