Unua Libro (1887): el primer llibre d’esperanto explicat

L’Unua Libro («Primer Llibre») és el llibret en què L. L. Zamenhof va presentar per primera vegada l’esperanto. Va aparèixer a Varsòvia en rus el 26 de juliol de 1887 sota el pseudònim Doktoro Esperanto i tenia unes 40 pàgines. Contenia un pròleg llarg, vuit butlletes de promesa, una gramàtica de 16 regles i un diccionari de 917 arrels. Zamenhof va renunciar a tots els drets personals sobre la llengua, de manera que el llibre i la llengua són de domini públic des del començament.

#Dades clau

El nom Unua Libro es va donar més tard, quan Zamenhof va publicar el Dua Libro («Segon Llibre») el 1888. La paraula Esperanto es va convertir en el nom de la llengua cap al 1889, quan els lectors van començar a usar-hi el seu pseudònim. El 1887 la llengua era simplement «la llengua internacional» (lingvo internacia).

#Com es va arribar a publicar el llibre?

Zamenhof va tenir la llengua enllestida a la primavera de 1885 i va passar dos anys buscant editor. El pare de la seva futura esposa, Klara Silbernik, va suggerir pagar la impressió amb el dot d’ella, i l’impressor varsovià Chaim Kelter hi va estar d’acord. La parella es va prometre el 30 de març i es va casar el 9 d’agost de 1887.

El censor rus va aprovar el text per primera vegada el 2 de juny de 1887 i va donar una segona aprovació el 26 de juliol (14 de juliol julià). Aquesta segona data se celebra com a aniversari de l’esperanto; mira el Dia de Zamenhof i el Dia de l’Esperanto. Per a la història d’abans i després del llibre, llegeix la història de l’esperanto i la vida de L. L. Zamenhof.

#Què hi havia dins l’Unua Libro?

Segons la biografia de referència d’Aleksander Korĵenkov, l’edició russa s’organitzava així:

#El pròleg: per què una llengua internacional?

Zamenhof argumentava que el món necessitava una segona llengua neutral per atenuar el conflicte entre els pobles. Va esmentar tres obstacles que projectes anteriors com el volapük no havien superat: la llengua havia de ser prou fàcil per aprendre-la gairebé jugant, havia de poder-se usar de seguida amb qualsevol persona, i calia trobar la manera de vèncer la indiferència de la gent perquè molts l’aprenguessin alhora. El tercer obstacle va portar a la promesa.

#La gramàtica i el diccionari

Les 16 regles són les mateixes que encara avui defineixen la llengua: un sol article, noms en -o, adjectius en -a, terminacions verbals segons el temps, el plural -j i la terminació d’objecte -n. El 1905 es van incorporar al Fundamento de Esperanto, que la Declaració de Boulogne va fer immutable. Llegeix-les en un llenguatge senzill a les 16 regles de la gramàtica de l’esperanto.

El diccionari tenia 917 arrels a l’edició russa (Korĵenkov; UEA). Algunes fonts n’hi compten 947 si s’hi afegeixen les paraules dels textos d’exemple. El vocabulari reduït funcionava perquè els afixos el multiplicaven; mira la formació de paraules.

#Els textos d’exemple

El pròleg mostrava la llengua en ús amb sis textos breus:

1. Patro nia – el parenostre.
2. Un passatge de la Bíblia, els primers versos del Gènesi 1.
3. Una carta model, escrita a un amic íntegrament en esperanto, llevat del full de diccionari adjunt, per provar si es podia entendre.
4. Mia penso – un poema original de Zamenhof.
5. El Heine' – un poema traduït de Heinrich Heine, que comença En sonĝo princinon mi vidis – «En un somni vaig veure una princesa».
6. Ho, mia kor' – un segon poema original, que comença Ho, mia kor', ne batu maltrankvile – «Oh, cor meu, no bategis tan inquiet».

Pots llegir Patro nia i la redacció de 1887 amb una explicació a la nostra pàgina de textos d’exemple. En els textos d’exemple les parts de cada paraula estaven separades per comes, de manera que un lector que no en sabés res podia cercar cada part al full de diccionari.

Un detall mostra com han canviat poc les coses des del 1887. Al llibre les paraules interrogatives de temps acabaven en -an: kian i tian, avui kiam «quan» i tiam «aleshores». Zamenhof les va canviar en un suplement al Dua Libro el juny de 1888; mira els correlatius.

#Quina era la promesa de l’Unua Libro?

Les vuit butlletes desprenibles demanaven als lectors que signessin una promesa: Mi, subskribita, promesas ellerni la proponitan de d-ro Esperanto lingvon internacian, se estos montrita, ke dek milionoj personoj donis publike tian saman promeson. – «Jo, el sotasignat, prometo aprendre la llengua internacional proposada pel Dr. Esperanto, si es demostra que deu milions de persones han fet públicament la mateixa promesa.»

Zamenhof veia el problema que ningú no vol aprendre una llengua que ningú no parla, i va intentar resoldre’l amb un vot col·lectiu. Va prometre publicar els noms dels deu milions en un llibre a part. L’objectiu no es va assolir mai. El 1889 n’havien signat unes 1.000 persones, el 0,01 % de la meta. Molts van escriure Senkondiĉe («sense condicions») a la butlleta, volent dir que aprendrien la llengua igualment. Zamenhof va publicar els noms dels qui havien signat en diverses llistes, l’última el 1909; un article de la UEA compta 21.915 promeses en total.

#Què va passar després de l’Unua Libro?

• Traduccions el 1887. Kelter va imprimir edicions en polonès, francès i alemany abans que acabés l’any, cadascuna per als seus lectors. Les fonts discrepen sobre les dates exactes, i per això només en donem l’any.
• Més traduccions. Les versions angleses van sortir el 1888 i el 1889; la de Richard Geoghegan, del 17 de gener de 1889, es va convertir en la de referència. El 1889 van seguir l’hebreu, l’ídix, el suec i el lituà, i el 1890 el danès, el búlgar, l’italià, l’espanyol i el txec.
• El Dua Libro, gener de 1888. El «Segon Llibre» donava als lectors textos en la mateixa llengua, en resposta als centenars de cartes que Zamenhof havia rebut. És el primer llibre escrit totalment en la llengua.
• Suplement, juny de 1888. Zamenhof havia demanat crítiques i havia promès una «forma definitiva» al cap d’un any. Durant un temps fins i tot es va fer enrere, amb l’esperança que un congrés internacional decidís la forma de la llengua. El congrés previst no es va celebrar mai.
• Revista i club. El club de llengua de Nuremberg va deixar el volapük per l’esperanto el desembre de 1888, i la primera revista, La Esperantisto, va seguir el 1889.
• Fundamento, 1905. El primer Congrés Universal d’Esperanto a Boulogne va fer del Fundamento la base obligatòria de la llengua; aquest text reproduïa en bona part l’Unua Libro.

#On es pot llegir l’Unua Libro?

El llibre és de domini públic, i hi ha escanejos i transcripcions gratuïts en línia.

• Primera edició original en rus – escaneig a l’Internet Archive, amb descàrregues en PDF i EPUB.
• Edicions en polonès, francès i alemany – escanejos a l’Internet Archive.
• Anglès – la traducció de Richard Geoghegan de 1889, Dr. Esperanto's International Language, a la Wikisource en anglès; hi ha una lectura gratuïta en àudio a LibriVox.
• Text rus – a la Wikisource en rus.
• Només els passatges en esperanto – el Tekstaro de Esperanto, una col·lecció de textos, té tots els exemples en esperanto, amb les antigues paraules de temps en -an modernitzades.

Si vols aprendre esperanto en lloc de llegir-ne, no comencis amb aquest llibret. Fes servir el nostre curs gratuït de 12 lliçons; l’Unua Libro és un document històric.

#Preguntes freqüents

#Quan es va publicar l’Unua Libro?

El 26 de juliol de 1887 a Varsòvia (14 de juliol en el calendari julià). El censor rus havia aprovat el text per primera vegada el 2 de juny de 1887.

#Qui va escriure l’Unua Libro i per què «Doktoro Esperanto»?

L. L. Zamenhof, un oftalmòleg. Va signar amb el pseudònim Doktoro Esperanto, «Doctor Qui Espera». Cap al 1889 els lectors havien començat a anomenar la llengua Esperanto pel nom de l’autor.

#Quantes paraules tenia l’Unua Libro?

El seu diccionari tenia 917 arrels, segons Korĵenkov i la UEA. Algunes fonts en compten 947 si s’hi inclouen les paraules dels textos d’exemple. Els afixos converteixen unes quantes centenes d’arrels en milers de paraules.

#L’Unua Libro encara és esperanto correcte?

Gairebé del tot. Les 16 regles continuen vigents. La diferència principal és que les paraules interrogatives de temps acabaven en -an el 1887 i es van canviar a -am el 1888.

#Què era la butlleta de promesa?

Un full del llibre on els lectors prometien aprendre l’esperanto si deu milions d’altres persones també ho prometien. Zamenhof no va aconseguir mai els deu milions de noms, però les butlletes van aportar els primers aprenents.

#Fonts

• A. Korĵenkov, Zamenhof: The Life, Works and Ideas of the Author of Esperanto, Esperantic Studies Foundation (estructura del llibre, promesa, edicions)
• Wikipedia: Unua Libro; Viquipèdia: Unua Libro; Vikipedio: Unua Libro; Wikipedia (pl): Unua Libro; Wikidata: Unua Libro
• Zamenhof.info: Chronological biography (censura, edicions, Dua Libro)
• UEA, La Unua Libro i Promes-slipoj
• Wikipedia, Dua Libro
• Tekstaro de Esperanto, Unua Libro (passatges en esperanto)
• Internet Archive: primera edició russa, polonesa, francesa, alemanya
• Wikisource: Dr. Esperanto's International Language (anglès) i Международный язык (rus); àudio de LibriVox