Esperanto
Sobre l’esperanto: història, parlants i cultura
Els fets sobre l’esperanto en un sol lloc: qui el va crear, qui el parla, on, i quina cultura n’ha sorgit.
Història
L’esperanto va néixer a Varsòvia el 26 de juliol de 1887. La seva història: el primer congrés (1905), les prohibicions nazi i soviètica, la UNESCO i Duolingo.
Zamenhof
Ludwik Lejzer Zamenhof, oftalmòleg de Białystok, va publicar l’esperanto a Varsòvia el 1887 com a Doktoro Esperanto. La seva vida, idees, família i llegat.
Cites de Zamenhof
16 cites verificades de L. L. Zamenhof en esperanto, amb traducció al català: discursos de congressos (1905–1912), text d’homaranismo del 1913 i cartes.
Origen de les paraules
Un 70 % de les arrels comunes de l’esperanto venen de llengües romàniques i un 24 % de les germàniques. Dades de 4.006 arrels, amb exemples.
Parlants
Les estimacions van d’uns 60.000 a 2 milions de parlants, més 1.000–2.000 parlants natius. Cada estimació seriosa amb el seu mètode, any i font.
En xifres
L’esperanto en xifres: de 60.000 a 2 milions de parlants, 390.439 articles a la Vikipedio, 111 congressos i 16 regles. Cada xifra, datada i amb font.
Parlants natius
Els denaskuloj –«persones de naixement»– són parlants natius d’esperanto, unes 1.000–2.000 al món. Com es formen les famílies, casos famosos i recerca.
Bandera i símbols
La bandera de l’esperanto, verda amb un cantó blanc i una estrella verda, es va adoptar el 1905. Significat, verds en HEX, proporcions 2:3, emoji i himne.
Països
L’esperanto no té país propi però es parla en més de 120. La UEA té més membres a França, Alemanya, el Brasil, els EUA i el Japó (2023).
Dia de Zamenhof
El Dia de Zamenhof, el 15 de desembre, recorda el naixement del creador de l’esperanto el 1859. També és el Dia del Llibre en Esperanto, des dels anys vint.
Esperanto i ido
L’ido és l’esperanto reformat el 1907: sense accents, plural en -i i adjectius invariables. Compara gramàtica, escissió i parlants (1.000–5.000 vs 60.000+).
Castellà i anglès
En esperanto el verb té una sola forma per a totes les persones; un de castellà en té unes 50. Compara ortografia, gramàtica, paraules i temps d’estudi.
Literatura
L’esperanto té més de 130 anys de literatura: poesia i novel·la originals de Kalocsay, Baghy i Auld, i traduccions des d’Hamlet (1894) fins a Tolkien.
Música i cinema
L’esperanto té grups de rock i rap, un segell discogràfic des del 1990, la pel·lícula Incubus (1966) amb William Shatner i ràdio des de Varsòvia i Pequín.
Organitzacions
L’Associació Universal d’Esperanto (1908, ara a Rotterdam), TEJO, l’Acadèmia d’Esperanto, ILEI i SAT: què fa cadascuna, amb les dates de fundació.
Acadèmia
L’Acadèmia d’Esperanto custodia el Fundamento de 1905 i ha aprovat deu Addicions Oficials; la 10a (2023) va afegir 420 arrels. Membres, vots, BRO i decisions.
Esperanto oficial
Només el Fundamento de 1905 és obligatori en esperanto. Deu Addicions Oficials (1909–2023) porten el nucli oficial a uns 5.373 elements. Mira què compta.
Fundamento
El Fundamento de Esperanto (1905) és la base immutable de la llengua. Llegeix-ne el pròleg, les 16 regles, els 42 exercicis i el diccionari complets.
Unua Libro
L’Unua Libro (Varsòvia, 26 de juliol de 1887) tenia 16 regles de gramàtica, 917 arrels i una promesa que calia que signessin deu milions de persones.
Congrés Universal
El Congrés Universal d’Esperanto es fa des del 1905: els 111 congressos amb ciutat, país i participants. Els propers: Melbourne 2027 i Kaunas 2028.
Esperantistes famosos
Tolstoi, Tolkien, un papa, dos premis Nobel i una campiona d’escacs van tenir vincles reals amb l’esperanto. Qui el parlava i qui només el defensava.
És una llengua morta?
No. L’esperanto té 1.000–2.000 parlants nadius, una Viquipèdia de 389.000 articles amb 2 milions de visites al mes i un congrés gairebé cada any des de 1905.
Crítiques
L’esperanto és eurocèntric, masclista o un fracàs? Les crítiques principals (lèxic, lletres ĉ ĝ ŝ, gènere, acusatiu) amb dades i respostes.
Toki pona
L’esperanto (1887) té milers d’arrels i entre 60.000 i 2 milions de parlants; el toki pona (2001), 120–137 paraules. Gramàtica, exemples i comunitat.
Comparació
L’esperanto comparat amb el volapük, l’ido, l’interlingua, el novial, el lojban, el klingon, el toki pona i l’interslau: any, creador, parlants i trets.
Llengües construïdes
Llista ordenada de 24 llengües construïdes destacades, del segle XII al 2009: creadors, tipus, codis ISO i estimacions de parlants. L’esperanto en té més.
Espiritisme
La Federació Espírita Brasilera ensenya esperanto des del 1912 i hi publica les obres de Kardec. Persones, llibres, grups i el debat sobre la neutralitat.
Videojocs
L’Esperanto és un cotxe de GTA III, Vice City, San Andreas i GTA IV. L’esperanto també és una llengua real en què pots jugar a Minecraft i Slay the Spire.
Pasporta Servo
Pasporta Servo té més de 2.400 amfitrions esperantistes en 121 països que ofereixen un llit gratis. Com funciona, normes, seguretat i com apuntar-t’hi.
Homaranisme
L’homaranisme: la idea de Zamenhof de pobles iguals, llengua neutral i ètica comuna. Origen el 1901, declaració de 1913, crítiques i un congrés frustrat.
L’esperanto és una llengua internacional construïda, creada per l’oftalmòleg jueu polonès Ludwik Lejzer Zamenhof (1859–1917). El va publicar a Varsòvia el 26 de juliol de 1887 en un petit llibre conegut com a Unua Libro («Primer Llibre»), amb el pseudònim Doktoro Esperanto, «Doctor Esperançat». El pseudònim es va convertir en el nom de la llengua. Llegeix la història de l’esperanto completa o la vida de Zamenhof.
Dades clau
| Dada | Detall |
|---|---|
| Creador | L. L. Zamenhof (1859–1917) |
| Primera publicació | 26 de juliol de 1887, Varsòvia |
| Parlants | Entre uns 60.000 i 2 milions, segons la definició (totes les estimacions) |
| Parlants nadius | Uns 1.000–2.000 (denaskuloj) |
| Estatus oficial | Cap país no l’usa com a llengua oficial |
| Codis de llengua | ISO 639-1 eo, ISO 639-3 epo |
| Organització més gran | Associació Universal d’Esperanto (UEA), fundada el 1908 |
| Esdeveniment anual principal | Congrés Universal d’Esperanto, des de 1905 |
| Viquipèdia | Uns 390.000 articles en esperanto (octubre de 2026) |
| Símbol | Estrella verda; bandera verda adoptada el 1905 |
Qui parla esperanto, i on?
L’esperanto no té cap país d’origen. Els seus parlants viuen en més de 120 països, amb les comunitats més fortes a Europa, a l’Àsia oriental i al Brasil, i amb grups que creixen a l’Àfrica. Es troben als congressos, s’acullen mútuament a través de la xarxa Pasporta Servo i parlen en línia. Mira on es parla l’esperanto.
Quina cultura té l’esperanto?
Més d’un segle d’ús ha donat novel·les i poesia originals, traduccions de clàssics universals, música, pel·lícules, pòdcasts i revistes. El Congrés Universal d’Esperanto s’ha celebrat gairebé cada any des de 1905, i el 15 de desembre, aniversari de Zamenhof, es celebra com a Dia de Zamenhof.
L’esperanto és un èxit o un fracàs?
Totes dues opinions tenen arguments seriosos. L’esperanto no ha arribat a ser la segona llengua del món, com esperava Zamenhof, i els crítics assenyalen el seu vocabulari europeu. Els defensors responen que és, amb diferència, la llengua construïda més usada i que després de gairebé 140 anys té una comunitat viva. Tractem amb franquesa les crítiques a l’esperanto i com es compara amb altres llengües construïdes.
Les pàgines següents responen amb detall, i amb fonts, les preguntes més habituals. Per a respostes ràpides, consulta les preguntes freqüents sobre l’esperanto.
Una dita entre els esperantistes
Pasporta Servo: estades gratuïtes amb parlants d’esperanto →Amb l’anglès te’n sortiràs a qualsevol aeroport del món. Amb l’esperanto, algú t’hi estarà esperant.
Kun la angla vi interkompreniĝos en ĉiu flughaveno de la mondo. Kun Esperanto iu atendos vin tie.
Fonts
- Viquipèdia, Esperanto; Wikipedia (en anglès), Esperanto i Unua Libro
- SIL International, ISO 639-3: epo
- Associació Universal d’Esperanto, sobre la UEA
- Vikipedio, estadístiques: 389.655 articles l’11 d’octubre de 2026
- Les pàgines detallades enllaçades més amunt, cadascuna amb les seves fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.