Literatura en esperanto: obres originals i traduccions

La literatura en esperanto és el conjunt de llibres escrits en esperanto o traduïts a aquesta llengua des del 1887. Inclou poesia, novel·la i teatre originals –d’autors com Kálmán Kalocsay, Julio Baghy i William Auld– i traduccions de clàssics universals, des d’Hamlet (1894) i la Bíblia (1926) fins a El Senyor dels Anells (1995–97). Les estimacions del total de títols van d’uns 10.000 a més de 25.000; no n’hi ha cap recompte complet.

La literatura va tenir importància des del primer moment. Zamenhof va traduir ell mateix obres de teatre i contes per demostrar que la llengua podia expressar art seriós, i no només cartes i manuals de converses.

#Com va començar la literatura en esperanto?

Zamenhof va ser el primer gran autor. Abans i després de publicar la llengua el 1887 va traduir molt per provar-la i enriquir-la. El seu Hamleto (l’Hamlet de Shakespeare) va aparèixer el 1894. El 1903 va compilar la Fundamenta Krestomatio, una antologia de textos model publicada per Hachette a París, que durant dècades va ser una referència d’estil.

Entre els primers traductors hi havia Antoni Grabowski, la versió en esperanto del qual de l’epopeia polonesa Pan Tadeusz, d’Adam Mickiewicz (Sinjoro Tadeo), va aparèixer a Varsòvia el 1918. Zamenhof també va escriure el poema La Espero, que es va convertir en l’himne del moviment; mira la bandera i els símbols.

#Què va ser l’escola de Budapest?

Entre les dues guerres mundials Budapest es va convertir en el centre de la literatura en esperanto. La revista Literatura Mondo («Món Literari») va aparèixer en tres etapes –1922–27, 1931–38 i 1947–49– i els seus redactors van marcar nous estàndards en poesia i prosa.

La proposta de Baghy que l’aniversari de Zamenhof també celebrés els llibres continua viva en el Dia de Zamenhof i Dia del Llibre en Esperanto, el 15 de desembre.

#Què va ser l’escola escocesa?

Després del 1945 va sorgir a Gran Bretanya una nova generació de poetes. El 1952 quatre d’ells –William Auld, John Dinwoodie, John Francis i Reto Rossetti– van publicar el recull conjunt Kvaropo («Quartet») a l’editorial espanyola Stafeto. La crítica els anomena l’«escola escocesa».

William Auld (1924–2006) és considerat àmpliament el poeta més important en esperanto. El seu llarg poema La infana raso («La raça infantil», 1956) és un cicle sobre la història i el futur de la humanitat, i més endavant va traduir El Senyor dels Anells. Marjorie Boulton (1924–2017), poeta i estudiosa anglesa, va publicar Kontralte (1955) i una biografia de Zamenhof.

#Algun escriptor en esperanto ha estat nominat al premi Nobel?

Sí, segons les organitzacions que el van nominar. El Centre PEN Esperantista i l’Associació d’Escriptors en Esperanto (EVA) van informar que van nominar William Auld al premi Nobel de Literatura des del 1999 fins a la seva mort el 2006; les necrològiques esmenten els anys 1999, 2004 i 2006. Després d’ell, Baldur Ragnarsson (Islàndia) va ser proposat el 2007, i Marjorie Boulton del 2008 fins a la seva mort el 2017.

Aquestes afirmacions encara no es poden comprovar de manera independent: la Fundació Nobel manté secretes les nominacions durant 50 anys. Cap escriptor en esperanto no ha guanyat el premi.

El Centre PEN Esperantista es va fundar el 1991 i va ser acceptat al PEN Internacional el 10 de setembre de 1993, al congrés del PEN a Santiago de Compostel·la, com a reconeixement formal de l’esperanto com a llengua literària.

#Quins llibres moderns en esperanto són més coneguts?

Per a una visió de conjunt, l’obra de referència en anglès és la Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, de Geoffrey Sutton (Mondial, 2008, 740 pàgines).

#Quins grans llibres s’han traduït a l’esperanto?

Les traduccions tenen dues funcions: donen als lectors accés a la literatura universal en una llengua compartida i posen a prova què pot expressar la llengua.

Zamenhof va acabar de traduir l’Antic Testament el 1915, dos anys abans de morir; la «Bíblia de Londres» completa, que el combina amb el Nou Testament del comitè, va aparèixer el 1926.

#Qui publica llibres en esperanto avui?

L’edició en esperanto és petita i internacional. Entre les editorials i publicacions periòdiques destacades hi ha:

• Stafeto (La Laguna, Espanya): dirigida per Juan Régulo Pérez del 1952 al 1975; va publicar 93 llibres, entre els quals la poesia d’Auld i de Boulton.
• Flandra Esperanto-Ligo (Anvers): llibres i la revista d’actualitat Monato, publicada des del 1980.
• Sezonoj (Kaliningrad): ficció, Tolkien i la revista La Ondo de Esperanto.
• Mondial (Nova York): novel·les, l’enciclopèdia de Sutton i la revista literària Beletra Almanako (des del 2007).
• Fonto (Brasil): Gerda malaperis! i La Divina Comèdia de Dondi.
• L’Associació Universal d’Esperanto: la revista mensual Esperanto, publicada des del 1905, i un ampli catàleg de llibres. Mira les organitzacions esperantistes.

#Quants llibres hi ha en esperanto?

No n’hi ha cap recompte fiable. Les estimacions publicades varien molt:

• Uns 10.000 títols cap al 2000 (resum d’investigació d’EBSCO).
• Més de 25.000 llibres, una xifra molt repetida però sense font.
• El maig del 2023 la Biblioteca Hector Hodler de la UEA es va traslladar a la Biblioteca Nacional de Polònia, que la va descriure com a gairebé 30.000 llibres, anuaris de publicacions periòdiques i caixes de fotografies i enregistraments: un recompte mixt d’objectes, no només de llibres.
• El Departament de Llengües Planificades de la Biblioteca Nacional d’Àustria, fundat el 1927 com a Museu de l’Esperanto, conserva uns 45.000 volums impresos i 4.500 títols de publicacions periòdiques, que documenten unes 500 llengües planificades, entre les quals l’esperanto.

Una conclusió prudent: en esperanto s’han publicat desenes de milers de títols, dels quals uns quants milers són obres literàries originals.

#Preguntes freqüents

#Hi ha literatura original en esperanto?

Sí. Des de la dècada del 1890 hi ha escriptors que han publicat poesia, novel·les, contes i teatre originals. Entre els autors principals hi ha Kálmán Kalocsay, Julio Baghy, William Auld, Marjorie Boulton i Trevor Steele.

#Quin és l’escriptor en esperanto més famós?

El més esmentat és el poeta escocès William Auld (1924–2006), per La infana raso (1956) i les seves nominacions al Nobel, segons es diu. Entre els novel·listes, Julio Baghy i István Nemere són molt llegits.

#La Bíblia s’ha traduït a l’esperanto?

Sí. El Nou Testament es va publicar el 1912 i la Bíblia completa, amb la traducció de l’Antic Testament de Zamenhof, el 1926.

#El Senyor dels Anells existeix en esperanto?

Sí. La traducció de William Auld, La Mastro de l' Ringoj, es va publicar el 1995–97, amb una segona edició el 2007.

#Quin és un bon primer llibre per llegir en esperanto?

Gerda malaperis! (1983), de Claude Piron, està escrit per a aprenents: cada capítol afegeix vocabulari i gramàtica nous dins d’una història policíaca. S’utilitza molt en els cursos i es ven en paper. Per als llibres que pots llegir gratis legalment, mira la nostra llista de lectures.

#Fonts

• Wikipedia, Kálmán Kalocsay, Julio Baghy, William Auld, Marjorie Boulton, Baldur Ragnarsson, Trevor Steele, Jan Fethke
• Vikipedio, Literatura Mondo, Kvaropo, Stafeto, Gerda malaperis!
• Wikipedia, Esperanto PEN Centre i Vikipedio, Esperanta PEN-Centro
• Index.hr, "Esperantski pisci za Nobelovu nagradu nominirali Williama Aulda", 4 de febrer de 2003
• Wikipedia, Bible translations into Esperanto i Translations of The Lord of the Rings
• Project Gutenberg, Fundamenta Krestomatio i Hamleto
• Biblioteca Nacional d’Àustria, Department of Planned Languages
• Lustro Biblioteki, UEA library transferred to the National Library of Poland, maig del 2023
• EBSCO Research Starters, Esperanto
• Geoffrey Sutton, Concise Encyclopedia of the Original Literature of Esperanto, Mondial, 2008