Resum de gramàtica de l’esperanto: tot en una pàgina

Aquest resum de gramàtica de l’esperanto posa tota la gramàtica en una sola pàgina perquè la llengua és regular: cada paraula té una terminació fixa, les arrels no canvien mai, no hi ha verbs irregulars ni gènere gramatical i només hi ha un article. Per imprimir la pàgina o desar-la en PDF, fes servir l’ordre d’impressió del navegador (Ctrl+P, o Cmd+P en un Mac).

#Alfabet i pronunciació

L’alfabet té 28 lletres, cadascuna amb un sol so, i cap és muda: a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z. Les lletres q, w, x i y no en formen part.

• L’accent cau a la penúltima síl·laba: fa-mi-LI-o «família», es-pe-RAN-to. Les lletres j i ŭ no són vocals, de manera que aj, ej, oj, uj, aŭ, eŭ formen una sola síl·laba: ho-DI-aŭ «avui».
• No tens ĉ, ĝ, ŝ al teclat? Escriu el sistema x (cx, gx, sx, hx, jx, ux). El sistema h del Fundamento és ch, gh, sh, hh, jh, u.

Més informació: alfabet i pronunciació.

#Terminacions

La terminació indica la classe de paraula o la forma verbal; l’arrel que hi ha davant no canvia mai. Onze terminacions fan tota la feina.

• Ordre: terminació de classe, després -j i després -n. Els adjectius copien la -j i la -n del seu nom: novajn librojn «llibres nous» (com a objecte).
• Comparació: pli granda ol «més gran que», la plej granda «el més gran», malpli «menys», tiel granda kiel «tan gran com».
• Sense terminació: jam «ja», nun «ara», tre «molt», tro «massa», ankaŭ «també», nur «només».

Més informació: visió general de la gramàtica, noms i adjectius, adverbis.

#L’article

L’esperanto té un sol article, la «el, la, els, les», per a tots els gèneres, nombres i casos: la domo, la domoj, la domojn. No hi ha cap paraula per a «un, una»: domo és «una casa».

• La marca allò conegut o únic: la suno «el sol».
• S’omet davant dels noms propis (Petro, Esperanto) i davant de les paraules que assenyalen: mia libro, tiu domo, normalment no la mia libro.
• Els noms d’idiomes en -a el porten: la angla «l’anglès».

Més informació: l’article la.

#Pronoms personals i possessius

• Els possessius són adjectius: miaj libroj, mian libron. Amb la poden anar sols: la mia «el meu».
• Si i sia remeten al subjecte de la seva oració, només en tercera persona: Li lavas sin «Es renta (ell mateix)», Li lavas lin «El renta (un altre home)».
• No oficial: ri «ell o ella» (neutre quant al gènere). L’antic ci «tu» gairebé no s’usa.

Més informació: pronoms.

#L’acusatiu -n

La terminació -n marca allò sobre què recau el verb, i també indica direcció, temps i mesura.

• Els adjectius, els possessius i els correlatius en -u i -a la copien: tiujn belajn katojn «aquells gats bonics» (com a objecte).
• Sense -n després d’esti «ser, estar», iĝi «esdevenir» o ŝajni «semblar»: Mi estas instruisto. «Soc mestre.»
• Sense -n després d’una preposició, tret de la direcció després d’una preposició de lloc: en la domo «dins de la casa», en la domon «cap a dins de la casa». Al, el, de i ĝis no la porten mai.
• L’objecte marcat fa lliure l’ordre de les paraules.

Més informació: l’acusatiu.

#Verbs

Un verb té una sola forma per a totes les persones i nombres: mi, vi, li, ni, ili parolas. Sis terminacions donen totes les formes, i cap verb és irregular.

• Una condició irreal usa -us en totes dues parts: Se mi havus tempon, mi venus. «Si tingués temps, vindria.»
• Després de verbs de voler i demanar, ke porta -u: Mi volas, ke vi venu. «Vull que vinguis.»
• La passiva és esti més un participi passiu, amb de per a qui fa l’acció: La letero estas skribita de Anna. «La carta és escrita per l’Anna.»
• -ig- fa un verb que porta objecte, -iĝ- un que no en porta: sidi «estar assegut», sidigi «asseure algú», sidiĝi «asseure’s».

Més informació: verbs.

#Participis

Sis sufixos de participi mostren la fase d’una acció. La vocal indica la fase (a en curs, i acabada, o pròxima) i la n marca la veu activa.

• Terminacions: -a adjectiu (la dormanta infano «l’infant que dorm»), -e adverbi (Legante, mi lernas. «Llegint, aprenc.»), -o persona (lernanto «alumne», Esperanto «el qui espera»).
• Temps compostos: esti més un participi: Mi estis manĝanta «Estava menjant», Mi estas manĝinta «He menjat», La pordo estas fermita «La porta està tancada».

Més informació: participis.

#Correlatius: les 45 paraules de taula

Cinc inicis units a nou finals donen 45 paraules. Llegeix cadascuna com a inici més final: neni- + -am = neniam «mai».

• -j i -n: les paraules en -u i -a porten tots dos (kiujn, tian), les paraules en -o porten -n (kion), les paraules en -e porten -n només per a la direcció (kien), i les altres no canvien mai.
• Les paraules en ki- també obren oracions de relatiu i preguntes indirectes: la viro, kiu venis «l’home que va venir».
• ĉi afegeix «aquest»: tiu ĉi o ĉi tiu, ĉi tie «aquí». ajn dona el sentit de «qualsevol»: kiu ajn «qui sigui, qualsevol que». da va després de les quantitats: kiom da mono «quants diners».

Més informació: els 45 correlatius.

#Numerals

Hi ha tretze paraules bàsiques, que no porten -j ni -n (excepte unu amb el sentit d’«alguns»: unuj … aliaj): nul 0, unu 1, du 2, tri 3, kvar 4, kvin 5, ses 6, sep 7, ok 8, naŭ 9, dek 10, cent 100, mil 1.000. Els números escrits junts es multipliquen, els escrits separats se sumen.

La marca decimal és la coma: 3,5 és tri komo kvin.

Més informació: numerals, conversor de números.

#Preposicions i conjuncions

L’esperanto té 33 preposicions. Mai no canvien, i el nom que les segueix conserva la forma bàsica: kun mi «amb mi».

Les conjuncions tampoc no canvien:

Més informació: preposicions, conjuncions.

#Formació de paraules

Una paraula és (prefix) + arrel + (sufix) + terminació: mal·san·ul·ej·o «hospital» (contrari + sa + persona + lloc + nom). En els mots compostos la paraula principal va al final: vapor·ŝip·o «vaixell de vapor» és una mena de vaixell. Tot afix és també una arrel: ejo «lloc», ilo «eina».

#Prefixos oficials

El PMEG compta deu prefixos oficials; algunes llistes hi afegeixen fi-.

#Sufixos oficials

Amb els sis sufixos de participi, els afixos oficials sumen 47. Els altres, com kilo-, tele- i el -i- de Francio, no són oficials.

Més informació: formació de paraules, prefixos, sufixos.

#Preguntes i negació

• Les respostes són jes «sí» i ne «no». El verb no es mou mai, i no hi ha cap «do» com en anglès.
• Una sola negació per oració: Mi vidis nenion. «No he vist res.» Dues s’anul·len: Mi ne vidis nenion vol dir «he vist alguna cosa». Això és diferent del català, on no… res és una negació doble normal.

Més informació: preguntes i negació.

#Ordre de les paraules

L’ordre habitual és subjecte, verb, objecte. Com que l’objecte porta -n, l’ordre pot canviar: La hundo mordis la katon i La katon mordis la hundo volen dir tots dos «El gos va mossegar el gat».

Més informació: ordre de les paraules.

#Les 16 regles en una frase cadascuna

Les 16 regles del Fundamento (1905) són el nucli oficial de la gramàtica.

1. Article. Només existeix el definit la; no hi ha article indefinit.
2. Noms. Acaben en -o, porten -j al plural i -n a l’objecte; les preposicions substitueixen els altres casos.
3. Adjectius. Acaben en -a, concorden amb el seu nom i es comparen amb pli, plej, ol.
4. Numerals. Els números bàsics no canvien mai; els altres es formen unint-los, amb -a, -obl-, -on-, -op- i po.
5. Pronoms. Mi, vi, li, ŝi, ĝi, si, ni, ili, oni; -a dona els possessius, -n l’objecte.
6. Verbs. No canvien mai segons la persona ni el nombre: -as, -is, -os, -us, -u, -i, sis participis, passiva amb esti.
7. Adverbis. Acaben en -e i es comparen com els adjectius.
8. Preposicions. Porten la forma bàsica del nom.
9. Lectura. Cada paraula es llegeix tal com s’escriu.
10. Accent. Cau a la penúltima síl·laba.
11. Mots compostos. S’uneixen les arrels; la paraula principal va al final.
12. Negació. N’hi ha prou amb una sola paraula negativa per oració.
13. Direcció. -n indica moviment cap a un lloc: kie – kien.
14. Je. Quan cap preposició no encaixa, fes servir je, que no té cap sentit propi.
15. Paraules estrangeres. Les paraules internacionals conserven una sola forma amb ortografia de l’esperanto, i les paraules emparentades es formen amb terminacions de l’esperanto.
16. Apòstrof. Es poden ometre la -o final i la -a de la: de l' mondo.

Més informació: les 16 regles explicades.

#Preguntes freqüents

#Com puc imprimir aquest resum o desar-lo en PDF?

Prem Ctrl+P (Windows, Linux) o Cmd+P (Mac) i tria una impressora o «Desa com a PDF». El menú i el peu de pàgina s’amaguen a la versió impresa.

#Quantes terminacions, correlatius i afixos té l’esperanto?

Hi ha 11 terminacions gramaticals, 45 correlatius, 33 preposicions, 10 prefixos oficials, 31 sufixos oficials i 6 sufixos de participi.

#La gramàtica de l’esperanto és realment regular?

Sí. No hi ha verbs irregulars (ni tan sols esti se surt de la taula), ni plurals irregulars, ni gènere gramatical, i només hi ha dos casos: la forma bàsica i l’acusatiu.

#Què deixa fora aquest resum?

Les interjeccions, els afixos no oficials, les dates, l’hora del rellotge i els matisos dels temps compostos. Mira interjeccions, prefixos, sufixos i numerals.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (les 16 regles) – Akademio de Esperanto
• Akademia Vortaro: explicacions i estadístiques – Akademio de Esperanto (11 terminacions)
• PMEG: Tabelvortoj – bazaj reguloj, Personaj pronomoj, Participoj, Nombroj, N-finaĵo, Vortordo, Neado
• PMEG: Prefixos, Sufixos, Rolvortetoj (preposicions)
• Esperanto grammar – Viquipèdia en anglès