Gramàtica
Adverbis en esperanto: -e, direcció -en i adverbis bàsics
Una sola terminació, -e, converteix gairebé qualsevol arrel en adverbi; unes trenta paraules curtes fan la resta.
La majoria d’adverbis de l’esperanto es fan afegint -e a una arrel: rapida «ràpid» → rapide «ràpidament» (regla 7 del Fundamento). Afegir -n a un adverbi de lloc mostra la direcció: hejme «a casa» → hejmen «(cap) a casa». Un conjunt tancat d’unes trenta paraules curtes – ankaŭ, jam, nun, tre, tro i d’altres – funcionen com a adverbis sense cap terminació.
En català molts adverbis es formen amb -ment (ràpidament); en esperanto n’hi ha prou amb -e: bela → bele.
Adverbis amb -e
La terminació -e funciona amb arrels de tota mena, no només amb adjectius.
| Arrel | Altra forma | Adverbi amb -e |
|---|---|---|
| rapid- | rapida «ràpid» | rapide «ràpidament» |
| bon- | bona «bo» | bone «bé» |
| hejm- | hejmo «casa, llar» | hejme «a casa» |
| maten- | mateno «matí» | matene «al matí» |
| vintr- | vintro «hivern» | vintre «a l’hivern» |
| ekzempl- | ekzemplo «exemple» | ekzemple «per exemple» |
| unu | unua «primer» | unue «en primer lloc» |
| antaŭ | preposició «abans» | antaŭe «abans» |
| post | preposició «després» | poste «després» |
| kun | preposició «amb» | kune «junts» |
| kompreni + -ebl- | komprenebla «comprensible» | kompreneble «és clar» |
Un adverbi pot descriure un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota la frase (PMEG):
- La policano kuras rapide. – «El policia corre de pressa.»
- Ŝi sidas hejme. – «Està asseguda a casa.»
- Ĝi estas sufiĉe granda. – «És prou gran.»
- Kompreneble mi iros. – «És clar que hi aniré.»
Adverbis en frases sense subjecte
Quan una frase no té un subjecte real, l’esperanto usa l’adverbi, no l’adjectiu (PMEG). En català, les frases impersonals tampoc no necessiten cap pronom («és fosc», «fa calor»).
- Estas mallume. – «És fosc.»
- Estas varme hodiaŭ. – «Avui fa calor.»
- Estas bone, ke vi venas. – «Està bé que vinguis.»
- Kritiki estas facile. – «Criticar és fàcil.»
Comparació
Els adverbis es comparen com els adjectius: pli rapide «més de pressa», plej rapide «el més de pressa», malpli rapide «menys de pressa». Li kuras pli rapide ol mi – «Corre més de pressa que jo». «Tan … com» és tiel … kiel: tiel rapide kiel vi – «tan de pressa com tu».
Direcció amb -en
Regla 13 del Fundamento: un adverbi de lloc porta -n per mostrar el moviment cap a un lloc. És el mateix -n que a l’acusatiu.
lloc (on?)
Mi restas hejme.
Em quedo a casa.
direcció (cap a on?)
Mi iras hejmen.
Vaig cap a casa.
| On? | Cap a on? |
|---|---|
| hejme «a casa» | hejmen «cap a casa» |
| supre «a dalt» | supren «cap amunt» |
| malsupre «a baix» | malsupren «cap avall» |
| antaŭe «al davant» | antaŭen «endavant» |
| dekstre «a la dreta» | dekstren «cap a la dreta» |
| ekstere «a fora» | eksteren «cap a fora» |
| tie «allà» | tien «cap allà» |
| kie «on» | kien «cap a on» |
- Mi iras hejmen. – «Vaig cap a casa.»
- Rigardu supren! – «Mira cap amunt!»
- Kien vi iras? – «On vas?»
Tie, kie i les altres paraules de lloc acabades en -e pertanyen als correlatius, juntament amb paraules de temps com tiam «aleshores» i kiam «quan».
Adverbis bàsics sense terminació
Aquestes paraules curtes són oficials i no tenen terminació. El PMEG les agrupa per significat; la llista següent cobreix les més comunes.
| Paraula | Significat | Exemple | Traducció |
|---|---|---|---|
| ankoraŭ | encara | Li ankoraŭ dormas. | «Encara dorm.» |
| baldaŭ | aviat | Ĝis baldaŭ! | «Fins aviat!» |
| hieraŭ | ahir | Hieraŭ pluvis. | «Ahir va ploure.» |
| hodiaŭ | avui | Hodiaŭ estas lundo. | «Avui és dilluns.» |
| morgaŭ | demà | Ĝis morgaŭ! | «Fins demà!» |
| jam | ja | Mi jam manĝis. | «Ja he menjat.» |
| ĵus | fa un moment, acabat de | Li ĵus venis. | «Acaba d’arribar.» |
| nun | ara | Kie vi estas nun? | «On ets ara?» |
| plu | més enllà, més | Mi ne plu fumas. | «Ja no fumo.» |
| tuj | immediatament | Venu tuj! | «Vine de seguida!» |
| for | lluny d’aquí | Iru for! | «Vés-te’n!» |
| tre | molt | tre bona | «molt bo» |
| tro | massa | tro varma | «massa calent» |
| pli | més | pli granda | «més gran» |
| plej | el més | la plej bona | «el millor» |
| preskaŭ | gairebé | preskaŭ ĉiuj | «gairebé tots» |
| apenaŭ | tot just | apenaŭ videbla | «tot just visible» |
| almenaŭ | almenys | almenaŭ unu | «almenys un» |
| nur | només | nur unu | «només un» |
| eĉ | fins i tot | eĉ infano | «fins i tot un infant» |
| ankaŭ | també | Ankaŭ mi. | «Jo també.» |
| ja | en efecte (èmfasi) | Mi ja diris tion! | «Això sí que ho vaig dir!» |
| jen | heus aquí, mira | Jen la libro. | «Aquí tens el llibre.» |
| do | doncs | Venu do! | «Vinga, vine doncs!» |
| tamen | tanmateix | Tamen mi iros. | «Tanmateix hi aniré.» |
| kvazaŭ | com si | kvazaŭ infano | «com un infant» |
| mem | mateix | mi mem | «jo mateix» |
| ju … des | com més … més | ju pli, des pli bone | «com més, millor» |
| ne, jes | no; sí | Mi ne scias. | «No ho sé.» |
Moltes d’aquestes també prenen terminacions: hodiaŭa «d’avui», nuna «actual», tuja «immediat», baldaŭa «proper». Ne i jes es tracten a preguntes i negació.
La posició importa
Paraules com nur, eĉ, ankaŭ i tre solen anar just davant de la paraula a què es refereixen (PMEG). Canviar-les de lloc pot canviar el significat:
- Nur mi vidis lin. – «Només jo el vaig veure.»
- Mi vidis nur lin. – «Només el vaig veure a ell.»
Exemples en frases
- Ŝi kantas bele. – «Canta bellament.»
- Li respondis tute ĝuste. – «Va respondre del tot correctament.»
- Matene mi trinkas teon. – «Al matí bec te.»
- Ni vojaĝis buse al Krakovo. – «Vam viatjar en autobús fins a Cracòvia.»
- Estas malvarme ekstere. – «Fa fred a fora.»
- Ni iru eksteren! – «Sortim a fora!»
- Li ofte forgesas sian telefonon. – «Sovint oblida el telèfon.»
- Mi preskaŭ falis. – «Gairebé vaig caure.»
- Ŝi parolas Esperanton pli flue ol mi. – «Parla esperanto amb més fluïdesa que jo.»
Preguntes freqüents
Com es formen els adverbis en esperanto?
Afegeix -e a una arrel: rapida → rapide «ràpidament», mateno → matene «al matí». Una petita llista d’adverbis bàsics, com jam i tre, no té terminació.
Per què es diu «Estas varme» i no «Estas varma»?
En una frase sense subjecte real, l’esperanto usa l’adverbi. Estas varme vol dir «fa calor»; varma necessita un nom per descriure, com a La teo estas varma «El te està calent».
Quina diferència hi ha entre hejme i hejmen?
Hejme vol dir «a casa» (lloc); hejmen vol dir «cap a casa» (direcció). Mi estas hejme – «Soc a casa»; Mi iras hejmen – «Vaig cap a casa».
Com es diu «encara no» i «ja no»?
«Encara no» és ankoraŭ ne: Li ankoraŭ ne venis – «Encara no ha vingut». «Ja no» és ne plu: Mi ne plu fumas – «Ja no fumo».
Poden prendre terminacions els adverbis bàsics com hodiaŭ?
Sí. Hodiaŭa vol dir «d’avui», nuna «actual» i tuja «immediat».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.