Frases
T’estimo en esperanto: Mi amas vin i pronunciació
Mi amas vin: tres paraules curtes i tota una família de vocabulari de l’amor construïda a partir d’elles.
«T’estimo» en esperanto és Mi amas vin, que es pronuncia mi A-mas vin. Mi és «jo», amas és «estimo» en present i vin és «tu» amb la terminació d’objecte -n. La mateixa frase serveix per a una parella, un fill, un pare o una mare o un amic, i per a una persona o per a diverses, perquè vi vol dir «tu» i també «vosaltres». Tingues en compte una diferència amb el català: ami s’assembla a «amar», però en català de cada dia diem sobretot «estimar»; ami correspon a «estimar», mentre que ŝati s’acosta més a «apreciar» o «agradar».
Maneres de dir «t’estimo»
Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes; la síl·laba tònica va en majúscules.
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Mi amas vin. | mi A-mas vin | T’estimo. |
| Ankaŭ mi amas vin. | AN-kaŭ mi A-mas vin | Jo també t’estimo. |
| Mi tre amas vin. | mi tre A-mas vin | T’estimo molt. |
| Mi amegas vin. | mi a-ME-gas vin | T’estimo moltíssim. (-eg- ho fa més fort) |
| Mi ŝatas vin. | mi ŜA-tas vin | M’agrades. |
| Mi enamiĝis al vi. | mi en-a-MI-ĝis al vi | M’he enamorat de tu. |
| Mi amos vin ĉiam. | mi A-mos vin ĈI-am | T’estimaré sempre. |
| Vi mankas al mi. | vi MAN-kas al mi | Et trobo a faltar. (literalment «tu em fas falta») |
| Mi sopiras al vi. | mi so-PI-ras al vi | T’enyoro. |
| Vi estas la amo de mia vivo. | vi ES-tas la A-mo de MI-a VI-vo | Ets l’amor de la meva vida. |
La formació de paraules fa gran part de la feina. De l’arrel am- «amor» surten amo «amor (substantiu)», ami «estimar», amato / amatino «estimat / estimada», amiko «amic», enamiĝi «enamorar-se» i amindumi «festejar, flirtejar». El sufix -eg- fa una paraula més forta, i -et- la fa més petita o més suau. Mira els sufixos.
Apel·latius afectuosos
| Esperanto | Català |
|---|---|
| kara / mia kara | estimat, car / estimat meu |
| karulo / karulino | amor, estimat (a un home / a una dona) |
| koro, koreto | cor, cor petit (amor meu) |
| trezoro, trezoreto | tresor, tresoret |
| amato / amatino | estimat / estimada |
| anĝeleto | angelet |
| kateto | gatet |
| koramiko / koramikino | xicot / xicota (koramiko també s’usa per a una parella de qualsevol gènere) |
| fianĉo / fianĉino | promès / promesa |
| edzo / edzino | marit / muller |
El sufix -in- marca una dona, i -et- hi afegeix afecte: kara «estimat» → karulo «persona estimada» → karuleto «estimadet». Els parlants n’inventen més de la mateixa manera, amb total llibertat.
Afalacs
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Vi estas bela. | vi ES-tas BE-la | Ets bonic, ets bonica. |
| Vi estas belega! | vi ES-tas be-LE-ga | Ets guapíssim, ets guapíssima! |
| Vi estas ĉarma. | vi ES-tas ĈAR-ma | Ets encantador, ets encantadora. |
| Vi havas belajn okulojn. | vi HA-vas BE-lajn o-KU-lojn | Tens uns ulls preciosos. |
| Vi ridetigas min. | vi ri-de-TI-gas min | Em fas somriure. |
| Mi estas feliĉa kun vi. | mi ES-tas fe-LI-ĉa kun vi | Soc feliç amb tu. |
Fixa’t en les terminacions: els adjectius concorden amb el seu substantiu, de manera que belajn okulojn duu -j (plural) i -n (objecte) a totes dues paraules. Més sobre substantius i adjectius.
Cites, propostes i desitjos
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ĉu vi volas trinki kafon kun mi? | Vols prendre un cafè amb mi? |
| Ĉu vi havas koramikon / koramikinon? | Tens xicot / xicota? |
| Kisu min! | Fes-me un petó! |
| Mi volas brakumi vin. | Vull abraçar-te. |
| Ĉu vi volas edziniĝi kun mi? | Et vols casar amb mi? (a una dona) |
| Ĉu vi volas edziĝi kun mi? | Et vols casar amb mi? (a un home) |
| Ni geedziĝu! | Casem-nos! |
| Feliĉan datrevenon! | Feliç aniversari! |
| Kisojn kaj brakumojn! | Petons i abraçades! (final d’un missatge) |
Els verbs del matrimoni mostren com tracta el gènere l’esperanto. Edziĝi vol dir «esdevenir marit», edziniĝi «esdevenir muller» i geedziĝi «casar-se l’un amb l’altre»; el prefix ge- vol dir «dels dos sexes». El diccionari el ReVo dona exemples amb kun i amb al després d’aquests verbs.
L’esperanto i l’amor: «Edzperanto»
Els esperantistes fan broma dient que la seva llengua és Edzperanto, una barreja d’edzo «marit» i peranto «intermediari». El joc de paraules va aparèixer el 1923 en un poema de Raymond Schwartz sobre dos amics que busquen marits. Va arrelar perquè moltes parelles es van conèixer realment a través de l’esperanto: ja als anys 1930, els esperantistes recollien informes de desenes de matrimonis internacionals que havien començat per cartes o en congressos.
Algunes d’aquestes parelles van criar els fills en esperanto. Els investigadors calculen unes 1.000 famílies amb uns 2.000 infants que l’han après de bressol (2004). A la majoria d’aquestes famílies, però, els pares comparteixen la llengua materna; en moltes altres l’esperanto és l’única llengua que tenen en comú. Més sobre els parlants nadius d’esperanto.
Preguntes freqüents
Com es diu «t’estimo» en esperanto?
Mi amas vin (mi A-mas vin). Per dir «jo també t’estimo», afegeix ankaŭ: Ankaŭ mi amas vin.
Quina diferència hi ha entre «Mi amas vin» i «Mi ŝatas vin»?
Ami és «estimar» i ŝati és «apreciar, agradar». Fes servir Mi ŝatas vin per a un amic o una nova il·lusió, i Mi amas vin per a un afecte profund.
Com es diu «amor meu» en esperanto?
Mia amo, «el meu amor», o mia kara, «estimat meu». Per a una persona estimada, karulo (home) i karulino (dona) són corrents.
Com es diu «et trobo a faltar» en esperanto?
Vi mankas al mi, literalment «tu em fas falta». Mi sopiras al vi, «t’enyoro», és més fort.
«Mi amas vin» és igual per a un home i per a una dona?
Sí. Els pronoms i els verbs de l’esperanto no canvien segons el gènere, de manera que Mi amas vin és igual sigui qui sigui qui ho diu i a qui ho diu.
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.