Les 16 regles de la gramàtica de l’esperanto

Les 16 regles són la part gramatical del Fundamento de Esperanto, el llibre del 1905 que defineix la llengua. L. L. Zamenhof les va publicar per primera vegada a l’Unua Libro, aparegut en rus a Varsòvia el 26 de juliol del 1887. Juntes cobreixen les terminacions, els temps, els pronoms, l’accent i alguns principis generals.

Les regles són obligatòries, però no completes. La Declaració de Boulogne (1905) va fer intocable el Fundamento: ningú no el pot canviar, tot i que s’hi poden afegir paraules noves i decisions oficials.

El text oficial existeix en francès, anglès, alemany, rus i polonès. Hi ha traduccions a l’esperanto, però no formen part del Fundamento.

#Abans de les regles: l’alfabet

La gramàtica s’obre amb l’alfabet de 28 lletres, un so per lletra, que inclou ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ. Hi ha dues notes: ŭ només s’usa després de vocal, i les impremtes sense lletres accentuades poden escriure ch, gh, hh, jh, sh, u en lloc seu. Guia completa: l’alfabet de l’esperanto.

#Parts de l’oració (regles 1–8)

#Regla 1: l’article

Hi ha un sol article, la – «el, la, els, les», igual per a tots els gèneres, nombres i casos. No hi ha article indefinit, de manera que domo vol dir «una casa». La regla fins i tot permet als principiants ometre la al començament. Més informació: l’article la.

#Regla 2: els noms

Els noms acaben en -o i el plural afegeix -j. Només hi ha dos casos: la forma bàsica i l’acusatiu amb -n. Les altres relacions s’expressen amb preposicions: patro – «pare», patroj – «pares», patron – «pare» (com a objecte), de la patro – «del pare», al la patro – «al pare».

#Regla 3: els adjectius

Els adjectius acaben en -a i porten -j i -n com els noms. La comparació usa pli – «més», plej – «el més» i ol – «que»: pli blanka ol neĝo – «més blanc que la neu». Més informació: noms i adjectius.

#Regla 4: els numerals

Els números bàsics són unu, du, tri, kvar, kvin, ses, sep, ok, naŭ, dek, cent, mil (1–10, 100, 1.000). Els números més grans es formen unint-los: kvincent tridek tri – 533. Les terminacions i els sufixos formen els ordinals (kvara – «quart»), els múltiples (-obl-), les fraccions (-on-) i els grups (-op-), i po indica distribució: po kvin – «cinc per cap».

#Regla 5: els pronoms

Els pronoms personals són mi, vi, li, ŝi, ĝi, si, ni, ili, oni. Afegint-hi -a es forma el possessiu, mia – «meu», i els pronoms prenen -n com els noms: min – «em, a mi». Més informació: pronoms.

#Regla 6: els verbs

Els verbs no canvien mai segons la persona ni el nombre. Sis terminacions fan tota la feina: -i infinitiu, -as present, -is passat, -os futur, -us condicional, -u ordre o desig. Sis participis (-ant-, -int-, -ont-, -at-, -it-, -ot-) expressen el sentit actiu i el passiu.

La passiva és esti més un participi passiu, amb de per a «per»: ŝi estas amata de ĉiuj – «és estimada per tothom». El text anglès del 1905 anomena -us «subjuntiu»; avui s’anomena condicional. Més informació: verbs.

#Regla 7: els adverbis

Els adverbis acaben en -e i es comparen com els adjectius: mia frato kantas pli bone ol mi – «el meu germà canta millor que jo».

#Regla 8: les preposicions

Les preposicions van seguides de la forma bàsica (el nominatiu): kun la patro – «amb el pare». L’excepció sistemàtica és la regla 13, on -n després d’una preposició de lloc indica direcció.

#Regles generals (regles 9–16)

#Regla 9: la lectura

Cada paraula es llegeix exactament tal com s’escriu. No hi ha lletres mudes. Això contrasta amb el català, on la h és muda i una mateixa lletra pot sonar de maneres diferents (la x de caixa i la de taxi, la c de cel i la de cap).

#Regla 10: l’accent

L’accent cau sempre a la penúltima síl·laba: fa-mi-li-o, es-pe-ran-to. En català no hi ha una regla tan senzilla: hi ha paraules agudes, planes i esdrúixoles, i sovint cal l’accent gràfic per saber on cau.

#Regla 11: els mots compostos

Els mots compostos es fan simplement unint paraules, amb la principal al final: vaporŝipo – «vapor, vaixell de vapor» (vapor- «vapor» + ŝip- «vaixell»). El text del 1905 marca les parts de la paraula amb apòstrofs per als aprenents (patr'o), pràctica que ja no s’usa. Més informació: formació de paraules.

#Regla 12: la negació

N’hi ha prou amb una sola negació per oració. Si l’oració té una altra paraula negativa, s’omet ne: mi neniam vidis – «no he vist mai», mi nenion vidis – «no he vist res».

#Regla 13: la direcció

Per mostrar el moviment cap a un lloc, la paraula pren -n: kie? – «on?», kien? – «cap a on?»; tie – «allà», tien – «cap allà»; mi iras Parizon – «vaig a París». Avui al Parizo és més habitual. Més informació: l’acusatiu.

#Regla 14: la preposició je

Cada preposició té un significat fix. Quan no n’hi ha cap que encaixi, es fa servir je, que no té sentit propi: ĝoji je tio – «alegrar-se d’això». L’acusatiu sense preposició pot substituir je: ĝoji tion.

#Regla 15: les paraules estrangeres

Les paraules internacionals prenen l’ortografia de l’esperanto i res més. Només es pren la paraula base; les paraules emparentades es formen amb terminacions de l’esperanto: teatro – «teatre», teatra – «teatral».

#Regla 16: l’apòstrof

La -o final d’un nom i la -a de la es poden ometre i substituir per un apòstrof: de l' mondo – «del món». Avui això passa gairebé només en poesia i cançons. Com en català, l’apòstrof assenyala una vocal que cau, però l’esperanto no l’usa en la llengua de cada dia.

#El que deixen fora les 16 regles

Les regles es van escriure als anys 1880, amb un estil tradicional i des d’un punt de vista europeu. El comentari del PMEG considera un malentès freqüent la creença que l’esperanto només té 16 regles. Temes que gairebé no toquen o que ometen:

• els 45 correlatius (kiu, tiu, ĉiu…) i els significats dels prefixos i sufixos, que apareixen en canvi al diccionari i als exercicis del Fundamento;
• l’ordre de les paraules, les preguntes de sí o no amb ĉu i les oracions amb ke – «que»;
• quan s’ha de fer servir el reflexiu si en lloc de li o ŝi;
• l’acusatiu per a dates i mesures (lundon – «dilluns», du horojn – «durant dues hores»);
• quin temps expressen els participis, cosa que va fixar l’Acadèmia d’Esperanto en decisions del 1967 i del 1989;
• com els sufixos -ig- i -iĝ- converteixen els verbs en transitius o intransitius.

#On trobar la gramàtica completa

• PMEG (Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko) de Bertilo Wennergren: la referència gratuïta més completa, en línia des del 1995, escrita en esperanto. La versió 15.5 és de juny del 2024.
• El Fundamento mateix: a més de les regles, l’Ekzercaro (exercicis) i l’Universala Vortaro (diccionari) mostren la gramàtica en ús.
• Decisions de l’Acadèmia d’Esperanto: aclariments oficials, per exemple sobre els participis.

#Exemples en frases

• La libro estas sur la tablo. – «El llibre és sobre la taula.»
• Mi vidas du katojn. – «Veig dos gats.»
• La bluaj floroj estas tre belaj. – «Les flors blaves són molt boniques.»
• En la klaso estas dudek tri lernantoj. – «A la classe hi ha vint-i-tres alumnes.»
• Ŝi skribis al mi longan leteron. – «Em va escriure una carta llarga.»
• Hieraŭ mi laboris, hodiaŭ mi ripozas. – «Ahir vaig treballar, avui descanso.»
• Li kuras rapide. – «Corre de pressa.»
• Ni veturos al la maro per trajno. – «Anirem al mar en tren.»
• Mia avino havas grandan legomĝardenon. – «La meva àvia té un hort gran.»
• Hodiaŭ neniu venis. – «Avui no ha vingut ningú.»
• La infanoj kuris en la parkon. – «Els nens van entrar corrents al parc.»
• Mi venos je la tria. – «Vindré a les tres.»

#Preguntes freqüents

#És cert que l’esperanto només té 16 regles de gramàtica?

No. Les 16 regles són el nucli oficial, però deixen fora l’ordre de les paraules, els correlatius, l’ús de si i moltíssim més. Les gramàtiques completes, com el PMEG, arriben a centenars de pàgines.

#Qui va escriure les 16 regles i quan?

L. L. Zamenhof, el creador de l’esperanto. Van aparèixer per primera vegada a l’Unua Libro el 1887 i van passar a formar part del Fundamento de Esperanto el 1905.

#Es poden canviar les 16 regles?

No. Des de la Declaració de Boulogne (1905), el Fundamento no es pot canviar. L’Acadèmia d’Esperanto pot afegir paraules i prendre decisions, però no reescriure les regles.

#Hi ha una versió oficial de les 16 regles en esperanto?

No. Els textos oficials són en francès, anglès, alemany, rus i polonès. Les traduccions a l’esperanto, per exemple al PMEG, no tenen estatus oficial.

#Fonts

• Fundamento de Esperanto i la seva gramàtica en anglès – Akademio de Esperanto
• Gramatiko en la Fundamento, amb comentari – PMEG
• Participoj (decisions del 1967 i del 1989) – Akademio de Esperanto
• Apostrofo: ús normal – PMEG
• Fundamento de Esperanto, Unua Libro, Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko – Viquipèdia en anglès