Pronoms en esperanto: mi, vi, li, ŝi, si i més

Els pronoms personals de l’esperanto són mi – «jo», vi – «tu, vós, vosaltres», li – «ell», ŝi – «ella», ĝi – «allò», ni – «nosaltres», ili – «ells, elles», oni – «hom, la gent» i el reflexiu si. Afegeix -n per a l’objecte (min – «em, a mi») i -a per al possessiu (mia – «meu»). No cal aprendre cap altra forma.

Aquests nou pronoms són a la regla 5 de les 16 regles. Un desè, ci, només existeix al diccionari del Fundamento i gairebé no s’usa.

#Tots els pronoms personals

mi + -n = min

Pronom	Català	Objecte (-n)	Possessiu (-a)
mi	jo	min – em, a mi	mia – meu, meva
vi	tu, vós, vosaltres	vin – et, a tu, us	via – teu, vostre
li	ell	lin – el, a ell	lia – seu (d’ell)
ŝi	ella	ŝin – la, a ella	ŝia – seu (d’ella)
ĝi	allò (cosa, animal)	ĝin – ho, a allò	ĝia – seu (d’allò)
ni	nosaltres	nin – ens, a nosaltres	nia – nostre
ili	ells, elles	ilin – els, les, a ells	ilia – seu (d’ells)
oni	hom, la gent	onin – hom (rar)	onia – d’hom (rar)
si	(reflexiu)	sin – es, si mateix, si mateixa	sia – propi, seu (del subjecte)

• vi és singular i plural, formal i informal. Una sola paraula serveix per a «tu», «vosaltres» i el «vós» o «vostè» de cortesia. Per tant, no cal triar entre tu i vostè com en català.
• ĝi és per a coses, animals i nadons petits.
• ili serveix per a qualsevol grup de persones o coses, sense gènere (en català, «ells» o «elles»).
• oni vol dir la gent en general: Oni diras, ke… – «Diuen que…». Sovint equival a una passiva o a un «es» català: Oni parolas Esperanton tie. – «Allà es parla esperanto.» Onin i onia són regulars però rarament calen.

La forma d’objecte segueix les regles de l’acusatiu: Ŝi amas lin. – «Ella l’estima.» Ĉu vi vidis min? – «M’has vist?»

Els pronoms febles del català (em, et, el, la, ens, us, els, les, en, hi, ho) no tenen equivalent en esperanto: sempre es fa servir el pronom sencer, amb -n. El datiu català («li», «els») s’expressa en esperanto amb la preposició al: Mi donis ĝin al li. – «Li ho vaig donar.»

#Els possessius concorden com els adjectius

Els possessius són adjectius, de manera que prenen -j i -n del seu nom:

Un possessiu ja fa definit el nom, de manera que no es combina amb la davant d’un nom: mia libro, no la mia libro. Sol, la mia vol dir «el meu»: Tiu ĉambro estas la mia. – «Aquella habitació és la meva.» Mira l’article.

A diferència del català (el seu llibre pot ser d’ell, d’ella o d’ells), l’esperanto distingeix lia, ŝia, ilia i el reflexiu sia.

#Si, sin, sia: el reflexiu

Si remet al subjecte de la seva pròpia oració, i només quan aquest subjecte és de tercera persona: li, ŝi, ĝi, ili, oni o un nom.

Dues regles eviten la majoria d’errors:

1. Només tercera persona. Per a mi, vi, ni, fes servir les seves formes: Mi lavas min. – «Em rento.» Ni amas nian urbon. – «Estimem la nostra ciutat.»
2. Mai en el subjecte. Anna kaj ŝia fratino venis. – «L’Anna i la seva germana van venir.» Sia seria incorrecte aquí, perquè l’expressió és el subjecte mateix. Amb kun passa a ser correcte: Anna kun sia fratino venis.

Aquesta distinció és útil per a qui parla català: la frase «Ella va visitar la seva mare» és ambigua, mentre que l’esperanto distingeix sian i ŝian.

#Ci: l’antic «tu»

El diccionari del Fundamento conté ci, un «tu» singular íntim, però les 16 regles no el mencionen. El PMEG afirma que ci no s’ha usat mai realment a la pràctica i que molts parlants no l’entendrien. L’esperanto normal usa sempre vi.

#Ri i els pronoms neutres quant al gènere

L’esperanto no té cap pronom oficial per a una sola persona de gènere desconegut o no especificat. Tradicionalment s’usava li, cosa que avui és cada cop més criticada com a sexista. Zamenhof també va permetre ĝi per a persones de sexe desconegut, però el PMEG adverteix que usar-lo per a adults pot sonar cosificador.

El pronom no oficial ri (rin, ria) vol dir «ell o ella» per a una sola persona, sigui quin sigui el gènere. El PMEG el marca com a no oficial i observa que s’ha estès força, sobretot entre els parlants joves. Segons la Wikipedia en anglès, el 2019 era la proposta neutra més popular; l’Akademio de Esperanto no l’ha adoptat.

• Mia amiko diris, ke ri venos. – «El meu amic (o amiga) va dir que vindria.»

#Els pronoms després de preposicions

Després d’una preposició, els pronoms conserven la forma bàsica: kun mi – «amb mi», por vi – «per a tu», al ŝi – «a ella». Qui rep una acció porta al: Donu al mi la libron. – «Dona’m el llibre.» Mira preposicions.

#Exemples en frases

• Mi amas vin. – «T’estimo.»
• Ni parolis pri vi hieraŭ. – «Ahir parlàvem de tu.»
• Ŝi donis al li sian libron. – «Ella li va donar el seu llibre (el d’ella).»
• Ŝi donis al li lian libron. – «Ella li va donar el llibre d’ell.»
• Ili vizitis siajn gepatrojn. – «Van visitar els seus pares (els propis).»
• Li lavas sin ĉiumatene. – «Es renta cada matí.»
• La hundo ludas kun sia pilko. – «El gos juga amb la seva pilota.»
• Ĉu tiu ombrelo estas via aŭ mia? – «Aquest paraigua és teu o meu?»
• Oni diras, ke la vintro estos malvarma. – «Diuen que l’hivern serà fred.»

#Preguntes freqüents

#Com es diu «vostè» o «vós» en esperanto?

Fes servir vi, per a una persona o moltes, en to formal o informal. Per a més cortesia, afegeix un tractament com sinjoro – «senyor» o sinjorino – «senyora».

#Quina diferència hi ha entre sia i lia?

Sia remet al subjecte de l’oració: Li legas sian libron – «Llegeix el seu llibre (el propi)». Lia vol dir d’una altra persona: Li legas lian libron – «Llegeix el seu llibre (el d’un altre home)».

#Té l’esperanto un pronom neutre quant al gènere?

No oficialment. El ri no oficial és l’opció més usada; li i ĝi s’usaven tradicionalment per a persones de sexe desconegut.

#S’usa encara ci en esperanto?

Gairebé mai. Només apareix al diccionari del Fundamento, i el PMEG recomana usar sempre vi.

#Com es diu «el meu» o «el teu»?

Fes servir el possessiu amb la: la mia – «el meu», la via – «el teu». Concorda com un adjectiu: Viaj ŝuoj estas novaj, la miaj estas malnovaj. – «Les teves sabates són noves, les meves són velles.»

#Fonts

• Fundamento de Esperanto, regla 5 (en anglès) – Akademio de Esperanto
• PMEG: Personaj pronomoj, Posedaj pronomoj, Dua persono (vi, ci), Tria persono (li, ŝi, ĝi, ri), Si en simplaj frazoj
• Esperanto grammar i Gender reform in Esperanto – Wikipedia