Targetes d’esperanto: les 1.000 paraules més freqüents

El joc de targetes conté les 1.000 paraules més freqüents de l’esperanto, ordenades segons la freqüència amb què apareixen en 5,8 milions de paraules de frases en esperanto. Les 100 primeres formen el 55,2 % de totes les paraules d’aquestes frases, i les 1.000 en formen el 78,4 %. La llista completa, amb fonts i descàrregues, és a la pàgina de les 1.000 paraules més freqüents.

55,2 %

de les paraules de les frases quotidianes, si saps les 100 més freqüents

Quantes paraules saps?

0 %50 %100 %

paraules reconegudes a les frasesparaules sabudes

12505007501.000

Les 1.000 paraules més freqüents →

Comptat sobre 822.296 frases (5.831.657 paraules) de Tatoeba (CC BY 2.0 FR). Llista de paraules: Esperantopedia, CC BY-SA 4.0.

#Com fer servir les targetes

Les targetes tenen dues parts: la ruta de les 1.000 paraules, que et guia per les paraules en ordre, i la pràctica lliure, on tries tu les paraules i l’exercici. Totes dues comparteixen una sola memòria de cada paraula, de manera que tot el que practiques compta en les dues.

#La ruta de les 1.000 paraules

1. Tria un objectiu diari: 5, 10, 20 o 30 paraules noves al dia. Amb 10 paraules al dia, acabes les 1.000 paraules en uns cent dies.
2. Prem Comença a aprendre. Primer surten les paraules que toca repassar i després les paraules noves, fins a l’objectiu diari.
3. Cada paraula nova es presenta primer: la pronunciació, el significat, una frase d’exemple i, per a moltes paraules, un pictograma. Prem Aprèn-la i la paraula torna uns quants passos més tard per a una primera comprovació. Si ja la saps, prem Ja la sé: tornarà per a una comprovació ràpida al cap d’una setmana aproximadament.
4. La ruta té 10 etapes de 100 paraules. Cada etapa mostra quina part de l’esperanto quotidià cobreixes quan en saps totes les paraules fins a aquell punt.

Si ja saps una mica d’esperanto, fes servir Marca les paraules que sé: toca les paraules de les quals estàs segur, de 20 en 20, en lloc de fer-les una per una.

#Pràctica lliure

Tria les paraules: una etapa, les paraules d’una lliçó del curs, una caixa, les paraules difícils, les paraules que has desat al diccionari amb l’estrella o una selecció pròpia. Després tria l’exercici:

• Targetes: recorda la resposta, gira la targeta i prem El sé només si has recordat la resposta abans de girar-la.
• Opció múltiple: tria la resposta correcta entre quatre.
• Comprensió oral: escolta la paraula i tria’n el significat.
• Escriptura: mira el significat i escriu la paraula en esperanto. Per a ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ i ŭ pots escriure cx, gx, hx, jx, sx i ux, o fer servir els botons de lletres.
• Frases: omple el buit d’una frase real de Tatoeba.
• Parelles: relaciona cinc paraules amb els seus significats.
• Mixt: l’exercici es tria per tu, segons com coneguis cada paraula.

Els botons d’Inici ràpid comencen una sessió de 5 minuts, una ronda de parelles, un qüestionari de 10 preguntes o una sessió amb les paraules difícils. Pots desar com a joc els ajustos que fas servir més. En un ordinador, les tecles numèriques trien una resposta i Retorn passa a la següent.

#Com funciona la repetició espaiada

Una paraula nova s’oblida de pressa al principi, i cada vegada més a poc a poc després de cada repàs reeixit. La repetició espaiada n’aprofita el mecanisme: tornes a veure una paraula poc abans d’oblidar-la, de manera que cada repàs porta poc temps i fa que la paraula duri més. Hermann Ebbinghaus va descriure l’avantatge de l’aprenentatge espaiat sobre el massiu el 1885. Una revisió del 2006 de 317 experiments, de Nicholas Cepeda i col·laboradors, ho va confirmar i va concloure que, com més temps vols recordar una cosa, més llarg és l’interval òptim entre repassos.

Aquestes targetes programen els repassos amb FSRS (Free Spaced Repetition Scheduler), un algoritme obert desenvolupat per Jarrett Ye i la comunitat open-spaced-repetition. Anki l’ofereix des de la versió 23.10, i les targetes d’aquí fan servir la sisena versió, FSRS-6. L’objectiu és tornar-te a mostrar una paraula quan la probabilitat que la recordis hagi baixat fins a un 90 % aproximadament.

Per a cada paraula, FSRS fa el seguiment de dues coses: com de durador és el record de la paraula (l’estabilitat) i com de difícil és per a tu (la dificultat). A partir d’aquestes dues dades calcula quan toca el repàs següent.

• Una resposta correcta (en qualsevol exercici, o El sé en una targeta) allarga l’interval fins al repàs següent. Si respons bé cada vegada, els intervals creixen més o menys així: uns 2 dies, després uns 10 dies, unes 6 setmanes i uns 5 mesos. Les xifres exactes varien d’una paraula a una altra.
• Una resposta errònia (o No el sé) fa que la paraula torni més tard en la mateixa sessió, i el repàs següent arriba aviat, al cap d’un dia aproximadament.

Un enfocament més antic i més senzill és el sistema de Leitner, que el periodista científic alemany Sebastian Leitner va publicar el 1972 al llibre So lernt man lernen: cinc caixes amb temps d’espera fixos. FSRS substitueix els temps fixos per un interval calculat per a cada paraula a partir de les teves respostes.

La ruta mostra cinc caixes per a les 1.000 paraules, però les caixes indiquen fins a quin punt recordes les paraules, no un interval fix. Les paraules que encara no has vist es compten com a «Noves». Toca una caixa per practicar-ne les paraules. La caixa 1 conté les paraules que encara no saps o que acabes d’oblidar. La caixa 5 conté les paraules que recordes des de fa molt: el repàs següent és d’aquí a 12 dies com a mínim. Si respons bé cada vegada, una paraula arriba a la caixa 5 amb la tercera resposta correcta, unes dues setmanes després de veure-la per primera vegada.

#El teu progrés

El teu progrés es desa en aquest navegador, de manera que pots tancar la pàgina i continuar més tard. Si has iniciat la sessió, també es desa al teu compte i pots continuar en un altre dispositiu. Si esborres les dades d’aquest lloc del navegador, se suprimeix la còpia d’aquest navegador.

#Consells per aprendre les primeres 1.000 paraules

• Fes-ho curt i cada dia. Amb deu paraules noves al dia, aprens les primeres 100 en deu dies i les 1.000 en uns cent dies.
• Digues cada paraula en veu alta. L’esperanto es llegeix tal com s’escriu, i l’accent cau sempre a la penúltima síl·laba: consulta l’alfabet i la pronunciació.
• Fixa’t en les parts. Moltes paraules freqüents comparteixen arrel: lerni «aprendre», lernanto «alumne», lernejo «escola». La formació de paraules explica les terminacions i els afixos, i el diccionari mostra la família de paraules relacionades de cada entrada.
• Canvia de direcció. Quan una etapa et resulti fàcil d’esperanto cap al català, practica-la del significat cap a la paraula en esperanto, o escriu les paraules.
• Aprofita el que ja saps. Moltes de les paraules que et sonaran venen del llatí: libro «llibre», akvo «aigua», amiko «amic». Aquestes les aprendràs de pressa; dedica més temps a les que no s’assemblen a cap llengua que coneixes.

#Preguntes freqüents

#Quines paraules en esperanto he d’aprendre primer?

Les més freqüents. Les 100 paraules més comunes formen més de la meitat de totes les paraules de les frases quotidianes, de manera que aprendre-les primer és el que dona fruit més aviat.

#Puc fer servir aquestes paraules a l’Anki?

Sí. La pàgina de les 1.000 paraules més freqüents té un fitxer d’Anki gratuït i un fitxer CSV amb les mateixes paraules i els mateixos significats.

#Què passa si em salto un dia?

No es perd res. Les paraules amb la data de repàs ja passada t’esperen i surten primer a la sessió següent, començant per la caixa més baixa.

#Fonts

• Cepeda, N. J. et al. (2006). Distributed practice in verbal recall tasks: A review and quantitative synthesis. Psychological Bulletin 132(3)
• Wikipedia (en) – Spacing effect (Ebbinghaus 1885)
• Wikipedia (en) – Leitner system
• Wikipedia (de) – Lernkartei (Sebastian Leitner, 1972)
• ABC of FSRS – Open Spaced Repetition (wiki de GitHub)
• Manual d’Anki – What spaced repetition algorithm does Anki use?
• ts-fsrs – FSRS-6 en TypeScript (open-spaced-repetition)