Esperantopedia

La internacia lingvo · des del 1887

L’esperanto
és de tothom

L’esperanto és la llengua internacional construïda més parlada del món. Ludwik Zamenhof el va publicar a Varsòvia el 1887 perquè persones de tots els pobles poguessin parlar d’igual a igual. Té 16 regles bàsiques, cap verb irregular i paraules que es construeixen a partir de peces.

Com funciona l’esperanto

Cada paraula mostra la seva funció amb la terminació. Aprèn aquestes poques terminacions i podràs llegir la gramàtica de qualsevol frase.

-o

nom · hundo – «gos»

-a

adjectiu · granda – «gran»

-e

adverbi · rapide – «ràpidament»

-i

verb · kuri – «córrer»

-as -is -os

present, passat, futur · kuras, kuris, kuros – «corre, va córrer, correrà»

-j -n

plural i objecte · Mi vidas grandajn hundojn. – «Veig gossos grans.»

L’esperanto en xifres

Gràfics interactius fets amb les nostres dades, amb fonts: quantes paraules cal saber, com una sola arrel esdevé una família de paraules i com va créixer el vocabulari oficial.

Sis lletres especials

L’esperanto s’escriu amb l’alfabet llatí i sis lletres addicionals. Cadascuna representa un únic so, sempre el mateix.

  • ĉ[tʃ]com la tx de «cotxe»
  • ĝ[dʒ]com la tg de «metge»
  • ĥ[x]com la ch alemanya de «Bach»
  • ĵ[ʒ]com la j de «jove» (català central)
  • ŝ[ʃ]com la x de «caixa»
  • ŭ[w]com la u de «pau»

Explora l’esperanto

Què és l’esperanto?

L’esperanto és una llengua construïda pensada per a la comunicació internacional. El vocabulari prové sobretot de les llengües romàniques, germàniques i eslaves, i la gramàtica és regular: els noms acaben en -o, els adjectius en -a, i els verbs canvien segons el temps i el mode, mai segons la persona ni el nombre. Llegeix la introducció completa o comença per l’alfabet.

Qui va crear l’esperanto?

Ludwik Lejzer Zamenhof, un oftalmòleg de Białystok, va publicar la llengua el 26 de juliol del 1887 a Varsòvia amb el pseudònim Doktoro Esperanto, «Doctor Esperançat». El pseudònim es va convertir en el nom de la llengua. Llegeix la seva biografia i la història de l’esperanto.

Quanta gent parla esperanto?

Ningú no ho sap del cert, perquè només uns pocs censos nacionals pregunten per l’esperanto. Les estimacions serioses van d’unes 60.000 persones (Nielsen, 2017) a uns 2 milions (Culbert), i entre 1.000 i 2.000 persones són parlants nadius. El març del 2020, 2,8 milions de persones havien començat els cursos d’esperanto de Duolingo; eren aprenents, no parlants. Consulta totes les estimacions i les fonts.

És fàcil d’aprendre, l’esperanto?

L’esperanto està pensat perquè s’aprengui de pressa: l’ortografia és fonètica, l’accent cau sempre a la penúltima síl·laba i una sola arrel dona tota una família de paraules. Els cursos breus ensenyen la gramàtica bàsica en una dotzena de lliçons. Descobreix quant de temps cal i segueix el nostre pla pas a pas.

Per on començar?

Comença per les frases més útils, aprèn la gramàtica en una sola pàgina i busca paraules al diccionari. A la pàgina de l’alfabet s’explica com escriure les lletres especials.

Si parles català, tens avantatge amb la pronunciació: ĉ sona com la tx de «cotxe», ŝ com la x de «caixa» i ĵ com la j de «jove» en català central. I una dada de casa: el cinquè Congrés Universal d’Esperanto es va celebrar a Barcelona el 1909.