Gramàtica
Correlatius de l’esperanto: taula de les 45 paraules
Catorze peces construeixen quaranta-cinc paraules: aprèn la graella una vegada i podràs deduir-les totes.
Els correlatius són 45 paraules bàsiques d’interrogació i de resposta com kiu – «qui», tie – «allà» i neniam – «mai». Cadascun uneix un de 5 inicis amb un de 9 finals, de manera que 14 peces donen les 45 paraules. Els esperantistes els diuen tabelvortoj – «paraules de taula», i tots són al Fundamento de 1905.
La taula dels correlatius
Les columnes són els inicis, les files són els finals.
ki- + -o = kio
| Final | ki- (pregunta) | ti- (allò) | i- (algun) | ĉi- (tot) | neni- (cap) |
|---|---|---|---|---|---|
| -o cosa | kio – què | tio – allò | io – alguna cosa | ĉio – tot | nenio – res |
| -u persona, individu | kiu – qui, quin | tiu – aquell | iu – algú, algun | ĉiu – tothom, cada | neniu – ningú, cap |
| -a classe, qualitat | kia – de quin tipus | tia – tal | ia – algun tipus de | ĉia – tota mena de | nenia – cap mena de |
| -e lloc | kie – on | tie – allà | ie – en algun lloc | ĉie – a tot arreu | nenie – enlloc |
| -el manera, grau | kiel – com | tiel – així | iel – d’alguna manera | ĉiel – de totes les maneres | neniel – de cap manera |
| -am temps | kiam – quan | tiam – aleshores | iam – alguna vegada | ĉiam – sempre | neniam – mai |
| -om quantitat | kiom – quant, quants | tiom – tant, tants | iom – una mica, una part | ĉiom – tot | neniom – gens |
| -al causa | kial – per què | tial – per això | ial – per alguna raó | ĉial – per totes les raons | nenial – per cap raó |
| -es possessor | kies – de qui | ties – d’aquell | ies – d’algú | ĉies – de tothom | nenies – de ningú |
Com recordar-los
Aprèn les 14 peces, no les 45 paraules. Després llegeix qualsevol correlatiu com «inici + final»: neni- «cap» + -am «temps» = neniam – «mai».
Els inicis tenen paral·lels en català:
- ki- pregunta o enllaça, com el català «qu-» (què, qui, quan, quant): kio – «què», kiu – «qui», kiam – «quan», kiom – «quant».
- ti- assenyala, com «aquest», «allà», «tant»: tio – «allò», tie – «allà», tiam – «aleshores».
- i- és vague, com «alguna cosa, algú», ĉi- abraça tot, com «tot, tothom», i neni- nega, com «res, ningú, mai».
Els finals són la part difícil. Aquests trucs ajuden (són recursos mnemotècnics, no etimologia):
- -e és per a lloc: kie – «on», tie – «allà», ĉie – «a tot arreu».
- -es és per a possessió: kies – «de qui», ties – «d’aquell»; la -s final recorda el genitiu d’altres llengües, com l’anglès whose.
- -al per a causa, com en «causal».
- -u és per a una persona o un sol element; -o per a una cosa en general.
Practica una fila cada cop, a través de les cinc columnes: kiam? – tiam – iam – ĉiam – neniam. Pregunta i resposta solen anar en parelles: Kie? – Tie. («On?» – «Allà.») Kiam? – Tiam. («Quan?» – «Aleshores.»)
Kiu o kio, ĉiu o ĉiuj
Kiu pregunta per una persona o un element d’un grup, i pot anar davant d’un nom: kiu libro – «quin llibre», tiu domo – «aquella casa». Kio pregunta per una cosa en general i va sol:
- Kio estas tio? – «Què és allò?»
- Kiu estas tiu? – «Qui és aquell?»
Ĉiu vol dir «cada, tothom» i és singular; ĉiuj vol dir «tots» i és plural:
- Ĉiu infano ludas. – «Cada infant juga.»
- Ĉiuj infanoj ludas. – «Tots els infants juguen.»
Afegir -n i -j
Només alguns correlatius porten terminacions. Els acabats en -u i -a concorden amb el seu nom igual que els adjectius. Els acabats en -e, -el, -am, -om i -al funcionen com a adverbis i no canvien, tret dels de -e, que porten -n per a la direcció.
| Grup | -j (plural) | -n | Exemples |
|---|---|---|---|
| -u | sí | sí | kiuj, kiun, tiujn, ĉiujn |
| -a | sí | sí | kiaj, tian, tiajn |
| -o | normalment no | sí | kion, tion, nenion |
| -e | no | només direcció | kien, tien, ĉien, nenien |
| -el, -am, -om, -al, -es | no | no | kiel, kiam, kiom, kial, kies |
- Kiun vi vidis? – «A qui has vist?»
- Mi aĉetis tiujn librojn. – «Vaig comprar aquells llibres.»
- Kion vi diris? – «Què has dit?»
- Kien vi iras? – «On vas?» Compara Kie vi estas? – «On ets?»
- Mi vidis neniun. – «No he vist ningú.»
Les regles per a -n són les mateixes que a tot arreu: mira l’acusatiu.
Ĉi tiu i tiu ĉi: «aquest»
Les paraules en ti- són neutrals quant a distància, de manera que tiu pot voler dir «aquest» o «aquell». Afegeix ĉi per mostrar proximitat: ĉi tiu o tiu ĉi – «aquest (d’aquí)», ĉi tie o tie ĉi – «aquí». Tots dos ordres volen dir el mateix.
Escriu-los com a dues paraules, sense guionet. El guionet només apareix en paraules construïdes a partir d’ells: ĉi-jare – «enguany», ĉi-nokte – «aquesta nit».
Ajn: «-sevulla»
Ajn després d’un correlatiu vol dir «-sevulla» o «qualsevol»: kiu ajn – «qualsevol persona, qui sigui», kio ajn – «qualsevol cosa», kie ajn – «onsevulla», iam ajn – «en qualsevol moment». Sempre va just després del correlatiu. Nenion ajn vol dir «absolutament res».
Correlatius que enllacen oracions
Les paraules en ki- també comencen oracions de relatiu i preguntes indirectes, com el català «que», «qui», «on»:
- La viro, kiu venis, estas mia patro. – «L’home que va venir és el meu pare.»
- La libro, kiun mi legas, estas bona. – «El llibre que llegeixo és bo.»
- Mi faris tion, kion vi petis. – «Vaig fer el que vas demanar.»
- Mi ne scias, kie li loĝas. – «No sé on viu.»
Per a quantitats d’alguna cosa, afegeix da: Kiom da mono vi havas? – «Quants diners tens?» Les preguntes amb paraules en ki- es tracten a preguntes i negació.
Exemples en frases
- Kiu estas tiu viro? – «Qui és aquell home?»
- Kio estas en la skatolo? – «Què hi ha a la caixa?»
- Kian veteron vi havas tie? – «Quin temps fa allà?»
- Ĉiu infano ricevis donacon. – «Cada infant va rebre un regal.»
- Ĉiuj ĝojis pri la neĝo. – «Tothom es va alegrar de la neu.»
- Iu frapas ĉe la pordo. – «Algú truca a la porta.»
- Mi serĉis la ŝlosilon ĉie, sed trovis ĝin nenie. – «Vaig buscar la clau arreu, però no la vaig trobar enlloc.»
- Kiam vi alvenos, telefonu al mi. – «Quan arribis, truca’m.»
- Ĉi tiu domo estas pli granda ol tiu. – «Aquesta casa és més gran que aquella.»
- Prenu kiun ajn libron vi volas. – «Agafa el llibre que vulguis.»
Preguntes freqüents
Quants correlatius hi ha en esperanto?
N’hi ha 45: cinc inicis (ki-, ti-, i-, ĉi-, neni-) per nou finals (-o, -u, -a, -e, -el, -am, -om, -al, -es). Formes com aliu, amb ali- «altre», no són oficials i el PMEG les desaconsella.
Quina diferència hi ha entre kiu i kio?
Kiu és per a persones i per a un element entre diversos («qui», «quin»), i pot anar davant d’un nom. Kio és per a coses en general («què») i va sol.
És ĉi tiu o tiu ĉi?
Totes dues són correctes i volen dir el mateix: «aquest». Ĉi pot anar abans o després del correlatiu.
Porten -n els correlatius?
Els acabats en -u, -a i -o porten -n com a objectes: kiun, tian, tion. Els de -e només per a la direcció: tien. Els altres no canvien mai.
Per què s’anomenen correlatius?
Perquè venen en conjunts que es corresponen: cada paraula interrogativa té les seves parelles demostrativa, indefinida, universal i negativa. En esperanto s’anomenen tabelvortoj, per la taula en què se solen aprendre.
Fonts
- PMEG: Tabelvortoj – bazaj reguloj, Postpartoj kaj finaĵoj, ALI-vortoj
- PMEG: Ĉi, Ajn, N por direkto
- Fundamento de Esperanto – Akademio de Esperanto
- Esperanto vocabulary – Wikipedia
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.