Correlatius de l’esperanto: taula de les 45 paraules

Els correlatius són 45 paraules bàsiques d’interrogació i de resposta com kiu – «qui», tie – «allà» i neniam – «mai». Cadascun uneix un de 5 inicis amb un de 9 finals, de manera que 14 peces donen les 45 paraules. Els esperantistes els diuen tabelvortoj – «paraules de taula», i tots són al Fundamento de 1905.

#La taula dels correlatius

Les columnes són els inicis, les files són els finals.

ki- + -o = kio

Final	ki- (pregunta)	ti- (allò)	i- (algun)	ĉi- (tot)	neni- (cap)
-o cosa	kio – què	tio – allò	io – alguna cosa	ĉio – tot	nenio – res
-u persona, individu	kiu – qui, quin	tiu – aquell	iu – algú, algun	ĉiu – tothom, cada	neniu – ningú, cap
-a classe, qualitat	kia – de quin tipus	tia – tal	ia – algun tipus de	ĉia – tota mena de	nenia – cap mena de
-e lloc	kie – on	tie – allà	ie – en algun lloc	ĉie – a tot arreu	nenie – enlloc
-el manera, grau	kiel – com	tiel – així	iel – d’alguna manera	ĉiel – de totes les maneres	neniel – de cap manera
-am temps	kiam – quan	tiam – aleshores	iam – alguna vegada	ĉiam – sempre	neniam – mai
-om quantitat	kiom – quant, quants	tiom – tant, tants	iom – una mica, una part	ĉiom – tot	neniom – gens
-al causa	kial – per què	tial – per això	ial – per alguna raó	ĉial – per totes les raons	nenial – per cap raó
-es possessor	kies – de qui	ties – d’aquell	ies – d’algú	ĉies – de tothom	nenies – de ningú

#Com recordar-los

Aprèn les 14 peces, no les 45 paraules. Després llegeix qualsevol correlatiu com «inici + final»: neni- «cap» + -am «temps» = neniam – «mai».

Els inicis tenen paral·lels en català:

• ki- pregunta o enllaça, com el català «qu-» (què, qui, quan, quant): kio – «què», kiu – «qui», kiam – «quan», kiom – «quant».
• ti- assenyala, com «aquest», «allà», «tant»: tio – «allò», tie – «allà», tiam – «aleshores».
• i- és vague, com «alguna cosa, algú», ĉi- abraça tot, com «tot, tothom», i neni- nega, com «res, ningú, mai».

Els finals són la part difícil. Aquests trucs ajuden (són recursos mnemotècnics, no etimologia):

• -e és per a lloc: kie – «on», tie – «allà», ĉie – «a tot arreu».
• -es és per a possessió: kies – «de qui», ties – «d’aquell»; la -s final recorda el genitiu d’altres llengües, com l’anglès whose.
• -al per a causa, com en «causal».
• -u és per a una persona o un sol element; -o per a una cosa en general.

Practica una fila cada cop, a través de les cinc columnes: kiam? – tiam – iam – ĉiam – neniam. Pregunta i resposta solen anar en parelles: Kie? – Tie. («On?» – «Allà.») Kiam? – Tiam. («Quan?» – «Aleshores.»)

#Kiu o kio, ĉiu o ĉiuj

Kiu pregunta per una persona o un element d’un grup, i pot anar davant d’un nom: kiu libro – «quin llibre», tiu domo – «aquella casa». Kio pregunta per una cosa en general i va sol:

• Kio estas tio? – «Què és allò?»
• Kiu estas tiu? – «Qui és aquell?»

Ĉiu vol dir «cada, tothom» i és singular; ĉiuj vol dir «tots» i és plural:

• Ĉiu infano ludas. – «Cada infant juga.»
• Ĉiuj infanoj ludas. – «Tots els infants juguen.»

#Afegir -n i -j

Només alguns correlatius porten terminacions. Els acabats en -u i -a concorden amb el seu nom igual que els adjectius. Els acabats en -e, -el, -am, -om i -al funcionen com a adverbis i no canvien, tret dels de -e, que porten -n per a la direcció.

• Kiun vi vidis? – «A qui has vist?»
• Mi aĉetis tiujn librojn. – «Vaig comprar aquells llibres.»
• Kion vi diris? – «Què has dit?»
• Kien vi iras? – «On vas?» Compara Kie vi estas? – «On ets?»
• Mi vidis neniun. – «No he vist ningú.»

Les regles per a -n són les mateixes que a tot arreu: mira l’acusatiu.

#Ĉi tiu i tiu ĉi: «aquest»

Les paraules en ti- són neutrals quant a distància, de manera que tiu pot voler dir «aquest» o «aquell». Afegeix ĉi per mostrar proximitat: ĉi tiu o tiu ĉi – «aquest (d’aquí)», ĉi tie o tie ĉi – «aquí». Tots dos ordres volen dir el mateix.

Escriu-los com a dues paraules, sense guionet. El guionet només apareix en paraules construïdes a partir d’ells: ĉi-jare – «enguany», ĉi-nokte – «aquesta nit».

#Ajn: «-sevulla»

Ajn després d’un correlatiu vol dir «-sevulla» o «qualsevol»: kiu ajn – «qualsevol persona, qui sigui», kio ajn – «qualsevol cosa», kie ajn – «onsevulla», iam ajn – «en qualsevol moment». Sempre va just després del correlatiu. Nenion ajn vol dir «absolutament res».

#Correlatius que enllacen oracions

Les paraules en ki- també comencen oracions de relatiu i preguntes indirectes, com el català «que», «qui», «on»:

• La viro, kiu venis, estas mia patro. – «L’home que va venir és el meu pare.»
• La libro, kiun mi legas, estas bona. – «El llibre que llegeixo és bo.»
• Mi faris tion, kion vi petis. – «Vaig fer el que vas demanar.»
• Mi ne scias, kie li loĝas. – «No sé on viu.»

Per a quantitats d’alguna cosa, afegeix da: Kiom da mono vi havas? – «Quants diners tens?» Les preguntes amb paraules en ki- es tracten a preguntes i negació.

#Exemples en frases

• Kiu estas tiu viro? – «Qui és aquell home?»
• Kio estas en la skatolo? – «Què hi ha a la caixa?»
• Kian veteron vi havas tie? – «Quin temps fa allà?»
• Ĉiu infano ricevis donacon. – «Cada infant va rebre un regal.»
• Ĉiuj ĝojis pri la neĝo. – «Tothom es va alegrar de la neu.»
• Iu frapas ĉe la pordo. – «Algú truca a la porta.»
• Mi serĉis la ŝlosilon ĉie, sed trovis ĝin nenie. – «Vaig buscar la clau arreu, però no la vaig trobar enlloc.»
• Kiam vi alvenos, telefonu al mi. – «Quan arribis, truca’m.»
• Ĉi tiu domo estas pli granda ol tiu. – «Aquesta casa és més gran que aquella.»
• Prenu kiun ajn libron vi volas. – «Agafa el llibre que vulguis.»

#Preguntes freqüents

#Quants correlatius hi ha en esperanto?

N’hi ha 45: cinc inicis (ki-, ti-, i-, ĉi-, neni-) per nou finals (-o, -u, -a, -e, -el, -am, -om, -al, -es). Formes com aliu, amb ali- «altre», no són oficials i el PMEG les desaconsella.

#Quina diferència hi ha entre kiu i kio?

Kiu és per a persones i per a un element entre diversos («qui», «quin»), i pot anar davant d’un nom. Kio és per a coses en general («què») i va sol.

#És ĉi tiu o tiu ĉi?

Totes dues són correctes i volen dir el mateix: «aquest». Ĉi pot anar abans o després del correlatiu.

#Porten -n els correlatius?

Els acabats en -u, -a i -o porten -n com a objectes: kiun, tian, tion. Els de -e només per a la direcció: tien. Els altres no canvien mai.

#Per què s’anomenen correlatius?

Perquè venen en conjunts que es corresponen: cada paraula interrogativa té les seves parelles demostrativa, indefinida, universal i negativa. En esperanto s’anomenen tabelvortoj, per la taula en què se solen aprendre.

#Fonts

• PMEG: Tabelvortoj – bazaj reguloj, Postpartoj kaj finaĵoj, ALI-vortoj
• PMEG: Ĉi, Ajn, N por direkto
• Fundamento de Esperanto – Akademio de Esperanto
• Esperanto vocabulary – Wikipedia