En què es basa l’esperanto? D’on venen les seves paraules

L’esperanto no es basa en una sola llengua. Les seves arrels venen principalment del llatí i les llengües romàniques (francès, italià, espanyol), un quart aproximadament de les llengües germàniques (alemany, anglès, ídix), i uns pocs punts percentuals de les eslaves, del grec i d’altres llengües. En la nostra anàlisi de les 1.000 arrels més freqüents de l’esperanto (843 amb dades etimològiques utilitzables; 7 d’octubre de 2026), el 69 % eren romàniques, el 24 % germàniques, el 4 % eslaves, l’1 % gregues i el 2 % d’altres llengües. La gramàtica tampoc no està copiada de cap llengua concreta. És un petit sistema regular de parts invariables, més proper en estructura a les llengües aglutinants que a les llengües romàniques que van aportar la majoria d’arrels.

#La nostra anàlisi de les etimologies del Wiktionary

Hem relacionat les arrels del diccionari Reta Vortaro (ReVo) amb el Wiktionary en anglès, que per a moltes paraules d’esperanto indica les llengües de què van ser manllevades. De 12.680 arrels (un cop eliminats afixos i noms propis), 4.006 tenen una font estrangera indicada. Entre les 1.000 arrels més freqüents, ordenades segons 822.296 frases de Tatoeba, n’hi ha 843. De les 2.654 arrels que el ReVo marca com a part del Fundamento (1905), 1.931 en tenen.

Les arrels amb fonts de diverses famílies, com familio «família» (alemany, francès, italià, anglès), es reparteixen a parts iguals. El «text continu» pondera cada arrel segons la freqüència amb què apareix a les frases de Tatoeba. Una segona classificació a partir de la Fundamenta Krestomatio (1903) de Zamenhof dona gairebé el mateix resultat: 71 % romàniques, 22–23 % germàniques.

#Purament romàniques, purament germàniques o mixtes

En el 26 % de les 1.000 arrels més freqüents, les fonts abasten més d’una família.

La columna «citada» suma més del 100 %.

#Llengües citades amb més freqüència

Les 1.000 arrels més freqüentsTotes les arrels amb dades

Llatí45 %40 %

Francès42 %33 %

Italià28 %19 %

Anglès25 %23 %

Alemany21 %20 %

Rus6 %9 %

Polonès6 %8 %

Espanyol4 %3 %

Mostra les dades

Llengua	Les 1.000 arrels més freqüents	Totes les arrels amb dades
Llatí	45 %	40 %
Francès	42 %	33 %
Italià	28 %	19 %
Anglès	25 %	23 %
Alemany	21 %	20 %
Rus	6 %	9 %
Polonès	6 %	8 %
Espanyol	4 %	3 %

El llatí i el francès van al davant. L’espanyol només es cita en 30 de les 843 arrels comunes; les arrels que semblen espanyoles s’atribueixen al llatí, que l’espanyol comparteix.

#Límits de l’anàlisi

• El Wiktionary és col·laboratiu; només unes 150 entrades d’esperanto citen un diccionari etimològic (el de Vilborg o el de Cherpillod).
• Comptem les llengües citades com a fonts directes, no els avantpassats més antics (hundo compta com a alemany, no com a protogermànic).
• Només el 32 % de totes les arrels, i el 84 % de les 1.000 més freqüents, tenen dades utilitzables. Els internacionalismes com sistemo i regiono sovint no tenen etimologia, de manera que el llatí i el grec probablement es subestimen.
• De vegades l’anglès apareix com a única font de paraules d’origen llatí que comparteix amb el francès (protekti, rivero). Comptar-les com a romàniques només mou un punt, aproximadament, la proporció romànica de les 1.000 arrels més freqüents.

#Comparació amb altres estimacions

El conegut «80 % romànic» coincideix amb la proporció d’arrels que citen una font romànica (80–82 % aquí), no amb la d’arrels purament romàniques (55–58 %). Les xifres difereixen perquè els estudis compten coses diferents (arrels de diccionari, vocabulari bàsic, text continu), perquè les paraules que van arribar a l’esperanto a través de l’anglès o l’alemany s’atribueixen aquí a aquestes llengües, i perquè les dades són incompletes. Un resum prudent és: entre dos terços i nou dècims romànic, segons el que es compti, la major part de la resta germànic, i uns pocs punts d’eslau i grec.

#Paraules d’exemple segons l’origen

#Quines paraules venen de l’anglès?

El Wiktionary cita l’anglès com a única font de 264 arrels (el 6,6 % de les que tenen dades), 36 de les quals entre les 1.000 més freqüents. En són exemples birdo, suno, ŝipo, boato «barca», teamo «equip» i manlleus moderns com klubo, ĵazo «jazz» i sandviĉo.

#Quines paraules són eslaves?

Només 65 arrels (l’1,6 %) tenen fonts purament eslaves, entre elles vosto «cua» (rus xvost), gladi «planxar» (rus gladitʹ), barĉo «borscht» (polonès barszcz) i roboto (txec robot). Les llengües eslaves es citen en el 12 % de les arrels, sobretot paraules internacionals com fakto que existeixen també en rus i en polonès. La influència eslava és més gran en el significat i la gramàtica: el prefix ek- i el sufix -ad- ressonen amb l’aspecte verbal eslau.

#Quines paraules contenen ĥ i ĵ?

Unes 205 de les 12.680 arrels contenen ĥ i 67 contenen ĵ. De les 44 arrels amb ĥ que tenen dades, 23 citen el grec, com ĥaoso «caos», teĥniko «tècnica» i ĥoro «cor»; unes poques venen del rus (kolĥozo), de l’hebreu (ĥasido) o de l’àrab (ĥalifo). De les 32 arrels amb ĵ que tenen dades, 21 citen una llengua romànica, sobretot el francès (ĵurnalo «diari», ĵeti «llançar», ĵaŭdo «dijous»), i unes poques l’anglès (ĵazo) o el japonès (ĵudo).

#La barreja és caòtica?

No: les fonts són barrejades, el sistema no. La regla 15 de Zamenhof a les 16 regles diu que les paraules internacionals s’agafen senceres, amb l’ortografia i les terminacions de l’esperanto. Els compromisos com tondri «tronar» (anglès thunder, francès tonner) són rars.

Després, cada arrel segueix les mateixes regles:

• Un so per lletra, de manera que una paraula manllevada s’escriu tal com es pronuncia.
• Terminacions fixes (-o, -a, -e, -i) i cap verb irregular.
• Parts invariables: san «sa» sempre continua sent san, i dona mal·san·ul·ej·o «hospital». Mira la formació de paraules.

Els lingüistes descriuen l’esperanto com a lèxicament romànic, morfològicament aglutinant i, fins a cert punt, aïllant (Blanke, 1985). Un estudi de 2010 el va trobar «una mica europeu de caràcter, però considerablement menys que les mateixes llengües europees» (Parkvall). Les llengües naturalistes com la interlingua copien el vocabulari natural amb poca derivació pròpia; mira l’esperanto comparat.

#Quantes paraules reconeixerà un parlant de català o d’espanyol?

Per als parlants de català, espanyol, portuguès, francès i italià, el 82 % de les arrels comunes citen una font romànica, i moltes tenen un parent molt proper: libro (llibre), granda (gran), verda (verd), amiko (amic), vivi (viure). Unes altres semblen estranyes, com hundo «gos» i tago «dia», que són alemanyes.

Per als parlants d’anglès, ajuden totes dues capes: les paraules germàniques (birdo, suno, vorto «paraula», lando «terra, país», vintro «hivern») i les d’origen llatí que l’anglès comparteix (familio, universitato). L’anglès es cita entre les fonts del 25 % de les arrels comunes, l’alemany del 21 %.

No hem trobat cap mesura publicada de quant vocabulari d’esperanto reconeix un parlant d’una llengua determinada, de manera que no n’oferim cap percentatge; les taules mostren l’origen, no la reconeixibilitat. Prova el diccionari, o llegeix com Zamenhof va triar les 917 arrels de l’Unua Libro el 1887.

#Preguntes freqüents

#L’esperanto es basa en l’espanyol?

No. L’espanyol es cita com a font d’un 4 % de les 1.000 arrels més comunes, davant del 45 % del llatí, el 42 % del francès i el 28 % de l’italià. L’esperanto pot recordar l’espanyol o l’italià perquè té cinc vocals pures, i les seves arrels llatines sovint tenen parents en espanyol.

#L’esperanto és una barreja de llengües?

En el vocabulari, sí: les arrels venen de moltes llengües, sobretot europees. La barreja està organitzada, perquè cada arrel es pren sencera, s’escriu fonèticament i es combina amb regles regulars.

#Quina llengua és la més propera a l’esperanto?

Cap en concret. Pel vocabulari, el llatí i el francès són els més citats, i després l’italià, l’anglès i l’alemany. Per l’estructura, Claude Piron va defensar que la seva formació de paraules s’assembla al xinès més que a les llengües europees típiques, amb una capa eslava en el significat i la gramàtica. No hem trobat cap estudi publicat que n’assenyali una com la més propera.

#L’esperanto és eurocèntric?

El seu vocabulari ho és en bona part: les fonts romàniques, germàniques, eslaves i gregues expliquen un 98 % de les arrels comunes amb dades i un 95 % de totes les arrels amb dades. La gramàtica ho és menys. Mira crítiques a l’esperanto per als arguments i les rèpliques.

#Fonts

• Wiktionary (edició en anglès, CC BY-SA), entrades d’esperanto extretes amb Wiktextract a kaikki.org, descarregades el 7 d’octubre de 2026; anàlisi pròpia de 135.141 entrades
• Reta Vortaro (ReVo), versió del 7 d’octubre de 2026: llista d’arrels i marques del Fundamento
• Frases en esperanto de Tatoeba (CC BY 2.0 FR) i Zamenhof, Fundamenta Krestomatio (Project Gutenberg): freqüències de paraules
• Wikipedia, Esperanto etymology: Geraldo Mattos, «La deveno de Esperanto», Fonto, 1987 (84 % llatí, 14 % germànic, 2 % eslau o grec en el vocabulari bàsic); vocabulari original unes dues terceres parts romànic i un terç germànic
• Wikipedia, Esperanto i Esperanto grammar: Krunoslav Puškar, «Common criticism of Esperanto: facts and fallacies», Język. Komunikacja. Informacja 10 (2015), uns 80 % romànic; Detlev Blanke, Internationale Plansprachen (1985)
• Mikael Parkvall, "How European is Esperanto? A typological study", Language Problems and Language Planning 34(1), 2010
• Claude Piron, "Esperanto: European or Asiatic language?", 1981
• Per llegir més: Andras Rajki, Etymological Dictionary of the Esperanto Language (E.D.E.L., Budapest 2006), que es pot llegir en línia (còpia al web Verda Reto): unes 3.900 entrades, cadascuna amb la paraula d’esperanto seguida de les paraules corresponents en rus, lituà, polonès, ídix, alemany, francès, italià, anglès i llatí; no se n’indiquen els significats
• Per llegir més: Ebbe Vilborg, Etimologia vortaro de Esperanto, 5 volums (Malmö: Eldona Societo Esperanto, 1989–2001), diccionari etimològic imprès de l’esperanto, escrit en esperanto