Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües

L’esperanto (1887) és, de llarg, la llengua construïda més parlada. Els seus parlants s’estimen entre 60.000 i 2 milions, enfront d’unes quantes centenes o uns quants milers per als rivals més propers (l’ido, l’interlingua o el toki pona) i d’unes poques desenes per al volapük i el klingon. També té la Viquipèdia més gran de totes les llengües construïdes (uns 390.000 articles, enfront d’uns 65.000 de l’ido) i és l’única amb uns 1.000–2.000 parlants nadius.

Les llengües construïdes es reparteixen en alguns grups: les llengües auxiliars internacionals, pensades per a la comunicació entre nacions (volapük, esperanto, ido, interlingua, novial); les llengües lògiques o filosòfiques (lojban, toki pona) i les llengües de ficció, fetes per a llibres o pel·lícules (klingon). També hi ha llengües zonals, destinades a una sola família lingüística, com l’interslau.

#Taula comparativa

Les xifres de parlants són estimacions aproximades a partir de les fonts citades; poques vegades es mesuren i sovint se’n discuteix.

#En què es diferencia l’esperanto del volapük?

El volapük va ser el primer. El sacerdot alemany Johann Martin Schleyer en va publicar un esbós el 1879 i un llibre el 1880. Es va estendre de pressa, amb centenars de clubs i tres congressos internacionals fins al 1889, l’últim a París. Els seus partidaris afirmaven tenir prop d’un milió d’adeptes.

Es va ensorrar gairebé tan de pressa. Schleyer havia alterat les arrels fins que costava de reconèixer-les (vol «món» + pük «parla»), la gramàtica tenia moltes formes, i ell es resistia als canvis proposats per altres persones. Quan va aparèixer l’esperanto, el 1887, molts clubs de volapük hi van passar; el de Nuremberg, el 1888. L’estabilitat de l’esperanto va venir de l’enfocament contrari: Zamenhof va renunciar al control personal i la comunitat va fixar el nucli al Fundamento de 1905. Mira la història de l’esperanto.

#En què es diferencia l’esperanto de l’ido?

L’ido («descendent» en esperanto) és un esperanto reformat, presentat a París el 1907 per un comitè de la Delegació per a l’Adopció d’una Llengua Auxiliar Internacional. El seu autor, que signava «Ido», va ser revelat el 1908 com a Louis de Beaufront, abans un esperantista destacat; més tard els historiadors hi veuen sobretot l’obra del filòsof Louis Couturat, que en va ser també el principal promotor.

Molts d’aquests canvis ja s’havien proposat a la votació de reforma de Zamenhof de 1894, que els esperantistes van rebutjar. L’ido es va endur alguns dirigents del moviment esperantista, però la majoria dels parlants corrents es van quedar, i l’ido ha continuat sent petit. Per a la història completa, una comparació gramatical més llarga i les xifres de parlants, mira esperanto i ido.

#En què es diferencia l’esperanto de l’interlingua?

L’interlingua, publicada el 1951 per la International Auxiliary Language Association (IALA) sota la direcció d’Alexander Gode, segueix un camí diferent. En comptes d’un sistema regular i inventat, pren les paraules internacionals que comparteixen les seves llengües de control (sobretot l’anglès, el francès, l’italià i l’espanyol-portuguès, amb l’alemany i el rus com a referències secundàries) en les seves formes naturals. Un parlant d’una llengua romànica sovint pot llegir l’interlingua a primera vista.

La contrapartida: l’interlingua és fàcil de llegir per a un europeu, però més difícil de parlar correctament, perquè conserva irregularitats de les llengües d’origen. L’esperanto, al principi, és menys conegut a primera vista, però és del tot regular, i per això és més fàcil de produir.

#I el klingon, el lojban i el toki pona?

Aquestes llengües no es van dissenyar per a la comunicació mundial:

• El klingon el va crear el lingüista Marc Okrand per a la pel·lícula Star Trek III (1984) i es descriu a The Klingon Dictionary (1985). És deliberadament estrany en so i gramàtica. Només unes quantes desenes de persones el parlen amb fluïdesa, tot i que molts fans en coneixen frases.
• El lojban, desenvolupat des de 1987 pel Logical Language Group a partir del loglan de James Cooke Brown, vol tenir una gramàtica sense cap ambigüitat, basada en la lògica de predicats.
• El toki pona, creat per la lingüista canadenca Sonja Lang (a internet des del 2001, llibre el 2014), només té unes 120–137 paraules bàsiques i expressa idees complexes combinant-ne de simples. El 2022 va rebre el codi ISO tok.

#I l’interslau?

L’interslau (Medžuslovjansky) és una llengua zonal pensada perquè l’entenguin sense estudi els parlants de totes les llengües eslaves. Va néixer de projectes iniciats el 2006 i fusionats el 2011, dirigits per Jan van Steenbergen i Vojtěch Merunka, i va rebre el codi ISO isv el 2024. A diferència de l’esperanto, no s’adreça a tot el món.

#Per què l’esperanto va reeixir allà on les altres no?

Els investigadors solen assenyalar una combinació de factors:

1. Estabilitat. El Fundamento de 1905 va fixar el nucli, i els aprenents no van veure canviar la llengua sota els peus, a diferència del volapük o de l’ido, els creadors dels quals la van continuar revisant.
2. Propietat de la comunitat. Zamenhof va renunciar als drets personals sobre la llengua i va deixar que els parlants la desenvolupessin.
3. Facilitat d’aprenentatge. Una gramàtica regular, una ortografia fonètica i una formació de paraules productiva permeten d’arribar de pressa a una conversa real.
4. Cultura i institucions. Els congressos des de 1905, l’Associació Universal d’Esperanto, la literatura original i, més tard, els parlants nadius van crear una comunitat viva, no només un projecte.

Els crítics responen que l’èxit de l’esperanto és relatiu: continua sent una llengua petita i sense cap estatus oficial. Mira les crítiques a l’esperanto.

#Preguntes freqüents

#Quina és la llengua construïda més parlada?

L’esperanto. Els seus parlants s’estimen entre 60.000 i 2 milions, molts més que els de qualsevol altra llengua construïda; les comunitats següents en nombre són de centenars o d’uns quants milers.

#L’ido és millor que l’esperanto?

L’ido va eliminar les lletres amb accent de l’esperanto, la concordança de l’adjectiu i la majoria dels usos de l’acusatiu, cosa que alguns troben més senzilla. Però té molts menys parlants, llibres i esdeveniments, de manera que per a l’ús pràctic l’esperanto és l’opció més sòlida.

#El klingon és més popular que l’esperanto?

No. El klingon és famós gràcies a Star Trek, i unes 250.000 persones usuàries de Facebook van arribar a dir que el parlaven, però només unes quantes desenes el dominen. L’esperanto té desenes de milers de parlants actius i els seus propis parlants nadius.

#Quina llengua construïda és la més fàcil d’aprendre?

El toki pona té el vocabulari més reduït, però no permet d’expressar-se amb precisió. Entre les llengües fetes per a la comunicació plena, l’esperanto i l’interlingua es consideren en general les més fàcils per als parlants de llengües europees.

#L’esperanto va substituir el volapük?

En bona part, sí. El volapük va tenir el punt àlgid a finals de la dècada de 1880, i molts dels seus clubs i partidaris, començant pel de Nuremberg el 1888, van passar a l’esperanto.

#Fonts

• Wikipedia, Volapük, Ido, Interlingue, Novial, Interlingua, Lojban, Klingon language, Toki Pona, Interslavic
• Wikipedia (de), Volapük, Ido, Interlingua, Klingonische Sprache, Toki Pona; Wikipedia (pl), Volapük, Interlingua
• SIL International, pàgines dels codis ISO 639-3: epo, vol, ido, ina, jbo, tlh, tok, isv
• Estadístiques de cada edició de la Viquipèdia a Wikimedia (consultades el 7 d’octubre de 2026; interlingua revisada l’11 d’octubre de 2026)
• Wikipedia, Comparison between Esperanto and Ido i 1894 Esperanto reform project
• Amri Wandel, "How many people speak Esperanto?", 2015 (xifra de Facebook sobre el klingon)