Llista de llengües construïdes (conlangs) per any i tipus

Una llengua construïda (conlang) és una llengua els sons, les paraules o la gramàtica de la qual van ser dissenyats deliberadament per una persona o un grup, en lloc de sorgir de la parla quotidiana. Els tipus principals són les llengües auxiliars internacionals (auxlangs, creades per a la comunicació entre nacions, com l’esperanto), les llengües artístiques (artlangs, creades per a la ficció, la bellesa o el joc, com el klingon) i les llengües d’enginyeria (creades per posar a prova la lògica, la filosofia o idees lingüístiques, com el lojban). Grups relacionats són les llengües a priori (arrels inventades) davant de les a posteriori (construïdes a partir de llengües existents), i les llengües zonals, per a una sola família lingüística, com l’interslau. Les categories se solapen. L’esperanto és la més parlada: les estimacions publicades van d’unes 60.000 a 2 milions de parlants, i cap altra llengua construïda no té una comunitat documentada de més d’uns quants milers de persones.

#Taula de llengües construïdes destacades

La taula està ordenada per any de primera publicació o de primer ús. El nombre de parlants només s’indica quan existeix una estimació publicada; «No se sap» vol dir que no s’ha trobat cap recompte fiable. Les estimacions d’aquest tipus són aproximades i sovint discutides. Per a una comparació detallada de les auxlangs més conegudes, vegeu Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües.

#Quantes llengües construïdes existeixen?

Ningú no ho sap amb exactitud, perquè moltes són projectes privats que mai no es publiquen. La lingüista Carolina González (Cambridge University Press, 2025) escriu que des del segle XII s’han documentat més de 1.000 llengües construïdes, i l’article de la Viquipèdia en alemany sobre les llengües planificades parla igualment de més d’un miler de projectes, dels quals només uns quants es van fer coneguts. Louis Couturat i Léopold Leau ja havien examinat 38 projectes de llengua internacional el 1903. Els recomptes difereixen perquè «llengua construïda» pot incloure llengües fictícies, filosòfiques i personals, o només les destinades a un ús real.

#Quines llengües construïdes s’usen més avui?

L’esperanto lidera amb molt de marge. Svend Vendelbo Nielsen va estimar unes 60.000 parlants el 2017, mentre que l’enquesta de Sidney Culbert, repetida a Ethnologue, en dona 2 milions; vegeu quanta gent parla esperanto per a totes les estimacions i mètodes. Les altres xifres són molt menors:

• Klingon: la lingüista Arika Okrent va estimar que 20 o 30 persones poden mantenir una conversa espontània, i que n’hi ha centenars que l’usen per escrit (segons Mental Floss).
• Toki pona: la seva creadora va dir el 2007 que almenys 100 persones el parlaven amb fluïdesa. El cens de la comunitat del 2024 va tenir 1.997 respostes, el 53 % de les quals amb un nivell de conversa o superior. El web oficial del toki pona afirma que tenia desenes de milers de parlants el 2025, de manera que les estimacions difereixen en dos ordres de magnitud segons el que es compti.
• Ido: de 100–200 (Detlev Blanke, 2000) a 1.000–5.000 (Ido Foundation).
• Interlingua i interslau: la interlingua té d’unes quantes centenes a unes 1.500 usuaris; els projectes d’interslau afirmen 7.000–20.000, una xifra no comptada de manera independent. Les fonts d’aquestes i de les altres auxlangs són a Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües.

#Alguna llengua construïda té parlants natius?

L’esperanto sí. Els seus parlants natius (denaskuloj) són infants que van créixer amb ell a casa, normalment amb pares que parlen esperanto. Les estimacions són d’unes 1.000–2.000, i la Viquipèdia en alemany anomena l’esperanto l’única llengua planificada amb parlants natius. Vegeu parlants natius d’esperanto. El klingon i l’ithkuil no tenen parlants natius documentats.

#Quines llengües construïdes tenen codi ISO?

La norma ISO 639-3, mantinguda per SIL International, assigna codis a llengües individuals i classifica les següents com a «Constructed». La ISO 639-2 té també el codi col·lectiu art per a les llengües artificials en general.

Un codi vol dir que la llengua està prou documentada per poder ser identificada, no que tingui una comunitat gran. Al solresol, per exemple, segons la revista d’idiomes Babbel, pel que sembla se li va denegar un codi el 2017 perquè no s’usa en una comunitat gran i diversa.

#Per què la majoria de llengües auxiliars van fracassar?

La majoria tenia un únic autor que no parava de canviar la llengua, cap comunitat duradora o cap raó pràctica perquè ningú l’aprengués. El volapük n’és el cas clàssic: va créixer de pressa a la dècada del 1880 i va perdre la major part dels seguidors en pocs anys. L’estabilitat de l’esperanto va venir d’un nucli fix i d’una llengua en mans dels seus parlants, tal com s’explica a Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües. Les artlangs i les llengües d’enginyeria, en canvi, mai no van pretendre substituir les llengües nacionals, així que «fracàs» no és la mesura adequada per a elles.

#Preguntes freqüents

#Quina és la llengua construïda més parlada?

L’esperanto, amb una estimació de 60.000 a 2 milions de parlants. Cap altra llengua construïda no té una comunitat documentada d’aquesta mida.

#Quina és la llengua construïda més antiga?

La Lingua Ignota d’Hildegarda de Bingen, del segle XII, sol citar-se com una de les més antigues conegudes, tot i que és sobretot un glossari de paraules inventades unit a una gramàtica llatina. La primera auxlang d’ús generalitzat va ser el volapük, el 1879–80.

#Són el klingon i el dothraki llengües de debò?

Ho són en el sentit que tenen gramàtica i vocabulari i que es poden aprendre. Tanmateix, es van crear per a la televisió i el cinema, i poca gent les usa fora del fandom.

#És una llengua construïda el mateix que un dialecte o un pidgin?

No. Un dialecte o un pidgin es desenvolupa amb el temps entre els seus parlants, mentre que una llengua construïda es dissenya deliberadament. La Lingua Franca Nova s’inspira en un pidgin, però la va dissenyar un sol autor.

#Quina és la llengua construïda més fàcil d’aprendre?

Depèn de la finalitat. El toki pona té el vocabulari més petit, unes 120–137 paraules bàsiques, però no està pensat per a una comunicació quotidiana precisa. Entre les llengües pensades per a una comunicació plena, l’esperanto té una gramàtica regular i, de lluny, el nombre més gran d’estudiants i de materials d’aprenentatge. Vegeu quina és la llengua més fàcil d’aprendre? i com aprendre esperanto.

#Fonts

• Wikipedia, Constructed language, International auxiliary language i List of constructed languages
• Wikipedia (de), Plansprache
• Carolina González, Inventing Languages: A Practical Introduction, Cambridge University Press, 2025
• Wikipedia, Lingua Ignota, Solresol, Latino sine flexione, Blissymbols, Ithkuil, Kotava, Láadan, Toki Pona, Na'vi language, Dothraki language
• Babbel, The history of Solresol i The story of Blissymbolics
• Mental Floss, Constructed languages you can learn (estimació d’Okrent sobre el klingon; loglan i lojban)
• Klingon Language Institute, Klingon history
• Mother Jones, The linguist behind Avatar; WHYY, He brought Game of Thrones languages to life
• Lojban wiki, About Lojban i Logical Language History
• Tolkien Gateway, Qenyaqetsa; Ardalambion, The Qenya Lexicon reviewed
• ithkuil.place, Ithkuil: A Philosophical Design for a Hypothetical Language (2004 mirror)
• Conlang Atlas of Language Structures, Kotava; Le Petit Prince in languages, Kotava
• Jayeless.net, Lingua Franca Nova; Lingclusive, The Elefen in the room
• Omniglot, Slovio; Encyclopaedia Britannica 1911, Volapük (Idiom Neutral i l’Acadèmia del volapük)
• Jan van Steenbergen, A short history of Interslavic
• SIL International, pàgines de codis ISO 639-3: epo, vol, ido, ile, nov, ina, jbo, tlh, tok, isv, lfn, avk, qya, sjn, zbl, art
• Libera Folio, "Nova takso: 60.000 parolas Esperanton" (Nielsen, 2017); Ethnologue, Esperanto entry, 16th edition (2009)
• Jan Tamalu i altres, Results of the 2024 Toki Pona census; Toki Pona official site
• Ido Foundation, IDO; Detlev Blanke (2000), citat a Sabine Fiedler, Phraseology in planned languages, 2007
• Wikipedia, Volapük, Ido, Interlingue, Novial, Interlingua, Lojban, Klingon language, Interslavic; vegeu també les fonts d’Esperanto, ido, volapük, interlingua i altres llengües