Sobre l’esperanto
Homaranisme: la idea d’humanisme neutral de Zamenhof
La filosofia que Zamenhof va qualificar com l’objecte de tota la seva vida i que va mantenir apartada de l’esperanto a consciència.
L’homaranisme (homaranismo en esperanto; en anglès, Humanitism) és la filosofia de L. L. Zamenhof sobre els pobles iguals, una llengua neutral i una sola norma compartida: tracta els altres com vols que et tractin a tu. Va néixer del Hilelismo («hil·lelisme»), publicat el 1901 amb el pseudònim Homo sum, i va rebre el seu nom el 1906. Zamenhof la va anomenar l’objecte de tota la seva vida, però la va mantenir separada de l’esperanto, i el moviment esperantista, neutral des de la Declaració de Boulogne (1905), no la va adoptar mai. No es va formar cap moviment, i el congrés que Zamenhof va planificar per a aquesta idea no es va celebrar mai.
Què vol dir homaranismo?
La paraula és hom·ar·an·ism·o: homaro «humanitat», -an- «membre», -ism- «doctrina»; mira els sufixos. Un homarano és un membre de la raça humana i, en el sentit de Zamenhof, un seguidor de la doctrina. El Reta Vortaro defineix l’homaranismo com el projecte de Zamenhof d’una religió neutral, que continua el Hilelismo.
| Esperanto | Pronunciació | Significat |
|---|---|---|
| homaro | ho-MA-ro | humanitat, gènere humà |
| homarano | ho-ma-RA-no | membre de la humanitat; seguidor de la doctrina |
| homaranismo | ho-ma-ra-NIS-mo | la doctrina de Zamenhof |
| Hilelismo | hi-le-LIS-mo | l’antecessor de 1901, pel savi Hilelo (Hil·lel) |
D’on va sortir l’homaranisme?
El 1901 Zamenhof va publicar un llibre en rus, Hilelismo («Hil·lelisme: un projecte per resoldre la qüestió jueva»), signat Homo sum, que en llatí vol dir «soc un ésser humà». Hil·lel va ser un savi de l’època del rei Herodes que va resumir la Llei així: no facis als altres allò que et resulta odiós. Segons el biògraf Aleksander Korĵenkov, Zamenhof proposava una petita comunitat jueva amb una religió depurada, lliure de normes ètniques, que usés l’esperanto per a l’ensenyament i el culte. Va despertar poc entusiasme entre els jueus de Rússia.
El primer Congrés Universal d’Esperanto va canviar el seu pla. L’agost de 1905, una multitud de 688 persones d’uns 20 països va passar una setmana parlant només en esperanto, i Zamenhof en va concloure que la idea podia funcionar per a tothom. Els disturbis a Rússia el van empènyer a publicar abans del congrés següent.
| Data | Què va passar |
|---|---|
| Gener de 1906 | Dogmoj de Hilelismo («Creences del hil·lelisme»), dotze punts, impresos de manera anònima a Ruslanda Esperantisto |
| 1906 (març, segons Korĵenkov) | El fullet Homaranismo, anònim, Sant Petersburg: gairebé el mateix text, amb un nom i un pròleg nous |
| 1912 | Al vuitè Congrés Universal de Cracòvia, Zamenhof renuncia a tots els càrrecs oficials del moviment |
| Maig de 1913 | Deklaracio pri Homaranismo, deu punts, amb el seu nom |
| Principis de 1917 | Una última versió arriba a un traductor a Alemanya; Zamenhof mor el 14 d’abril |
Zamenhof es va adonar que el Hilelismo sonava massa jueu i que el seu pròleg estava massa lligat a Rússia. El fullet de 1906 diu que el hil·lelisme havia afectat un sol grup, mentre que l’homaranismo afectava tots els pobles i religions, i el defineix com celado al pura homeco kaj al absoluta intergenta justeco kaj egaleco («aspiració a una humanitat pura i a una justícia i una igualtat absolutes entre els pobles»).
Quins són els principis principals de l’homaranisme?
L’exposició breu més completa és la Deklaracio pri Homaranismo de 1913, amb un full de resposta per als lectors que volguessin figurar com a homaranoj. En resum:
| Punt | Idea |
|---|---|
| I | La humanitat és una sola família; la seva divisió en pobles hostils i comunitats ètniques i religioses és una de les seves majors desgràcies. |
| II | Cal jutjar les persones només pel seu valor personal i pels seus actes; perseguir algú per raó d’etnicitat, llengua, religió o classe social és barbàrie. |
| III–IV | Un país pertany per igual a tots els seus habitants, i els estats haurien de tenir noms geogràficament neutrals, no ètnics. |
| V | En la vida privada es pot usar qualsevol llengua i religió; entre comunitats, cal una llengua i una ètica neutrals. |
| VI–VIII | Si algú et pregunta «a quin poble pertanys?», respon Mi estas Homarano («soc homarano»). El patriotisme és servir tots els conciutadans, mai odiar els de fora. |
| IX | La llengua és un mitjà, no un objecte sagrat. A més de la teva llengua, cal conèixer-ne una de neutral. |
| X | La religió ha de ser sincera, no heretada. «Déu» és la Força suprema i incomprensible, que cadascú pot interpretar lliurement; la norma central és tractar els altres com vols que et tractin a tu. |
Dues frases recullen el nucli. Mi estas homo, kaj la tutan homaron mi rigardas kiel unu familion. («Soc un ésser humà, i considero tota la humanitat una sola família.») I: Mi vidas en ĉiu homo nur homon. («En cada persona només hi veig una persona.»)
El text de 1906 era més llarg: dotze punts, «temples homaranistes» on es trobarien persones de religions diferents, noms com Peterburgio per a Rússia, i l’esperanto anomenat com la llengua neutral. El 1913 Zamenhof va eliminar els temples i la llista de noms de països, va afegir les comunitats de lliurepensadors (liberkredaj, que no creuen en cap religió revelada existent) i ja no va nomenar l’esperanto.
L’homaranisme era el mateix que l’esperanto?
No, i Zamenhof va insistir en la diferència. La Declaració de Boulogne, aprovada el 9 d’agost de 1905, diu: Ĉiu alia ideo aŭ espero, kiun tiu aŭ alia esperantisto ligas kun la Esperantismo, estos lia afero pure privata. («Qualsevol altra idea o esperança que un esperantista vinculi a l’esperantisme serà un afer purament privat.») Les opinions del creador no obliguen ningú; només el Fundamento. Ja havia renunciat a tots els drets personals sobre la llengua a l’Unua Libro de 1887.
El seu pròleg de 1913 ho repeteix. L’esperanto significa neutralitat plena, i la seva «idea interna» és només un vague sentiment de fraternitat, mentre que l’homaranismo és un programa polític i religiós definit, mian kredon pure privatan («la meva creença purament privada»). Va preveure que els enemics de l’esperanto l’usarien com a arma.
Com van reaccionar els esperantistes?
Malament. Korĵenkov explica que als no jueus no els agradava el nom talmúdic, als ateus el text els semblava massa religiós, als creients herètic i a qui estava absorbit pel conflicte de classes políticament equivocat. Louis de Beaufront el va atacar a L’Espérantiste. Zamenhof va respondre a la crítica d’un sacerdot escrivint que els homaranoj no volien cap religió nova, només un pont entre les existents.
Dos estrets partidaris francesos, Émile Javal i Hippolyte Sebert, li van aconsellar que amagués l’autoria i, abans del congrés de Ginebra de 1906, el van convèncer que retallés la part del discurs que lligava la «idea interna» a l’homaranisme (Korĵenkov). Durant un temps només va parlar de la «idea interna».
Quin va ser el congrés que Zamenhof va planificar?
Volia una trobada sobre una religió humana neutral per a persones que havien deixat les seves fes heretades, primer al voltant del desè Congrés Universal de París, a l’agost de 1914. Els organitzadors parisencs van témer la premsa nacionalista francesa i s’hi van negar. Després la guerra va cancel·lar el congrés de París.
El 9 de setembre de 1914 va demanar a l’esperantista suís Friedrich Uhlmann que organitzés un congrés a Suïssa el 1915 per a tots els qui aspiressin a la unitat de la humanitat (Korĵenkov). Segons Edmond Privat, la circular d’una trobada preparatòria més petita assenyalava el desembre de 1916, després l’agost de 1917 i, finalment, «després del final de la guerra». No es va fer res; Zamenhof va morir el 14 d’abril de 1917.
Què va passar amb l’homaranisme després de Zamenhof?
No es va convertir en un moviment. Pocs lectors van signar el full d’adhesió, apunta Privat; segons la Viquipèdia en esperanto, molts pacifistes hi simpatitzaven. La seva filla petita, Lidia Zamenhof (1904–1942), va promoure l’homaranismo al costat de l’esperanto i, des d’al voltant del 1925, la fe bahà’í; per al seu destí, mira Zamenhof. Els historiadors encara estudien la doctrina, en particular Korĵenkov (Homarano, 2009) i Christer Kiselman. Altres lligams entre l’esperanto i la fe, com ara l’esperanto i l’espiritisme al Brasil, van créixer de manera independent.
Per què es critica l’homaranisme?
- Massa llengua i religió. Korĵenkov diu que Zamenhof, criat en la Rússia multilingüe, va passar per alt que l’Europa occidental era en bona part monolingüe i amb prou feines va valorar els factors polítics, econòmics i psicològics.
- Classe. Ernest Drezen (1929) va argumentar des d’una òptica marxista que ignorava el conflicte de classes; «o classe social» només es va afegir al text el 1913.
- Detalls poc pràctics. Privat afirma que el mateix Zamenhof va abandonar els països rebatejats perquè eren inviables.
- Tensió en els objectius. En una ponència escrita el 1910 per al Congrés Universal de Races de 1911, Zamenhof argumentava que l’odi entre pobles només desapareixeria quan la humanitat compartís una llengua i una religió, mentre els pobles conservessin les seves a casa. Kiselman interpreta els seus dubtes com un conflicte entre salvar els jueus i unir la humanitat.
- Risc per a l’esperanto. Javal i Sebert temien una escissió del moviment. Per a les crítiques a la llengua mateixa, mira crítiques a l’esperanto; per a la història general, la història de l’esperanto.
Preguntes freqüents
Què és l’homaranisme?
La filosofia ètica i religiosa de Zamenhof sobre la unitat de la humanitat: tots els pobles iguals, les persones jutjades pels seus actes, una llengua neutral entre comunitats. Va evolucionar a partir del Hilelismo (1901) entre 1906 i 1917.
L’homaranisme és una religió?
Zamenhof el va anomenar un programa polític i religiós, i el Reta Vortaro un projecte de religió neutral. Va negar voler substituir les religions existents: cadascú havia de conservar la seva i afegir-hi una ètica neutral.
L’homaranisme és el mateix que la «idea interna» de l’esperanto?
No. La «idea interna» és una esperança vaga de fraternitat que senten molts esperantistes. El 1913 Zamenhof va escriure que l’homaranismo és un programa precís i privat, i no forma part de l’esperanto.
Es va celebrar el congrés de 1915?
No. Zamenhof el va demanar el setembre de 1914, però la guerra el va fer impossible. Els plans posteriors es van ajornar fins al 1916 i el 1917, i ell va morir a l’abril de 1917.
Hi ha homaranoj avui?
Avui no hi ha cap moviment organitzat, tot i que els escrits de Zamenhof sobre el tema encara s’estudien.
Fonts
- A. Korĵenkov, Zamenhof: The Life, Works and Ideas of the Author of Esperanto, Esperantic Studies Foundation, 2009 (capítols XIII–XVI)
- Edmond Privat, Vivo de Zamenhof, Vikifontaro
- L. L. Zamenhof, Deklaracio pri Homaranismo (Madrid, 1913; domini públic), Vikifontaro
- J. Dietterle (ed.), Originala Verkaro de L. L. Zamenhof (1929), part III «Hilelismo-Homaranismo», Vikifontaro
- Enciklopedio de Esperanto (1934), entrada de Zamenhof
- Akademio de Esperanto, Deklaracio pri la Esenco de la Esperantismo (9 d’agost de 1905)
- Ernest Drezen, Zamenhof (1929), capítol «Homaranismo»
- Vikipedio, Homaranismo, Hilelismo, Lidia Zamenhof i Ludoviko Lazaro Zamenhof; Wikipedia, Homaranismo, Declaration of Boulogne i Lidia Zamenhof; Wikipedia (pl), Homaranizm i Ludwik Zamenhof
- Reta Vortaro, hom-, Hilel- i kred-
- Stuart Schoffman, The Great Family Circle, Jewish Review of Books, 2017 (ressenya d’Esther Schor, Bridge of Words)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.