Fundamento de Esperanto: el text complet de 1905 en línia

El Fundamento de Esperanto («Fonament de l’esperanto») és el llibre de 1905 en què L. L. Zamenhof va fixar el nucli de la llengua. Té quatre parts: un pròleg, una gramàtica amb les 16 regles, 42 exercicis i el diccionari Universala Vortaro. El primer Congrés Universal d’Esperanto el va declarar obligatori l’agost de 1905, i ningú no el pot canviar.

Aquesta secció conté el text sencer, copiat sense canvis de l’edició de l’Acadèmia d’Esperanto (Akademio de Esperanto).

• 1905publicat a París; vinculant des de la Declaració de Boulogne
• 16regles de gramàtica, impreses en 5 llengües
• 42exercicis graduals (§1–§42)
• 2.933entrades del diccionari amb traduccions en 5 llengües

#Per què és obligatori el Fundamento?

El punt 4 de la Declaració de Boulogne, adoptada al primer congrés el 9 d’agost de 1905, designa el llibre com l’única base fixa de la llengua: La sola unu fojon por ĉiam deviga por ĉiuj Esperantistoj fundamento de la lingvo Esperanto estas la verketo "Fundamento de Esperanto", en kiu neniu havas la rajton fari ŝanĝon. – «L’únic fonament de la llengua esperanto, obligatori d’una vegada per sempre per a tots els esperantistes, és l’obreta Fundamento de Esperanto, en la qual ningú no té dret a fer cap canvi.»

El mateix punt diu que l’esperanto no té cap legislador personal. Les opinions i les obres posteriors de Zamenhof són privades i no obliguen ningú, igual que les de qualsevol altre parlant.

La base pot créixer, però només per addició. L’Acadèmia d’Esperanto hi afegeix arrels oficials mitjançant les Addicions Oficials; no pot alterar el llibre. Els nivells d’autoritat s’expliquen a esperanto oficial.

#Què hi ha al Fundamento?

Les xifres d’entrades són un recompte propi de l’edició de l’Acadèmia. L’Acadèmia mateixa compta 2.768 «elements fonamentals» en tot el llibre, perquè hi comptabilitza arrels, afixos i terminacions de les quatre parts.

Tret del pròleg, el material és anterior al llibre. La gramàtica prové de l’Unua Libro de 1887; el diccionari i els exercicis havien aparegut per separat el 1893–1894. L’editorial Hachette va publicar el llibre reunit a París el 1905.

#Com el llegeixo aquí?

• Primer el pròleg, si vols saber per què l’esperanto té una base fixa; primer la gramàtica, si vols les regles mateixes.
• Toca qualsevol paraula del pròleg o dels exercicis. Un quadre mostra, en color, les parts de la paraula (arrel, prefix, sufix, terminació), amb el significat i un enllaç al nostre diccionari.
• Enllaça un exercici concret: cada § té la seva àncora, per exemple el §11, on comença el conte La feino.
• Cerca una arrel: l’Universala Vortaro té una pàgina per lletra, i cada entrada enllaça amb l’entrada del diccionari actual quan en tenim.

Les grafies antigues i els errors de traducció de 1905 es queden al text, com volia Zamenhof. El seu pròleg diu: La fundamento devas resti severe netuŝebla eĉ kune kun siaj eraroj – «El fonament ha de romandre estrictament intocable, fins i tot amb els seus errors.»

#És el Fundamento un bon manual?

No, i el mateix Zamenhof ho va dir. El pròleg afirma que el llibre «no s’ha de considerar de cap manera el millor manual i diccionari d’esperanto». Recomanava manuals més complets per aprendre i el Fundamento com a guia del que és oficial.

Per aprendre la llengua, comença pel nostre curs i les 16 regles explicades en llenguatge senzill. Torna al Fundamento quan vulguis comprovar la redacció original.

#Fonts

• Akademio de Esperanto – Fundamento de Esperanto (online edition)
• David K. Jordan – The Boulogne Declaration (Esperanto text with English translation)
• Wikipedia – Declaration of Boulogne
• Wikipedia – Fundamento de Esperanto
• Vikipedio – Fundamento de Esperanto
• Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro: Klarigoj