Akademio de Esperanto: el Fundamento i les paraules oficials

L’Acadèmia d’Esperanto (Akademio de Esperanto) és un organisme independent d’experts en la llengua que custodia el Fundamento de Esperanto de 1905 i decideix quines arrels noves esdevenen oficials. Va néixer com a Comitè Lingüístic (Lingva Komitato), creat al primer Congrés Universal d’Esperanto a Boulogne-sur-Mer el 1905, i té el nom actual des del 1948. El juny de 2026 tenia 43 membres i 9 corresponsals. Aconsella i recomana; no pot castigar ningú per com parla.

#Què fa l’Acadèmia d’Esperanto?

El seu estatut li assigna dues finalitats: preservar i protegir els principis fonamentals de l’esperanto, i vetllar per l’evolució de la llengua. A la pràctica:

• decideix qüestions d’ús, com ara què significa una forma gramatical o com es forma una paraula;
• afegeix arrels al vocabulari oficial mitjançant les Oficialaj Aldonoj (Addicions Oficials);
• elabora un diccionari amb definicions en esperanto i aprova glossaris tècnics;
• respon les preguntes del públic mitjançant el seu Servei de Consultes Lingüístiques (Lingva Konsultejo), fundat el 1999.

L’Acadèmia té la seu legal als Països Baixos i es finança amb una subvenció de l’Associació Universal d’Esperanto més donacions. Per als altres organismes del moviment, mira les organitzacions esperantistes.

#Com s’organitza l’Acadèmia?

L’Acadèmia té uns 45 membres que compleixen mandats de nou anys, treballen en seccions especialitzades i voten obertament les qüestions lingüístiques. L’estatut en fixa les normes.

El lingüista indi Probal Dasgupta, president des de 2016, va morir l’1 de juny de 2026. La pàgina de la junta de l’Acadèmia, actualitzada l’octubre de 2026, indica Jesper Jacobsen com a president.

#Què és el Fundamento de Esperanto?

El Fundamento de Esperanto és el llibre que Zamenhof va publicar el 1905 per fixar el nucli de la llengua. Té quatre parts: un pròleg (Antaŭparolo), la gramàtica (Gramatiko) amb les 16 regles, els exercicis (Ekzercaro) i el diccionari Universala Vortaro. La gramàtica i el diccionari donen traduccions en cinc llengües: francès, anglès, alemany, rus i polonès. La major part del contingut prové d’obres anteriors de Zamenhof, sobretot l’Unua Libro de 1887. El text complet, amb cada paraula en esperanto explicada, és a la nostra secció del Fundamento de Esperanto.

El 9 d’agost de 1905 la Declaració de Boulogne, adoptada al primer congrés, va designar el Fundamento com l’única base obligatòria per a tots els esperantistes. No es pot canviar, i cap persona, Zamenhof inclòs, no té autoritat legislativa sobre la llengua. El pròleg ja preveia que alguna institució amb autoritat hi afegiria més endavant paraules noves. Aquest és el paper de l’Acadèmia.

L’Acadèmia compta 2.768 elements fonamentals (arrels, afixos, paraules petites i terminacions): 2.755 més 13 l’estatus fonamental dels quals va confirmar el 1974. Les traduccions antigues contenen errors que es queden al text intocable. El Comitè Lingüístic va preparar correccions el 1906–1913 i les va publicar el 1922–1923 com a Akademiaj Korektoj; el diccionari de l’Acadèmia les fa servir.

#Què són les Addicions Oficials (1OA–10OA)?

Una Addició Oficial (Oficiala Aldono, OA) és una llista d’arrels que el Comitè Lingüístic o l’Acadèmia afegeix a l’Universala Vortaro. Les sis primeres van ser decisions del Comitè. «Oficial» no vol dir «fonamental»: l’Acadèmia escriu que una arrel oficial té caràcter de recomanació ferma, perquè només els elements del Fundamento original són fonamentals.

Tres decisions soltes van afegir un element cadascuna: analog- (1923), mis- (1929) i end- (1953). La 10a Addició es va aprovar el 24 de setembre de 2023: van votar 41 dels 45 membres, amb 32 a favor, 4 en contra i 5 abstencions. Va fer oficials tots els noms de països de la llista de 2009 que encara no ho eren, més Sudan del Sud, i per primera vegada noms de diverses paraules com la Ruĝa Maro – «el mar Roig».

#El vocabulari oficial en xifres

El diccionari de l’Acadèmia, l’Akademia Vortaro, compta 4.953 elements oficials fins a la 9a Addició (2007): 2.768 fonamentals i 2.185 oficials (1.776 de 1909–1958, més 200 i 209). D’aquests, 4.758 necessiten una terminació (arrels i afixos), 184 són paraules petites independents i 11 són terminacions gramaticals. Si hi afegim les 420 arrels de 2023, en resulten uns 5.373 – suma pròpia, perquè la taula estadística de l’Acadèmia s’atura al 2007. La nostra llista d’arrels oficials en té 5.328, perquè compta una arrel per cada entrada marcada com a oficial al diccionari ReVo, no els elements de l’Acadèmia.

Aquestes xifres són una part petita del vocabulari. La majoria de les paraules quotidianes i modernes no són a la llista oficial, però són esperanto normal: mira la formació de paraules. Altres projectes compten d’una altra manera; la pàgina d’estadístiques del diccionari ReVo, per exemple, indica 860 arrels per a la primera Addició en lloc de 805.

#Què és la Baza Radikaro Oficiala (BRO)?

La Baza Radikaro Oficiala («Arrels Bàsiques Oficials»), o BRO, és la classificació que fa l’Acadèmia del vocabulari bàsic en nou grups de freqüència. L’Acadèmia hi va treballar des de 1966 i la va publicar a les Aktoj de la Akademio II (1968–1974), juntament amb la 8a Addició.

Mètode. L’Acadèmia va comparar estudis anteriors de freqüència de paraules: S. Rublev (1927, 100.000 paraules de text continu), L. Blaas (50.000 paraules), tres llistes de V. Setälä, una llista de 1956 de P. Bovet i H. Ith, i dues llistes del Français fondamental. Un element present a totes les llistes va anar al grup 1, un que falta en una sola llista al grup 2, i així successivament fins al grup 9 per als elements presents en una sola llista. El resultat brut va ser de 2.537 elements; després de les correccions, els grups finals en contenen 2.461 (suma pròpia dels recomptes per grup de l’Acadèmia).

179

101

121

151

154

241

294

467

753

123456789

Mostra les dades

Grup	Elements	Total acumulat
1	179	179
2	101	280
3	121	401
4	151	552
5	154	706
6	241	947
7	294	1.241
8	467	1.708
9	753	2.461

El grup 1 no té cap arrel ordinària de nom ni de verb. Consta de les 11 terminacions, els sufixos de participi, els pronoms, els numerals, els correlatius com kio i tiu, afixos comuns i paraules petites com kaj i de. L’Acadèmia en diu una ajuda, no una llei, i suggereix que un manual pot incloure, per exemple, els quatre primers grups. Les llistes d’origen són de 1927–1956, de manera que la BRO mostra una freqüència antiga; per a recomptes moderns, mira les 100 paraules més freqüents de l’esperanto. L’Akademia Vortaro es pot consultar per grup BRO (BRO1–BRO9).

#Quines decisions de l’Acadèmia són les més importants?

#Quins són els límits de l’Acadèmia?

Aconsella. L’article 22 de l’estatut permet decisions que són només recomanacions, i l’Acadèmia declara que no pot obligar ningú a usar la llengua d’una manera determinada ni vol fer-ho. Les respostes del seu Servei de Consultes Lingüístiques són recomanacions, no decisions.

L’ús decideix primer. L’autor de gramàtica Bertilo Wennergren assenyala al PMEG que les arrels ordinàries noves entren fàcilment a la llengua, mentre que els afixos nous poques vegades reïxen. Una paraula que no és a la llista oficial no és un error.

És lenta i parcial. Entre la 9a i la 10a Addició (2007–2023) van passar setze anys, i el mateix entre la 7a i la 8a (1958–1974). La 9a i la 10a no donen traduccions, de manera que els aprenents encara necessiten un diccionari bilingüe; l’Acadèmia defensa que la llengua és prou madura per definir-se a si mateixa.

El vot és discutit. El 1953 l’escriptor Petro Stojan va argumentar que les votacions sobre problemes lingüístics permeten que molts no experts imposin la seva opinió a dos o tres experts de debò. L’estatut hi afegeix salvaguardes: les seccions preparen informes, i els canvis en decisions anteriors requereixen dos terços de tots els membres. El 2003 l’Acadèmia es va desdir sobre Koreo i Egipto, la qual cosa mostra que les seves decisions es poden revisar.

#Preguntes freqüents

#Qui decideix què és l’esperanto correcte?

El Fundamento de 1905 és l’única autoritat obligatòria, i l’Acadèmia l’interpreta i recomana l’ús. Més enllà d’això, la correcció prové del bon ús per part de parlants competents, amb obres de referència com la gramàtica PMEG.

#Pot l’Acadèmia canviar el Fundamento?

No. La Declaració de Boulogne va fer immutable el Fundamento el 9 d’agost de 1905. L’Acadèmia només pot afegir arrels mitjançant Addicions Oficials i recomanar l’ús; fins i tot els errors de traducció coneguts es queden al text i es corregeixen en documents a part.

#Quantes arrels oficials té l’esperanto?

L’Acadèmia compta 4.953 elements oficials fins al 2007 (2.768 fonamentals, 2.185 d’Addicions Oficials). Les 420 arrels de 2023 porten el total a uns 5.373 elements, gairebé tots arrels o afixos que prenen una terminació.

#Una paraula és incorrecta si no és al diccionari de l’Acadèmia?

No. La llista oficial és un nucli, no un vocabulari complet. Moltes paraules estàndard dels grans diccionaris no són oficials, i l’Acadèmia mateixa diu que fins i tot les seves arrels oficials són recomanacions fermes, no ordres.

#Permet l’Acadèmia el sistema x?

En la pràctica, sí, com a substitut tècnic. La declaració de 2007 no anomena el sistema x, però permet substituir les lletres amb diacrítics per altres caràcters quan és només una ajuda tècnica, no pretén cap reforma ortogràfica i no causa confusió.

#Fonts

• Akademio de Esperanto – Statuto
• Akademio de Esperanto – Historio de la Akademio
• Akademio de Esperanto – Membroj kaj korespondantoj (juny de 2026)
• Akademio de Esperanto – Sekcioj kaj Komisionoj (març de 2025)
• Akademio de Esperanto – Estraro kaj adreso (octubre de 2026)
• Akademio de Esperanto – Omaĝo al Probal Dasgupta
• Akademio de Esperanto – Lingva Konsultejo
• Akademio de Esperanto – Akademia Vortaro: Klarigoj (estadístiques)
• Akademio de Esperanto – Fundamento
• Akademio de Esperanto – Naŭa Oficiala Aldono (2007)
• Akademio de Esperanto – Deka Oficiala Aldono (2023)
• Akademio de Esperanto – Baza Radikaro Oficiala (Aktoj II, 1968–1974)
• Akademio de Esperanto – Pri apartaj teknikaj bezonoj rilate al niaj alfabeto kaj ortografio (2007)
• Akademio de Esperanto – Pri la vortoj KOREO kaj EGIPTO (2003)
• Akademio de Esperanto – Listo de Rekomendataj Landnomoj (2009)
• Akademio de Esperanto – Pasivaj participoj (1967, 1989)
• Akademio de Esperanto – Deklaro pri la litero ŭ (2023)
• Akademio de Esperanto – Pri la esprimo "tiel nomata" (2026)
• Vikipedio – Akademio de Esperanto
• Vikipedio – Oficialaj aldonoj
• Vikipedio – Baza Radikaro Oficiala
• Vikipedio – Fundamento de Esperanto
• Vikipedio – Akademiaj Korektoj
• Wikipedia – Akademio de Esperanto
• Wikipedia – Fundamento de Esperanto
• Wikipedia – Declaration of Boulogne
• Wikipedia – Probal Dasgupta
• PMEG – Neoficialaj afiksoj
• ReVo – Statistiko
• Libera Folio – 10-a Oficiala Aldono al la Universala Vortaro