Frases
Els colors en esperanto: llista i com fer matisos
Aprèn una dotzena d’arrels de color i unes quantes partícules, i podràs nomenar gairebé qualsevol matís.
Els colors en esperanto són adjectius acabats en -a: ruĝa «vermell», blua «blau», verda «verd», flava «groc», nigra «negre», blanka «blanc». Com els altres adjectius, concorden amb el nom: ruĝa pomo «una poma vermella», ruĝaj pomoj «pomes vermelles». Partícules com hel- «clar» i -et- «-ós», «-enc» converteixen aquestes arrels en qualsevol matís. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes i escriuen en majúscules la síl·laba accentuada. Recorda que ĉ sona com el tx de «cotxe», ĝ com el dj de «mitjà» (en valencià i balear) i ŝ com el x de «caixa»; així, ruĝa sona «RU-dja».
Els colors principals
| Català | Esperanto | Pronunciació |
|---|---|---|
| vermell | ruĝa | RU-ĝa |
| taronja | oranĝa | o-RAN-ĝa |
| groc | flava | FLA-va |
| verd | verda | VER-da |
| blau | blua | BLU-a |
| lila, violeta | viola | vi-O-la |
| porpra | purpura | pur-PU-ra |
| rosa | rozkolora o roza | roz-ko-LO-ra / RO-za |
| marró | bruna | BRU-na |
| gris | griza | GRI-za |
| negre | nigra | NI-gra |
| blanc | blanka | BLAN-ka |
| daurat | ora | O-ra |
| platejat | arĝenta | ar-ĜEN-ta |
| turquesa | turkiskolora | tur-kis-ko-LO-ra |
Diversos noms de colors provenen d’objectes. Oranĝa està emparentat amb oranĝo «taronja (la fruita)», viola amb violo «violeta (la flor)», roza amb rozo «rosa», ora amb oro «or» i arĝenta amb arĝento «plata». ReVo defineix purpura com a vermell violaci, el color de l’antic tint purpuro, i viola com a color de violeta.
Com fer matisos
| Partícula | Significat | Exemple | Català |
|---|---|---|---|
| hel- | clar | helblua | blau clar |
| malhel- | fosc | malhelverda | verd fosc |
| -et- | -ós, més feble | ruĝeta | vermellós |
| -eg- | intens | ruĝega | vermell intens, molt vermell |
| pal- | pàl·lid | palflava | groc pàl·lid |
| X + kolora | del color de X | ĉielkolora, kafkolora | color de cel, color de cafè |
| dos colors | una barreja | bluverda, flavverda | blau verdós, groc verdós |
| ĉiel-, mar- | com el cel, com el mar | ĉielblua, marblua | blau cel, blau mar |
Són compostos corrents: l’última arrel és la paraula principal, i el que va abans la descriu. Helblua és «blau clar», malhelruĝa «vermell fosc». Hela i malhela també funcionen sols: hela ĉambro «una habitació lluminosa». El prefix mal- dona el contrari, de manera que malhela «fosc» és literalment «no clar». Més informació a formació de paraules, prefixos i sufixos.
El diccionari ReVo marca lila «lila» com a poc usada i recull el consell de dir helviola «violeta clar».
Una arrel, moltes paraules
Com que un color és una arrel, pots canviar-ne la terminació o afegir-hi sufixos:
| Forma | Exemple | Català |
|---|---|---|
| nom -o | La ruĝo de la sunsubiro. | El vermell de la posta de sol. |
| adverbi -e | Ŝi estis ruĝe vestita. | Anava vestida de vermell. |
| -iĝi «tornar-se» | Li ruĝiĝis. | Es va posar vermell (es va ruboritzar). |
| -igi «fer» | Ŝi bluigis la muron. | Va pintar la paret de blau. |
| -eco «qualitat» | la blankeco de la neĝo | la blancor de la neu |
| -hara «de cabells…» | ruĝhara, grizhara | pèl-roig, de cabells grisos |
Colors en frases
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Kiun koloron havas via aŭto? | De quin color és el teu cotxe? |
| Ĝi estas blua. | És blau. |
| Kiu estas via plej ŝatata koloro? | Quin és el teu color preferit? |
| Mi ŝatas la verdan koloron. | M’agrada el color verd. |
| Mi aĉetis du nigrajn ŝuojn. | Vaig comprar dues sabates negres. |
| La ĉielo estas helblua. | El cel és blau clar. |
Vigila les terminacions: a du nigrajn ŝuojn, les dues paraules porten el plural -j i l’acusatiu -n. Consulta noms i adjectius. A diferència del català, en esperanto l’adjectiu no canvia de gènere: ruĝa val per a masculí i femení.
El color de l’esperanto
El verd és el color del moviment esperantista des dels primers anys. La bandera de l’esperanto, adoptada al primer Congrés Universal de 1905, és verda amb un quadrat blanc que conté una estrella verda, la verda stelo «estrella verda». El camp verd se sol explicar com un símbol d’esperança. Mira la bandera i els símbols de l’esperanto.
Preguntes freqüents
Com es diuen els colors en esperanto?
Els colors bàsics són ruĝa (vermell), oranĝa (taronja), flava (groc), verda (verd), blua (blau), viola (lila), bruna (marró), griza (gris), nigra (negre) i blanka (blanc).
Com es diu «blau clar» i «blau fosc» en esperanto?
Helblua és blau clar i malhelblua blau fosc. El mateix funciona amb tots els colors: helverda, malhelverda, etc.
Com es diu «rosa» (el color) en esperanto?
Rozkolora «de color de rosa», o simplement roza. El diccionari ReVo recull totes dues.
Els colors canvien de terminació en esperanto?
Sí. Com a adjectius afegeixen -j en plural i -n quan són complement directe, igual que el seu nom: Mi vidas ruĝajn florojn – «Veig flors vermelles».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.