Quina hora és en esperanto? Dir l’hora i les dates

Per demanar l’hora en esperanto, digues Kioma horo estas? – «Quina hora és?». La resposta és la més un numeral ordinal: Estas la tria. – «Són les tres.» Els minuts segueixen amb kaj «i», o bé comptes des de l’hora més pròxima amb post «després» i antaŭ «abans». «A les tres» és je la tria. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Preguntar i dir l’hora

Les hores són numerals ordinals (tria «tercera», oka «vuitena»), per això la paraula interrogativa és kioma: kiom «quant» més la terminació d’adjectiu -a, un dels correlatius. Les paraules horo «hora» i minutoj «minuts» solen ometre’s. ReVo n’explica la lògica: cada hora rep el nom del moment en què comença, de manera que les 3:20 són encara «la tercera (hora)» més vint minuts.

#Minuts: kaj, post i antaŭ

Usa kvarono «quart» per a 15 minuts i duono «mitja» per a 30; no hi ha cap paraula especial per a 20 minuts (PMEG). Sempre post i antaŭ, mai de. Han d’anar amb compte els parlants d’alemany o neerlandès: halb neun i half negen volen dir les 8:30, però PMEG diu que no s’ha d’usar duono de la naŭa. Digues la oka kaj duono o duono antaŭ la naŭa per a les 8:30; duono post la naŭa són les 9:30.

Atenció, parlants de català: en molts parlars el català també compta els quarts cap endavant, com l’alemany: «un quart de quatre» són les 3:15, «dos quarts de quatre» les 3:30 i «tres quarts de quatre» les 3:45. En esperanto no es fa així. Les 3:15 són kvarono post la tria, les 3:30 la tria kaj duono o duono post la tria, i les 3:45 kvarono antaŭ la kvara. Per això «dos quarts de nou» (8:30) és la oka kaj duono o duono antaŭ la naŭa, mai duono de la naŭa.

#Rellotge de 24 hores i a. m./p. m.

En el sistema de 12 hores afegeix antaŭtagmeze (atm.) o posttagmeze (ptm.), o una part del dia: la oka vespere. Per escrit, una hora en xifres no necessita la, però es diu: je 19:30 es llegeix je la dek-naŭa kaj tridek.

#Parts del dia

ReVo observa que els límits del vespre i de la nit varien segons la cultura i el lloc. L’adverbi en -e vol dir «al/a la …»: Mi laboras matene. – «Treballo al matí.» Per a un dia concret posa primer la paraula del dia: morgaŭ matene «demà al matí», hieraŭ vespere «ahir al vespre», ĉi-nokte «aquesta nit». Per a Bonan matenon! mira les salutacions.

#Ara, aviat, tard i fa

Pardonu, ke mi malfruas. – «Perdona que arribi tard.» Per a avui, ahir i demà mira dies i mesos.

Antaŭ més una durada vol dir «fa», post més una durada vol dir «d’aquí a …» (PMEG). La terminació verbal segueix la paraula de temps: Hieraŭ mi laboris, hodiaŭ mi laboras, morgaŭ mi laboros. Hieraŭ, hodiaŭ i morgaŭ normalment compten des del moment en què es parla. Per comptar des d’un altre dia, com en una narració, digues la antaŭan tagon «el dia abans» o la sekvan tagon «l’endemà»: Lunde li venis, kaj la sekvan tagon li foriris. – «Dilluns va venir, i l’endemà se’n va anar.»

#Je, dum, ĝis, de … ĝis

Una durada porta o bé dum o bé l’acusatiu: dum tri horoj o tri horojn. Ĝis inclou el punt final: de lundo ĝis vendredo cobreix també el divendres. Per als terminis, preta ĝis vendredo permet el mateix divendres, mentre que preta antaŭ vendredo vol dir enllestit abans de divendres (PMEG). Més informació a preposicions.

#Dates

El patró bàsic és la + ordinal + de + mes, amb tago «dia» omès i sense la davant del mes (mira dies i mesos i numerals).

Quan una data respon a «quan?», l’ordinal porta -n: la 3-an de Majo. En l’encapçalament d’una carta, tant el dia de la setmana com la data porten -n. Les hores són diferents: je la tria és «a les tres», però la trian voldria dir «el dia 3 del mes», de manera que PMEG desaconsella -n per a les hores. PMEG prefereix el mes en lletres a xifres com 9.3.01, que es llegeixen de manera diferent segons el país; si necessites xifres, recomana la forma ISO (1859-12-15). Fixa’t que en esperanto els noms dels mesos s’escriuen amb majúscula (Majo), a diferència del català (maig).

#Edat

Els anys d’edat són una mesura, per tant porten -n; a tridekjara el numeral i jara s’uneixen en un sol adjectiu. PMEG diu que aĝi amb un nombre d’anys és una expressió moderna; Zamenhof escriuria havis aĝon de tridek jaroj.

#Amb quina freqüència

Combina-les per dir «per»: dufoje semajne «dues vegades per setmana», unufoje monate «una vegada al mes». Per a un hàbit d’un dia de la setmana usa lunde «els dilluns» o ĉiun lundon «cada dilluns». Foje sol té dos sentits a ReVo, «una vegada, en algun moment» i «de vegades», així que per a més claredat usa iam «algun cop, mai (en preguntes)» o kelkfoje, fojfoje «de vegades, de tant en tant».

#Preguntes freqüents

#Quina hora és en esperanto?

Kioma horo estas? La resposta és Estas la més un ordinal: Estas la oka – «Són les vuit.» Afegeix els minuts amb kaj: Estas la oka kaj dek.

#Com es diu «a les 5» en esperanto?

Je la kvina. Per al rellotge usa je, no -n: la kvinan voldria dir «el dia 5 del mes».

#Com es diuen «i mitja» i «menys quart» en esperanto?

Les tres i mitja és la tria kaj duono i les quatre menys quart és kvarono antaŭ la kvara. No diguis duono de la kvara.

#Com s’escriu una data en esperanto?

La 26-a de Julio 1887: el dia en ordinal, després de i el mes. Per a «en aquesta data» afegeix -n: la 26-an de Julio.

#Com es pregunta l’edat a algú en esperanto?

Kiom da jaroj vi havas? o Kiom vi aĝas? Respon Mi havas tridek jarojn – «Tinc trenta anys.»

#Fonts

• PMEG: Horoj i Datoj
• PMEG: N por tempopunkto i N por mezuro
• PMEG: Ĝis, Antaŭ, Post
• PMEG: Hodiaŭ, hieraŭ, morgaŭ i Ĉi
• ReVo: horo, aĝo, foje, jaro, vespero, noktomezo