Dies de la setmana i mesos en esperanto

Els dies de la setmana en esperanto són lundo, mardo, merkredo, ĵaŭdo, vendredo, sabato, dimanĉo – de dilluns a diumenge. Els mesos són Januaro, Februaro, Marto, Aprilo, Majo, Junio, Julio, Aŭgusto, Septembro, Oktobro, Novembro, Decembro. Tots són noms acabats en -o, i la majoria et resultaran familiars si parles una llengua romànica. Les guies de pronunciació divideixen les paraules en síl·labes, amb la síl·laba tònica en majúscules.

#Dies de la setmana

Els noms segueixen de prop el francès (lundi, mardi, mercredi, jeudi, vendredi, dimanche); sabato s’assembla més a l’italià sabato. Els dies s’escriuen amb minúscula, perquè no són noms propis, com en català. Semajnfino vol dir «cap de setmana».

«Dilluns» com a moment és lundon (amb -n) o en lundo: Mi venos lundon – «Vindré dilluns». L’adverbi lunde té un altre sentit: «els dilluns», és a dir, cada dilluns o algun dilluns.

#Mesos de l’any

Recorda que j sona com la «i» consonant de iogurt: Januaro comença com «ia-» i Junio com «iu-». Com que l’accent cau a la penúltima vocal, Junio i Julio s’accentuen a la i.

Majúscula o minúscula? El Fundamento i Zamenhof escrivien els noms dels mesos amb majúscula, i la gramàtica de referència PMEG ho recomana, perquè els mesos són noms propis. Molta gent ara els escriu amb minúscula (januaro), cosa que PMEG descriu com a molt habitual però no recomanada. En català els mesos s’escriuen sempre amb minúscula, així que aquí cal anar amb compte. En qualsevol cas, els mesos mai no porten l’article la.

#Estacions i paraules de temps

Afegeix -e per formar adverbis de «en…»: somere «a l’estiu», vintre «a l’hivern», matene «al matí». Amb l’acusatiu -n, un nom de temps vol dir «en aquell moment»: la pasintan semajnon «la setmana passada», la venontan monaton «el mes que ve».

#Com dir la data

Una data usa un numeral ordinal (acabat en -a) per al dia, i després de i el mes:

Hi ha dos detalls importants. De s’usa sempre entre el dia i el mes, perquè el número descriu en realitat la paraula (no dita) tago: la unua de Majo = «el primer (dia) de maig». Per dir el dia d’una data, afegeix -n al número: la 3-an de Majo «el 3 de maig». Per escrit, PMEG recomana el format internacional 2026-10-07 o el mes escrit en lletres, perquè 7.10 i 10/7 es llegeixen diferent segons el país.

#Com dir l’hora

Les hores del rellotge usen ordinals, igual que les dates: la tria és literalment «la tercera (hora)». Per dir a una hora, fes servir je, no -n – PMEG avisa que la trian voldria dir «el dia tres del mes». S’usen tant el sistema de 12 hores com el de 24; afegeix antaŭtagmeze (del matí) o posttagmeze (de la tarda) quan calgui. Compte amb els quarts: l’expressió catalana «un quart de quatre» vol dir les 3.15, i no té equivalent directe en esperanto; fes servir la tria kaj dek kvin o kvarono antaŭ la kvara (les 3.45). Per als números mateixos, mira els numerals en esperanto; per a bitllets i reserves, les frases de viatge.

#Preguntes freqüents

#Quins són els dies de la setmana en esperanto?

Lundo, mardo, merkredo, ĵaŭdo, vendredo, sabato, dimanĉo – de dilluns a diumenge. S’escriuen amb minúscula.

#Els mesos s’escriuen amb majúscula en esperanto?

Tradicionalment sí: Januaro, Februaro… El Fundamento i el PMEG usen majúscules, però els mesos amb minúscula (januaro) són molt habituals avui.

#Com es diu «dilluns» com a moment en esperanto?

Lundon o en lundo per a un dilluns concret. Per a un costum regular, fes servir lunde «els dilluns».

#Com s’escriu la data en esperanto?

La 7-a de Oktobro 2026 – el dia com a ordinal, després de i el mes. En una frase que vol dir «en aquesta data», afegeix -n: la 7-an de Oktobro.

#Fonts

• PMEG: Datoj (dates)
• PMEG: Horoj (hores)
• PMEG: Majuskloj ĉe propraj nomoj (mesos i dies de la setmana)
• PMEG: N-finaĵo por tempopunkto (lundon, la sekvantan dimanĉon)
• PMEG: Uzo de E-vortoj (lunde, matene)
• PMEG: Bazaj elparolaj reguloj (accent)