Frases
Ciutat, direccions i transport en esperanto
Anomena llocs i vehicles, tria entre iri i veturi, i afegeix -n per convertir «on ets» en «on vas».
Una ciutat és urbo, un carrer és strato, i et desplaces amb iri «anar» o veturi «viatjar en vehicle». Les direccions són adverbis: dekstre vol dir «a la dreta» i dekstren «cap a la dreta», perquè la terminació -n marca moviment. Aquesta pàgina afegeix vocabulari de ciutat i direccions a la taula «Desplaçar-se» de les frases de viatge, que tracta els bitllets, les estacions i les primeres frases de direcció. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.
Llocs de la ciutat
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| ciutat, vila | urbo | UR-bo | |
| ciutat petita | urbeto | ur-BE-to | -et- «petit» |
| poble | vilaĝo | vi-LA-ĝo | |
| capital | ĉefurbo | ĉe-FUR-bo | ĉef- «principal» |
| centre de la ciutat | urbocentro, centro | ur-bo-CEN-tro, CEN-tro | |
| barri | kvartalo | kvar-TA-lo | |
| carrer | strato | STRA-to | |
| plaça | placo | PLA-co | |
| pont | ponto | PON-to | |
| cruïlla | vojkruciĝo | voj-kru-CI-ĝo | |
| semàfor | semaforo | se-ma-FO-ro | ReVo també recull trafiklumo |
| parc | parko | PAR-ko | |
| banc (entitat) | banko | BAN-ko | |
| oficina de correus | poŝtoficejo | poŝ-to-fi-CE-jo | |
| església, lloc de culte | preĝejo | pre-ĜE-jo | preĝi «resar» |
| museu | muzeo | mu-ZE-o | |
| hospital | hospitalo | hos-pi-TA-lo | |
| farmàcia | apoteko | a-po-TE-ko | |
| supermercat | superbazaro | su-per-ba-ZA-ro | super- + bazaro «mercat» |
Molts noms usen -ej- «lloc»: preĝi dona preĝejo, halti «aturar-se» dona haltejo, i buso + haltejo dona bushaltejo. Flug- «vol» + haveno «port» és flughaveno, «aeroport». Mira la formació de paraules.
Vehicles i transport públic
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| cotxe | aŭto | AŬ-to | Forma abreujada d’aŭtomobilo |
| autobús | buso | BU-so | Forma abreujada d’aŭtobuso |
| tren | trajno | TRAJ-no | |
| tramvia | tramo | TRA-mo | |
| metro | metroo | me-TRO-o | |
| bicicleta | biciklo | bi-CI-klo | biciklisto «ciclista» |
| taxi | taksio | tak-SI-o | |
| avió | aviadilo | a-vi-a-DI-lo | aviado «aviació» + -il- «eina» |
| vaixell | ŝipo | ŜI-po | |
| estació de tren | stacidomo | sta-ci-DO-mo |
Aŭtobuso, aviadilo i taksio provenen de les Addicions Oficials de l’Acadèmia, no de la llista de paraules original del Fundamento.
Verbs de moviment
| Català | Esperanto | Pronunciació | Exemple |
|---|---|---|---|
| anar | iri | I-ri | Mi iras al la parko. – Vaig al parc. |
| viatjar en vehicle | veturi | ve-TU-ri | Ni veturas per trajno. – Viatgem en tren. |
| caminar, anar a peu | piediri | pi-e-DI-ri | Mi iras piede. – Vaig a peu. |
| volar | flugi | FLU-gi | Mia fratino flugas al Romo. – La meva germana vola a Roma. |
| arribar | alveni | al-VE-ni | Ni alvenos en Parizo je la deka. – Arribarem a París a les deu. |
| marxar, sortir | foriri | fo-RI-ri | La buso foriras de la stacidomo. – L’autobús surt de l’estació. |
| creuar | transiri | tran-SI-ri | Ni transiras la ponton. – Creuem el pont. |
| entrar, sortir | eniri, eliri | e-NI-ri, e-LI-ri | Ŝi eniras en la muzeon. – Ella entra al museu. |
Iri és el verb general. ReVo el defineix com a moure’s amb els membres o en un vehicle, i veturi com a anar sense caminar, portat per algun mitjà. Així, Li iros per buso «Hi anirà en autobús» és correcte, i veturi posa l’accent en el trajecte. Anomena el vehicle amb per: per buso, per trajno, per biciklo. El prefix al- dona arribada i for- sortida; mira els prefixos.
Esquerra, dreta i recte
| Català | Esperanto | Pronunciació | Nota |
|---|---|---|---|
| a la dreta | dekstre | DEKS-tre | Posició: La banko estas dekstre. – El banc és a la dreta. |
| cap a la dreta | dekstren | DEKS-tren | Moviment: Iru dekstren. – Ves a la dreta. |
| a l’esquerra | maldekstre | mal-DEKS-tre | mal- dona el contrari |
| cap a l’esquerra | maldekstren | mal-DEKS-tren | |
| recte, directament | rekte | REK-te | Sense -n: Iru rekte. – Ves recte. |
| endavant, endarrere | antaŭen, malantaŭen | an-TAŬ-en, ma-lan-TAŬ-en | rekte antaŭen «tot recte» |
| enrere (pel camí de tornada) | reen | RE-en | tien kaj reen «anar i tornar»; returne té el mateix sentit |
| amunt, avall | supren, malsupren | SU-pren, mal-SU-pren | |
| a prop, lluny | proksime, malproksime | prok-SI-me, mal-prok-SI-me | proksime de la parko «a prop del parc» |
Els adjectius són dekstra i maldekstra: sur la dekstra flanko «al costat dret». A reen la -n no es pot treure, perquè ree vol dir «de nou». El mateix parell, una forma per al lloc i una per a la direcció, funciona amb tie i tien, kie i kien, hejme i hejmen; mira els adverbis i els correlatius.
Nord, sud, est i oest
| Català | Nom | Pronunciació | A, en (-e) | Cap a (-en) |
|---|---|---|---|---|
| nord | nordo | NOR-do | norde | norden |
| sud | sudo | SU-do | sude | suden |
| est | oriento | o-ri-EN-to | oriente | orienten |
| oest | okcidento | ok-ci-DEN-to | okcidente | okcidenten |
Usa norde de per a «al nord de»: La parko estas norde de la centro. – «El parc és al nord del centre.» Usa -en per al moviment: Ni veturas norden. – «Anem cap al nord amb cotxe.» Els noms designen regions: en la nordo de la lando «al nord del país».
Al costat, davant, darrere
| Esperanto | Català | Pronunciació | Exemple |
|---|---|---|---|
| apud | al costat de | A-pud | apud la parko |
| kontraŭ | enfront de | KON-traŭ | kontraŭ la banko |
| antaŭ | davant de | AN-taŭ | antaŭ la muzeo |
| malantaŭ | darrere | ma-LAN-taŭ | malantaŭ la preĝejo |
| inter | entre | IN-ter | inter la ponto kaj la placo |
| ĉe | a, vora | ĈE | ĉe la semaforo |
| ĝis | fins a | ĜIS | ĝis la ponto |
Més sobre les preposicions.
Preguntar el camí
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Pardonu, kie estas la apoteko? | Perdona, on és la farmàcia? |
| Kiel mi iru al la muzeo? | Com puc anar al museu? |
| Ĉu la banko estas proksime? | El banc és a prop? |
| Kien iras ĉi tiu tramo? | On va aquest tramvia? |
Kiel mi iru? pregunta literalment «Com hauria d’anar?»: la terminació -u expressa voluntat, i PMEG assenyala que una pregunta com Ĉu ni iru…? sovint funciona com una proposta cortesa.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Iru rekte antaŭen ĝis la ponto. | Ves tot recte fins al pont. |
| Turniĝu dekstren ĉe la dua strato. | Gira a la dreta al segon carrer. |
| Ĉe la semaforo turniĝu maldekstren. | Al semàfor gira a l’esquerra. |
| Transiru la straton kaj iru maldekstren. | Creua el carrer i ves cap a l’esquerra. |
| La muzeo estas apud la parko, kontraŭ la banko. | El museu és al costat del parc, enfront del banc. |
| Ĝi ne estas malproksime. Vi estos tie post kvin minutoj. | No és lluny. Hi seràs d’aquí a cinc minuts. |
Dua «segon» és un nombre ordinal, format a partir de du amb -a; mira els nombres. Per girar, ReVo dona turniĝi i sin turni «girar-se» per canviar de direcció, mentre que turni tot sol vol dir girar alguna cosa, com una clau.
Per què «en la urbon»? La direcció amb -n
| Lloc (sense -n) | Direcció (-n) |
|---|---|
| Mi estas en la urbo. – Soc a la ciutat. | Mi iras en la urbon. – Entro a la ciutat. |
| La infanoj kuras en la parko. – Els nens corren pel parc. | La infanoj kuras en la parkon. – Els nens entren corrent al parc. |
| Li estas hejme. – És a casa. | Li iras hejmen. – Se’n va a casa. |
| Kie vi estas? – On ets? | Kien vi iras? – On vas? |
Hi ha quatre maneres de dir «vaig a la ciutat»:
| Esperanto | Com funciona |
|---|---|
| Mi iras al la urbo. | La preposició al ja vol dir «a», per tant no porta -n. L’opció habitual. |
| Mi iras en la urbon. | Cap a dins de la ciutat: preposició de lloc més -n. |
| Mi iras urben. | L’adverbi de lloc urbe «a la ciutat» més -n. |
| Mi veturos Parizon. | Un nom propi més -n, com al Fundamento. PMEG ho considera rar i gairebé arcaic; al Parizo és el normal. |
No afegeixis mai -n després d’al, ĝis, el o de, que ja indiquen la direcció per ells mateixos: ĝis la ponto, el la urbo. Amb alveni, PMEG accepta tant alveni en Parizo com alveni en Parizon. Les regles completes són a la pàgina de l’acusatiu. Per a un catalanoparlant pot semblar estrany: el català usa «a» tant per al lloc («soc a casa») com per a la direcció («vaig a casa»), però l’esperanto distingeix hejme i hejmen.
Preguntes freqüents
Com es diu «ciutat» en esperanto?
Urbo. Una ciutat petita és urbeto, la capital és ĉefurbo i un poble és vilaĝo.
Quina diferència hi ha entre iri i veturi?
Iri és «anar» a peu o en vehicle. Veturi vol dir anar portat per un vehicle, com un cotxe, un tren o un vaixell: veturi per trajno.
Com es diu «esquerra» i «dreta» en esperanto?
Maldekstre i dekstre diuen on és alguna cosa; maldekstren i dekstren diuen cap on s’ha d’anar. Els adjectius són maldekstra i dekstra.
Com es pregunta el camí en esperanto?
Digues Pardonu, kiel mi iru al…? – «Perdona, com puc anar a…?» Continua amb Ĉu ĝi estas malproksime? – «És lluny?»
Com es diu nord, sud, est i oest en esperanto?
Nordo, sudo, oriento i okcidento. Afegeix -en per a la direcció (norden «cap al nord») i -e per a la posició (norde de la urbo «al nord de la ciutat»).
Fonts
- PMEG: N-finaĵo por direkto
- PMEG: Vola modo, U-finaĵo
- ReVo, llocs: urbo, vilaĝo, kvartalo, strato, placo, ponto, semaforo, parko, banko, poŝto, preĝi, muzeo, hospitalo, apoteko, bazaro
- ReVo, vehicles: aŭto, buso, trajno, tramo, metroo, biciklo, taksio, aviadilo, ŝipo, haveno, stacio
- ReVo, verbs i direccions: iri, veturi, flugi, alveni, turni, dekstra, rekta, nordo, sudo, oriento, okcidento
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.