Esperantopedia

Frases

Ciutat, direccions i transport en esperanto

Anomena llocs i vehicles, tria entre iri i veturi, i afegeix -n per convertir «on ets» en «on vas».

Actualitzat: 4 min de lectura

Una ciutat és urbo, un carrer és strato, i et desplaces amb iri «anar» o veturi «viatjar en vehicle». Les direccions són adverbis: dekstre vol dir «a la dreta» i dekstren «cap a la dreta», perquè la terminació -n marca moviment. Aquesta pàgina afegeix vocabulari de ciutat i direccions a la taula «Desplaçar-se» de les frases de viatge, que tracta els bitllets, les estacions i les primeres frases de direcció. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.

Llocs de la ciutat

CatalàEsperantoPronunciacióNota
ciutat, vilaurboUR-bo
ciutat petitaurbetour-BE-to-et- «petit»
poblevilaĝovi-LA-ĝo
capitalĉefurboĉe-FUR-boĉef- «principal»
centre de la ciutaturbocentro, centrour-bo-CEN-tro, CEN-tro
barrikvartalokvar-TA-lo
carrerstratoSTRA-to
plaçaplacoPLA-co
pontpontoPON-to
cruïllavojkruciĝovoj-kru-CI-ĝo
semàforsemaforose-ma-FO-roReVo també recull trafiklumo
parcparkoPAR-ko
banc (entitat)bankoBAN-ko
oficina de correuspoŝtoficejopoŝ-to-fi-CE-jo
església, lloc de cultepreĝejopre-ĜE-jopreĝi «resar»
museumuzeomu-ZE-o
hospitalhospitalohos-pi-TA-lo
farmàciaapotekoa-po-TE-ko
supermercatsuperbazarosu-per-ba-ZA-rosuper- + bazaro «mercat»

Molts noms usen -ej- «lloc»: preĝi dona preĝejo, halti «aturar-se» dona haltejo, i buso + haltejo dona bushaltejo. Flug- «vol» + haveno «port» és flughaveno, «aeroport». Mira la formació de paraules.

Vehicles i transport públic

CatalàEsperantoPronunciacióNota
cotxeaŭtoAŬ-toForma abreujada d’aŭtomobilo
autobúsbusoBU-soForma abreujada d’aŭtobuso
trentrajnoTRAJ-no
tramviatramoTRA-mo
metrometroome-TRO-o
bicicletabiciklobi-CI-klobiciklisto «ciclista»
taxitaksiotak-SI-o
avióaviadiloa-vi-a-DI-loaviado «aviació» + -il- «eina»
vaixellŝipoŜI-po
estació de trenstacidomosta-ci-DO-mo

Aŭtobuso, aviadilo i taksio provenen de les Addicions Oficials de l’Acadèmia, no de la llista de paraules original del Fundamento.

Verbs de moviment

CatalàEsperantoPronunciacióExemple
anaririI-riMi iras al la parko. – Vaig al parc.
viatjar en vehicleveturive-TU-riNi veturas per trajno. – Viatgem en tren.
caminar, anar a peupiediripi-e-DI-riMi iras piede. – Vaig a peu.
volarflugiFLU-giMia fratino flugas al Romo. – La meva germana vola a Roma.
arribaralvenial-VE-niNi alvenos en Parizo je la deka. – Arribarem a París a les deu.
marxar, sortirforirifo-RI-riLa buso foriras de la stacidomo. – L’autobús surt de l’estació.
creuartransiritran-SI-riNi transiras la ponton. – Creuem el pont.
entrar, sortireniri, elirie-NI-ri, e-LI-riŜi eniras en la muzeon. – Ella entra al museu.

Iri és el verb general. ReVo el defineix com a moure’s amb els membres o en un vehicle, i veturi com a anar sense caminar, portat per algun mitjà. Així, Li iros per buso «Hi anirà en autobús» és correcte, i veturi posa l’accent en el trajecte. Anomena el vehicle amb per: per buso, per trajno, per biciklo. El prefix al- dona arribada i for- sortida; mira els prefixos.

Esquerra, dreta i recte

CatalàEsperantoPronunciacióNota
a la dretadekstreDEKS-trePosició: La banko estas dekstre. – El banc és a la dreta.
cap a la dretadekstrenDEKS-trenMoviment: Iru dekstren. – Ves a la dreta.
a l’esquerramaldekstremal-DEKS-tremal- dona el contrari
cap a l’esquerramaldekstrenmal-DEKS-tren
recte, directamentrekteREK-teSense -n: Iru rekte. – Ves recte.
endavant, endarrereantaŭen, malantaŭenan-TAŬ-en, ma-lan-TAŬ-enrekte antaŭen «tot recte»
enrere (pel camí de tornada)reenRE-entien kaj reen «anar i tornar»; returne té el mateix sentit
amunt, avallsupren, malsuprenSU-pren, mal-SU-pren
a prop, llunyproksime, malproksimeprok-SI-me, mal-prok-SI-meproksime de la parko «a prop del parc»

Els adjectius són dekstra i maldekstra: sur la dekstra flanko «al costat dret». A reen la -n no es pot treure, perquè ree vol dir «de nou». El mateix parell, una forma per al lloc i una per a la direcció, funciona amb tie i tien, kie i kien, hejme i hejmen; mira els adverbis i els correlatius.

Nord, sud, est i oest

CatalàNomPronunciacióA, en (-e)Cap a (-en)
nordnordoNOR-donordenorden
sudsudoSU-dosudesuden
estorientoo-ri-EN-toorienteorienten
oestokcidentook-ci-DEN-tookcidenteokcidenten

Usa norde de per a «al nord de»: La parko estas norde de la centro. – «El parc és al nord del centre.» Usa -en per al moviment: Ni veturas norden. – «Anem cap al nord amb cotxe.» Els noms designen regions: en la nordo de la lando «al nord del país».

Al costat, davant, darrere

EsperantoCatalàPronunciacióExemple
apudal costat deA-pudapud la parko
kontraŭenfront deKON-traŭkontraŭ la banko
antaŭdavant deAN-taŭantaŭ la muzeo
malantaŭdarrerema-LAN-taŭmalantaŭ la preĝejo
interentreIN-terinter la ponto kaj la placo
ĉea, voraĈEĉe la semaforo
ĝisfins aĜISĝis la ponto

Més sobre les preposicions.

Preguntar el camí

EsperantoCatalà
Pardonu, kie estas la apoteko?Perdona, on és la farmàcia?
Kiel mi iru al la muzeo?Com puc anar al museu?
Ĉu la banko estas proksime?El banc és a prop?
Kien iras ĉi tiu tramo?On va aquest tramvia?

Kiel mi iru? pregunta literalment «Com hauria d’anar?»: la terminació -u expressa voluntat, i PMEG assenyala que una pregunta com Ĉu ni iru…? sovint funciona com una proposta cortesa.

EsperantoCatalà
Iru rekte antaŭen ĝis la ponto.Ves tot recte fins al pont.
Turniĝu dekstren ĉe la dua strato.Gira a la dreta al segon carrer.
Ĉe la semaforo turniĝu maldekstren.Al semàfor gira a l’esquerra.
Transiru la straton kaj iru maldekstren.Creua el carrer i ves cap a l’esquerra.
La muzeo estas apud la parko, kontraŭ la banko.El museu és al costat del parc, enfront del banc.
Ĝi ne estas malproksime. Vi estos tie post kvin minutoj.No és lluny. Hi seràs d’aquí a cinc minuts.

Dua «segon» és un nombre ordinal, format a partir de du amb -a; mira els nombres. Per girar, ReVo dona turniĝi i sin turni «girar-se» per canviar de direcció, mentre que turni tot sol vol dir girar alguna cosa, com una clau.

Per què «en la urbon»? La direcció amb -n

Lloc (sense -n)Direcció (-n)
Mi estas en la urbo. – Soc a la ciutat.Mi iras en la urbon. – Entro a la ciutat.
La infanoj kuras en la parko. – Els nens corren pel parc.La infanoj kuras en la parkon. – Els nens entren corrent al parc.
Li estas hejme. – És a casa.Li iras hejmen. – Se’n va a casa.
Kie vi estas? – On ets?Kien vi iras? – On vas?

Hi ha quatre maneres de dir «vaig a la ciutat»:

EsperantoCom funciona
Mi iras al la urbo.La preposició al ja vol dir «a», per tant no porta -n. L’opció habitual.
Mi iras en la urbon.Cap a dins de la ciutat: preposició de lloc més -n.
Mi iras urben.L’adverbi de lloc urbe «a la ciutat» més -n.
Mi veturos Parizon.Un nom propi més -n, com al Fundamento. PMEG ho considera rar i gairebé arcaic; al Parizo és el normal.

No afegeixis mai -n després d’al, ĝis, el o de, que ja indiquen la direcció per ells mateixos: ĝis la ponto, el la urbo. Amb alveni, PMEG accepta tant alveni en Parizo com alveni en Parizon. Les regles completes són a la pàgina de l’acusatiu. Per a un catalanoparlant pot semblar estrany: el català usa «a» tant per al lloc («soc a casa») com per a la direcció («vaig a casa»), però l’esperanto distingeix hejme i hejmen.

Preguntes freqüents

Com es diu «ciutat» en esperanto?

Urbo. Una ciutat petita és urbeto, la capital és ĉefurbo i un poble és vilaĝo.

Quina diferència hi ha entre iri i veturi?

Iri és «anar» a peu o en vehicle. Veturi vol dir anar portat per un vehicle, com un cotxe, un tren o un vaixell: veturi per trajno.

Com es diu «esquerra» i «dreta» en esperanto?

Maldekstre i dekstre diuen on és alguna cosa; maldekstren i dekstren diuen cap on s’ha d’anar. Els adjectius són maldekstra i dekstra.

Com es pregunta el camí en esperanto?

Digues Pardonu, kiel mi iru al…? – «Perdona, com puc anar a…?» Continua amb Ĉu ĝi estas malproksime? – «És lluny?»

Com es diu nord, sud, est i oest en esperanto?

Nordo, sudo, oriento i okcidento. Afegeix -en per a la direcció (norden «cap al nord») i -e per a la posició (norde de la urbo «al nord de la ciutat»).

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.