Frases
Frases de viatge en esperanto: hotel, menjar, transport
Reserva una habitació, demana el sopar, compra un bitllet i pregunta pel camí, tot en esperanto.
Aquestes frases cobreixen les situacions que troba tot viatger: arribar a un hotel, menjar fora, comprar bitllets, trobar el camí, anar de compres i demanar ajuda. Les faràs servir sobretot amb parlants d’esperanto: en congressos, amb amfitrions o en clubs locals. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.
A l’hotel o amb un amfitrió
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Ĉu vi havas liberan ĉambron? | ĉu vi HA-vas li-BE-ran ĈAM-bron | Teniu alguna habitació lliure? |
| Mi havas rezervon. | mi HA-vas re-ZER-von | Tinc una reserva. |
| Por unu nokto / du noktoj. | por U-nu NOK-to / du NOK-toj | Per una nit / dues nits. |
| Kiom kostas por nokto? | KI-om KOS-tas por NOK-to | Quant costa per nit? |
| Ĉu la matenmanĝo estas inkluzivita? | ĉu la ma-ten-MAN-ĝo ES-tas in-klu-zi-VI-ta | L’esmorzar està inclòs? |
| La ŝlosilon, mi petas. | la ŝlo-SI-lon, mi PE-tas | La clau, si us plau. |
| Kie estas la necesejo? | KI-e ES-tas la ne-ce-SE-jo | On és el lavabo? |
| Je kioma horo mi devas foriri? | je ki-O-ma HO-ro mi DE-vas fo-RI-ri | A quina hora he de marxar? |
El 2026 Pasporta Servo, la xarxa d’allotjament gestionada per l’organització juvenil TEJO, tenia més de 2.400 amfitrions gratuïts en 121 països. Amb un amfitrió, la frase més útil potser és Dankon pro la gastigo! – «Gràcies per l’acollida!»
En un cafè o restaurant
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Tablon por du, mi petas. | TA-blon por du, mi PE-tas | Una taula per a dos, si us plau. |
| La menuon, mi petas. | la me-NU-on, mi PE-tas | La carta, si us plau. |
| Kion vi rekomendas? | KI-on vi re-ko-MEN-das | Què em recomaneu? |
| Mi ŝatus… | mi ŜA-tus | Voldria… |
| Unu kafon kaj unu teon. | U-nu KA-fon kaj U-nu TE-on | Un cafè i un te. |
| Akvon, mi petas. | AK-von, mi PE-tas | Aigua, si us plau. |
| Mi estas vegetarano / vegetaranino. | mi ES-tas ve-ge-ta-RA-no / ve-ge-ta-ra-NI-no | Soc vegetarià / vegetariana. |
| Mi ne manĝas viandon. | mi ne MAN-ĝas vi-AN-don | No menjo carn. |
| Mi havas alergion kontraŭ nuksoj. | mi HA-vas a-ler-GI-on KON-traŭ NUK-soj | Soc al·lèrgic als fruits secs. |
| Bonan apetiton! | BO-nan a-pe-TI-ton | Bon profit! |
| Estis bongustege! | ES-tis bon-gus-TE-ge | Estava boníssim! |
| La kalkulon, mi petas. | la kal-KU-lon, mi PE-tas | El compte, si us plau. |
| Ĉu mi povas pagi per karto? | ĉu mi PO-vas PA-gi per KAR-to | Puc pagar amb targeta? |
Mi ŝatus és el cortès «voldria»: ŝati «agradar» amb la terminació condicional -us. Les coses que demanes porten la terminació d’objecte -n: kafon, akvon, tablon.
Desplaçar-se
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Kie estas la stacidomo? | KI-e ES-tas la sta-ci-DO-mo | On és l’estació de tren? |
| Kie estas la bushaltejo? | KI-e ES-tas la bus-hal-TE-jo | On és la parada d’autobús? |
| la flughaveno | la flug-ha-VE-no | l’aeroport |
| Unu bileton al Parizo, mi petas. | U-nu bi-LE-ton al pa-RI-zo, mi PE-tas | Un bitllet per a París, si us plau. |
| Bileton tien kaj reen. | bi-LE-ton TI-en kaj RE-en | Un bitllet d’anada i tornada. (literalment «cap allà i enrere») |
| Kiam foriras la trajno? | KI-am fo-RI-ras la TRAJ-no | Quan surt el tren? |
| Ĉu ĉi tiu buso iras al la centro? | ĉu ĉi TI-u BU-so I-ras al la CEN-tro | Aquest autobús va al centre? |
| Kiel mi iru al…? | KI-el mi I-ru al | Com puc anar a…? |
| Ĉu estas malproksime? | ĉu ES-tas mal-prok-SI-me | És lluny? |
| Rekte antaŭen. | REK-te an-TAŬ-en | Tot recte. |
| Maldekstren / dekstren. | mal-DEKS-tren / DEKS-tren | A l’esquerra / a la dreta. |
| Taksion, mi petas. | tak-SI-on, mi PE-tas | Un taxi, si us plau. |
Les paraules de direcció porten -n: dekstren «cap a la dreta», hejmen «cap a casa», supren «cap amunt». Mira les preposicions i l’acusatiu.
Compres, números i preus
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Kiom kostas ĉi tio? | KI-om KOS-tas ĉi TI-o | Quant costa això? |
| Ĝi kostas dek eŭrojn. | ĝi KOS-tas dek EŬ-rojn | Costa deu euros. |
| Tro multekosta. | tro mul-te-KOS-ta | Massa car. |
| Ĉu vi havas ion pli malmultekostan? | ĉu vi HA-vas I-on pli mal-mul-te-KOS-tan | Teniu alguna cosa més barata? |
| Mi nur rigardas. | mi nur ri-GAR-das | Només estic mirant. |
| Mi prenos ĝin. | mi PRE-nos ĝin | Me l’emporto. |
| Ĉu vi akceptas kreditkartojn? | ĉu vi ak-CEP-tas kre-dit-KAR-tojn | Accepteu targetes de crèdit? |
El preu porta -n com a mesura: kostas dek eŭrojn, com a l’exemple del Fundamento kostas naŭ frankojn «costa nou francs».
| Número | Esperanto | Número | Esperanto |
|---|---|---|---|
| 0 | nul | 10 | dek |
| 1 | unu | 11 | dek unu |
| 2 | du | 20 | dudek |
| 3 | tri | 30 | tridek |
| 4 | kvar | 50 | kvindek |
| 5 | kvin | 100 | cent |
| 6 | ses | 200 | ducent |
| 7 | sep | 1.000 | mil |
| 8 | ok | 2.026 | du mil dudek ses |
| 9 | naŭ | 1,50 € | unu eŭro kaj kvindek cendoj |
Els números es combinen: kvindek és «cinc-deu», ducent «dos-cent». Aprèn el sistema complet a la pàgina de números en esperanto, o converteix qualsevol xifra amb el convertidor de números.
Emergències
| Esperanto | Pronunciació | Català |
|---|---|---|
| Helpu! | HEL-pu | Ajuda! |
| Voku ambulancon! | VO-ku am-bu-LAN-con | Truqueu una ambulància! |
| Voku la policon! | VO-ku la po-LI-con | Truqueu la policia! |
| Mi bezonas kuraciston. | mi be-ZO-nas ku-ra-CIS-ton | Necessito un metge. |
| Kie estas la hospitalo? | KI-e ES-tas la hos-pi-TA-lo | On és l’hospital? |
| Kie estas apoteko? | KI-e ES-tas a-po-TE-ko | On hi ha una farmàcia? |
| Mi perdiĝis. | mi per-DI-ĝis | M’he perdut. |
| Oni ŝtelis mian monujon. | O-ni ŜTE-lis MI-an mo-NU-jon | M’han robat la cartera. |
| Mi perdis mian pasporton. | mi PER-dis MI-an pas-POR-ton | He perdut el passaport. |
| Doloras ĉi tie. | do-LO-ras ĉi TI-e | Em fa mal aquí. |
Per a salutacions i agraïments, mira les frases bàsiques. Per a dates i hores als bitllets i les reserves, mira dies, mesos i hora.
Preguntes freqüents
L’esperanto és útil per viatjar?
Sobretot gràcies a la seva comunitat. Pocs hotels o botigues fan servir l’esperanto, però els amfitrions de Pasporta Servo, els clubs locals i els esdeveniments internacionals et permeten viatjar i allotjar-te amb parlants d’esperanto en més de 100 països.
Com es diu «quant costa» en esperanto?
Kiom kostas? (KI-om KOS-tas). Per assenyalar una cosa, digues Kiom kostas ĉi tio? – «Quant costa això?»
Com es demana el compte en esperanto?
La kalkulon, mi petas – «El compte, si us plau». Kalkulo vol dir tant «càlcul» com «compte».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.