Esperantopedia

Frases

Frases de viatge en esperanto: hotel, menjar, transport

Reserva una habitació, demana el sopar, compra un bitllet i pregunta pel camí, tot en esperanto.

Actualitzat: 2 min de lectura

Aquestes frases cobreixen les situacions que troba tot viatger: arribar a un hotel, menjar fora, comprar bitllets, trobar el camí, anar de compres i demanar ajuda. Les faràs servir sobretot amb parlants d’esperanto: en congressos, amb amfitrions o en clubs locals. Les guies de pronunciació separen les paraules en síl·labes, amb la tònica en majúscules.

A l’hotel o amb un amfitrió

EsperantoPronunciacióCatalà
Ĉu vi havas liberan ĉambron?ĉu vi HA-vas li-BE-ran ĈAM-bronTeniu alguna habitació lliure?
Mi havas rezervon.mi HA-vas re-ZER-vonTinc una reserva.
Por unu nokto / du noktoj.por U-nu NOK-to / du NOK-tojPer una nit / dues nits.
Kiom kostas por nokto?KI-om KOS-tas por NOK-toQuant costa per nit?
Ĉu la matenmanĝo estas inkluzivita?ĉu la ma-ten-MAN-ĝo ES-tas in-klu-zi-VI-taL’esmorzar està inclòs?
La ŝlosilon, mi petas.la ŝlo-SI-lon, mi PE-tasLa clau, si us plau.
Kie estas la necesejo?KI-e ES-tas la ne-ce-SE-joOn és el lavabo?
Je kioma horo mi devas foriri?je ki-O-ma HO-ro mi DE-vas fo-RI-riA quina hora he de marxar?

El 2026 Pasporta Servo, la xarxa d’allotjament gestionada per l’organització juvenil TEJO, tenia més de 2.400 amfitrions gratuïts en 121 països. Amb un amfitrió, la frase més útil potser és Dankon pro la gastigo! – «Gràcies per l’acollida!»

En un cafè o restaurant

EsperantoPronunciacióCatalà
Tablon por du, mi petas.TA-blon por du, mi PE-tasUna taula per a dos, si us plau.
La menuon, mi petas.la me-NU-on, mi PE-tasLa carta, si us plau.
Kion vi rekomendas?KI-on vi re-ko-MEN-dasQuè em recomaneu?
Mi ŝatus…mi ŜA-tusVoldria…
Unu kafon kaj unu teon.U-nu KA-fon kaj U-nu TE-onUn cafè i un te.
Akvon, mi petas.AK-von, mi PE-tasAigua, si us plau.
Mi estas vegetarano / vegetaranino.mi ES-tas ve-ge-ta-RA-no / ve-ge-ta-ra-NI-noSoc vegetarià / vegetariana.
Mi ne manĝas viandon.mi ne MAN-ĝas vi-AN-donNo menjo carn.
Mi havas alergion kontraŭ nuksoj.mi HA-vas a-ler-GI-on KON-traŭ NUK-sojSoc al·lèrgic als fruits secs.
Bonan apetiton!BO-nan a-pe-TI-tonBon profit!
Estis bongustege!ES-tis bon-gus-TE-geEstava boníssim!
La kalkulon, mi petas.la kal-KU-lon, mi PE-tasEl compte, si us plau.
Ĉu mi povas pagi per karto?ĉu mi PO-vas PA-gi per KAR-toPuc pagar amb targeta?

Mi ŝatus és el cortès «voldria»: ŝati «agradar» amb la terminació condicional -us. Les coses que demanes porten la terminació d’objecte -n: kafon, akvon, tablon.

Desplaçar-se

EsperantoPronunciacióCatalà
Kie estas la stacidomo?KI-e ES-tas la sta-ci-DO-moOn és l’estació de tren?
Kie estas la bushaltejo?KI-e ES-tas la bus-hal-TE-joOn és la parada d’autobús?
la flughavenola flug-ha-VE-nol’aeroport
Unu bileton al Parizo, mi petas.U-nu bi-LE-ton al pa-RI-zo, mi PE-tasUn bitllet per a París, si us plau.
Bileton tien kaj reen.bi-LE-ton TI-en kaj RE-enUn bitllet d’anada i tornada. (literalment «cap allà i enrere»)
Kiam foriras la trajno?KI-am fo-RI-ras la TRAJ-noQuan surt el tren?
Ĉu ĉi tiu buso iras al la centro?ĉu ĉi TI-u BU-so I-ras al la CEN-troAquest autobús va al centre?
Kiel mi iru al…?KI-el mi I-ru alCom puc anar a…?
Ĉu estas malproksime?ĉu ES-tas mal-prok-SI-meÉs lluny?
Rekte antaŭen.REK-te an-TAŬ-enTot recte.
Maldekstren / dekstren.mal-DEKS-tren / DEKS-trenA l’esquerra / a la dreta.
Taksion, mi petas.tak-SI-on, mi PE-tasUn taxi, si us plau.

Les paraules de direcció porten -n: dekstren «cap a la dreta», hejmen «cap a casa», supren «cap amunt». Mira les preposicions i l’acusatiu.

Compres, números i preus

EsperantoPronunciacióCatalà
Kiom kostas ĉi tio?KI-om KOS-tas ĉi TI-oQuant costa això?
Ĝi kostas dek eŭrojn.ĝi KOS-tas dek EŬ-rojnCosta deu euros.
Tro multekosta.tro mul-te-KOS-taMassa car.
Ĉu vi havas ion pli malmultekostan?ĉu vi HA-vas I-on pli mal-mul-te-KOS-tanTeniu alguna cosa més barata?
Mi nur rigardas.mi nur ri-GAR-dasNomés estic mirant.
Mi prenos ĝin.mi PRE-nos ĝinMe l’emporto.
Ĉu vi akceptas kreditkartojn?ĉu vi ak-CEP-tas kre-dit-KAR-tojnAccepteu targetes de crèdit?

El preu porta -n com a mesura: kostas dek eŭrojn, com a l’exemple del Fundamento kostas naŭ frankojn «costa nou francs».

NúmeroEsperantoNúmeroEsperanto
0nul10dek
1unu11dek unu
2du20dudek
3tri30tridek
4kvar50kvindek
5kvin100cent
6ses200ducent
7sep1.000mil
8ok2.026du mil dudek ses
9naŭ1,50 €unu eŭro kaj kvindek cendoj

Els números es combinen: kvindek és «cinc-deu», ducent «dos-cent». Aprèn el sistema complet a la pàgina de números en esperanto, o converteix qualsevol xifra amb el convertidor de números.

Emergències

EsperantoPronunciacióCatalà
Helpu!HEL-puAjuda!
Voku ambulancon!VO-ku am-bu-LAN-conTruqueu una ambulància!
Voku la policon!VO-ku la po-LI-conTruqueu la policia!
Mi bezonas kuraciston.mi be-ZO-nas ku-ra-CIS-tonNecessito un metge.
Kie estas la hospitalo?KI-e ES-tas la hos-pi-TA-loOn és l’hospital?
Kie estas apoteko?KI-e ES-tas a-po-TE-koOn hi ha una farmàcia?
Mi perdiĝis.mi per-DI-ĝisM’he perdut.
Oni ŝtelis mian monujon.O-ni ŜTE-lis MI-an mo-NU-jonM’han robat la cartera.
Mi perdis mian pasporton.mi PER-dis MI-an pas-POR-tonHe perdut el passaport.
Doloras ĉi tie.do-LO-ras ĉi TI-eEm fa mal aquí.

Per a salutacions i agraïments, mira les frases bàsiques. Per a dates i hores als bitllets i les reserves, mira dies, mesos i hora.

Preguntes freqüents

L’esperanto és útil per viatjar?

Sobretot gràcies a la seva comunitat. Pocs hotels o botigues fan servir l’esperanto, però els amfitrions de Pasporta Servo, els clubs locals i els esdeveniments internacionals et permeten viatjar i allotjar-te amb parlants d’esperanto en més de 100 països.

Com es diu «quant costa» en esperanto?

Kiom kostas? (KI-om KOS-tas). Per assenyalar una cosa, digues Kiom kostas ĉi tio? – «Quant costa això?»

Com es demana el compte en esperanto?

La kalkulon, mi petas – «El compte, si us plau». Kalkulo vol dir tant «càlcul» com «compte».

Fonts

Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.