Curs Saluton
Lliçó 5 d’esperanto: l’acusatiu -n, menjar i beguda
Una sola lletra, -n, mostra qui fa què a qui, i et deixa posar les paraules gairebé en qualsevol ordre.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
29 paraules24 exercicis~19 min
En aquesta lliçó aprendràs la terminació més famosa de l’esperanto: -n. Marca el complement directe, és a dir, allò que algú veu, menja, beu, vol o cuina: Mi vidas la katon – «Veig el gat». Com que -n assenyala el complement, l’ordre de les paraules pot canviar sense que canviï el sentit. De passada, aprendràs una vintena de paraules de menjar i beguda.
Diàleg
Una videotrucada a l’hora de sopar a Cracòvia, que és l’hora de dinar a São Paulo.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Ana: Saluton, Tomo! Kion vi faras? | Hola, Tomo! Què fas? |
| Tomo: Mi kuiras la vespermanĝon. Kaj vi? | Estic preparant el sopar. I tu? |
| Ana: Mi manĝas mian tagmanĝon: rizon, fazeolojn kaj salaton. | Estic dinant: arròs, mongetes i amanida. |
| Tomo: Mmm, bongusta tagmanĝo! Mi kuiras fungan supon, kiel mia avino. | Mmm, quin dinar més bo! Jo faig sopa de bolets, com la meva àvia. |
| Tomo: Ho, mi vidas la katon! Saluton, Kafo! | Oh, veig el gat! Hola, Kafo! |
| Ana: Jes. Kafo ŝatas rizon, sed ne fazeolojn! | Sí. A en Kafo li agrada l’arròs, però no les mongetes! |
| Tomo: Kaj kion vi trinkas? | I què beus? |
| Ana: Mi trinkas kafon. | Bec cafè. |
| Tomo: Kafon aŭ Kafon? | Cafè, o en Kafo, el gat? |
| Ana: Ha ha! La trinkaĵon, kompreneble, ne la katon! | Ha, ha! La beguda, és clar, no el gat! |
| Tomo: Mi trinkas teon kun citrono. | Jo bec te amb llimona. |
| Ana: Kaj la supon vi manĝas kun pano? | I la sopa, la menges amb pa? |
| Tomo: Kompreneble! Supon sen pano mi ne manĝas! | És clar! Sopa sense pa, no en menjo! |
| Ana: Nun mi volas supon! | Ara vull sopa! |
| Tomo: Do vi devas veni al Krakovo! | Doncs hauràs de venir a Cracòvia! |
Fixa’t en l’acudit: kafon «cafè» i Kafon «en Kafo (el gat)» sonen igual. Totes dues porten -n perquè totes dues són complement directe de trinkas. En català, l’article personal («en Kafo») ja separa el gat del cafè; en esperanto, quan parles, només ho aclareix el context.
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| vidi | veure | |
| manĝi | menjar | manĝo «àpat»; ĝ sona com la tg de «metge» |
| trinki | beure | trinkaĵo «beguda» |
| veni | venir | |
| tagmanĝo | dinar (l’àpat del migdia) | tago «dia» + manĝo «àpat» |
| vespermanĝo | sopar | vespero «vespre» + manĝo |
| matenmanĝo | esmorzar | mateno «matí» + manĝo |
| rizo | arròs | |
| fazeolo | mongeta, fesol | normalment en plural: fazeoloj |
| salato | amanida | no vol dir «salat», que és sala |
| supo | sopa | |
| fungo | bolet | funga supo «sopa de bolets» |
| pano | pa | |
| fromaĝo | formatge | |
| pomo | poma | terpomo «patata» («poma de terra») |
| kafo | cafè | |
| teo | te | |
| akvo | aigua | |
| lakto | llet | |
| citrono | llimona | |
| bongusta | bo, saborós, deliciós | bona «bo» + gusto «gust» |
| kun | amb | |
| sen | sense | |
| aŭ | o | |
| kompreneble | és clar, naturalment |
-ebl- fa la feina del sufix català «-ble», «que es pot fer»: komprenebla és «comprensible», i kompreneble vol dir «és clar», literalment «comprensiblement».
- kompren·ebl·eés claren aquesta lliçó
- manĝ·ebl·acomestible
- vid·ebl·avisible
Gramàtica
Què fa -n
La terminació -n marca el complement directe: la persona o la cosa que rep l’acció. El subjecte, qui la fa, no porta -n. Les regles completes són a la pàgina de l’acusatiu.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Tomo vidas la katon. | En Tomo veu el gat. |
| La kato vidas Tomon. | El gat veu en Tomo. |
| Ana trinkas kafon. | L’Ana beu cafè. |
| Mi volas supon. | Vull sopa. |
Ni en català ni en esperanto el complement directe no porta preposició («Veig en Tomo», «Veig el gat»). La diferència és que en català és l’ordre de les paraules el que diu qui fa què, i en esperanto ho diu la terminació -n. Per això Mi vidas al Tomo és incorrecte: al indica destinació, «a, cap a». I recorda que en esperanto el pronom subjecte no s’omet: on el català diu «Vull sopa», l’esperanto diu Mi volas supon.
Els pronoms també porten -n: min «em», vin «et, us», lin «el» (a ell), ŝin «la» (a ella), ĝin «el, la» (una cosa o un animal), nin «ens», ilin «els, les». La kato vidas min – «El gat em veu». Les paraules interrogatives també: Kion vi trinkas? – «Què beus?» En català, aquests pronoms febles van davant del verb conjugat («em veu», «la veig»); en esperanto normalment van darrere, com qualsevol altre complement (vidas min, mi vidas ŝin), tot i que també poden anar davant: Mi vin amas.
-n amb el plural i els adjectius
Quan el complement és plural, -n va després de -j: -ojn. Els adjectius i els possessius que descriuen el complement també porten -n.
| Forma de subjecte | Forma de complement |
|---|---|
| fazeoloj | fazeolojn |
| mia tagmanĝo | mian tagmanĝon |
| funga supo | fungan supon |
| ruĝaj pomoj | ruĝajn pomojn |
L’ordre de les paraules és flexible
Com que -n marca el complement, el pots moure sense canviar qui fa què. L’ordre habitual és subjecte – verb – complement, com en català. Si poses el complement al davant, el remarques, com en el Supon sen pano mi ne manĝas! d’en Tomo. El català també ho pot fer, però llavors necessita un pronom feble («Sopa sense pa, no en menjo»); l’esperanto no en necessita cap. Mira l’ordre de les paraules.
En les tres primeres frases de sota, la fletxa sempre assenyala la paraula amb -n, sigui on sigui: en Tomo veu el gat. La primera té l’ordre normal. Les altres dues posen la katon al davant: La katon vidas Tomo remarca que és en Tomo qui el veu, i no una altra persona, i La katon Tomo vidas remarca que el que en Tomo veu és el gat, i no una altra cosa. En l’última frase, -n ha passat a Tomon, i ara és el gat qui mira en Tomo.
Tomo subjecte vidas verb la katon objecte
La katon objecte vidas verb Tomo subjecte
La katon objecte Tomo subjecte vidas verb
En Tomo veu el gat.
La kato subjecte vidas verb Tomon objecte
El gat veu en Tomo.
Quan no hi ha -n
- Després d’esti. La kato estas Kafo: el gat i en Kafo són el mateix, i per tant no hi ha complement directe. Esti és alhora «ser» i «estar», i en tots dos casos el que ve després no porta -n: La supo estas bongusta – «La sopa és bona».
- Després d’una preposició. kun pano «amb pa», sen fazeoloj «sense mongetes». Hi ha una excepció, per a la direcció, que veuràs a la lliçó 9.
Per què saluton i bonan tagon acaben en -n
Aquestes salutacions són complements d’un verb que no es diu: (Mi deziras al vi) bonan tagon – «(Et desitjo) un bon dia». Saluton és la forma curta de (Mi donas al vi) saluton – «(Et dono) una salutació». Per això bona passa a bonan, tago a tagon i saluto «salutació» a saluton. Dankon «gràcies» funciona igual.
Pràctica
Racó cultural
Els esperantistes sovint comparteixen àpats a casa. Pasporta Servo, una xarxa d’allotjament gratuït que gestiona des de 1974 l’organització juvenil TEJO, té més de 2.400 amfitrions en 121 països. Els viatgers s’hi allotgen de franc i parlen esperanto amb els amfitrions, sovint a l’hora de sopar. Mira on es parla l’esperanto.
Preguntes freqüents
Per què l’esperanto té acusatiu?
Perquè mostra clarament el complement directe, de manera que l’ordre de les paraules pot canviar per donar èmfasi sense canviar qui fa què. El Fundamento (1905) el defineix a la regla 2: l’acusatiu es forma afegint -n al nominatiu.
M’entendran si m’oblido de la -n?
Normalment sí, pel context. Però de vegades -n canvia el sentit: La hundo ĉasas la katon vol dir «El gos persegueix el gat», mentre que La hundon ĉasas la kato vol dir «El gat persegueix el gos».
Els noms propis porten -n?
Els noms acabats en -o, com Tomo o Kafo, porten -n com qualsevol substantiu: Mi vidas Tomon. Segons el PMEG, un nom acabat en una altra vocal pot portar -n directament – Mi vidas Anan – o quedar-se’n sense quan el sentit és clar. Fixa’t també que l’esperanto no posa cap article davant dels noms de persona: on el català diu «Veig l’Ana» o «Veig en Tomo», l’esperanto diu Mi vidas Anan o Mi vidas Tomon, mai la Tomon.
Fonts
- Fundamento de Esperanto – gramàtica en anglès (regles 2 i 8)
- PMEG: N-finaĵo – bazaj reguloj
- PMEG: N-finaĵo por objekto (el complement directe)
- PMEG: Vortordo (l’ordre de les paraules)
- PMEG: Mallongigitaj frazoj (salutacions amb -n)
- PMEG: Ne-esperantigitaj nomoj (els noms propis i la terminació -n)
- Pasporta Servo
- TEJO – sobre la TEJO (en anglès)
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.