Curs Saluton
Lliçó 4 d’esperanto: el present i les aficions
Una terminació per al present, una per a la forma del diccionari i cap verb irregular.
Una cosa cada vegada: el diàleg línia per línia, paraules noves amb so i imatges, un exercici per pantalla.
35 paraules22 exercicis~19 min
En aquesta lliçó aprendràs com funcionen els verbs de l’esperanto. El present acaba en -as per a totes les persones, i la forma del diccionari, l’infinitiu, acaba en -i. Amb cinc verbs útils –ŝati «agradar», voli «voler», povi «poder», devi «haver de» i preferi «preferir»– podràs parlar de la teva feina, dels teus estudis i del que t’agrada fer.
Diàleg
L’Ana i en Tomo s’escriuen missatges una tarda entre setmana.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Tomo: Ana, kion vi faras nun? | Ana, què fas ara? |
| Ana: Mi studas. Mi estas en la biblioteko. | Estudio. Soc a la biblioteca. |
| Tomo: Kaj kio estas via fako? | I quina carrera fas? |
| Ana: Biologio. Mi volas esti biologo. Kaj vi? Ĉu vi laboras hodiaŭ? | Biologia. Vull ser biòloga. I tu? Avui treballes? |
| Tomo: Jes, mi laboras hejme. Mi estas programisto. | Sí, treballo des de casa. Soc programador. |
| Ana: Ĉu la laboro estas interesa? | La feina és interessant? |
| Tomo: Jes, ĝi estas interesa. Sed vespere mi preferas kuiri. | Sí, és interessant. Però al vespre prefereixo cuinar. |
| Ana: Vi kuiras? Bonege! Mi ne povas kuiri. | Cuines? Fantàstic! Jo no sé cuinar. |
| Tomo: Kaj kion vi ŝatas fari libertempe? | I què t’agrada fer en el temps lliure? |
| Ana: Mi ŝatas kanti. Mi kantas en koruso. | M’agrada cantar. Canto en una coral. |
| Tomo: Mi ne kantas bone, sed mi ŝatas aŭskulti. | Jo no canto bé, però m’agrada escoltar. |
| Ana: Do vi kuiras, kaj mi kantas. Perfekte! | Doncs tu cuines i jo canto. Perfecte! |
| Tomo: Ha ha! Nun mi devas labori. Ĝis vespere! | Ha, ha! Ara he de treballar. Fins al vespre! |
| Ana: Ĝis! Kaj mi devas studi. | Fins ara! I jo he d’estudiar. |
Aquí apareixen dues paraules petites abans de la seva lliçó. Ĉu converteix una frase en una pregunta de sí o no (lliçó 7). Kion és kio «què» amb la terminació de complement directe -n (lliçó 5). Fixa’t també que l’Ana diu Mi volas esti biologo, tot i que en català seria «biòloga»: les paraules de professió serveixen per a tothom.
Paraules noves
| Esperanto | Català | Notes |
|---|---|---|
| fari | fer | kion vi faras? «què fas?» |
| studi | estudiar | studento «estudiant» |
| labori | treballar | laboro «feina, treball» |
| kuiri | cuinar | |
| kanti | cantar | kanto «cançó» |
| aŭskulti | escoltar | |
| ŝati | agradar, apreciar | Mi ŝatas kanti. «M’agrada cantar.» |
| voli | voler | Mi volas esti biologo. |
| povi | poder | |
| devi | haver de | |
| preferi | preferir, estimar-se més | |
| biblioteko | biblioteca | |
| fako | especialitat, carrera, departament | |
| biologio | biologia | biologo «biòleg, biòloga» |
| programisto | programador, programadora | -ist- = professió (lliçó 10) |
| koruso | coral, cor | també ĥoro (lliçó 1) |
| interesa | interessant | |
| perfekte | perfectament; perfecte! | |
| bonege | fantàstic!, molt bé! | bone + -eg- «molt» (lliçó 10) |
| hejme | a casa | de hejmo «casa, llar» |
| vespere | al vespre | de vespero «vespre» |
| libertempe | en el temps lliure | de libera tempo «temps lliure» |
| hodiaŭ | avui | |
| do | doncs, així doncs | |
| ĉu | (fa una pregunta de sí o no) | lliçó 7 |
-ist- indica una professió o una ocupació, com el català «-ista» de «dentista» o «taxista»: programisto és qui programa per guanyar-se la vida.
- program·ist·oprogramadoren aquesta lliçó
- instru·ist·omestre, professor
- kuir·ist·ocuiner
Gramàtica
El present: -as per a tothom
Tots els verbs en present acaben en -as, sigui quina sigui la persona. En català cada verb té sis formes («treballo, treballes, treballa, treballem, treballeu, treballen»); en esperanto, una de sola. No hi ha verbs irregulars, ni tan sols esti «ser, estar». Tot el sistema és a la pàgina dels verbs.
| Esperanto | Català |
|---|---|
| mi laboras | treballo, estic treballant |
| vi laboras | treballes, treballeu |
| li / ŝi laboras | ell / ella treballa |
| ni laboras | treballem |
| ili laboras | treballen |
Mi laboras vol dir tant «treballo» com «estic treballant»: l’esperanto no necessita una forma continuada a part. I com que el verb no indica la persona, el pronom no es pot ometre: «treballo» és mi laboras.
L’infinitiu: -i
L’infinitiu acaba en -i: labori «treballar», kuiri «cuinar», esti «ser, estar». Els diccionaris recullen els verbs en aquesta forma. Per obtenir el present, canvia -i per -as: kanti → kantas. On el català té tres conjugacions, l’esperanto en té una de sola.
Verb + infinitiu
Darrere de ŝati, voli, povi, devi i preferi, el segon verb es queda en infinitiu, com en català: «vull aprendre».
| Esperanto | Català |
|---|---|
| Mi ŝatas kanti. | M’agrada cantar. |
| Mi volas esti biologo. | Vull ser biòleg. |
| Mi ne povas kuiri. | No puc cuinar. No sé cuinar. |
| Mi devas labori. | He de treballar. |
| Vespere mi preferas kuiri. | Al vespre prefereixo cuinar. |
Compte amb ŝati: funciona al revés que «agradar». En català, la cosa que agrada és el subjecte («m’agrada el cafè»); en esperanto, el subjecte és la persona: Mi ŝatas kanti, literalment «jo aprecio cantar». Per dir «no», posa ne davant del verb que negues: Mi ne povas kuiri.
Adverbis de temps i de lloc amb -e
La terminació -e converteix una paraula en adverbi, és a dir, una paraula que diu com, quan o on. Vespero «vespre» dona vespere «al vespre», i hejmo «casa» dona hejme «a casa». Allà on el català necessita una preposició i sovint un article («al vespre», «a casa»), l’esperanto només canvia la terminació. La pàgina dels adverbis en té molts més.
| Substantiu | Adverbi |
|---|---|
| mateno – matí | matene – al matí |
| vespero – vespre | vespere – al vespre |
| hejmo – casa, llar | hejme – a casa |
| libera tempo – temps lliure | libertempe – en el temps lliure |
Pràctica
Racó cultural
L’esperanto té la seva pròpia escena musical. El segell discogràfic Vinilkosmo, fundat el 1990 per Floréal Martorell a prop de Tolosa de Llenguadoc, a França, publica rock, folk, pop, metal i hip-hop en esperanto. Entre els noms més coneguts hi ha el grup de rock suec Persone (format el 1986), el grup de folk frisó Kajto i el cantant francès JoMo. Troba més grups, pel·lícules i ràdio a la pàgina de música i cinema.
Preguntes freqüents
Com es diu «estic treballant» en esperanto?
Simplement Mi laboras. La forma en -as vol dir tant «treballo» com «estic treballant». El context indica quina de les dues vols dir.
Hi ha verbs irregulars en esperanto?
No. Tots els verbs segueixen les mateixes terminacions, esti «ser, estar» inclòs: estas, estis, estos. Aprendràs el passat i el futur a la lliçó 6.
Quina diferència hi ha entre ŝati i ami?
Ŝati vol dir «agradar» o «apreciar»: Mi ŝatas kafon – «M’agrada el cafè». Ami vol dir «estimar»: Mi amas vin – «T’estimo». Fixa’t que kafon no porta article, encara que en català diem «el cafè».
Fonts
Si Esperantopedia t’ha ajudat, pots donar-hi suport.